tag:blogger.com,1999:blog-38826897974396578512024-03-05T17:44:33.198-08:00MOMENTVLVMBOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.comBlogger77125tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-417968301826474302016-10-16T21:30:00.000-07:002016-10-16T21:30:51.011-07:00ΕΜΠΟΡΕIΟΝ EMPORIAE II, LA CIUTAT ROMANA<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Dèiem ahir que els mariners foceus s’havien
instal·lat en un lloc adient per establir una ciutat, un estuari natural on
conflueixen tres rius, el port. En un altell, que també era un illot, exploraren
el territori i, de seguida, van saltar a l’altra banda del port per bastir la
factoria i els intercanvis. La Neàpolis té una estructura irregular, el traçat
dels carrers no es rectilini, ni la seva distribució és regular. Avui
passejarem virtualment per una ciutat <i>ex
novo</i>, bastida en el turó que domina al port, hereva també del campament
militar, el <i>praesidium</i>, previ. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRsef2xo8e7XM9FAFJLv615gniL01okGbSIQr-u8QzqU32c8C_C00I-iKpilat8semChiEw7n1ehViRDhasFEy2hmB46hfRmRD0FsF7uEeXG1ZYkwKTXBHc44OzLqKuWG3FrndEFTiakJl/s1600/planol_emp+labyrinthus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRsef2xo8e7XM9FAFJLv615gniL01okGbSIQr-u8QzqU32c8C_C00I-iKpilat8semChiEw7n1ehViRDhasFEy2hmB46hfRmRD0FsF7uEeXG1ZYkwKTXBHc44OzLqKuWG3FrndEFTiakJl/s400/planol_emp+labyrinthus.jpg" width="370" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/emplanol.htm">http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/emplanol.htm</a>
</span><span lang="CA" style="background: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7pt; line-height: 115%;">Plànol de la<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/emporiae.htm"><b><span style="background: white; color: #003399; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 7.0pt; line-height: 115%;">ciutat romana d'Empúries</span></b><span class="apple-converted-space"><b><span style="background: white; color: #003399; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 7.0pt; line-height: 115%; text-decoration: none; text-underline: none;"> </span></b></span></a></span><span lang="CA" style="background: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7pt; line-height: 115%;">(extret i adaptat de R. MARCET - E. SANMARTÍ,<span class="apple-converted-space"> </span><i>Empúries</i>, Barcelona, Diputació
de Barcelona, 1989.)</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Planta
hipodàmica<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Muralles<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA">Forum</span></i><span lang="CA">, centre de representació del poder, religiós,
administratiu i comercial<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Habitatges<o:p></o:p></span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh85Ju4bZZ2Fcrv0vddsnba2MaT_iNJ0Rnv7nvlbWXG5c7b3gQT_xJqE5q3azUX2GO-KW5U5ELZ9ojAgoaksP5_LSwrwn6uHabqXOlysaciq8xOqInceP1oKsU6rXmzk_DDBM4CDI8JQWKi/s1600/muralla+rom+empuries+descobrircat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh85Ju4bZZ2Fcrv0vddsnba2MaT_iNJ0Rnv7nvlbWXG5c7b3gQT_xJqE5q3azUX2GO-KW5U5ELZ9ojAgoaksP5_LSwrwn6uHabqXOlysaciq8xOqInceP1oKsU6rXmzk_DDBM4CDI8JQWKi/s400/muralla+rom+empuries+descobrircat.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="http://www.descobrir.cat/ca/img2/2014/04/gal-empuries-07-24810.jpg">http://www.descobrir.cat/ca/img2/2014/04/gal-empuries-07-24810.jpg</a> </span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">PLANTA
HIPODÀMICA<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">A vista d’ocell el primer que ens
sorprèn és la geometria ordenada. Una planta rectangular, delimitada pel traçat
de les muralles, la porta sud que obre un carrer directe al centre, una immensa
plaça oberta. Tal com la casa mediterrània, la ciutat romana és un quadrilàter
que gira entorn pati obert. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Es tracta de la planta hipodàmica.
“Hipòdam de Milet, fill d’Eurifont, ciutadà de Milet, que va inventar el traçat
geomètric de les ciutats...” té escrit Aristòtil (<i>Política</i> 2, 8, 1) per deixar constància que projectà la
urbanització d’El Pireu (443 aC), un promontori rocós, amb tres ports naturals.
Allí comprovem el traçat ortoèdric de carrers paral·lels i perpendiculars, amb
l’àgora a tocar del port nord-est.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La ciutat romana està delimitada
per la muralla que l’envolta, un rectangle de 700 per 300 m, 25,2 ha. Un cop
traçada, es projectava un sistema urbà ortogonal, desenvolupat a partir dels
eixos principals, <i>cardo i decumanus
maximus</i>, orientats de nord a sud i de l’est a l’oest. Sis grans <i>cardines</i> travessen longitudinalment la
ciutat i tallen verticalment els <i>decumani</i>,
conformant <i>areae,</i> <i>insulae<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/BLOC%20EMPORIAE%20II%20ciutat%20romana.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><b><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">[1]</span></b></span><!--[endif]--></span></a></i>, regulars, 2 per 1
<i>actus<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/BLOC%20EMPORIAE%20II%20ciutat%20romana.docx#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><b><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">[2]</span></b></span><!--[endif]--></span></a></i>, 70 per 35 m. Preveia
també la ubicació del <i>forum</i>, marc de
les edificacions cíviques i religioses. Aquí ocupa quatre <i>insulae</i> centrals del sector meridional. S’hi accedia des del cardo
maximus immediatament després d’entrar per la porta sud de la ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La ciutat romana erigida pels voltants
del 100 aC fou excavada primer per Martín Almagro, 1949-65, que va destapar les
muralles, les <b>domus</b> i el <i>forum</i>; E. Ripoll (1966-1981) demostrà
l’existència del <i>praesidium</i>, 175-250
aC; i les campanyes del 1982 al 1988, excavaren el <i>forum</i>.</span><span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-size: 9.0pt; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/BLOC%20EMPORIAE%20II%20ciutat%20romana.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> <i>Insula</i> també pot referir-se
al bloc d’habitatges que podia ocupar-la, amb <i>tabernae</i> a la planta i habitatges de lloguer als pisos, per
ciutadans modestos. </span></div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/BLOC%20EMPORIAE%20II%20ciutat%20romana.docx#_ftnref2" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="FR">Actus, 120 peus
romans; peu romà, 29,6 cm<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzs9AjvuQVnOm4M3VX_Axp5QIeDkCuZgSNOYFaZtlOn_4hoFcB92cBqs8UE0S71KxLnBDWKpPIOcI4cX6euUDdBRSeFyRlwpm3p26putK9XqQ75pI52-ePN8ExMRaoCf-Pl8XQc8l74i_b/s1600/emporiae+forum+frontal+did+13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="158" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzs9AjvuQVnOm4M3VX_Axp5QIeDkCuZgSNOYFaZtlOn_4hoFcB92cBqs8UE0S71KxLnBDWKpPIOcI4cX6euUDdBRSeFyRlwpm3p26putK9XqQ75pI52-ePN8ExMRaoCf-Pl8XQc8l74i_b/s400/emporiae+forum+frontal+did+13.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: 12.8px;">de les reformes. Il·lustració: </span>Guia Empúries, 1999</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
MURALLES<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Les muralles delimiten el <i>pomaerium</i>, espai consagrat durant el ritus fundacional. El sector
més ben conservat és el del sector sud. S’observa un sòcol de grans blocs
poligonals en pedra calcària, i al seu damunt un segon cos fet de formigó, el
qual estava reblert de terra i pedres (el qual es pot observar clarament en
l’angle sud-est. En aquest tram es conserven dues portes. La situada al
sud-oest sorprèn per la ubicació obliqua en relació a la retícula de carrers.
L’altre accés, extrem sud del <i>cardo
maximus</i>, mena directament al <i>forum</i>,
és de dimensions reduïdes, pas de carro (encara són visibles les roderes). L’estat
actual deixa imaginar l’arc de mig punt que la tancava, una porta senzilla feta
amb carreus ben escairats. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Entrem a ciutat pel <i>cardo
maximus</i> i anem cap al <i>forum</i>. Ens
imaginem, a banda i banda, <i>tabernae</i>
obertes a la via pública per mostrar les diferents activitats artesanals i
comercials, potser precedides d’un modest porticat. </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxJgDgF8BhGYq__vhycp-E0gbZVrIyzhe1Ay16-elWI4Go93EkQ_Lf1gr6q3HMfX-_ARso0JOCFsKZHZI6KOCCK8yk0GocqGGkv3jJ-AiHv1ZmgaKG2ImZOlv40-B3ZOVnX33B0Squ5bKe/s1600/empuries+forum+august+guia+13.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxJgDgF8BhGYq__vhycp-E0gbZVrIyzhe1Ay16-elWI4Go93EkQ_Lf1gr6q3HMfX-_ARso0JOCFsKZHZI6KOCCK8yk0GocqGGkv3jJ-AiHv1ZmgaKG2ImZOlv40-B3ZOVnX33B0Squ5bKe/s400/empuries+forum+august+guia+13.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Reconstrucció volumètrica forum d'August: E. Saiz, Guia 2013</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">FORUM, CENTRE DE
REPRESENTACIÓ DEL PODER, RELIGIÓS, ADMINISTRATIU I COMERCIAL<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Ja em entrat al <i>forum</i>,
i trobem un espai obert <s>i porticat,</s> amb l’àrea religiosa al fons.
Monumental escenografia amb un gran temple en posició axial bastit sobre un
podi: tetràstil, pròstil (amb un porticat frontal de quatre columnes entorn de
la <i>pronaos</i>) i pseudoperípter
(pilastres adossades entorn de la <i>cella</i>),
d’ordre corinti. Al seu davant una plataforma més ampla amb les escales d’accés.
I, enfront, un altar. La grandesa del temple s’accentuava amb un porticat que
delimitava el <i>temenos</i>, una doble columnata
sostinguda sobre una galeria inferior, el criptopòrtic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Tanmateix el <i>temenos</i>
obert es reformà deixant el recinte tancat, només amb dos petits accessos d’una
banda i l’altra de l’altar. Possiblement
és una reforma que remarca la consolidació del nou municipi en el tercer
quart del segle I aC. El sector sud obert es pavimenta amb lloses de pedra
sorrenca i s’envolta d’un <i>ambulacrum</i>
porticat d’ordre jònic. Afecta també a les tabernae que ara ja no donen a la
plaça sinó que s’accedeix des del carrer. Unes portes als seus tres principals
accessos deixen l’espai al marge de la funció comercial i es concentra en el
marc representatiu. Ara s’inclou una basílica en el sud-est del <i>forum</i>, una nau allargada amb una sala
diferenciada al fons, accessible a través d’un vestíbul. Era el tribunal de
justícia, presidit simbòlicament per la imatge de l’emperador (<i>aedes Augusti</i>), i també lloc de reunió
dels <i>decuriones</i>, membres del consell
municipal. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Una reforma que remarca el culte imperial, com es
comprova amb els dos petits templets a cada costat del temple republicà. El de
l’oest potser dedicat al culte oficial de Roma i August, com ho demostra la
doble compartimentació de la cella. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Aquesta reforma va afectar també les àrees més
immediates. Més amunt em parlat de les <i>tabernae</i>
que donaven al <i>forum</i>. Ara, un <i>macellum</i>, situat al nord del <i>forum</i>, amb una doble alineació de locals
al llarg d’un petit carreró al costat de les cisternes públiques de l’àrea
republicana. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Durant el segle I les noves edificacions que es basteixen
al forum no alteren aquesta configuració. Són petits templets poc monumentals
que tanquen definitivament el límit septentrional. Hom coneix per una
inscripció del culte a la deessa Tutela. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">A l’època Flàvia es soterra el criptopòrtic, comença una
degradació progressiva. Cau el porticat augustal del forum, i no es repara. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga1cR0fvyMPeV6PcQJvP2TlDHshaydfqRU9dQ9Fh109-c7lz-hTgN4juw8Qz1nBf4vbJIYI_EBjvOIA2SkzpMEgw6TIqyE4WlOvkz2L3JiAmoCn8LMTITxodLzuX1hGCL6XUYO1kz01wDf/s1600/forum-roma-concerts-a-empuries.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="262" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga1cR0fvyMPeV6PcQJvP2TlDHshaydfqRU9dQ9Fh109-c7lz-hTgN4juw8Qz1nBf4vbJIYI_EBjvOIA2SkzpMEgw6TIqyE4WlOvkz2L3JiAmoCn8LMTITxodLzuX1hGCL6XUYO1kz01wDf/s400/forum-roma-concerts-a-empuries.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">FORVM, Foto: <a href="http://www.visitlescala.com/_images/activity/91/3899_tab/forum-roma-concerts-a-empuries.jpg" style="font-size: 12.8px;">http://www.visitlescala.com/_images/activity/91/3899_tab/forum-roma-concerts-a-empuries.jpg</a><span style="font-size: 12.8px;"> </span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">HABITATGES<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">La configuració
dels habitatges s’adapta a les illes, però encara és poc conegut. Només
coneixem la <i>domus</i> 1 i el conjunt 2A i
2B. També parcialment s’ha excavat l’<i>insula</i>
27 amb habitatges modestos en dimensions i disposició arquitectònica (tot i que
també pugui haver paviments i parets decorades). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Pel que fa a les
<i>domus</i>, grans habitatges esplèndids de
la oligarquia local, s’estructuren en principi com la casa itàlica d’atri.
Reflecteixen l’evolució històrica. Amb les reformes s’expandeixen, envaeixen
altres cases i els mateixos límits de l’<i>insula</i>.
