diumenge, 20 de maig del 2012

BÀRCINO: MURALLA DEL SEGLE IV


La colònia Favència Júlia Augusta Paterna Barcino, amb tot i tenir el centre en el primitiu nucli hábitat del Mons Taber, es convertí, durant l’època romana, en una ciutat força més gran, la relativa magnificència de la qual és demostrada per les restes existents.
Sembla que aquest nucli urbà es va reduir durant el segle IV, potser a causa d’alguna destrucció violenta. Aleshores foren construïdes les sòlides i monumentals muralles que, en gran part, encara existeixen. Sota els fonaments s’han trobat les restes d’edificacions anteriors, a través de les quals s’aixecaren les fortificacions.
L’extraordinària muralla barcelonina, construïda amb carreus de grans dimensions, tenia 9 metres d’alçada per 3,56 de gruix. Tenia un perímetre de 1270 metres i estava reforçada amb un seguit de torres, la majoria quadrades, i algunes de rodones o poligonals.
Aquestes muralles, extraordinàriament fortes i boniques, guarnides amb plint emmotllurat i cornisa, constituïren la defensa de la ciutat fins al segle XIII. Aleshores fou aixecat el nou cercle de les muralles de Jaume I, i va se autoritzat de construir cases adossades a les antigues muralles i d’obrir-hi finestres.
En aquest moment comença el lent enrunament de les muralles romanes. No obstant això, i encara que visualment desapareguessin, se salvaren en gran part perquè servien de mitgeres de les cases situades a tots dos costats.
A l’època neoclàssica (1837), Mestres i Bernadet les van estudiar. En el segon quart del segle XX han estat restaurades en alguns sectors i actualment són un dels elements més representatius de la ciutat. (A. Cirici: Barcelona Pam a Pam, Teide 1992 (1ª: 1971), p.16)

Aquesta extensa cita del crític d’art Alexandre Cirici Pellicer (1914-1983) ens descriu la vida del monument més gran de la ciutat, catalogat ja el 1931 com a “Bien Cultural de Interés Nacional”. Recentment ha tornat a ser notícia perquè la reforma i ampliació del centre cívic del Pati Llimona ha tret a la llum 17 metres de muralla amb una de les 76 torres de la “ciutat coronada” així com les restes de la porta de Mar i d’uns banys públics fora murs (J A Montañés, El País 14 III 2012). I cal afegir que en els pròxims anys s’afegiran uns altres 50 metres més després de les intervencions urbanístiques del carrer Sots-tinent Navarro i al carrer Lledó (J A Montañés, El País 29 III 2012), seguint els plans de visualització de la muralla recollida al Pla General Metropolità de 1976 i en el PERI de Ciutat Vella dels 80.
DESCRIPCIÓ DE LA MURALLA, Alberto Balil Illana (1928-1989), Colonia Ivlia Avgvsta Paterna Faventia Barcino, Madrid 1964, p.94

“... sólo se advierten claramente las murallas bajo imperiales. Su perímetro era de unos 1.200 metros. Estaba provisto de unas setenta torres, incluyendo las de flanqueo de las puertas. Los lienzos o cortinas de la muralla tenían una longitud de 6 a 8 m. la anchura o frente de las torres era de 5,30 a 6 m. y la altura de las cortinas 9,19 m. Todo ello construido de hormigón, con revestimientos de opus quadratum en el frente y de sillarejo en los paramentos interiores. Las torres tenían un cuerpo de dos pisos, de tres en las torres de flanqueo de algunas puertas, construido con hormigón revestido de sillarejo. Ambos pisos estaban provistos de ventanas para el asentamiento de ballistae, seis en el piso alto y cuatro en el piso bajo, atravesado por el camino de ronda. No es posible precisar si estas torres estaban cubiertas con una azotea almenada o, como parece más probable, con un tejado.
Ya se ha indicado el perímetro de la muralla. Las torres son generalmente de planta cuadrada excepto algunas torres de flanqueo de puertas, de planta semicircular, o angulares, de planta circular o poligonal. En algunos casos, como en la torre N. de la “puerta de la Plaza Nueva”, se observan plantas anómalas debidas, como en este caso, a englobarse construcciones precedentes (fig. 17; 19 poligonal: torre angular, Casa Pía Almoyna, planta octogonal).
La única puerta conservada en la actualidad es la citada de la “plaza Nueva”, pero se conserva documentación, de distintos tipos referentes a las restantes. Todas ellas debieron ser, a juzgar por su reducida anchura, puertas sencillas de un solo arco. Restos de la muralla… 