Aleshores es doten de nous conjunts de sales i àmbits de representació (<i>tablinium</i>), zones enjardinades i
porticades, el peristil hel·lenístic. Fins i tot el conjunt 2A-2B es dota d’un
petit <i>balneum</i>, unes termes. Cosa que
ens pot fer pensar que esdevindrà en la darrera fase una autèntica vil·la
suburbana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<i><span lang="CA">El creixement en extensió
d’aquestes domus és, doncs, el resultat de diverses etapes constructives que se
succeeixen des de la segona meitat del segle I aC fins al començament del segle
II. A partir d’aquest moment, però, el procés de crisi que afecta la ciutat, i
que s’intensificarà al llarg d’aquell segle, determinarà un ràpid abandonament
d’aquestes luxoses mansions i esdevindrà un dels símptomes més eloqüents de la
nova situació a la qual Empúries havia d’adaptar-se.</span></i><span lang="CA"> Empúiries, Guía del Museu
d’Arqueologia, VVAA, Ed. El Mèdol, 1999<sup>1ª<o:p></o:p></sup></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Pel que fa a la
domus 1,</span><span lang="CA" style="color: #c0504d; mso-themecolor: accent2;"> </span><span lang="CA">va ser edificada</span><span lang="CA" style="color: #c0504d; mso-themecolor: accent2;"> </span><span lang="CA">sobre dos terrasses a tocar de la
muralla oriental (II aC), fins i tot a sobre. Tanmateix les estructures més
visibles són de la darrera fase de la casa, temps d’August. La fase republicana
correspon al sector central, articulat entorn de l’atri hexàstil al qual
s’accedeix mitjançant les <i>fauces</i>.</span><span lang="CA" style="color: #c0504d; mso-themecolor: accent2;"> </span><span lang="CA">Les estàncies es distribueixen d’acord
amb un eix de simetria est-oest. Al fons trobem el <i>tablinium</i>, una mica elevat respecte de l’atri i flanquejat per dues
<i>cubicula</i> idèntics.</span><span lang="CA" style="color: #c0504d; mso-themecolor: accent2;"> </span><span lang="CA">Observem paviments en <i>opus signinum, </i>datats a meitat del I aC.</span><span lang="CA" style="color: #c0504d; mso-themecolor: accent2;"> </span><span lang="CA">La casa fou ampliada en el s I dC pel
cantó nord amb noves dependències, un peristil sobre un criptopòrtic i nous
jardins en els costats sud i oest. Dependències decorades amb mosaics de motius
negres sobre fons blanc i amb pintures murals molt deteriorades.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFcQP0MUsyMtr-0932cbo-4wE6YShLrW_I3pew8fIUCijrk8pDFuKZsGTqUqyVySeG5dCpltCP5WVmSVLanX1WHKstjb5Nvim9rhtSJZN9LeR3zDAkv3B07jaeI9vUHDtmPkHoGToRFMXQ/s1600/emporiae+domus+1+atri+dic+13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFcQP0MUsyMtr-0932cbo-4wE6YShLrW_I3pew8fIUCijrk8pDFuKZsGTqUqyVySeG5dCpltCP5WVmSVLanX1WHKstjb5Nvim9rhtSJZN9LeR3zDAkv3B07jaeI9vUHDtmPkHoGToRFMXQ/s400/emporiae+domus+1+atri+dic+13.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Guia 2013</td></tr>
</tbody></table>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-insideh: .5pt solid windowtext; mso-border-insidev: .5pt solid windowtext; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-table-layout-alt: fixed; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr>
<td colspan="3" style="border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 436.0pt;" valign="top" width="581">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">EMPORIAE
CRONO<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">IX-VIII<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="suptxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">1ª ocupació humana, Sant Martí d’E. datada a l'edat del
bronze final, cabanes disperses, sense organització urbanística, Petita
comunitat relativament estable que explota els recursos de l’entorn</span></span><span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192"></td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">VII-VI<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Ferro:
Arribada d’indoeuropeus, cultura dels Camps d’Urnes<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">Cf: <b>Fonollera</b>: cabanes rectangulars de
brancatge, fang <o:p></o:p></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">pre 650<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Necròpolis
d’incineració: urnes de terrissa amb aixovar<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">Can Bech de baix</span></b></span><span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">,
Agullana; <b>Parrallí</b> (turó de les
Corts, Empúries)<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">ca.650<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Després
d’un abandonament temporal de Sant Martí, reocupament: àmbits rectangulars
alineats, parets amb entramat vegetal i fang, assentades sobre un sòcol de
pedres i argila. Forats de pal per al sosteniment de l’estructura. Paviments
i llar, formades per diverses capes d’argila endurida.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Bronze:
per abillament (fíbules, sivelles, agulles, cadenetes, botons, braçalets). El
ferro és molt limitat.<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">En un dels àmbits forn
domèstic circular d’argila.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">Ceràmica feta a mà de
fabricació local (seguint la cultura mailaciana). Necròpolis: puntes de
fletxa, punyals i espases.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Primeres
importacions: fragments d’àmfores fenícies de S/SE peninsular i àmfores i
vasos etruscs<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">Agricultura: blat i
ordi, inici de la vinya. Cabres, ovelles, vaques, porc. Cacera i pesca. <o:p></o:p></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">ca 600<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Objectes
grecs<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">600<o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">FUNDACIÓ DE MASSALIA</span></b></span><a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/BLOC%20EMPORIAE%20II%20ciutat%20romana.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><b><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><b><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;">[1]</span></b></span><!--[endif]--></span></b></span></a><span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">540 aC<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Focea</span></span><a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/BLOC%20EMPORIAE%20II%20ciutat%20romana.docx#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> en mans
perses<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">536<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Batalla
d’Alàlia. Massalia guanya importància<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">575<o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Palaiàpolis</span></b></span><span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">: reestructuració
urbanística, cambres rectangulars, murs de tovots, sòcol de pedres amb
argila. Llar circular, solera d’argila i fragments ceràmics.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Activitat
artesanal: metal·lúrgia del bronze. Ceràmica de tradició jònica. Torn. <o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">Procés de
transformació indígena: <b>cultura
ibèrica</b>. Indigetes.<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">550<o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Factoria comercial, neàpolis<o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">Augment importacions
àmfores etrusques i més productes massaliotes i grecs. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">Necròpoli del <b>Portixol</b> (SE Neàpolis), predomina la
inhumació.<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">450<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Encunyació
de moneda<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">Ca -300, sistema
dracma<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">ca. 375<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Ampliació
muralles: cap al S.; Torre talaia a l’W, punt més alt del turó amb torre des
de ca 400 aC<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">218 aC<o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Desembarquen els romans, Gneu
Corneli Escipió<o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">Anníbal el cartaginès<o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">195 aC<o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Marc Porci Cató Censorí, <o:p></o:p></span></b></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><i><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">BELLVM SE
IPSVM ALET<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">Gran revolta indígena</span></b></span><a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/BLOC%20EMPORIAE%20II%20ciutat%20romana.docx#_ftn3" name="_ftnref3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><b><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 9.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><b><span lang="CA" style="font-size: 9pt; line-height: 115%;">[3]</span></b></span><!--[endif]--></span></b></span></a><span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">ca. 150<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Reforma
sector S. Barri extramurs d’indigets, bones relacions però necròpolis
separades.<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192"></td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">ca. 150<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Praesidium,
La ciutat romana<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">d'unes 20 Ha, de
planta regular, emmurallada i amb un gran fòrum central<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Cèsar hi
fundà una colònia (no es mantingué)<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192"></td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">ca.
25 <o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Municipium Emporiae (fl: II aC-
IdC)<o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192"></td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Durant
l'imperi Romà Empúries continuà essent una ciutat destacada, però perdé paper
davant la importància de Tarraco i d'altres ciutats, i el seu perímetre urbà
es reduí considerablement. <o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> III dC<o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Alamans i
francs<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Despoblament</span></b></span><span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">.</span></span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> <span class="hectxt1"><span style="font-family: Calibri, sans-serif;">La vida urbana, de fet no
continuà, bé que habitada en un petit nucli i que hi existís una comunitat
cristiana: basílica paleocristiana, (excavada).<o:p></o:p></span></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 9pt;">CRISI ca 300-350<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">IV dC<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Basílica
paleocristiana<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Seu
episcopal visigòtica<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">VIII<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Carlemany,
Marca Hispànica. Sant Martí capital del comptat<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">XI<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Carolingis:
Castelló d’Empúries, capital del comptat<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/BLOC%20EMPORIAE%20II%20ciutat%20romana.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 8.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> La colònia grega excavada més occidental de la Mediterrània
occidental. Fundació emmarcada en les grans onades colonitzadores gregues entre
els segles VIII i VI aC, emigració de petits grups de ciutadans que, sempre
navegant prop de les costes mediterrànies, busquen noves terres on poder-se
instal·lar i noves ciutats amb les quals poder comerciar. Els motius són
sobretot econòmics (recerca de nous mercats), però també demogràfics (excés de
població a les ciutats originàries). <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/BLOC%20EMPORIAE%20II%20ciutat%20romana.docx#_ftnref2" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 8.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> FOCEA: el més septentrional dels assentaments jonis de l’Àsia
Menor. Fundat per emigrants de la Fòcide (Grècia Central), sota guiatge atenès.
Amb dos ports que els donaren fama: Herodot afirma que van ser els primers en
navegar a l’oest llunyà, on van visitar Tarteso. V: Migracions.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn3">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/BLOC%20EMPORIAE%20II%20ciutat%20romana.docx#_ftnref3" name="_ftn3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Revolta_ibera_de_197_aC">https://ca.wikipedia.org/wiki/Revolta_ibera_de_197_aC</a>
<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIWpq9DCKHSpsmsRAZCZJc-kjXykkhxpu-vT03UezpVe0hANQM0NjnMWcG3U79HS-7lDQp1rm-150t2N_l2T6uwVw653gjLBpaVUAO2ch9odLJjLbKHg88SrAg-VbDfwPe0IK0JIATiE0E/s1600/praefurnium+labyrinthus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIWpq9DCKHSpsmsRAZCZJc-kjXykkhxpu-vT03UezpVe0hANQM0NjnMWcG3U79HS-7lDQp1rm-150t2N_l2T6uwVw653gjLBpaVUAO2ch9odLJjLbKHg88SrAg-VbDfwPe0IK0JIATiE0E/s400/praefurnium+labyrinthus.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">PRAEFURNIUM, http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm </td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-insideh: .5pt solid windowtext; mso-border-insidev: .5pt solid windowtext; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-table-layout-alt: fixed; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody>
<tr>
<td style="border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">1907<o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Excavacions: Josep Puig i Cadafalch
<o:p></o:p></span></b></span></div>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="A4"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">1909</span></span><span class="hectxt1"><span lang="CA" style="color: #4f81bd; font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: accent1;"><o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="A4"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Descoberta de lʼescultura dʼAsclepi i el cap de la
deessa Afrodita</span></span><span class="hectxt1"><span lang="CA" style="color: #4f81bd; font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: accent1;"><o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192"></td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="A4"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">1939 <o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="A4"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Martín Almagro inicia la descoberta ciutat romana
(1949-1965)i de les necròpolis (1950-1951)<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192"></td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="A4"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">1966-81<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="A4"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">E. Ripoll, sondejos en el <i>forum</i> i l’aparcament<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192"></td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="A4"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">1982-88<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="A4"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Seqüència històrica i topogràfica de la muralla grega,
V-II aC<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Publicacions
de les excavacions<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">1992<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="suptxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">La flama olímpica. Remodelació del museu.</span></span><span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="suptxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">1993</span></span><span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span class="suptxt1"><span lang="CA" style="font-size: 10.5pt;">Es constituí l'organisme autònom Conjunt
Monumental d'Empúries. Visites guiades per "ciutadans romans" i
noves activitats didàctiques. <o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="suptxt1"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">1994<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span class="suptxt1"><span lang="CA" style="font-size: 10.5pt;">L'any 1994 es creà una escola taller.<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span class="suptxt1"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">1995<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span class="suptxt1"><span lang="CA" style="font-size: 10.5pt;">El conjunt monumental d'Empúries de queda
incorporat al Museu d'Arqueologia de Catalunya.<o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">2000<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Excavacions
a l'Illa 30, es troben els banys públics<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">2006</span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Projecte
d'estudi i conservació de l'Asclepi d'Empúries. Nova datació, ca 100 aC. Nova
identificació: Serapis?. </span><b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></b></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 8pt;">Hom estudia
la possibilitat de reintegrar-li els braços i de traslladar-lo a Empúries.</span><span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-size: 8pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 47.95pt;" valign="top" width="64">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">2006</span><span class="suptxt1"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 244.25pt;" valign="top" width="326">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Es
presenta públicament un bust de Bacus en marbre de Carrara, trobat fa un any </span><span lang="CA">al jardí de l’ínsula 30). Datat I i II dC,
formava part d'un Hermes.</span><span class="suptxt1"><span lang="CA" style="font-size: 10.5pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 143.8pt;" valign="top" width="192">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">També es van trobar 350
monedes, un anell d'or i figuretes de bronze.</span><span class="hectxt1"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">REC:</span></div>
<div class="MsoBodyText">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><a href="http://www.xtec.es/~areverte/empuries/empuries.htm">http://www.xtec.es/~areverte/empuries/empuries.htm</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"></span><span lang="CA"><a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/">http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/</a> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-27543317647319098032016-10-12T03:22:00.000-07:002016-10-12T03:30:19.120-07:00ΕΜΠΟΡΕIΟΝ EMPORIAE I<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 12pt;">Empúries
és la ciutat grega excavada més occidental de la Mediterrània, situada a la
costa del golf de Roses, al terme de l’Escala. Un conjunt molt interessant per
pensar en els processos de la colonització grega i l’expansió de Roma, i,
conseqüentment amb els processos de la transformació indígena, la cultura
ibera, i la romanització. I encara pensar també en el Noucentisme, en què
Empúries significa un </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;">emblema de la Catalunya clàssica i mediterrània a la
qual cal retornar per recobrar l’origen i la identitat </i><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 12pt;">(Guia Didàctica
d’Empúries, 2013).</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_4jfesCAGg74uGamj23tf9Z5T4uykDcZum2XWmkG8FtGZl5KJ8-WzWFqIQsaBKfHFqxektdwkQkaQtjwIUfpizDpgzZSSRrHnh5b6RCGj516UegxZjb7ip_Ra2_Eq2piTGX1ecj7V4sBi/s1600/emporiae+August+ESAINZ+ed+62.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_4jfesCAGg74uGamj23tf9Z5T4uykDcZum2XWmkG8FtGZl5KJ8-WzWFqIQsaBKfHFqxektdwkQkaQtjwIUfpizDpgzZSSRrHnh5b6RCGj516UegxZjb7ip_Ra2_Eq2piTGX1ecj7V4sBi/s400/emporiae+August+ESAINZ+ed+62.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span class="hecest1"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La
línea blanca del dibuix d’E. Saiz ens dibuixa un conjunt de tres indrets que
encerclen la badia que conforma un riu: la <b>Palaiàpolis</b>,
la <b>Neàpolis</b>, i la <b>ciutat romana</b>. I encara caldria afegir la
població indígena. Livi diu:</span></span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">
<i>Ja llavors formaven Empúries dues ciutats
separades per una muralla. Una l’ocupaven els grecs, oriünds de Focea, com els
massaliotes, lʼaltra els hispans; però la ciutat grega, oberta al mar, tenia un
clos de muralla que tot plegat no arribava a tenir quatre-centes passes; el mur
dels hispans, més allunyat del mar, tenia un perímetre de tres mil passes. Un
tercer poble fou el dels colons romans, que hi foren establerts pel diví Cèsar
després de la desfeta dels fills de Pompeu. Actualment tots tres pobles resten
units en un de sol, després dʼhaver estat acceptats a la ciutadania romana,
primer els hispans i després els grecs.</i> Titus Livi, <i>Ad Urbe Condita</i> Libri, XXXIX, 9 (trad: Guia cit.). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: inherit;">Lloc singular adient per a l’establiment
d’una ciutat, un estuari natural on conflueixen tres rius. </span><i>La plana litoral empordanesa forma part de la depressió costanera
originada per l'enfonsament de les antigues muntanyes veïnes; aquestes
depressions foren ocupades per la mar i desprès foren terraplenades amb els
dipòsits fluvials de la Muga, del Fluvià, del Ter i del Daró, tot originant un
sistema d'estanys i aiguamolls característics dels quals avui sols resten els
de Roses-Castelló, Sant Pere Pescador i de Pals. Aquesta plana litoral de molt
baixa cota no supera els 200 m d'alçada, mentre que el marc muntanyós que
l'embolcalla -serra de la Balmeta, serra de Rodes i el massís del Montgrí- no
superen els 700 m</i>.<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/%CE%95%CE%9C%CE%A0%CE%9F%CE%A1%CE%95I%CE%9F%CE%9D%20EMPORIAE%20momentulum%2016.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<o:p></o:p></span></div>
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/%CE%95%CE%9C%CE%A0%CE%9F%CE%A1%CE%95I%CE%9F%CE%9D%20EMPORIAE%20momentulum%2016.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 8.0pt; line-height: 115%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"><a href="http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/pein/2_5_PEIN_Plana_litoral_empordanesa.pdf">http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/pein/2_5_PEIN_Plana_litoral_empordanesa.pdf</a></span><span class="hecest1"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 8.0pt;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 8pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
</div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjONdukeRV8MlKV7_nrNJuh7Dy0W060qQ1nkCGV7DYDserL06qbPAZ3zzQeGF24y0Yoaa-4T6HVxRr7qMNylxaawEXyAgAEkmFJ-MNQiBk6dAxuC1sWjPwomgFR9H4Xtx4UCHfKT8isyQly/s1600/emp%25C3%25BAries+guia+didac+2013.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjONdukeRV8MlKV7_nrNJuh7Dy0W060qQ1nkCGV7DYDserL06qbPAZ3zzQeGF24y0Yoaa-4T6HVxRr7qMNylxaawEXyAgAEkmFJ-MNQiBk6dAxuC1sWjPwomgFR9H4Xtx4UCHfKT8isyQly/s400/emp%25C3%25BAries+guia+didac+2013.png" width="285" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">1.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">PALAIÀPOLIS,
Sant Martí d’Empúries.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Un illot o península fou el
primer establiment, bastit sobre estructures d’un poblat indígena anterior del
bronze final. El registre arqueològic mostra una continuïtat d’ocupació fins a
l’actualitat. Mariners foceus procedents de Massàlia hi establiren una factoria
probablement comercial, tal com ho evidencia el nom. El port que formava el
Fluvià era una escala en la ruta cap al sud peninsular (Tartessos) i afavoria
els intercanvis amb els indígenes. En augmentar l’activitat portuària, al cap
de poc temps fundaren en terra ferma, al sud, la Neàpolis, ca. 550 aC. (Esrabó, III, 4, 8). Empòrion hel·lenitza el
territori, neix la cultura ibèrica (Rec: Ullastret, 30 km més al sud).<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/%CE%95%CE%9C%CE%A0%CE%9F%CE%A1%CE%95I%CE%9F%CE%9D%20EMPORIAE%20momentulum%2016.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwWGPx-Qr9d98pgujL26Z0OrSNWzUgQWfkptdNcqtFzEswKWcBaCC8huKn8buI1BPR8y6DgtGH2hsp1MKjlXQtVwCtnBZ1PxnQY0SdmpMxmBWfdNJbtwc_jXOwYlOMuhciS-OUYcAYbgRd/s1600/asclepi-serapis+labyrinthus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwWGPx-Qr9d98pgujL26Z0OrSNWzUgQWfkptdNcqtFzEswKWcBaCC8huKn8buI1BPR8y6DgtGH2hsp1MKjlXQtVwCtnBZ1PxnQY0SdmpMxmBWfdNJbtwc_jXOwYlOMuhciS-OUYcAYbgRd/s400/asclepi-serapis+labyrinthus.jpg" width="345" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/historie/emporion6.htm </td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">2.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">NEÀPOLIS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span class="hecest1"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 12pt;">La ciutat es va estendre cap al sud fins ocupar
unes quatre hectàrees. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Empòrion és una fundació dels massaliotes, que està situada a dos-cents
estadis del Pirineu i dels límits entre la Ibèria i la Cèltica. I és una terra
tota feraç i té bons ports. Aquí hi ha, també, Roses, una petita ciutat
pertanyent als emporitans; alguns, però, la fan una fundació dels rodis. Aquí,
com a Emporion, veneren Artemis Efèsia pels motius que explicaré en parlar de
Massàlia. Primerament, els emporitans ocupaven un illot situat davant mateix de
la costa, el qual avui anomenem Palaiàpolis, però, actualment, viuen a terra
ferma. Emporion és una ciutat doble separada per una muralla, ja que abans
tenia per veïns alguns indicets que, malgrat que es governaven amb
independència, per raons de seguretat volgueren tenir un clos emmurallat comú
amb els grecs, però doble, separat per una muralla mitgera. Però, amb el pas
del temps, sʼuniren en un sol estat configurat a partir de lleis bàrbares i de
lleis gregues, tal com ha passat a molts altres llocs. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">A prop hi corre un riu que té les seves fonts al Pirineu i la seva
desmbocadura serveix de port als emporitans. Aquests són força bons artesans
del lli. <o:p></o:p></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Estrabó,
3,4,8-937 (trad: Guia cit.).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span class="hecest1"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 12pt;">Són les restes que avui visitem, encara que la
major part de les estructures visibles són dels segles II aC i I dC, quan la
ciutat viu un màximum d’esplendor. Una gran muralla delimita la ciutat. Al
davant d’aquesta muralla probablement s’instal·laren els indigets. Les
excavacions encara no han trobat l’antiga Indika; en aquesta zona fora murs les
restes que s’hi poden veure corresponen a una activitat metal·lúrgica del segle
I aC.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span class="hecest1"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 12pt;">Des del sud s’entrava a la ciutat grega per una porta
fortificada, datada en el s. II aC, quan s’eixamplà l ciutat i es bastí la zona
dels temples. Es tancava amb una reixa de ferro i deixava pas a un llarg
corredor que portava al carrer principal, que condueix a l’àgora i l’estoa, en
direcció al port. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span class="hecest1"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 12pt;">Al sud hem deixat l’àrea dels santuaris. Més a
ponent i en el lloc més elevat, hi ha l’Asklepieion, sota l’advocació del déu
de la medecina. Comprenia tres temples i un edifici. Avui podem veure una
rèplica de l’estàtua del déu Asclepi, en un edicle bastit amb carreus grans de
pedra calcària ben escairats, templet on se suposa que estava exposada. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span class="hecest1"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 12pt;">L’estàtua original s’exposa al museu del recinte,
MAC-Empúries. Datada en el s. IV aC</span></span><a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/%CE%95%CE%9C%CE%A0%CE%9F%CE%A1%CE%95I%CE%9F%CE%9D%20EMPORIAE%20momentulum%2016.docx#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="color: black; font-size: 12.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span class="hecest1"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 12pt;">, per
l’estil i la tècnica, està conformada per dos blocs, un de marbre de Paros i
l’altre procedent del Pentèl·lic; el déu barbat vesteix túnica i calça
sandàlies; es recolzava en un bàcul als peus dels quals s’enrosca una serp, i
sostenia, potser, a la dreta una pàtera. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span class="hecest1"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 12pt;">En la terrassa inferior hi ha un recinte porticat,
considerada un temple consagrat a Serapis. El Serapieion comptava amb un temple
central, on s’exposava la imatge del déu. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span class="hecest1"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 12pt;">L’estructura de la ciutat és irregular, el traçat
de molts carrers no és rectilini, ni la seva distribució és regular. Però l’eix
principal està format per <i>tabernae</i>, establiments comercials, botigues.