REC:

Ciutat coronada: 

o   Les muralles de Bàrcino (s IV) envolten l’espai de la ciutat, ordenada segons el model hipodàmic, amb la forma rectangular típica, però amb els quatre angles retallats, aixamfranats per adaptar-se a la topografia del Mons Tàber.
o   76 torres (Web Ajuntament de Barcelona), situades cada 6-8 metres amb base rectangular o de base cilíndrica.
o   4 portes triforades, és a dir, amb tres obertures: una de central, més ampla, per al trànsit rodat, i dues de laterals, més petites, per als vianants. Corresponen als dos eixos, cardo (carrer del Call i de la Llibreteria), i decumanus (del Bisbe i de la Ciutat). (Porta de Mar, al Pati Llimona, amb el Pòrtic del s.I –dibuix de Puiggarí 1862, i de Hernández Sanhauja)
o   Castellum marítim
o   Termes portuàries


 Imatges:
1 i 3: A. Cirici: Barcelona Pam a Pam, Teide 1992 (1ª: 1971), p.16 i 17)
2: Laura Quesada, El País 14 III 2012


enllaços: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A0rcino http://ca.wikipedia.org/wiki/Muralla_romana_de_Barcelona http://momentulum.blogspot.com.es/2012/05/barcino.html

dissabte, 19 de maig del 2012

22 MAIG 2012 VAGA GENERAL A L'ENSENYAMENT


ATUREM LES RETALLADES
DEFENSEM ELS NOSTRES LLOCS DE TREBALL
DEFENSEM L'ENSENYAMENT PÚBLIC I LA SEVA QUALITAT
DIA 22 VAGA A TOTS ELS ENSENYAMENTS I MANIFESTACIONS


Raons per la mobilització: dues cartes al director, singulars, aparegudes a EL PAÍS i la crida de http://sindicat.info/article.php?sid=20120508093353

Legitimidad y legalidad
Federico Goded Rambaud, Galapagar, Madrid 17 MAY 2012 - 00:04 CET

Todos los viernes el Consejo de Ministros está destruyendo el Estado de bienestar, cambiando el modelo de Estado, las bases del consenso social que ha permitido una convivencia política, laboral civilizada y democrática. Se quiebran derechos se quitan prestaciones, se castiga a los desfavorecidos, los pensionistas, los parados, se anulan los derechos de los trabajadores, se baja la remuneración de los asalariados. Se intenta silenciar la voz de la oposición parlamentaria, la voz del ciudadano, su presencia en la calle, criminalizar la actividad de las organizaciones sociales y sindicales y se pretende acabar con la independencia de los medios de comunicación públicos. Se privatizan la enseñanza, la sanidad pública, las empresas del Estado rentables.
¿Cómo es posible que se cambien tantas cosas y se modifique tan profundamente un modelo de Estado sin debatirlo, justificarlo y consensuarlo?, sin que los ciudadanos conozcamos los números, los porqués y las alternativas a estos cambios. ¿No es hora que los partidos con presencia parlamentaria y los sindicatos busquen formas más firmes y decididas de parar estos cambios quizá legales, pero ilegítimos?¿no es hora que los ciudadanos exijamos explicaciones reales y responsabilidades a nuestros representantes causantes de esta situación?— Federico Goded Rambaud. EL PAÍS, Cartas al Director






La lección de François Hollande
Dolores Soler-Espiauba. Bruselas, Bélgica17 MAY 2012 - 00:04 CET

Qué lección nos ha dado a los españoles François Hollande, qué ejemplo, en sus dos primeros actos públicos después de su consagración como presidente de la República Francesa. El primero, ante el monumento a Jules Ferry, inspirador de la obligatoriedad de la escuela pública, gratuita y laica para todos los niños. Rodeado de profesores y de escolares de diferentes colores y etnias, o sea, de niños franceses, ha exaltado la importancia de la formación profesional de los docentes, mejores condiciones de trabajo para los mismos, y la preferencia que piensa otorgar a la enseñanza en las zonas desfavorecidas de todo el país.
Inmediatamente después no se ha desplazado a la Bolsa, ni al banco nacional, ni a los misteriosos escondrijos de los mercados y agencias calificadoras, sino al monumento a Marie Curie: triple homenaje a la integración de una inmigrante polaca, a una mujer investigadora, y a la ciencia francesa, cuyo desarrollo ha prometido fomentar, rodeado en esta segunda visita de un nutrido grupo de investigadores de varias generaciones y orígenes. O sea, de científicos franceses.
Envidia de la mala, sí, es la que siento. No ha suprimido de un plumazo el Ministerio de Ciencia, ni ha anunciado que desaparecerán en breve cientos de puestos de docentes, ni ha suprimido becas ni aumentado el coste de las matrículas, ni ha dejado de convocar oposiciones para funcionarios de organismos dedicados a la investigación. Francia también está en crisis, pero el primer mensaje de su nuevo presidente es un mensaje de confianza, de esperanza y de apertura de espíritu. Inmediatamente después, con una nueva visión de los problemas económicos europeos, lo esperaba el avión que lo llevaría a Alemania.— Dolores Soler-Espiauba.




La consellera ja ha anunciat que aplicarà les mesures plantejades pel Ministre. Aquestes noves retallades comporten l'atac més dur a l'ensenyament públic en molts anys, ja que implicaran una depreciació important de les condicions en què es desenvolupa l'aprenentatge de l'alumnat i de les condicions de treball del professorat en general i, si més no, més precarietat i atur per al professorat interí i substitut, tot plegat esdevé un atac sense precedents a la qualitat educativa.

La consellera, malgrat el seu discurs contrari pel caràcter intervencionista de les mesures, realitza un brindis al sol anunciant que les recorrerà al Tribunal Constitucional, però alhora, es dedica a justificar-les i té molta presa per començar-les a aplicar.

La consellera substituirà algunes de les retallades educatives que ja havia aprovat el Govern de la Generalitat per les noves del ministre que tenen un abast molt més extens i aconseguiran un estalvi més gran i, per tant, contribuiran en una mesura molt més gran a pagar els beneficis del deute públic.

Així, la consellera aplaça un curs l'aplicació de la reducció de les hores lectives de la tasca coordinadora i tutora de pràctiques d'FP, la reducció de les dues hores dels desdoblaments d'ESO i de la reducció de plantilles a les ZER i les substitueix per les retallades del ministeri, per tant, el nou quadre de retallades a afegir a les que ja veníem patint des del 2010 quedaria així:
  • Increment de la jornada lectiva del professorat com a mínim a 25 hores a primària i 20 a secundària
  • Increment de les ràtios amb caràcter general, segons la següent distribució:
    P3 i 1r de primària fins a 27 alumnes; 1er d'ESO fins a 35 alumnes; al batxillerat fins a 40 alumnes; a l'FP 35 alumnes. Aquestes ràtios poden venir modulades per dos factors: el principi d'inclusió escolar i les característiques socioeconòmiques del centre.
  • No es nomenarà personal extern al centre per cobrir les substitucions fins transcorreguts deu dies lectius des de l'inici de la baixa. Aquesta mesura pretenen aplicar-la ja aquest mateix curs.
  • A més es mantenen les 28 hores de permanència al centre en secundària i les retallades al primer estadi així com els nous crèdits per accedir a cada estadi.
Sembla que ambdós governs pensen en continuar retallant i que no tenen intenció d'aturar-se, ara ja es parla de la possibilitat de retallar-nos l'antiguitat. I no s'aturaran. Les retallades a l'ensenyament públic continuaran si nosaltres el professorat i la comunitat educativa no ens mobilitzem per frenar-les.