Formaven part d’edificacions d’un o dos pisos, com la majoria de les cases. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 78.0pt;">
<span class="hecest1"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 12pt;">Destaca també la </span></span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">factoria de salaons, amb diverses dependències
destinades a l’elaboració de conserves de peix i salses: un pati central, un
conjunt de dipòsits i un magatzem en forma de L. Els salums de peix, sovint
tonyina, eren molt apreciats a lʼantiguitat i el seu comerç era molt important.
Les salses de peix s’envasaven en àmfores per al seu transport. </span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">A tocar de lʼàgora, trobem el <i>macellum</i>, edifici amb botigues interiors
i exteriors, però avui es veu la seva cisterna pública. Recollia les aigües
pluvials de les teulades. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Al mig de la ciutat, l’àgora
rectangular, allotjava edificis públics i comercials. Amb l’arribada dels
romans aquests se situaren al fòrum. Però tenim encara la estoa, edifici rectangular,
porticat, de dimensions considerables, possiblement de dos pisos, bastit en el
II aC, sobre l’antiga trama urbana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Al seu costat trobem una casa
hel·lenística amb peristil. I més amunt un <i>andron</i>,
sala de simposis amb mosaic, ΗΔΙΚΟΙΤΟΣ,
“que et sigui un plaer jeure”, ca. 100 aC. Dos exemples que constaten que les unitats domèstiques s’organitzen
entorn d’un petit pati obert amb impluvium, de vegades tetràstil, o bé amb
peristil. Les parets són de tapial<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/%CE%95%CE%9C%CE%A0%CE%9F%CE%A1%CE%95I%CE%9F%CE%9D%20EMPORIAE%20momentulum%2016.docx#_ftn3" name="_ftnref3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></a>
o tovots sobre un sòcol de pedra. Queden poques restes de decoració, gairebé en
opus signium<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/%CE%95%CE%9C%CE%A0%CE%9F%CE%A1%CE%95I%CE%9F%CE%9D%20EMPORIAE%20momentulum%2016.docx#_ftn4" name="_ftnref4" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></a>, majorment
mosaics, com el citat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEMEe4-UiYY7k7syFkixJ9V_vZxBxu0oACDuRaIkgsfT5oHA_NiKrxKZtprYZ_1ZQTpVj2ab_UAK7NeXhmBozMY0t6ZN9ZNd3JsGUslTsP2VbY2QsCNF5kqSl4t915LAjracfqVRkalEDQ/s1600/MONEDA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEMEe4-UiYY7k7syFkixJ9V_vZxBxu0oACDuRaIkgsfT5oHA_NiKrxKZtprYZ_1ZQTpVj2ab_UAK7NeXhmBozMY0t6ZN9ZNd3JsGUslTsP2VbY2QsCNF5kqSl4t915LAjracfqVRkalEDQ/s320/MONEDA.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> Dracma emporitanat http://www.wikiwand.com/ca/Moneda_catalana </td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">3.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">EMPORIAE<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">La ciutat romana sorgeix a
partir de l’enfrontament de Roma i Cartago, per l’hegemonia en el Mediterrani
Occidental, les Guerres Púniques. El 218 aC Gneu Corneli Escipió desembarca a
Empòrion amb un exèrcit per contrarestar l’amenaça d’Hanníbal, que havia saltat
els Pirineus i els Alps. Vençuts els cartaginesos, els ibers es revolten contra
el control romà que els obligava a tributar. M. Porci Cató desembarca el 195 aC
a Empòrion i estableix un campament, que serà permanent, per tal d’assegurar el
control del país. La fundació de la ciutat esdevindrà més tard, prop del 100
aC, bastida sobre les estructures d’aquell praesidium. Passejarem per la ciutat
romana en la propera entrada. Ara copiem una síntesi de la seva evolució de l’article
de Miquel Tarradell a la Gran Enciclopèdia Catalana:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span class="hectxt1"><span lang="CA" style="color: #1f497d; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text2;">Empúries
encunyà moneda des del s V aC, i a la fi del IV o principi del III aC entrà en
el sistema de la dracma. Les dracmes emporitanes foren imitades pels indígenes
de diversos punts de Catalunya, i tingueren un paper decisiu en la introducció
de l'economia monetària al país. Malgrat que algunes encunyacions de dracmes
emporitanes amb tipus cartaginesos fan sospitar que, si més no un quant temps,
Empúries tingué bones relacions amb el món púnic, durant la segona guerra
púnica Empúries féu costat als romans. Quan Roma planejà la contraofensiva per
a defensar-se de la invasió d'Anníbal, Empúries fou elegida com el lloc de
desembarcament de l'exèrcit expedicionari romà enviat a la Península
Ibèrica(218 aC) i serví de primera base romana, talment com després (195 aC)
representà el mateix paper respecte a l'exèrcit romà comandat per Cató, que
eliminà els darrers focus de resistència indígena antiromana. La nova època
dugué la instal·lació, durant la primera meitat del s II aC, d'un <i>praesidium
</i>romà al costat de la ciutat grecoibèrica que, a la fi del segle s'havia
convertit en una ciutat d'unes 20 ha, de planta regular, emmurallada i amb un
gran fòrum central. Bé que Juli Cèsar hi creà una colònia, no es mantingué, car
durant tota l'època romana tingué categoria de municipi amb el nom d'<i>Emporiae</i>,
en plural indicant que comprenia els nuclis preromans, el grec i l'indígena, i
el romà, nou. Durant l'imperi Romà Empúries continuà essent una ciutat
destacada, però perdé el paper de primer pla que havia tingut, davant la
importància de Tàrraco i d'altres ciutats romanes de Catalunya, i el seu
perímetre urbà es reduí considerablement. Fou una de les víctimes de la gran
crisi del s III dC, arrasada per les invasions dels alamans i els francs de la
primeria de la segona meitat del segle, i ja no es reféu del tot mai més. La
vida urbana, de fet no continuà, bé que fos habitada en un petit nucli i que hi
existís una comunitat cristiana, que eregí una basílica paleocristiana,
excavada. Fou seu episcopal a l'època visigòtica. Es despoblà després, de
manera que durant els temps carolongis la capital comarcal i el nom passà a
Castelló d'Empúries.</span></span><span lang="CA" style="color: #1f497d; mso-ansi-language: CA; mso-themecolor: text2;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/%CE%95%CE%9C%CE%A0%CE%9F%CE%A1%CE%95I%CE%9F%CE%9D%20EMPORIAE%20momentulum%2016.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 8.0pt; line-height: 115%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"> <a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/graecia.htm">http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/graecia.htm</a>
<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/%CE%95%CE%9C%CE%A0%CE%9F%CE%A1%CE%95I%CE%9F%CE%9D%20EMPORIAE%20momentulum%2016.docx#_ftnref2" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 8.0pt; line-height: 115%;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"> Avui es proposa el s. II aC, i es torna a
discutir la identificació de l’estàtua amb Asclepi. V: labyrinthus, nota 2<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn3">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: xx-small;"><a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/%CE%95%CE%9C%CE%A0%CE%9F%CE%A1%CE%95I%CE%9F%CE%9D%20EMPORIAE%20momentulum%2016.docx#_ftnref3" name="_ftn3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; line-height: 115%;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"> </span><span lang="CA" style="background: white; color: #252525;">La<span class="apple-converted-space"> </span></span><b>tàpia</b><span class="apple-converted-space"> tècnica de<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA" style="background: white;">construcció<span class="apple-converted-space"><span style="color: #252525;"> </span></span><span style="color: #252525;">de<span class="apple-converted-space"> </span></span></span>murs<span class="apple-converted-space"><span style="color: #252525;"> </span></span><span style="color: #252525;">amb terra<span class="apple-converted-space"> </span></span>argilosa<span style="color: #252525;">, abocada en un motlle o<span class="apple-converted-space"> </span></span>encofrat<span class="apple-converted-space"><span style="color: #252525;"> </span></span><span style="color: #252525;">i compactada a cops mitjançant un<span class="apple-converted-space"> </span></span>picó<span style="color: #252525;">. L'encofrat sol ser de fusta,</span> dues fustes
paral·leles, entre les quals s'aboca terra en tongades de 10 o 15 cm, i és
compactada mitjançant piconat. La terra compactada es desseca al sol, i una
vegada que la tàpia queda aixecada, les portes i finestres s'obren a cisell.</span><span lang="CA" style="color: red; font-size: 8.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn4">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/900%20EMP%C3%9ARIES%20JA%2016/%CE%95%CE%9C%CE%A0%CE%9F%CE%A1%CE%95I%CE%9F%CE%9D%20EMPORIAE%20momentulum%2016.docx#_ftnref4" name="_ftn4" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 8.0pt; line-height: 115%;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"> Opus signium: mescla de calç, sorra, bocins de
terrissa (d’on prové el nom, per Signia, ciutat del Laci famosa pels seus
terrissaires), amb propietats impermeables. <o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<br />BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-36042122049316598642016-10-01T00:26:00.001-07:002016-10-01T00:31:13.942-07:00GRÈCIA, GEOGRAFIA I CRONOLOGIA<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><div style="text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuSQ0YUXbPEQlxGKJtyHRqthUmdPtLpX84WV26bP7iL-F02KD3pnx0bJqI6k0076Ph6EMTtdDT64Vyu6eKV_AUYC0U3wmU5_mZRpyMajGKMi-8rQoR2Q4KkUvCiog2eiKI4Yb364CPFJeh/s1600/Mapa_Grecia_Antigua.svg.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuSQ0YUXbPEQlxGKJtyHRqthUmdPtLpX84WV26bP7iL-F02KD3pnx0bJqI6k0076Ph6EMTtdDT64Vyu6eKV_AUYC0U3wmU5_mZRpyMajGKMi-8rQoR2Q4KkUvCiog2eiKI4Yb364CPFJeh/s320/Mapa_Grecia_Antigua.svg.png" width="320" /></a></div>
</td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Mapa_Grecia_Antigua.svg#/media/File:Mapa_Grecia_Antigua.svg">https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Mapa_Grecia_Antigua.svg#/media/File:Mapa_Grecia_Antigua.svg</a></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><span id="goog_1228284104"></span><span id="goog_1228284105"></span><a href="https://www.blogger.com/"></a>La
muntanya i el mar són els dos factors naturals que més profundament han
condicionat l'evolució de l'home a Grècia. Enfonsaments i falles, van tallar
parcialment les principals cadenes muntanyoses, orientades primitivament de
nord a sud, donant per resultat un embull inextricable de muntanyes i planes,
feses<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/geografia/2%20GEOGRAFIA.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a>
sovint per braços de mar. A conseqüència d'això, tan sols un 20% de la
superfície del territori és pla, i d'ella únicament és cultivable una part
encara menor. Les comunicacions entre els enclavaments de terreny resultants
són en general dificultoses. Per això els pobles i ciutats van tendir a
desenvolupar una vida de semiaïllament en cantons semiautàrquics que comprenen
una zona de planes cultivables, i sovint una part muntanyosa (per a les
pastures d'estiu) i un accés al mar. Francament, les comunicacions oferien, amb
freqüència, major comoditat per mar que per terra, ja que les comunitats
gregues vivien amb excessiva independència per crear una xarxa acceptable de
carreteres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">En
no poques zones amb prou feines es va superar l'estadi de vida pobletana, el
qual es va perllongar fins al s. IV aC. A les regions on es van concentrar en
ciutats grups més amplis de població, l'assentament se situava en general sobre
una altura de fàcil defensa, que dominava un enclavament de terra fèrtil ben
proveïda d'aigua. La ciutadella o <b>acròpolis</b>,
era la <i>polis</i> pròpiament dita i les cases
situades sota constituïen l’ <i>asty</i>
(agrupació urbana): el creixement d'Atenes o Corint il·lustra perfectament el
procés. Pedra per a construir de bona qualitat, l'havia en abundància,
comprenent els recursos minerals de Grècia rics filons de marbre, excel·lent
argila i esporàdiques mines, de coure (a Eubea), plata (en Lauró del Àtica) i
or (illa de Tasos i a la muntanya Pangeos de Tràcia).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">El
mar mai es quedava lluny. Al Peloponnès es troba sempre a menys de 50 km., i
cap lloc de Grècia central dista de la costa més de 65; cal tenir present que
la costa grega, molt retallada (4200 km), té 800 km més que la italiana, per a
una superfície territorial un terç inferior. A l'estiu, la mar mitiga el clima
de l'interior: els vents alisis escombren l'Egeu, i a la tarda s'aixequen
brises de la mar, seguides, a la caiguda de la nit, de vents terrals que
contribueixen a mantenir la circulació d'aire. Tot i que la navegació
s'interrompia pràcticament els mesos d'hivern, i en certes regions era
perillosa encara a l'estiu, la presència de muntanyes, però, la facilitava molt;
i a més les moltes illes per tot el mar Egeu (cims emergents d'un altiplà
submergit); així el continent proporcionava nombrosos punts de referència
visibles des de molt lluny. Però la contribució de la mar a la vida econòmica
no quedava en donar les vies de comunicació necessàries per al desenvolupament
del comerç amb ultramar: produïa també aliments, especialment tonyina.
D'aquesta manera, si les muntanyes formaven al Nord un baluard contra els
invasors i canalitzaven l'activitat del país cap al Sud, la mar servia de
vehicle per a l'expansió per tota la conca del Mediterrani.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;">HH SCULLARD y AAM van der HEYDEN,<span class="apple-converted-space"> </span></span><i>Panorama del Mundo Clásico</i>, Ed. Guadarrama, Madrid 1967<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgft7uVziA4a-NOGUfFD1rNgLsVldyyDgceKKXH9QRkj_09OJ2VJsiru1ymgbuU22AWoHz__yiqUZCxwKN6KQkciCQFo4f_DlRoqfMSVwLTCfAycAURKuuvBPeQJWfpybvQlnG8dZvlO89Z/s1600/gr%25C3%25A8cia+regions+orlando.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgft7uVziA4a-NOGUfFD1rNgLsVldyyDgceKKXH9QRkj_09OJ2VJsiru1ymgbuU22AWoHz__yiqUZCxwKN6KQkciCQFo4f_DlRoqfMSVwLTCfAycAURKuuvBPeQJWfpybvQlnG8dZvlO89Z/s400/gr%25C3%25A8cia+regions+orlando.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="background: white; color: #222222; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="https://goo.gl/images/SJLgqz">https://goo.gl/images/SJLgqz</a> </span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<b><u><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">CRONOLOGIA<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-insideh: .5pt solid windowtext; mso-border-insidev: .5pt solid windowtext; mso-padding-alt: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; mso-table-layout-alt: fixed;">
<tbody>
<tr>
<td style="border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">GRÈCIA
<o:p></o:p></span></b></div>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-bottom: none; border-left: solid windowtext 1.0pt; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">GUERRA DE TROIA (Eratòstenes)<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-right: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-right-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">1180<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><span style="background-color: yellow;">ÈP. ARCAICA </span><o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Colonitzacions <o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">800<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Olimpíada I<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">776<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Poemes Homèrics<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">700<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Fundació d’Emporion<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">ca.
600<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><span style="background-color: yellow;">ÈP CLÀSSICA</span><o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Guerres mèdiques<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">499-479<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Pèricles governa Atenes<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">443-429<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Guerres del Peloponès<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">431-404<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Segle IV<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><span style="background-color: yellow;">ÈP. HEL.LENÍSTICA</span><o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Alexandre el Gran <o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">335-323<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Diàdocs (desmembrament de l’Imperi d’Alexandre)<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif;">les dinasties i les fronteres dels regnes
dels diàdocs van arribar a una situació d'estabilitat. Els<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ptolemeus" title="Ptolemeus"><span style="background: white; color: #0b0080; font-family: "arial" , sans-serif;">ptolemeus</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif;"> </span><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif;">governaven a Egipte, Síria i diversos territoris a la costa
sud de l'Àsia Menor, els<span class="apple-converted-space"> </span></span></span><span lang="CA"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sel%C3%A8ucides" title="Selèucides"><span style="background: white; color: #0b0080; font-family: "arial" , sans-serif;">selèucides</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif;"> </span><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif;">als vastos territoris asiàtics, i els<span class="apple-converted-space"> </span></span></span><span lang="CA"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antig%C3%B2nides" title="Antigònides"><span style="background: white; color: #0b0080; font-family: "arial" , sans-serif;">antigònides</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif;"> </span><span lang="CA" style="background: white; color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif;">a Macedònia i Grècia.</span></span><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">ca
275<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><b>Grècia, província romana</b><o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">146<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Egipte, últim regne hel·lenístic, cau en mans de Roma<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">30<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Fundació de Constantinoble, <i><span style="background: white; color: #252525;">Κωνσταντινούπολις</span></i><o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">330<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Mor Teodosi I: l’Imperi Romà dividit en Orient i Occident<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">395<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">El llatí és oficialment substituït pel grec<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">ca.
620<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><b>IMPERI D’ ORIENT o BIZANTÍ</b><o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">L’Imperi d’Orient en mans dels turcs otomans<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">1453<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">REVOLUCIÓ FRANCESA<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">1789<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">Independència de Grècia <o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">1830<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">I GUERRA MUNDIAL<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">1914-18<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 173.6pt;" valign="top" width="231"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">II GURRA MUNDIAL<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 50.8pt;" valign="top" width="68"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif;">1940-45<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<br />
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/900%20HIST%C3%92RIA/geografia/2%20GEOGRAFIA.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 8.0pt;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"> </span><b><span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;">Fendre</span></b><span lang="CA" style="font-size: 8pt;">:
DCVB 2. per castellanisme, trobam usat fendre amb el significat
de ‘enfonsar-se, penetrar’: Sos braços se nuen amb llurs braços | i un
bosc d'enceses armes va a fendre's en son pit, Atlàntida iii. Conjug.: segons
el model prendre. Conjug.: segons el model prendre.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 8.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-81341668657435854742016-09-24T12:53:00.000-07:002016-09-24T12:55:22.141-07:00MEDITERRÀNAIA, ESPAI I TEMPS<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La<span class="apple-converted-space"> </span><b>mar
Mediterrània</b>, o el<span class="apple-converted-space"> </span><b>mar
Mediterrani</b>, és una<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_continental" title="Mar continental"><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">mar continental</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">situada entre<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Europa" title="Europa"><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">Europa</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">(al nord –part occidental– i a l'oest), l'</span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica"><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">Àfrica</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">(al sud) i<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80sia" title="Àsia"><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">Àsia</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">(al nord –part oriental– i a l'est). Cobreix una extensió
aproximada de 2.500.000 km². És el bressol de moltes civilitzacions
occidentals de l'</span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_antiga" title="Edat antiga"><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">edat
antiga</span></a></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L'única connexió natural amb l'</span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Oce%C3%A0" title="Oceà"><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">oceà</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">és amb l'</span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Oce%C3%A0_Atl%C3%A0ntic" title="Oceà Atlàntic"><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">Atlàntic</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">a través de l'</span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Estret_de_Gibraltar" title="Estret de Gibraltar"><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">estret de Gibraltar</span></a></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">, i artificialment amb la<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_Roja" title="Mar Roja"><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">mar Roja</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">(oceà<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndic" title="Índic"><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">Índic</span></a></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">) a través del<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Canal_de_Suez" title="Canal de Suez"><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">canal de Suez</span></a></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">. Això fa que les<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Marea" title="Marea"><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">marees</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> </span></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">a la Mediterrània siguin gairebé imperceptibles.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">La Mediterrània prové d'una mar anterior més gran,
anomenada<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Oce%C3%A0_de_Tetis" title="Oceà de Tetis"><i><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">Tetis</span></i></a></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">. La teoria de la<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tect%C3%B2nica_de_plaques" title="Tectònica de plaques"><span lang="CA" style="color: #0b0080; mso-ansi-language: CA;">tectònica de plaques</span></a></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"> preveu l'acostament d'Àfrica a Europa, de manera que la mar es convertirà
d'aquí a cinc milions d'anys en un gran llac que s'assecarà, ja que rep menys
aigua dels rius que la que s'evapora. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_Mediterr%C3%A0nia">https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar_Mediterr%C3%A0nia</a>
<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQDGtBTVmOKFgevW0WH1q2PglgLypI5HYKp6xCjxE2gZsQbS-gIztL4VTODkhPwg0n4Qkmvf4IXbCqe_romQKFZrazzbjZtqyv4-7qHjQ39d_FZFXQUvKoutmrIwRqVXAVZETFZy7OkEIK/s1600/Mediterranean_Sea_16.61811E_38.99124N.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQDGtBTVmOKFgevW0WH1q2PglgLypI5HYKp6xCjxE2gZsQbS-gIztL4VTODkhPwg0n4Qkmvf4IXbCqe_romQKFZrazzbjZtqyv4-7qHjQ39d_FZFXQUvKoutmrIwRqVXAVZETFZy7OkEIK/s400/Mediterranean_Sea_16.61811E_38.99124N.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">vikipèdia</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">L'assentament i posterior desenvolupament de les civilitzacions antigues
està determinat en part per factors climàtics i geogràfics. Sense negar que
l'home hagi configurat la seva pròpia història, precís és reconèixer que la
configuració que li va donar a aquesta va estar condicionada en certa manera
per la situació geogràfica. La civilització egípcia va ser possible gràcies a
les vivificadores aigües del Nil, i les realitzacions culturals de sumeris,
babilonis, assiris i altres pobles de Mesopotàmia, van dependre de les
condicions del medi ambient físic pels rius Eufrates i Tigris. El factor
unificador del món clàssic va ser el mar Mediterrani. Els països que envolten
aquest vast mar interior ens semblen avui dia molt diferents els uns dels
altres: pertanyen a tres continents diferents, Europa, Àsia i Àfrica. Però en
l'Antiguitat se'ls considerava parts d'un món en comú. No era únicament a causa del fet que estiguessin separats de
les grans extensions continentals que havia darrere les muntanyes i deserts, i
tinguessin, per tant, la tendència a dirigir la seva mirada a la mar comú, sinó
també pel fet que compartien el mateix clima i la mateixa estructura geològica.
Tot i les diferències locals, és a aquest clima tan peculiar, que els geògrafs
moderns hagin adoptat el terme de "clima mediterrani" per definir-lo,
fins i tot quan apareix en situacions anàlogues en altres parts del globus, com
Amèrica i Austràlia.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Les condicions climàtiques del món mediterrani en l'Antiguitat diferien poc
de les que prevalen avui dia. Tot i que no són en tota la seva conca tan
agradables com la Costa Blava francesa, aquestes condicions són en general
menys rigoroses que les dels països del Nord d'Europa. A l'hivern escassegen
períodes continus de fred, i encara que plou torrencialment i sovint en forma
de borrasca, el cel s’aclareix aviat. Els estius són assolellats i calorosos,
però d'una calor seca, no tan aclaparador com la calor humida. La temperatura
mitjana de juliol és de 18,5º a París, 24.5º a Roma i 26,5º a Atenes, en tant
que les de gener descendeixen respectivament a 2,5 º, 7è i 9è. Certes regions
de Sicília i Sud d'Espanya gaudeixen d'hiverns més benignes i més càlids
estius. Durant l'hivern, la violència de les tempestes transforma sovint els
rierols en torrents impetuosos, que arrosseguen amb si la prima capa d'humus en
les regions muntanyoses amb arbrat escàs; a l'estiu, al contrari, per efecte de
la perllongada sequera, les lleres dels rius es transformen en àrides sendes.
Amb tot, després de la calor de l'estiu, l'hivern és tonificant: la claredat
extraordinària i la frescor de l'aire estimulen alhora el cos i l'esperit.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">En idèntic clima, el tipus de vegetació és més o menys uniforme. Rica i
exuberant a les terres baixes on abunda l'aigua, degenera a les zones altes en
sequerals d'arbustos i matolls; i cal tenir en compte que una gran part de
Grècia i d'Itàlia és muntanyosa. Les produccions i mètodes de cultiu han estat,
doncs, anàlegs en la majoria dels països mediterranis. Els principals productes
eren els cereals, la vinya i l'olivera. L'oli d'oliva, a més de servir
d'aliment, valia per a la il·luminació i la neteja personal. Es criaven vaques
i cavalls, però especialment cabres i ovelles que, a part de la llet,
proporcionaven la matèria primera per a la confecció de vestits. La recerca de
pastures, a les muntanyes, a l'estiu, i a les planes, a l'hivern, va donar
origen a les migracions estacionals de ramats i pastors, a la
"transhumància", que encara es practica a Grècia, Itàlia i Espanya.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Aquestes condicions generals, a part d'influir en la vida econòmica, van
repercutir en l'evolució social, i fins i tot política. La benignitat del clima
afavoria la vida a l'aire lliure. La gent passaven més temps fora de casa que
les del Nord, reunint-se, per pur plaer o per raons de negocis, al mig del
carrer. Per això les places del centre de les ciutats estaven proveïdes de
columnates i pòrtics per donar en el seu moment protecció contra el sol o la
pluja. Els teatres i amfiteatres no tenien sostre, i ni tan sols es necessitava
un lloc tancat per discutir els assumptes públics quan es reunien a Atenes les
assemblees populars i els tribunals, o quan administraven justícia a Roma els
magistrats en el fòrum, ho feien sempre a l'aire lliure. Les cases particulars,
qualssevol que fossin les seves dimensions, es construïen al voltant d'un pati
obert. Les cases dels déus, els temples, eren per regle general petites, i les
afluències massives de fidels havien de congregar-se a l’exterior, en recintes
sagrats a l'aire lliure. Tot això, com és natural, estimulava la llibertat en
el tracte social i la vida de la comunitat.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Les dues grans penínsules muntanyoses de Grècia i Itàlia,
que s'endinsen cap al Sud a la Mediterrània, tan sols estan separades pel mar
Adriàtic, però han tingut la tendència a donar-se l'esquena i mirar sentit
oposat, la qual cosa es deu, en part, a la relativa escassetat de bons ports
tant a la costa oest d'Itàlia com a la costa oest dels Balcans. El sentit
natural de l'expansió grega era en direcció a l'Àsia Menor a través de l'Egeu,
per un rumb fàcil gràcies al gran nombre d'illes que havia pel mig.
Simètricament, la tendència d'Itàlia va ser la d'establir contactes amb les
terres de la Mediterrània occidental. Com la distància que separa Sicília,
situada al costat de la punta d'Itàlia, del Nord d'Àfrica no arriba a 160 km., la
península italiana divideix gairebé en dues parts la conca del Mediterrani. Els
cartaginesos, primer, els romans, després, van tractar de convertir la seva
meitat occidental en un vedat de la seva propietat particular, en un mare
nostrum; Cartago a la fi va desistir de la seva obstinació, però Roma se’n va
sortir amb la seva i va estendre després la seva influència a la conca oriental.
Però, tot i això, l'Imperi romà que amb el temps es crearia, malgrat la seva
sòlida unitat política, va estar constituït sempre per dues parts, l'Orient
grec i l'Occident llatí; i va ser aquesta última, és a dir, Itàlia amb els
territoris romanitzats de la Gàl·lia, Espanya i Àfrica del Nord, el que va
formar la base principal i el nucli de l'Imperi.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; font-family: "calibri" , sans-serif;">HH SCULLARD y AAM van der HEYDEN,<span class="apple-converted-space"> </span><i>Panorama del Mundo Clásico</i>, Ed.