I ens hem de mobilitzar de forma continuada i sostinguda. Hem vingut realitzant concentracions, manifestacions, tancaments i inclús una vaga general, però sembla que aquest clam de la comunitat educativa de l'ensenyament públic encara no ha estat suficient per frenar aquestes polítiques antieducatives. Per això, hem de continuar, hem d'aconseguir conscienciar i sumar més companys i companyes a la mobilització.

Ara toca fer un altre pas endavant i conjuntament amb el professorat de la resta de l'ensenyament d'altres sectors i etapes educatives dir prou i participar activament en la vaga i les manifestacions del dia 22 de maig.

El dia 22 de maig no només és la continuïtat d'un procés de mobilitzacions de dos anys contra les retallades, sinó que ha d'obrir un procés de confrontació directe amb els dos governs que continuï fins a frenar les retallades i posar les bases per recuperar el que, per dir-ho gràficament, ens estan robant com a ensenyament públic i com a professorat.

Els sindicats sotasignants fem una crida al professorat a participar activament en les assemblees de centre i zona que es convocaran aquests dies, a debatre i prendre decisions com a col·lectiu i a participar activament i massivament a:
  • Dia 10 de maig: jornada de lluita amb xerrades als centres, localitats, concentracions en centres, zones, tancaments... assemblees de zona.
  • Dia 22 de maig: VAGA i manifestacions.
En altres mobilitzacions que anirem proposant o que surtin de les assemblees fins a final de curs.
USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC·SPS, FETE-UGT, CGT 

Imatges: 1. Cartell de la Vaga 22 V 12
2: Jules Ferry par Camille Cordier 4ème F http://www.ac-nice.fr/college-ferry/cdi/
3. Monument a Jules Ferry a les Tulleries, al qual fa referència Dolores Soler-Espiauba i davant del qual  Hollande realitzà els primers gestos com a president de la República Francesa. Manllevada de: http://www.flickr.com/photos/wallyg/1459083662/sizes/o/in/photostream/ 

Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el Tonkinès", va ser un polític francès de dretes, centralista i nacionalista, al segle XIX. Va ser alcalde de París (1870-1871); diputat a l'Assamblea Nacional (1871-1889); President del Consell, és a dir el cap de govern a la seva època (en general, a la tercera i quarta repúbliques franceses), de 1880 a 1881 i de 1883 a 1885; Ministre d'Afers Extrangers (1883-1885) i President del Senat (1893). Tenia formació universitària en dret.
Destaca sobretot per la seva activa promoció del colonialisme francès i per la seva reforma escolar, a la qual va suprimir tota mena d'identitat religiosa ("laïcisme francès"), de les cultures "regionals" (diferents de la francesa) i a les quals va imposar com a única llengua el francès, parlat aleshores per un 10% dels ciutadans de França, i imposant humiliacions i càstigs als que pronunciessin un mot de patois (llengua diferent del francès). Va ser el principal promotor de la vergonha a partir del darrer quart del segle XIX. Per a poder estendre aquests valors francesos i uniformitzar tot el territori sota el seu poder, va introduir l'ensenyament primari públic gratuït, el model del qual és encara vigent a la França del segle XXI.
Va ser un acèrrim adversari de la Comuna de París de 1871, de la qual va haver de fugir. Educat al catolicisme i casat amb una protestant, es va fer francmaçó a l'edat de 43 anys. Amb objectius econòmics i de domini polític i de mercat, va promoure el colonialisme a la Xina i països del sud-est asiàtic, va obtenir el protectorat de Tunísia i es va llançar a la conquesta del Congo. A Europa va considerar necessari recuperar els territoris de l'Alsàcia i de Lorena. El 1885 va pronunciar el que Charles André Julien ha considerat el "primer manifest imperialista portat a la Tribuna".  http://ca.wikipedia.org/wiki/Jules_Ferry  

dissabte, 12 de maig del 2012

BÀRCINO



Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, fundada per l'emperador August cap a l'any 14 a.C, (tardana respecte de les ciutats romanes de l'actual Catalunya).