Guadarrama, Madrid 1967</span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSTHpZWVsHCUzcqbMm-B1E5LPJ9YvaXIWArQD6tid2zql1izc1fUg8o3oVNg1VNCzs2xPSJ8cEPYVD-WGbxeawq46Gsqcv73UDExwh_dBgsIq-dIU1T6t98GCrBSfy3fK-xezS0DD3Jb6Z/s1600/BARCO+FENICI+SID%25C3%2593N+IV+AC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="293" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSTHpZWVsHCUzcqbMm-B1E5LPJ9YvaXIWArQD6tid2zql1izc1fUg8o3oVNg1VNCzs2xPSJ8cEPYVD-WGbxeawq46Gsqcv73UDExwh_dBgsIq-dIU1T6t98GCrBSfy3fK-xezS0DD3Jb6Z/s400/BARCO+FENICI+SID%25C3%2593N+IV+AC.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">http://www.estudiasonavegas.com </td></tr>
</tbody></table>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;">TEMPS</span></div>
<div style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Els pobles que estudia la història de l'Antiguitat oriental i clàssica
ocupen en l'espai un vast territori, que comprèn l'Àfrica en la seva franja
septentrional, l'Orient Mitjà actual fins a Iran i Europa central i occidental.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Deixant de banda aquí la prehistòria, hem d'advertir que
Egipte i Mesopotàmia, per raons poc conegudes i probablement biogeogràfiques,
passen directament del Neolític a la història durant el IV mil·lenni a.C. En
canvi Europa, menys afavorida pel clima postglacial i relativament allunyada
dels primers focus de civilització, va patir un important retard, que abasta
els segles de la "protohistòria". Els pobles europeus practiquen
l'agricultura i el pasturatge, però ignoren l'escriptura, i nosaltres només
tenim coneixement d'ells a través dels seus vestigis arqueològics pobres i dels
relats dels pobles orientals més avançats. Així mateix, les penínsules
mediterrànies, Grècia i Itàlia, irrompen en la història cap a la meitat del
segon mil·lenni -micènics- pel que fa a Grècia i a principis del primer
mil·lenni (italiotes diversos, després etruscos) pel que fa a Itàlia. En fi, la
resta d'Europa es retarda encara més en la primera Edat del Ferro (Hallstatt),
de 900 a 500 aC., I la segona (la Tène) fins a la difusió de les influències
grega i romana.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; font-family: "calibri" , sans-serif;">PAUL PETIT: <i>Historia de
la Antigüedad</i>, ed. Labor, Barcelona 1979<sup>6ª</sup> (5ª: 1976, París)</span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3Q79LhmylNt9WIRvJz4VJ32wSmakMF_qG9au3FLJuh_lzFef8cI-2pQTzgWhmxC42UOKVJiuviPXdIaHxvIog1bwx6F1x4_3JHiBhS8lp5dKtgUGzsqR421A5L7iIQ1YhgJXp7nW1TJZp/s1600/ACMA_Relief_Lenormant.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3Q79LhmylNt9WIRvJz4VJ32wSmakMF_qG9au3FLJuh_lzFef8cI-2pQTzgWhmxC42UOKVJiuviPXdIaHxvIog1bwx6F1x4_3JHiBhS8lp5dKtgUGzsqR421A5L7iIQ1YhgJXp7nW1TJZp/s400/ACMA_Relief_Lenormant.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: sans-serif; font-size: 16px;">Baixrelleu Lenormant, Museu de l'Acròpolis. </span><span style="background-color: white; font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 10pt;">Fragment d'un baix relleu representant una trirrem
amb 9 remers, 420-400 aC. D'acord amb la reconstrucció de L. Beschi, la
composició original va ser un gran trirrem amb 25 remers, el navegador i el
comandant. Un jove de la dreta és probablement l'heroi Paralos, inventor de la
navegació. Foto: </span>De Marsyas (2006), CC
BY-SA 2.5, <a href="https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=479132">https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=479132</a> </span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;">NAVEGACIÓ</span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Les comunicacions marítimes comercials, en els últims
segles del segon mil·lenni aC., per una determinació dels pobles orientals, van
significar l'intercanvi d'idees i béns. Els primers moments d'aquesta expansió
es deuen als pobles fenicis i púnics i, posteriorment, a mesura que avança el
temps, correspondria als pobles micènico-cretencs i després als grecs i
etruscos, finalitzant amb la gran expansió de l'Imperi Romà.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">PILAR PARDO MATA: </span><i><span style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Mediterráneo: Fenicia, Grecia y Roma</span></i><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">, Sílex ed., Madrid 2002.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb540AoW_2HxQxBn1SB2dDks_lUHeMgjnGkYed8s6BMDkW6yNrfIuNRg5D5SlibL_1w9DUyrW1PkCFh19-OFYhmeyZqkLjdM-4zODeGjA7jMftOG4mFF577gUk4ERepR1kq9o4QK6RK_V1/s1600/barco+fenicio+i+aC+turquia+hamar%25C3%25ADtima+blogspot.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb540AoW_2HxQxBn1SB2dDks_lUHeMgjnGkYed8s6BMDkW6yNrfIuNRg5D5SlibL_1w9DUyrW1PkCFh19-OFYhmeyZqkLjdM-4zODeGjA7jMftOG4mFF577gUk4ERepR1kq9o4QK6RK_V1/s400/barco+fenicio+i+aC+turquia+hamar%25C3%25ADtima+blogspot.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vaixell fenici robat a Tars, I aC: http://historia-maritima.blogspot.com.es/ </td></tr>
</tbody></table>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">BOSC MEDITERRANI<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;">Els arbres més comuns són de fulla
perenne: els<span class="apple-converted-space"> </span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_(arbre)" style="text-align: start;" title="Pi (arbre)"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0b0080;">pins</span></a></span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;"><span style="text-align: start;">, l'</span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alzina" style="text-align: start;" title="Alzina"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0b0080;">alzina</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;"><span style="text-align: start;"> </span></span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;">i l'</span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alzina_surera" style="text-align: start;" title="Alzina surera"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0b0080;">alzina
surera</span></a></span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;"><span style="text-align: start;">. Tot i així, en les zones del bosc més<span class="apple-converted-space"> </span></span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Humitat" style="text-align: start;" title="Humitat"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0b0080;">humides</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;"><span style="text-align: start;"> </span></span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;">i fresques —
sobretot a les<span class="apple-converted-space"> </span></span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Obagues" style="text-align: start;" title="Obagues"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0b0080;">obagues</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;"><span style="text-align: start;"> </span></span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;">— s'hi
estableixen arbres de</span> </span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Caducifoli" title="Caducifoli"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0b0080;">fulla caduca</span></a></span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;"><span style="text-align: start;">, dels quals els més destacats són l'</span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Avellaner" style="text-align: start;" title="Avellaner"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0b0080;">avellaner</span></a></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;"><span style="text-align: start;"> </span></span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;">i el<span class="apple-converted-space"> </span></span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Roure" style="text-align: start;" title="Roure"><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0b0080;">roure</span></a></span><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #252525; font-family: "calibri" , sans-serif;"><span style="text-align: start;">. Les fulles de les espècies vegetals són petites
i dures per conservar la humitat.</span></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "calibri" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Bosc_mediterrani">https://ca.wikipedia.org/wiki/Bosc_mediterrani</a>
</span><span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 7.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
cf. mapa d'Eratòstenes: http://momentulum.blogspot.com.es/2016/09/roma-espai-i-temps.html </div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-66719683421079031452016-09-19T21:13:00.000-07:002016-09-19T21:22:10.767-07:00ROMA: ESPAI I TEMPS<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "calibri" , sans-serif;">GEOGRAFIA
DE LA PENÍNSULA ITÀLICA</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "calibri" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Itàlia estava determinada per la muntanya i el
mar. Poques de les seves parts disten de la costa més de 110 km. Al Nord les
seves fronteres estan protegides per la barrera dels Alps. La gran plana
septentrional, que s'estén dels Alps als Apenins va ser considerada durant molt
temps com a part integrant de la Gàl·lia (Gàl·lia Cisalpina) i no es va
incorporar al sistema administratiu d'Itàlia fins a finals de la República. Des
d'allà s'estenen els Apenins cap al Sud al llarg de tota la península, arribant
en alguns punts els 3000 m (l'altura de l'Olimp a Grècia). Estan més a prop de
la costa oriental que de l'occidental i en l'Est tot just deixen espai per
terres cultivables fins a arribar als pantans de Pulla [llatí: Apulia]. Tampoc
ofereix la costa oriental bons ancoratges. Per això va ser més gran el
desenvolupament econòmic de la zona situada a l'oest de la cadena central. Al
sud dels turons irregulars d'Etrúria, flanquejada pel Tíber i l'Arno, la regió
muntanyosa central s'aproxima a la costa occidental als turons volscs [volscii],
que deixen al nord i al sud espai per a les dues planes del Laci i la Campània.
Des de molt aviat, els habitants de les muntanyes van tractar d'introduir-se en
aquestes fèrtils planes, enriquides per les cendres volcàniques. Tot i
l'extensió de la costa italiana i, abstracció feta dels primers colons que van
arribar per mar (grecs al sud, etruscos atrets per les mines al nord), una gran
part de la població primitiva es va didicar molt temps a activitats agrícoles i
continentals, amb preferència a les marítimes. Això va ser degut, en part, al
fet que els grecs havien ocupat els millors ports (com Tàrent i els de la badia
de Nàpols) i, en part, també, al que els ports eren escassos i els rius amb
prou feines navegables quan es remuntava cap al nord, per la costa oest. Els
romans i llatins van ser essencialment camperols i agricultors, però un cop
realitzada la unificació d'Itàlia sota el cabdillatge de Roma -un procés
facilitat no poc pels enginyers de camins romans- tant Roma, com les altres
potències de la mar Mediterrània, es van adonar plenament de la importància que
tenia aquesta situació en el centre de la seva conca.</span></div>
<div class="MsoNormal">
HH SCULLARD y AAM van der
HEYDEN, <i>Panorama del Mundo Clásico</i>,
Ed. Guadarrama, Madrid 1967<o:p></o:p></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSgMN9J8xH993lmeaeE3dkGYeCZkYiw6WYmko0soQYLoedrtixMBqh-JrB3r9_l8fOeiWs8YyIhVlTOXuj9WiYXm8cO99Bd4bPXV87SFpRFqsPRPoT89G7mLQyvzFrCAjDpYvUinBD-WkE/s1600/PENINSULA+ITALIANA+F%25C3%258DSICA+lahamap.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSgMN9J8xH993lmeaeE3dkGYeCZkYiw6WYmko0soQYLoedrtixMBqh-JrB3r9_l8fOeiWs8YyIhVlTOXuj9WiYXm8cO99Bd4bPXV87SFpRFqsPRPoT89G7mLQyvzFrCAjDpYvUinBD-WkE/s400/PENINSULA+ITALIANA+F%25C3%258DSICA+lahamap.jpg" width="331" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">http://www.lahistoriaconmapas.com/cronologia/siglo-vii/la-peninsula-italica-en-la-edad-media/ </td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La geografia de la Península Itàlica juga un gran
paper en el sorgiment i desenvolupament de l'Estat romà. Itàlia es troba
pràcticament aïllada de la resta d'Europa; per aquest motiu, durant molt temps
la seva civilització es trobi endarrerida. La seva pròpia configuració
geogràfica condiciona el que, de vegades, sorgeixin formes polítiques
peculiars: així, els pobles invasors del Nord d'Europa porten formes polítiques
noves.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La base econòmica aportada per la geografia és
feble, però el Tíber posa en contacte la zona interior amb la costa occidental,
augmentant de forma eficaç les possibilitats de desenvolupament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Sorgeixen tres nuclis independents: <b>Etrúria</b>, que mantindrà contactes amb
Grècia, Magna Grècia i Sud d'Itàlia; <b>Roma</b>,
assentada en el Laci, i <b>Campània</b>,
que gaudeix de les terres més fèrtils. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">D'aquestes tres forces serà Roma la que
aconsegueixi la unitat, ja que afegeix a les seves altres característiques,
avantatges d'ordre estratègic i militar. A la zona Sud, per la seva banda, es
desenvolupen formes polítiques diferents: no es forma un gran estat indígena,
sinó federacions. Les ciutats gregues formen petits nuclis, molt desenvolupats
i autònoms, amb una base econòmica forta, a causa de l'activitat comercial.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
NARCISO SANTOS YANGUAS, <i>Textos para la Historia Antigua de Roma</i>,
ed. Cátedra, Madid 1994<sup>5a</sup>, pp.19-20<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; mso-padding-alt: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; mso-table-layout-alt: fixed; width: 591px;">
<tbody>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<br /></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">CRONOLOGIA DE ROMA<o:p></o:p></span></b></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<br /></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA">MONARQUIA<o:p></o:p></span></b></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA">753</span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Fundació de Roma</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA">509</span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Enderrocament de la monarquia </span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<br /></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA">REPÚBLICA<o:p></o:p></span></b></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA">272</span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Roma ha conquerit tota península itàlica</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA">264-202</span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Guerres púniques</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA">218</span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Desembarcament dels romans a Empúries</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA">146</span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Àfrica província romana</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA">143</span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Submissió d’Hispània</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA">51</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-bottom-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Conquesta de la Gàl·lia</span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-right: solid windowtext 1.0pt; border: none; mso-border-right-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<br /></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<b><span lang="CA">IMPERI<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">28 aC-192 dC ALT
IMPERI</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"> CRISI DEL SEGLE, 192-284</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">284-476 BAIX IMPERI<b><o:p></o:p></b></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br />
28 aC- 14 dC</div>
</td>
<td style="border: none; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">AUGUST </span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA">94-192</span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Antonins. Màxima expansió de l’imperi: màxima expansió
TRAJÀ, 98-117</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
Hadrià (117-138)</div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<br /></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Segle II: pau interna i prosperitat. Cultura grecoromana
compartida i política conciliadora</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA">212-217</span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Caracalla: <i>Constitutio
antoniana</i>: els lliures de l’Imperi esdevenen ciutadans</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA">313</span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Constantí proclama llibertat de culte, Edicte de Milà</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA">395 </span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Teodosi reparteix l’imperi entre els dos fills: IMPERI D’
OCCIDENT</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA">476</span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA">Cau l’imperi d’occident en mans dels bàrbars</span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA" style="color: #4f81bd; mso-themecolor: accent1;">1453<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #4f81bd; mso-themecolor: accent1;">L’imperi en
mans turques<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA" style="color: #4f81bd; mso-themecolor: accent1;">1789<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #4f81bd; mso-themecolor: accent1;">Revolució
Francesa<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA" style="color: #4f81bd; mso-themecolor: accent1;">1861<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #4f81bd; mso-themecolor: accent1;">Unificació
d’Itàlia<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA" style="color: #4f81bd; mso-themecolor: accent1;">1914-1918<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #4f81bd; mso-themecolor: accent1;">I GUERRA
MUNDIAL<o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 62.6pt;" valign="top" width="83"><div align="right" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span lang="CA" style="color: #4f81bd; mso-themecolor: accent1;">1940-45<o:p></o:p></span></div>
</td>
<td style="padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 380.35pt;" valign="top" width="507"><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #4f81bd; mso-themecolor: accent1;">II GUERRA
MUNDIAL <o:p></o:p></span></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKT9CHnAtoRkS0p6KkvbwOWImzSEKz5ML79dZ49JMuQCYVPXAss7gDmARe-DpJDWCKXeGJ1YjkHw3nNtzqAJToLb2cT2ouDnea5RyJS3MHzHYABMPA-zgWBAUhrfelpQvXEknNf3OEhyK4/s1600/Mapa+de+Erat%25C3%25B3stenes+220+AC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKT9CHnAtoRkS0p6KkvbwOWImzSEKz5ML79dZ49JMuQCYVPXAss7gDmARe-DpJDWCKXeGJ1YjkHw3nNtzqAJToLb2cT2ouDnea5RyJS3MHzHYABMPA-zgWBAUhrfelpQvXEknNf3OEhyK4/s400/Mapa+de+Erat%25C3%25B3stenes+220+AC.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">http://imagenes-de-mapas.blogspot.com.es/2013/01/mapa-de-eratostenes-220-ac.html </td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-11551665293328499272016-09-04T04:07:00.000-07:002016-09-04T04:20:23.778-07:00DESTRUCCIÓ DE TROIA, ENSORRAMENT DELS ANTICS IMPERIS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La <b>destrucció de Troia</b> és el límit
imprecís entre l’Edat del Bronze i la del Ferro (sistema de les 3 edats,
C.F.THOMSEN, 1836). <b>E.H.Cline</b>,
doctor en Història Antiga i arqueòleg, presenta <i>1177, El año en que la civilización se derrumbó</i>, Ed. Crítica,
Barcelona 2015. És un treball documentat i actualitzat del procés que causar el
col·lapse de les grans civilitzacions urbanes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">L'Edat del Bronze a
l'Egeu, Egipte i Orient Pròxim va durar gairebé dos mil anys, des
d'aproximadament 3000 aC fins poc després de 1200 aC. Quan va arribar al final,
segons es va donar després de segles d'evolució cultural i tecnològica, la
major part del món civilitzat i internacional de les regions mediterrànies va
patir una aturada espectacular en una extensa àrea que anava des de Grècia i
Itàlia, a Occident, fins a Egipte , Canaan i Mesopotàmia a Orient. Grans
imperis i petits regnes que havien trigat segles a formar-se, es van enfonsar amb celeritat. Amb la seva fi va
arribar un període de transició, que els estudiosos van qualificar, durant un
temps, de primera "Edat Fosca" del món. Fins diversos segles més tard
no va aparèixer a Grècia i les altres zones afectades un nou renaixement
cultural que va preparar l'escenari per al desenvolupament de la societat
occidental tal com la coneixem avui. </span></i><span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">(pàg.11)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Analitza el període des del segle XV al XII aC, per enumerar
les diverses causes d’aquest trasbals –terratrèmols, canvi climàtic, sequeres i
fams, bé rebel·lions internes, bé invasions externes, els </span><b style="color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">pobles de la mar</b><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">, i ensorrament de les xarxes comercials que els
inter relacionaven- i críticament presentar els fonaments i les incògnites que
presenten. Tot això acudint a les fonts, tauletes d’argila, treballs arqueològics,
bibliografia recent.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La patatum es va covar dècades abans, però Cline elegeix la
data d’un esdeveniment significatiu: <b>la
batalla de Ramsès III contra els Pobles de la Mar</b>. Malgrat sortir victoriosos,
l’Imperi Nou egipci va iniciar un declivi de dos-cents anys. Com la resta de
llocs que havien estat importants i intercomunicats, més que una desintegració
caòtica, esdevingué una progressiva fallida, l’època fosca. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Copiem un article de Carlos García Gual, El País, 2015<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG_w9LTiqd0gZSJFnKy-HiigpiFWqS45UBb-AItt8tSzQ5kf4gvn-lCnLTfRrO7sU5Ajs4qgclempu0AYEQ-vsvrh9JMqi-iSBJ2lXFeZG-rLaWdXfcGCcd9nJc5OfG7YB27QDWWCXyXUR/s1600/batalla+del+delta+rams%25C3%25A8s+iii+pobles+del+mar+Medinet+Habu+Tebes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG_w9LTiqd0gZSJFnKy-HiigpiFWqS45UBb-AItt8tSzQ5kf4gvn-lCnLTfRrO7sU5Ajs4qgclempu0AYEQ-vsvrh9JMqi-iSBJ2lXFeZG-rLaWdXfcGCcd9nJc5OfG7YB27QDWWCXyXUR/s400/batalla+del+delta+rams%25C3%25A8s+iii+pobles+del+mar+Medinet+Habu+Tebes.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #c0504d; mso-themecolor: accent2;">Batalla
del Delta entre Ramsès III i els pobles de la mar al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XII_aC" title="Segle XII aC"><span style="color: #c0504d; mso-themecolor: accent2;">segle XII aC</span></a>. Temple
de Medinet Habu, Tebes. Vikpèdia<o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 15.55pt; margin: 0.25rem; text-align: center; vertical-align: baseline;">
<i><span lang="CA" style="font-size: 29.5pt; letter-spacing: -0.6pt;">El final de los antiguos imperios</span></i></div>
<div style="box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 15.55pt; margin: 0.25rem; text-align: center; vertical-align: baseline;">
<i><span lang="CA" style="font-size: 29.5pt; letter-spacing: -0.6pt;"><br /></span></i><span lang="CA" style="color: #444444; font-size: 14.0pt;">Tras
un apocalíptico título, Eric H. Cline presenta un amplio y bien documentado
estudio sobre el colapso de las grandes civilizaciones de la Edad del Bronce </span><br />
<span style="font-size: small;"><b style="font-family: inherit; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; line-height: 2.125rem; text-indent: -9999px;"><a href="http://elpais.com/autor/carlos_garcia_gual/a/" title="Ver todas las noticias de Carlos García Gual"><span style="color: #111111; text-decoration: none;">CARLOS GARCÍA
GUAL</span></a></b><span lang="CA" style="color: #a4a4a4; font-family: "inherit" , "serif"; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: 2.125rem; text-indent: -9999px;"> EL PAÍS, 27 febrer 2015</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Tras este título, tan apocalíptico como muy periodístico, se presenta un amplio y bien documentado estudio sobre el colapso de las grandes civilizaciones de la Edad del Bronce, un extenso y complejo derrumbe de amplio panorama que hizo desaparecer imperios poderosos como el de los hititas, los micénicos, los asirios, los cananeos, y asoló ciudades como Troya y Micenas. Fue en 1177 antes de Cristo cuando el faraón Ramsés III se enfrentó en una tremenda batalla a los invasores de Egipto, y los derrotó y borró del mapa para siempre. Allí fueron aniquiladas esas huestes guerreras que llamamos, sin mayor precisión, los Pueblos del Mar, que fueron una feroz amenaza para el país del Nilo, después de haber sembrado destrucción y ruina en muchos otros. Pero también los vencedores quedaron muy mal parados en la matanza, y “Egipto se convirtió en un imperio de segunda: sombra de lo que había sido”. Aunque la batalla fue significativa, el ocaso de los imperios de la Edad del Bronce y la transición a la del Hierro duró casi un siglo y tuvo causas muy varias —invasiones, revueltas, terremotos y hambrunas, tal vez—. “Las civilizaciones de amplio alcance que florecían en el Egeo y el antiguo Oriente Próximo en 1225 antes de Cristo habían empezado a desaparecer en 1177 antes de Cristo y se habían desvanecido casi del todo en 1130. Durante la primera Edad del Hierro, los poderosos reinos e imperios de la Edad del Bronce fueron sustituidos, progresivamente, por ciudades-estado de menor tamaño” y todo el sistema de relaciones entre los pueblos de esa zona quedó desmoronado. Puede defenderse que 1177 fue un año parecido al 476 en que se suele fechar el fin del, ya decadente, Imperio Romano. Pero el proceso de esas catástrofes se prolonga muchos decenios hasta la fecha retumbante del año final. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Del intrigante ocaso de los grandes imperios que concluye en lo que solemos llamar una Edad Oscura trata este ágil relato que recoge y resume bien y puntualmente las investigaciones arqueológicas más recientes, citando muy curiosos textos antiguos, y recordando a la vez los nombres y teorías de los últimos investigadores con admirable erudición. Esta puesta al día, tan actualizada en sus datos, lo hace muy útil para cualquier aficionado a la Historia Antigua. Las notas y bibliografía ocupan casi 100 páginas. De las analogías entre los imperios de ese catastrófico periodo y los de nuestra época actual que le gustan destacar al autor, puede opinar el lector tras la lectura de estas evocadoras páginas. Los ocasos imperiales, que incluso entre las brumas del pasado lejano albergan algo de melancolía trágica, son siempre buen tema para la reflexión.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-10894054042045239252016-09-02T23:35:00.000-07:002016-09-02T23:37:00.003-07:00LA VIDA ÉS MÉS VELLA DEL QUE PENSÀVEM. EL FÒSIL MÉS ANTIC TÉ 3700 ANYS<h1 style="vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-weight: normal;">La
vida és més vella del que pensàvem. Dóna-li una oportunitat i tirarà endavant.
Amb uns 10 milions d’anys n’hi hauria prou perquè la vida arranqués i es
diversifiqués. </span><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "calibri" , sans-serif; font-weight: normal;">El fòssil més antic de la Terra, es troba en un estromatòlit, un pila
cònica de sorra fossilitzada que indica la <u>presència de microbis que
s'alimentaven dels compostos presents als sediments</u>. Les roques on s'han
trobat s'han datat de fa 3.700 milions d'anys, la qual cosa avança 220 milions
d'anys l'aparició d'aquests éssers vius. </span></span><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "calibri" , sans-serif; font-weight: normal; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;">Article de Nuño Domínguez i taula dels temps geològics.</span></span></h1>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKBAxGdMB1L2QeZu24KEZUOEpRa8E22Np2lkD_63Es1QeplOUSOMyRmJh9O43qpMiDvBSYd-VWeUMpka1czNx0G7nKX2hqwwGcSjaau485bfHAf-t_btcBkgpxhvHpk6qdN_BZ0OEyGDoV/s1600/800px-Geological_time_spiral+VIKIP%25C3%2588DIA.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKBAxGdMB1L2QeZu24KEZUOEpRa8E22Np2lkD_63Es1QeplOUSOMyRmJh9O43qpMiDvBSYd-VWeUMpka1czNx0G7nKX2hqwwGcSjaau485bfHAf-t_btcBkgpxhvHpk6qdN_BZ0OEyGDoV/s320/800px-Geological_time_spiral+VIKIP%25C3%2588DIA.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Representació dels temps geològics. Vikipèdia</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<h1 style="vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="font-size: 29.5pt; letter-spacing: -0.6pt;">El desglaç de l’Àrtic
desenterra el fòssil més antic de la Terra<o:p></o:p></span></h1>
<h2 style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-size: 14.0pt;">L'existència
de microbis fa 3.700 milions d'anys suggereix que l'aparició de vida a
l'univers pot ser més comú del que es pensava<o:p></o:p></span></h2>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA"><a href="http://cat.elpais.com/autor/nuno_dominguez_angulo/a/" title="Veure totes les notícies de Nuño Domínguez"><b><span style="border: none 1.0pt; color: #111111; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 6.5pt; padding: 0cm; text-transform: uppercase;">NUÑO DOMÍNGUEZ</span></b></a> EL PAÍS </span><span lang="CA" style="border: none 1.0pt; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt; padding: 0cm;">1 SET 2016 </span><span lang="CA" style="color: #a4a4a4; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Una de les
preguntes més difícils de respondre és si <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">la vida és un miracle o bé una conseqüència</span>
inevitable de l'univers. En aquesta qüestió Déu és irrellevant, perquè segons
el diccionari un miracle és també una cosa rara, extraordinària i meravellosa.
Per alguns experts això va ser el que va passar quan <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">uns quants compostos bioquímics es van combinar en
algun lloc del planeta jove per generar les primeres formes de vida
autoreplicants</span>. D'altres pensen que aquest procés era gairebé
inevitable, relativament ràpid, i que probablement ha succeït i està succeint a
molts planetes ara mateix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textogrande" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div class="textogrande" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 13pt;">“Les implicacions són sorprenents”, diu una investigadora
de la NASA<o:p></o:p></span></b></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Avui es publica
un descobriment que aporta dades importants sobre el tema. Científics
australians han trobat a Groenlàndia <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">el fòssil més antic de la Terra</span>. Es tracta d'un <b>estromatòlit</b>, un pila cònica de sorra
fossilitzada que indica la <u>presència de microbis que s'alimentaven dels
compostos presents als sediments</u>. Les roques on s'han trobat s'han datat de
fa <b>3.700 milions d'anys</b>, <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">la qual cosa avança 220 milions
d'anys l'aparició d'aquests éssers vius</span>. Les roques de la formació Isua,
on han aparegut els fòssils, havien estat fins ara cobertes per neu perpètua
que es va fondre fa poc pel desglaç accelerat de l'Àrtic.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">“Som davant del
registre biològic visible més antic del planeta”, resumeix <b>Allen Nutman</b>, investigador de la Universitat de Wollongong i primer
autor del descobriment,<span class="apple-converted-space"> </span></span><a href="http://nature.com/articles/doi:10.1038/nature19355"><span lang="CA" style="color: #016ca2; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">publicat aquest dimecres</span></a><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></span><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">a la revista
científica<span class="apple-converted-space"> </span></span><em><span lang="CA" style="border: none 1.0pt; color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt; padding: 0cm;">Nature</span></em><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">. Fins ara les úniques proves de vida en aquesta època
“es basaven en isòtops d'alguns elements [a les roques], sobretot carboni i
ferro”, detalla Nutman a EL PAÍS. Encara que això aportava “indicis clars” de
la presència de vida, “també es podia deure a altres causes no biològiques”,
destaca.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="background: yellow; color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Per Nutman, la troballa aporta la prova definitiva, ja
que la morfologia i la composició química dels fòssils descarten un origen no
biològic</span><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">. Això suposa
que fa 3.700 milions d'anys la vida al planeta ja s'havia consolidat. El
treball avala la tesi que els primers éssers vius van aparèixer fins i tot
abans, fa uns 4.000 milions d'anys, un sospir en termes geològics després de la
formació de la Terra, fa 4.500 milions d'anys. La data coincideix amb un
període en què el planeta patia un constant bombardeig d'asteroides que
convertien la seva superfície en una massa informe de lava ardent, l'infern on
van haver de viure els primers terrícoles.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">“Si realment
aquestes són les tombes figuratives dels nostres primers ancestres, les
implicacions són sorprenents”, opina <b>Abigail
Allwood</b>, investigadora del laboratori de propulsió a raig de la NASA. Si
aquests microbis van poder viure en aquest entorn i deixar els rastres que
s'han trobat, especifica la científica en un comentari de l'estudi, “<span style="background: aqua; mso-highlight: aqua;">la vida no és una cosa tan
improbable i rara. Dóna-li mitja oportunitat i tirarà endavant</span>”.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">El coneixement
actual de la vida a l'univers es basa primordialment en quant va trigar la vida
a aparèixer a la Terra després de la seva formació. Si, com indica aquest nou
descobriment, va succeir tan aviat, llavors <span style="background: aqua; mso-highlight: aqua;">també hi podia haver hagut vida en altres planetes del
sistema solar</span> com Mart, apunta la investigadora de la NASA.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Iñaki Ruiz-Trillo</span></b><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">, investigador de l'Institut de
Biologia Evolutiva de Barcelona (CSIC-UPF), opina que aquesta és “una prova
important que la vida a la Terra no va trigar gaire a aparèixer i que bona part
de la història evolutiva ha estat dominada per <b>formes de vida procariotes</b>, ja que <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">els <b>eucariotes</b>
[el gran grup que inclou animals i humans] no van aparèixer fins gairebé 2.000
milions d'anys més tard</span>”.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">Juli Peretó</span></b><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">, expert en Biologia Evolutiva de la
Universitat de València, destaca: “El fet que ja hi hagués una vida diversa i
metabòlicament molt activa, per exemple, les dades isotòpiques indiquen que ja
hi havia fixació de CO</span><sub><span lang="CA" style="border: none 1.0pt; color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 7.5pt; padding: 0cm;">2</span></sub><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></span><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.0pt;">en aquest moment, és fascinant”,
assenyala. “Si ens desprenem del prejudici darwinista que l'evolució és molt
lenta, hi ha qui estima que <span style="background: aqua; mso-highlight: aqua;">amb
uns 10 milions d'anys n'hi hauria prou perquè la vida arrenqués i es
diversifiqués</span>”, afegeix.<o:p></o:p></span></div>
<br />
TAULA DELS TEMPS GEOLÒGICS<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 6pt 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">La <b>taula dels
temps geològics</b> s'utilitza en <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Geologia" title="Geologia"><span style="color: #0b0080;">geologia</span></a> per descriure i relacionar
esdeveniments de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Terra" title="Història de la Terra"><span style="color: #0b0080;">història de la Terra</span></a>.
<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 6pt 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">S'estima que la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Terra" title="Terra"><span style="color: #0b0080;">Terra</span></a> té
al voltant de 4.570 milions d'anys. La taula dels temps geològics s'ha
organitzat en períodes, normalment anomenats a partir d'esdeveniments geològics
o <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Paleontologia" title="Paleontologia"><span style="color: #0b0080;">paleontològics</span></a> rellevants.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 6pt 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Vikipèdia ens dóna les dades i la nomenclatura proposats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia, i les recomanacions de l'Institut Geològic de Catalunya. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 6pt 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #252525; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">https://ca.wikipedia.org/wiki/Taula_dels_temps_geol%C3%B2gics <o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih93WNuo7UCsN1NysP326gnVZcSsw03tDLejNE14UahXdyHdoZphMx310A7i3XzmcREiRkryNy4m5W47EQfWFECuERx7hnGBC04Kz3oET_H3XIitgxqf4DpfzicAxYl6suZUmXjUDFlYo0/s1600/taula-temps.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih93WNuo7UCsN1NysP326gnVZcSsw03tDLejNE14UahXdyHdoZphMx310A7i3XzmcREiRkryNy4m5W47EQfWFECuERx7hnGBC04Kz3oET_H3XIitgxqf4DpfzicAxYl6suZUmXjUDFlYo0/s400/taula-temps.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"><a href="https://sites.google.com/site/geovye/home">https://sites.google.com/site/geovye/home</a> </span></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "calibri" , sans-serif; font-weight: normal; line-height: 115%;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-68332608855510930512016-09-01T10:44:00.000-07:002016-09-01T10:46:13.809-07:00FÍSICA POLÍTICA: "11 DIMENSIONS"<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Llegeixo sovint els
articles de divulgació científica de </span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b>Javier Sampedro</b>, doctor en genètica i biologia molecular.
Al diari <i>El País</i>. Sempre molt didàctics,
s’explica amb una claredat sintètica que, més que il·lustrar-te en les novetats
científiques, són plaents. Avui, tanmateix, dedica la columna a descriure les mides
de la <i>cosa política</i>, expressió ideològica
de l’art de governar (especialment en una societat lliure), de l’administració
d’allò públic i el bé comú, i de les relacions entre els agents socials i els ciutadans
lliures. A partir de la costum inveterada de desplegar aquest concepte sobre la
línea, o lateralitat, dreta - esquerra, sobre la que també es tracen amb <i>fosforito</i> línies de distints colors, arriba
a l’espai de la teoria de les cordes de la física quàntica. Amb gràcia i ironia
ens situa la sèrie de idees totxo habituals (lliberal, llibertari, llibertí,
p.ex) en l’espai paradoxal. Genial.<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinHUIiDAycl9mSrm9QmVAP5mnHC5A8RCSnrlF8lkHEA-Ptr-c7z_HwDvA7x32GkHdWYxsJn9Bq02yog0Zb6xQ36MrbXnZX-ajHz7HW3iQRlAoN6obtXpy-LjfftsT8cSrmTchkzETS2coW/s1600/dimensions.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="130" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinHUIiDAycl9mSrm9QmVAP5mnHC5A8RCSnrlF8lkHEA-Ptr-c7z_HwDvA7x32GkHdWYxsJn9Bq02yog0Zb6xQ36MrbXnZX-ajHz7HW3iQRlAoN6obtXpy-LjfftsT8cSrmTchkzETS2coW/s400/dimensions.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="color: #4f81bd; font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Un quadrat posseeix dues dimensions. Ampliant-lo
amb una nova dimensió genera un cub, que és tridimensional. (Figura en
projecció). Afegint al cub una nova (que no es veu) genera un hipercub, que és
de quatre dimensions. (Figura en projecció. Tal objecte no el podem percebre en
el nostre espai tridimensional). - Il·lustració: Vikipedia. </span></span></td></tr>
</tbody></table>
</span></span><br />
<h1 style="margin-top: 0cm; text-align: center; vertical-align: baseline;">
<i><span lang="CA" style="font-size: 29.5pt; letter-spacing: -0.6pt;">Once dimensiones</span></i><o:p></o:p></h1>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span></span><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;"> </span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption"><span lang="CA"></span><br />
<div style="text-align: left;">
<div style="margin-bottom: 0.0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA"><span style="color: #444444; font-size: 14pt;">Ya no podemos definirnos
políticamente en torno al eje vetusto de la izquierda y la derecha </span><span style="font-size: small;"><span style="color: #444444; font-size: 14pt;"> </span><span class="autor-nombre" style="font-size: 12.8px;"><span style="border: 1pt none; color: #a4a4a4; font-family: "inherit" , "serif"; padding: 0cm; text-transform: uppercase;"><a href="http://elpais.com/autor/javier_sampedro/a/" title="Ver todas las noticias de Javier Sampedro"><span style="color: #111111;"><b>JAVIER
SAMPEDRO</b></span></a></span></span></span><span style="color: #a4a4a4; font-size: 10pt;"> <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">1 SEP 2016</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA"><b><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Los ejes ya no son norte-sur,
este-oeste. Se añaden continuamente nuevas dimensiones en la política actual.</span></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA"><span style="color: #444444; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA"><span style="color: #444444; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;"><span style="font-size: small;">Si hoy es jueves, David Trueba habrá
visto dos veces la última de Woody Allen, Mariano Rajoy habrá cosechado una
cucurbitácea y el mes de agosto se habrá acabado de una vez, todo lo cual me da
pie para exponer un asunto de gran profundidad que me gustaría, ocioso lector,
someter a tu escrutinio.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA"><span style="color: #444444; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA"><span style="color: #444444; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;"><span style="font-size: small;">Yo era de izquierdas hasta que un
vicepresidente colombiano —en los días felices en que aún no lo habían nombrado—
me sacó de mi error. Me enseñó un test, que habría sacado de sabe Dios qué
sitio de Internet, que definía tus coordenadas políticas no ya en el eje
secular de izquierda a derecha, sino también en otro eje, seguramente
milenario, que va del autoritarismo al liberalismo. Desde entonces tengo que
definirme como un izquierdista liberal, o no sé si decir libertario, o
libertino, porque liberal es una noble palabra manchada por el abuso. En este
mapa bidimensional, izquierdista liberal no quiere decir centrista: tú puedes
ser tan de izquierdas como Trotski y tan liberal como Adam Smith, pues esos dos
ejes son independientes, como el eje Norte-Sur y el eje Este-Oeste, que es lo
que quiere decir que estén en dos dimensiones distintas.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA"><span style="color: #444444; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA"><span style="font-size: small;"><span style="color: #444444; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;">Todos los analistas han reconocido
que la política actual ha añadido una nueva dimensión al eje vetusto de la
izquierda y la derecha, la dimensión de los nuevos y los viejos partidos, pero
ninguno ha percibido que esta no es la segunda dimensión de la política, porque
la segunda ya era la del vicepresidente colombiano: el eje de lo autoritario a
lo liberal. El eje que va de los viejos a los nuevos partidos supone, por
tanto, la</span><span class="apple-converted-space" style="color: #444444; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;"> </span><em style="box-sizing: border-box; color: #444444; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;"><span style="border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;">tercera</span></em><span class="apple-converted-space" style="color: #444444; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;"> </span><span style="color: #444444; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;">dimensión
de la política. Ya no estamos en un plano, sino en un espacio tridimensional
(imagínense un cubo o un tetraedro), justo como el espacio en el que vivimos,
que tiene tres dimensiones en el espacio: izquierda-derecha, delante-atrás y
abajo-arriba. Es lo que haces para dar tu dirección: dar calle, número y piso.