La ciutat es va alçar damunt un petit turó (a l'edat mitjana mont Tàber, 15 m. sobre el nivell del mar), enmig del fèrtil pla situat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar. El territori (ager) va ser objecte d'una parcel·lació o centuriació entre els colons i d'una intensa explotació agrícola per mitjà de nombroses villae.

Comerç: el vi, cereals, pesca ( ostres), ferro de les mines de Gavà, gres de Montjuïc - el Llobregat era una important via de comunicació cap a l'interior.

Estrcutrua típica d’una fundació romana. L'extensió de la colònia, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes, no superava les deu hectàrees (petita). Recinte rectangular, amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Els dos carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus s'estenia sobre l'eix muntanya-mar (carrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir), mentre que el Cardo Maximus seguia l'eix perpendicular al primer (carrers de la Llibreteria i del Call). Els carrers principals com els secundaris (decumani i cardines minores) eren originàriament amples, amb clavegueres, i formaven una quadrícula.

Els primers colons van ser d'origen itàlic. La població era reduïda, un màxim de 2000 habitants.

Centre administratiu i religiós (Laietània), amb fòrum (carrers de la Llibreteria, de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la Freneria) i temple (construït a l'últim quart del s. I a.C. i probablement dedicat al culte imperial, de planta rectangular, hexàstil (6 x 11 columnes) i perípter, amb dues columnes in antis. Avui se'n conserven quatre columnes i un part del podium de l'angle est (carrer Paradís).

Domus (Plaça del Rei i els seus voltants, visibles al Museu d'Història de la Ciutat, el carrer Bisbe Caçador i la plaça de Sant Miquel. D'altres cases privades se'n van poder rescatar bells mosaics com els de les Tres Gràcies i La cursa de circ. No s'han localitzat, per ara, insulae.

Les termes públiques, plaça de Sant Miquel, donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 d.C. (Luci Minic Natal va participar amb una quadriga en els Jocs Olímpics del 129 d.C.)

No hi ha constància que hi hagués cap edifici d'espectacles.

Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat i confluïen a la muralla al costat de la porta de l'actual plaça Nova. L'aigua provindria l'un de Collserola i l'altre del Besòs.


Necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid, amb 85 elements funeraris (sobretot del s. II d.C.al III), que abracen els tipus més freqüents de sepultura romana de categoria humil: cupae, ares, esteles, cobertures de tegulae o d'àmfora o fosses.

La muralla fundacional va ser àmpliament reforçada al segle IV d.C., un moment d'esplendor econòmic per a la ciutat però d'inestabilitat política i militar per a l'Imperi. Pràcticament es manté el mateix perímetre de la primera muralla, però se n'augmenta l'alçada -que arriba als 9 m-, se'n dobla l'amplada -fins als 4 m- i amb 78 torres. Les quatre portes també es reformen: resten en part les dues decumanes (plaça Nova i carrer Regomir), amb tres obertures (dues per als carros i una per als vianants). Per refer la muralla es van fer servir molts materials de tombes i altres construccions en desús, alguns dels quals s'han pogut recuperar. (Es veuen les restes de la muralla romana a la plaça Nova -Palau del Bisbe, Casa de l'Ardiaca, Pia Almoina-, plaça de Ramon Berenguer -Capella de Santa Àgueda, Palau Reial-, carrer de la Tapineria, carrer del sots-tinent Navarro -Palau Requessens-, plaça dels Traginers, carrer del Correu Vell, carrer del Regomir -Pati Llimona-, carrer d'Avinyó, carrer del Call, carrer dels Banys Nous i carrer de la Palla.

La nova fortificació i la seva situació estratègica va donar a Bàrcino un paper més important en el període final de l'antiguitat, passant per davant de Tàrraco. (Capital del regne visigot, 415, 507-510 i 531-548).

Cristianisme: del s. V és la primera basílica cristiana coneguda (tres naus i el baptisteri- sota la catedral i el Palau Reial).

REC

Il·lustracions: 1, Plànol de la Barcelona romana (extret de V. HURTADO - J. MESTRE - T. MISERACHS, Atles d'història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995) 
2. Porta romana de la Plaça Nova, Barcelona
manllevades de Labyrinthus.