Tres ejes, tres dimensiones.</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA"><span style="color: #444444; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA"><span style="color: #444444; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit;"><span style="font-size: small;">Y, pese a las esperanzas candorosas
de los políticos, la cosa no se va a acabar ahí. Tomen el nacionalismo, por
ejemplo. Hay nacionalistas de izquierdas y de derechas, autoritarios y
liberales, jóvenes y fósiles. Eso quiere decir que el del nacionalismo-internacionalismo
es un nuevo eje, una cuarta dimensión de la política que debería tener en
cuenta cualquier observador que pretenda entender algo. Añadamos los ejes
ateo-religioso, pragmático-soñador, ecologista-depredador y otra media docena
que se le ocurra al ocioso lector y alcanzaremos de dos patadas un espacio de
11 dimensiones, como el que propone la teoría de cuerdas de la Física teórica.
Estudiadlo.</span></span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<span lang="CA">
</span></td></tr>
</tbody></table>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-10632311246792539832016-08-31T03:12:00.000-07:002016-08-31T03:19:55.709-07:00POETES DE SALAMINA. EL GUIÓ MORAL D'UNA SOCIETAT L'ESCRIUEN ELS POETES<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">EL GUIÓ MORAL D’UNA SOCIETAT L’ESCRIUEN ELS SEUS ARTISTES I PENSADORS<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">L'ART DIPOSITA EN LES CONCIÈNCIES IMATGES SOBRE QUÈ ÉS CORRECTE I INCORRECTE. IMATGES QUE SEDIMENTEN Y MODELEN EL COMPORTAMENT.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">Bell article del professor Víctor Lapuente, un plaer de lectura. No només pel coneixement d</span><span lang="EN-US" style="font-size: 12.0pt;">’</span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">un episodi històric fonamental en el procés d</span><span lang="EN-US" style="font-size: 12.0pt;">’</span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">humanització
que diem cultura occidental, Europa, sinó per l</span><span lang="EN-US" style="font-size: 12.0pt;">’ </span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">exemplarització
que n</span><span lang="EN-US" style="font-size: 12.0pt;">’</span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">extreu per explicar el present i formular una solució,
</span><span lang="EN-US" style="font-size: 12.0pt;">“</span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">una estrategia épica</span><span lang="EN-US" style="font-size: 12.0pt;">”</span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">.
Encara que impossible, aquesta és la tasca del poetes, </span><span lang="EN-US" style="font-size: 12.0pt;">“</span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">representar
en carn i ossos els grans conflictes morals que després rumiarem tots”. </span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9W_qhawU3zZFGV4YIuyfmpc39YXtFW3-ekTNqAk2j1JEtdyhcV9oUpsqEm29X8t2GXld5iOnT51EInC0Ec-W1oB727n2Y_cDQ7QvRzMyZrgA8dT56lv23acffLjpfr-gYTFqF-DhwuwxZ/s1600/mapa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9W_qhawU3zZFGV4YIuyfmpc39YXtFW3-ekTNqAk2j1JEtdyhcV9oUpsqEm29X8t2GXld5iOnT51EInC0Ec-W1oB727n2Y_cDQ7QvRzMyZrgA8dT56lv23acffLjpfr-gYTFqF-DhwuwxZ/s400/mapa.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">GUERRES MÈDIQUES, https://giverimsto.files.wordpress.com/2015/01/mapa.jpg </td></tr>
</tbody></table>
Copiem l'article saborós amb algunes remarques nostres: </span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<h1 align="center" style="margin-top: 0cm; text-align: center; vertical-align: baseline;">
<i><span lang="CA" style="font-size: 29.5pt; letter-spacing: -0.65pt;">Poetas de Salamina<o:p></o:p></span></i></h1>
<div>
<i><span lang="CA" style="font-size: 29.5pt; letter-spacing: -0.65pt;"><br /></span></i></div>
<h2 align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #444444; font-size: 14.0pt;"><span style="font-size: small;">Por
fortuna Temístocles y los dirigentes griegos no se dejaron llevar por los
analistas. Los retos de la globalización —menos sanguinaria que Jerjes pero tan
invasiva— exigen hoy una estrategia épica como la de entonces </span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></h2>
<h2 align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span></h2>
<h2 align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><span style="border: none 1.0pt; color: #111111; font-weight: normal; padding: 0cm; text-transform: uppercase;"><a href="http://elpais.com/autor/victor_lapuente_gine/a/" title="Ver todas las noticias de Víctor Lapuente Giné">VÍCTOR
LAPUENTE GINÉ</a></span></span><span class="autor-nombre"><span style="border: none 1.0pt; color: #a4a4a4; font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; font-weight: normal; padding: 0cm; text-transform: uppercase;"> EL
PAÍS </span></span><span style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><span style="border: none 1.0pt; color: #a4a4a4; padding: 0cm;"><a href="http://elpais.com/tag/fecha/20160828" title="Ver todas las noticias de esta fecha">28 AGO 2016</a></span></span></h2>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt;">Grecia, 480 antes de Cristo. Una
tormenta de polvo y sangre avanza por el desfiladero de las <b>Termópilas</b>, sobre los cadáveres de <b>Leónidas y sus legendarios 300</b>. Navíos
persas se acercan por el Egeo agitando sus tentáculos de madera. Nubes de
flechas cubren el sol. Por tierra, mar y aire, el rey <b>Jerjes</b> despliega el ejército más grande que ha visto el mundo antiguo.
Una procesión de muerte aplastará las ciudades-Estado griegas. Han osado
rebelarse contra un imperio que se extiende de Egipto a la India.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt;">Ha sido un verano de Juegos Olímpicos.
Pero los dioses del Olimpo, que 10 años atrás habían ayudado a los griegos a
frustrar la invasión del rey Darío en la batalla de Maratón, parecen haber
abandonado ahora a los suyos. Jerjes ha retomado el sueño vengativo de su
padre. Y, esta vez, la suerte parece sonreír a los persas. En las Termópilas,
un traidor les ha guiado secretamente hasta la retaguardia griega. Y, tras tres
días de heroica resistencia, los espartanos son masacrados. Se cumple la
profecía del oráculo de Delfos: morirá el rey de Esparta, descendiente de
Hércules. Anticipando una muerte segura, Leónidas se había llevado solo a
soldados que dejaran hijos vivos.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt;">Acorralada, Atenas es un coro trágico
de voces discordantes. El cálculo frío invita a la rendición. La emoción
caliente exige un combate terrestre, como en Maratón. <b>Temístocles</b> toma la palabra, señalando un camino intermedio, astuto
y a la vez pasional. Exige un sacrificio extremo: evacuar la amada Atenas, que
será destruida por los persas, y refugiarse en la isla de Salamina. Sabedor de
las ansias persas por una victoria rápida, Temístocles les invita a <b>una batalla naval en el estrecho de
Salamina</b>. Allí, los barcos persas pagarán su superioridad numérica,
bloqueándose unos a otros. Y las naves griegas compensarán su inferioridad con
solidaridad y patriotismo. Temístocles había creado una flota abierta a unas
clases populares que, hasta entonces, habían visto pasar la historia a su lado,
pues incluso en Maratón el protagonismo había sido para la aristócrata
infantería. Sintiéndose héroes, los empoderados marinos griegos se lanzaron con
furia contra los más numerosos barcos persas, demostrando que <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">la fuerza colectiva puede ser
más que la suma de los individuos</span>. Su victoria salvó la incipiente
democracia ateniense y cambió el curso de la historia.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt;">Salamina fue el resultado de un
equilibrio de virtudes. Temístocles ajustó los valores que, gracias a
pensadores posteriores, conocemos como las <b>cuatro
virtudes cardinales</b>: el coraje, la templanza, la prudencia y la justicia.
Coraje para pelear contra el más fuerte; templanza para dejar que Atenas
ardiera; prudencia para buscar el combate en circunstancias favorables, y la
justicia de hacer frente al opresor. Si se hubiera dejado llevar por una sola
virtud, Temístocles habría fracasado. Porque seguir una sola virtud es un vicio.
Temístocles se basó en la experiencia —había sido general en Maratón— pero no
se dejó arrastrar por el pasado e ideó una respuesta nueva. Conocía los
números, pero también el poder de la motivación para ir más allá de lo que está
escrito. La victoria de Salamina no fue épica ni estratégica, sino una sinergia
de ambas. <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">Una estrategia
épica</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textogrande" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><span style="font-size: 13pt;">Si
Atenas hubiera estado gobernada por nuestros líderes, nos habríamos rendido a
los persas<o:p></o:p></span></b></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt;">¿Qué hubiéramos hecho nosotros? Si
Atenas hubiera estado gobernada por nuestros dirigentes actuales —y asesorada
por economistas y politólogos con nuestros másteres en Prudencia y sofisticados
cálculos estadísticos— no habríamos combatido en Salamina. Los datos lo habrían
desaconsejado. Nos hubiéramos sometido al Imperio Persa no en 480, sino ya años
atrás, cuando el rey Darío había enviado a sus embajadores, a sus hombres de
negro, pidiendo tributo a las ciudades-Estado griegas. No podemos frenar las
fuerzas de la historia; No Hay Alternativa, declamaríamos frente al irritado
populacho ateniense. Dedicaríamos nuestros sesudos intelectos a conseguir unos
buenos términos de rendición para la economía del país. Y, de paso, para
nosotros.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt;">Por fortuna, Temístocles y los
dirigentes griegos no se dejaron llevar solo por sus analistas. De hecho, eran
los persas quienes podían pagar a los mejores expertos e ingenieros, como los
que construyeron el canal y el puente móvil que permitieron a las tropas de
Jerjes cruzar de Asia a Europa. Y, curiosamente, el círculo de Jerjes destilaba
la misma arrogancia de los expertos que la Administración de Kennedy-Johnson en
Vietnam o la de Bush en Afganistán-Irak: ¿cómo es posible que los pobres
atenienses no se rindan dada su manifiesta inferioridad?<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="background: yellow; color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt;">Los
griegos tenían analistas, pero también <b>poetas</b></span><span style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt;">. Papeles académicos, pero también poemas homéricos.
Narraciones que transmitían los códigos morales del pasado y los adaptaban a
los dilemas del momento. Obras de ficción que ayudaban a entender cómo aquello
que nos hace mejores, como el coraje de Aquiles, también nos puede viciar,
desencadenando desgracias colectivas. <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">El naciente teatro griego permitió a los ciudadanos
empatizar con sus enemigos, poniéndose en la piel de los persas; cuestionarse a
los líderes heroicos; y confiar en sus propias fuerzas</span>. Los análisis
militares, o económicos, son importantes, pero el guion moral de una sociedad
lo escriben sus artistas y pensadores. El arte deposita en nuestras conciencias
imágenes sobre qué es lo correcto y lo incorrecto. Imágenes que sedimentan y
moldean nuestro comportamiento.<o:p></o:p></span></div>
<div class="textogrande" style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<b><span style="font-size: 13pt;">Los
análisis importan, pero el guion moral de una sociedad lo escriben sus artistas
y pensadores<o:p></o:p></span></b></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt;">Los retos de la globalización —menos
sanguinaria que el ejército de Jerjes, pero percibida por muchos como una
invasión— exige también una estrategia épica. Que ofrezca, y que pida, a los
ciudadanos prudencia, coraje, templanza y justicia. Que combine la evidencia
del pasado con la visión de un futuro no escrito. Que empodere a quienes ahora
se sienten víctimas de unas fuerzas que no pueden controlar para que tomen las
riendas, o los remos, de su destino.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt;">Nuestros políticos no leen poesía. Y nuestros
poetas y escritores parecen más inclinados a hacer análisis políticos —algo
para lo que no están preparados y donde suelen cometer errores de bulto— que a
representar en carne y hueso los grandes conflictos morales que luego
rumiaremos todos. Tenemos vívidas narraciones de la miseria humana, de la
crisis económica y de la corrupción política. Venden bien, porque los retratos
de los vicios humanos, por comparación, nos hacen sentir mejores. Pero andamos
escasos de imágenes de la grandeza humana. Venden mal, porque los relatos de
las virtudes humanas, por comparación, nos ponen frente al espejo de nuestras
carencias. Tenemos mucha ficción oscura e individualista. Pero poca ficción
esperanzadora y trascendente de la que necesitamos para recomponer una sociedad
fracturada. Faltan poetas de Salamina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;">
<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; border-top: solid #EBEBEB 3.0pt; border: none; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;">
<div class="notapie" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: none; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; padding: 0cm; vertical-align: baseline;">
<strong><span style="border: none 1.0pt; color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt; padding: 0cm;"><br /></span></strong>
<strong><span style="border: none 1.0pt; color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt; padding: 0cm;">Víctor
Lapuente Giné</span></strong><span class="apple-converted-space"><span style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt;"> </span></span><span style="color: #444444; font-family: "inherit" , "serif"; font-size: 10.5pt;">es
profesor de Ciencias Políticas de la Universidad de Gotemburgo.<o:p></o:p></span></div>
</div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-56595612664628059492016-08-29T22:26:00.000-07:002016-08-29T22:26:10.166-07:00CAVALL DE TROIA I PEGAS<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeFAKZ1v633_O2AC0YhYw1sWiTWN8YWpJpwMfKKg_PPWkjFy-fIhITHjyTdq00wmrwcUI4gy5Y8myT2HQj_g-YoreYWCwh1IE13Uzo8yVqpAiIYuOHOwoH1izqiiH_53uQErTISKCKF6gw/s1600/tebeo+ROS+Pais+CAVALL+DE+TROIA+I+PEG%25C3%2580S+30+VIII+16.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeFAKZ1v633_O2AC0YhYw1sWiTWN8YWpJpwMfKKg_PPWkjFy-fIhITHjyTdq00wmrwcUI4gy5Y8myT2HQj_g-YoreYWCwh1IE13Uzo8yVqpAiIYuOHOwoH1izqiiH_53uQErTISKCKF6gw/s400/tebeo+ROS+Pais+CAVALL+DE+TROIA+I+PEG%25C3%2580S+30+VIII+16.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">VINYETA per ROS, El País 30 VIII 16</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Esplèndida mirada de Ros a la seva vinyeta del
País, reuneix dos cavalls cèlebres: el de Troia i Pegas. El <b>Cavall de Troia</b> encara viu avui
cavalcant per la xarxa: els “troianos”. Un troià informàtic és un programa
nociu que permet l’accés a usuaris externs per robar informació o controlar
remotament a la màquina amfitriona sense afectar el funcionament d’aquesta
(Viquipèdia). Enginy i parany, pobla l’imaginari actual, donant expressió a un
fet d’actualitat. Prové del cicle troià, és l’estratagema d’Odisseu per prendre
la ciutat deu anys assetjada. Els grecs abandonaren un immens cavall de fusta
farcit de guerres i simularen aixecar el campament i plegar veles. Els troians
entraren el cavall a ciutat, malgrat els advertiments de Laocoont i Cassandra, vident
sense persuasió. Amb aquest ardit els
aqueus destruiran l’alcàsser de nit.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">Pegas</span></b><span lang="CA">, Πήγασος, és un cavall alat nascut del raig de sang de Medusa,
degollada per Perseu, aquell sant Jordi. Ἡ πηγή significa fontana. L’etimologia
explica la seva relació amb les deus i la poesia: baixant de l’Helicó, amb una
guitza va fer brollar la font Hipocrene (etim: “font del cavall”) consagrada a les Muses. Va pertànyer a Bel·lerofontes,
un altre sant Jordi, el vencedor de la Quimera. Designa una moneda encunyada a
Empòrion (a l’anvers duu el cap de la nimfa Aretusa).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Destresa admirable del dibuixant Ros que
aplega el cavall alat de la poesia i la terrible guerra en una imatge, ens
retorna a l’origen –en el principi fou la guerra, Homer. </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiisno9Zx_StTlaDG-70p-5ET3HB0EYZnMtRf0kHRI-w8jr4i8_7uIVVAY4rsNsgm96lmEY9O41B8tnROT6FJLtYMnVrxgnRuU0Z0Y5VwYk19AxPk1cgSAGR5tnnWEW5skYJ1U3G0nXEWcG/s1600/dracma+emporit%25C3%25A0+241+aC+viki.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiisno9Zx_StTlaDG-70p-5ET3HB0EYZnMtRf0kHRI-w8jr4i8_7uIVVAY4rsNsgm96lmEY9O41B8tnROT6FJLtYMnVrxgnRuU0Z0Y5VwYk19AxPk1cgSAGR5tnnWEW5skYJ1U3G0nXEWcG/s400/dracma+emporit%25C3%25A0+241+aC+viki.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Moneda
de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Seca" title="Seca">seca</a> d'Empòrion.
A l'anvers es veu el cap del a nimfa <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Aretusa" title="Aretusa">Aretusa</a> i
al revers la llegenda «Emporiton» en grec i un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Peg%C3%A0s_(mitologia)" title="Pegàs (mitologia)">pegàs</a>, símbol de la ciutat. Dracma, 17,5 mm, 4,64
g, ca 241-218 aC. <a href="http://www.cngcoins.com/">http://www.cngcoins.com</a>
(Viquipèdia) </span></td></tr>
</tbody></table>
<br />BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-19277433801950591932016-08-26T23:22:00.001-07:002016-08-26T23:57:02.389-07:00ORIGEN I PRINCIPI. DEL MITE AL LOGOS<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA">ORIGEN I PRINCIPI</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 6.0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; mso-pagination: none;">
<i>¿Cómo ha advenido la razón
sobre la tierra? Por supuesto que de una manera irracional, obra de un azar.
Habrá que descifrarlo como se descifra un enigma</i>.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 6.0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; mso-pagination: none;">
F. NIETZSCHE, Aurora: II, 123, citat: M. MOREY, Los Presocráticos. Del mito al logos,
Montesinos, Barcelona 1987.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt;">
<span lang="CA">En
un llibret de butxaca molt petitó que llegia quan feia cou a Tarragona, de RODOLOFO
MONDOLFO, <i>Breve historia del pensamiento
antiguo</i>, Losada, Buenos Aires, 1953, (pp. 8-10) es llegeix sota aquests
epígrafs: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt;">
<i><span lang="CA">LOS ORÍGENES DE LA FILOSOFÍA<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<i>La filosofía, entendida como reflexión del hombre sobre la vida y el mundo,
es tan antigua como la humanidad pensante; pero en la forma de reflexión sistemática
y racional ha tenido su iniciación en Grecia, entre el siglo VII y el VI a. C.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt;">
<i><span lang="CA">(...)<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<i>DEL MITO A LA FILOSOFÍA<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<i>Esto se verifica tanto en la reflexión mítica sobre los orígenes del mundo
(teogonías), como en la reflexión filosófica sucesiva. HOMERO, siglo X a.C.,
que personaliza el principio de todas las cosas en Océano, progenitor de los
Dioses; HESÍODO, siglo VIII, que lo pone en el Caos tempestuoso; los ÓRFICOS,
siglo VII, que lo buscan en la Noche, o en Cronos, etc., toman de la humanidad
las ideas de la generación y de la lucha, del amor que une y del odio, que
separa, de las jerarquías y de los reinos, de la justicia y de la ley, y otro
tanto hacen después los primeros filósofos naturalistas. Y el concepto mismo de
cosmos (es decir, del orden del mundo) que ellos afirman, no es sino una
proyección de la polis (el Estado griego) en el universo. También la ley de
necesidad natural es presentada, tanto por los mitólogos como por los primeros
filósofos, como ley de justicia. <o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<i>EL PRINCIPIO UNIVERSAL DE LAS COSAS (NATURALEZA)<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<i>Ciertamente que el principio universal de las cosas es buscado por los
naturalistas en una realidad natural, que, por otra parte, no es solamente
sustancia o materia, como quiere hacer aparecer Aristóteles para los primeros
cosmólogos, sino que es sustancia y fuerza conjuntamente: es la naturaleza </i>(phisis)<i>
originaria, que es también lo divino </i>(theion)<i>, como ya en las teogonías. Es el principio universal del cual derivan
todas las cosas, del cual constan, al cual retornan, permaneciendo siempre ese
principio permanente e inmutable a través del aparecer, cambiar y desaparecer
de todas las cosas singulares. Esta concepción representa la tentativa racional
de unificar y explicar la infinita multiplicidad y variabilidad de las cosas
testimoniada por la experiencia, por medio de la unidad y permanencia de un ser
que las reúna a todas en él, como fuente y causa de su devenir, y que
justamente es buscado entre los seres de la naturaleza fluyente y dinámica,
pues debe explicar el flujo universal. <o:p></o:p></i></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv6BjgUhpxLgRGgRXJuumHUcVDcOZGI8nWJoopH4zlPIDeEqPX69OmSYWqn27XLbZZDa1zsk7JAMbzseDgBo9vbj5-xf_AmNWSqRjsWCf-yC_FJ_bilrWqvtoeZtWc20i9rnwD5wSgpQBs/s1600/grecia-filosofia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv6BjgUhpxLgRGgRXJuumHUcVDcOZGI8nWJoopH4zlPIDeEqPX69OmSYWqn27XLbZZDa1zsk7JAMbzseDgBo9vbj5-xf_AmNWSqRjsWCf-yC_FJ_bilrWqvtoeZtWc20i9rnwD5wSgpQBs/s400/grecia-filosofia.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">imatge; <a href="https://filosofiahelenistica.wordpress.com/introduccion/">https://filosofiahelenistica.wordpress.com/introduccion/</a><o:p></o:p></span></i></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt;">
<span lang="CA">ORIGEN I PRINCIPI és el títol d’aquesta entrada, creant dels aparents sinònims una
paradoxal antítesi. Origen, perquè des de sempre hi ha les històries de la
tribu, el llenguatge, allò que parla per parlar, i també és memorable –potser
per això encara ens sedueixen aquells mites. A Grècia els poetes celebren els
mites a la plaça pública, ja <i><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333;">En l’època postmicènica, els llinatges
tenien interès en enaltir i preservar la fama dels avantpassats, que
s’identifiquen amb els herois. A mesura que es consolida la polis, els herois
del clan prevalent reben reconeixement i culte per part de tota la comunitat:
un procés on la tasca dels aedes és fonamental.<span class="apple-converted-space"> <a href="http://momentulum.blogspot.com.es/search/label/Aede">http://momentulum.blogspot.com.es/search/label/Aede</a>
</span></span><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; mso-pagination: none; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="color: #333333; mso-bidi-font-family: "Segoe UI"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">mite</span> </b>relata
una <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">història sagrada</span></b>, un <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">esdeveniment primordial</span></b> que
va tenir lloc en el <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">començament del temps</span></b>, <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-bidi-font-style: italic; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">ab initio</span> i que, en tant
que sagrada, <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">constitueix la realitat per excel·lència</span></b>.
És a dir, el mite és el relat de l’aparició d’una nova situació còsmica
ocorreguda <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-bidi-font-style: italic; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">ab origine</span>, representa la
“història” d’allò esdevingut <span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-bidi-font-style: italic; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">in
illo tempore</span>, la revelació d’un misteri que es converteix així en una
veritat apodíctica a través de la qual es fixen tots els <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">rites</span></b>, totes aquelles activitats humanes
significatives. Donat que <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">el mite representa la irrupció
d’allò sagrat en el món</span></b>, tot allò que no participa de la realitat
del mite pertany a l’àmbit profà i manca d’autèntica realitat, roman en
l’esfera de la il·lusió, de la irrealitat. Assenyala <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Eliade</span> </b>que <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">allò sagrat i allò profà</span></b> constitueixen
dues modalitats de ser en el món que depenen de les diferents posicions que
l’ésser humà ha conquerit en el cosmos i, podem afegir nosaltres, de les
diverses percepcions que de l’espai i del temps té l’ésser humà... </span></i><span lang="CA"><a href="http://www.filosofar.cat/index.php/historia-de-la-filosofia/pensament-antic/54-presocratics/214-del-mite-al-logos">http://www.filosofar.cat/index.php/historia-de-la-filosofia/pensament-antic/54-presocratics/214-del-mite-al-logos</a> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; mso-bidi-font-family: "Segoe UI"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Principi,
en canvi, </span><span lang="CA">(diu el Pompeu i també el DCVB, entre altres
accepcions): “<i>Veritat fonamental; axioma; postulat. «El
principi d'Arquímedes». «Principi de contradicció», «—de causalitat», etc.”, “Los
primers principis de una art o ciència</i>”. La narració i la veritat, el que
és. La raó com un nou tipus de coneixement. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="color: #333333; mso-bidi-font-family: "Segoe UI"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Així, es va començar a utilitzar el
terme <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">logos</span></b>, paraula amb la que es designaven moltes coses,
per indicar bàsicament dues accepcions:<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="color: #333333; mso-bidi-font-family: "Segoe UI"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">1. La primera té a veure amb el discurs
racional, el dir de forma intel•ligible i per tant, el coneixement que ens dóna
el pensament racional, la raó humana; així, "logos" podria traduir-se
per <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">paraula</span></b>, <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">concepte</span> </b>o <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">raó</span></b>.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="color: #333333; mso-bidi-font-family: "Segoe UI"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">2. La segona té més a veure amb el que
seria per a nosaltres la noció de llei com a forma ordenada de funcionament de
la realitat, entesa com a raó universal que dirigeix i ordena el cosmos; i
d'aquesta forma "logos" significa <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">llei</span></b>, <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">mesura</span></b>, o <b><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">principi</span></b>. La
realitat funciona segons lleis immutables (Logos universal) i el pensament
racional (logos particular) és capaç de desvelar el seu misteri. </span></i><span lang="CA"><a href="http://www.filosofar.cat/index.php/historia-de-la-filosofia/pensament-antic/54-presocratics/214-del-mite-al-logos">http://www.filosofar.cat/index.php/historia-de-la-filosofia/pensament-antic/54-presocratics/214-del-mite-al-logos</a> <o:p></o:p></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXvFP8gF8upNwmGqKsI8UyWCi4l7-i-JkAhAZVhr3ZURG1rnGkzz7XLbNK1DtrqdWgmlhiiFrPpRQurGlKC5MJHUwAmAkXHQ44iP4G6IDt0jJg_3H24jpHtPDH7BlJvZ8fqUmpDSHY-rya/s1600/tales+mileto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="327" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXvFP8gF8upNwmGqKsI8UyWCi4l7-i-JkAhAZVhr3ZURG1rnGkzz7XLbNK1DtrqdWgmlhiiFrPpRQurGlKC5MJHUwAmAkXHQ44iP4G6IDt0jJg_3H24jpHtPDH7BlJvZ8fqUmpDSHY-rya/s400/tales+mileto.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">imatge: <a href="http://philosophia2b.blogspot.com.es/2015/09/la-escuela-de-mileto.html">http://philosophia2b.blogspot.com.es/2015/09/la-escuela-de-mileto.html</a>
<o:p></o:p></span></i></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Ara potser convé
llegir el testimoni d’Aristòtil, <i>Met</i>.
983b6 (ed. V. García Yebra, Gredos 1970): </span><i>Pues bien, la
mayoría de los filósofos primitivos creyeron que los únicos principios de todas
las cosas eran los de índole material; pues aquello de lo que constan todos los
entes y es el primer origen de su generación y el término de su corrupción,
permaneciendo la substancia pero cambiando en las afecciones, es, según ellos,
el elemento y principio de los entes. Y por eso creen que ni se genera ni se
destruye nada, pensando que tal naturaleza se conserva siempre, del mismo modo
que no decimos que Sócrates llegue a ser en sentido absoluto cuando llega a ser
hermoso o músico. Ni que perezca si pierde estas maneras de ser, puesto que
permanece el sujeto, es decir, Sócrates mismo. Así tampoco se genera ni se
corrompe, según estos filósofos, ningua de las demás cosas; pues dicen que
siempre hay alguna naturaleza, ya sea una o más de una, de la cual se generan
las demás cosas, conservándose ella.<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<i>Pero, en cuanto al número y
a la especie de tal principio, no todos dicen lo mismo, sino que Tales,
iniciador de tal filosofía, afirma que es el Agua (por eso también manifestó
que la Tierra estaba sobre el Agua); y sin duda concibió esta opinión al ver
que el alimento es siempre húmedo y que hasta el calor nace de la humedad y de
ella vive (y aquello de donde las cosas nacen es el principio de todas ellas). Por
esto, sin duda, concibió esta opinión, y porque las semillas tienen siempre
naturaleza húmeda, y por ser el Agua, para las cosas húmedas, principio de su
naturaleza. <o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="color: #333333; mso-bidi-font-family: "Segoe UI"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">De manera
que origen i principi, mite o poesia i raó o llei “són aquest moment vertiginós
en què la veritat del nostre origen és, alhora, l'origen de la nostra veritat”, com diu
Morey. I acabarem amb una cita de Nietzsche, tal com hem començat:<o:p></o:p></span></div>
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 12.0pt; mso-pagination: none; text-align: justify;">
<i><span style="color: #333333; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Segoe UI"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La filosofía griega
parece arrancar de un dislate, de la proposición de que el agua es origen y
matriz de todas las cosas. ¿De veras es necesario detenerse en ella y tomarla
en serio? Ciertamente; por tres razones: primera, porque esta tesis enuncia
algo acerca del origen de las cosas; segunda, porque lo hace sin valerse ni de
la alegoría ni de la fábula; y tercera, porque comporta, aunque tan sólo en
forma embrionaria, el concepto de que “todo es una y la misma cosa</span></i><span lang="CA" style="color: #333333; mso-bidi-font-family: "Segoe UI"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">. </span>F. NIETZSCHE, 1873, citat: M. MOREY, <i>Los Presocráticos. Del mito al logos</i>,
Montesinos, Barcelona 1987.<o:p></o:p></div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-64996004253673854302016-08-23T22:30:00.001-07:002016-08-23T22:49:41.496-07:00ULLASTRET<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/b6AtV1JXEIc/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/b6AtV1JXEIc?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/73HOao7W7oA/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/73HOao7W7oA?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="attribute-short" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.8px; font-weight: bold;">
<div style="line-height: 1.25em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
PRESENTACIÓ DEL POBLAT D'ULLASTRET AL MUSEU D'ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA</div>
<div style="line-height: 1.25em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d'Ullastret és el més gran de Catalunya, i actualment és considerat una autèntica ciutat. Va ser la capital de la la tribu ibèrica que els autors antics van anomenar <a href="http://www.mac.cat/Rutes/Ruta-dels-Ibers/Els-indigets" style="color: #ac9255;" target="_self">indigets</a>.</div>
</div>
<div class="attribute-long">
<div class="object-left" style="background-color: white; clear: left; color: #333333; float: left; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.8px; margin: 0px;">
<div class="content-view-embed">
<div class="class-image">
<div class="attribute-image" style="border: none; float: none; margin: 0px 10px 10px 0px; padding: 0px;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class=" text-justify" style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: 1.25em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em; text-align: justify;">
<span style="background-color: white;">Al jaciment s'han trobat restes d'ocupació humana ocasional d'època calcolítica. El primer assentament que hi va haver amb continuïtat va ser </span><span style="background-color: yellow;">un poblat d'inicis de l'edat del ferro, del darrer quart del segle VII aC</span><span style="background-color: white;">, del que només es coneixen els materials arqueològics.</span></div>
<div class=" text-justify" style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: 1.25em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em; text-align: justify;">
<span style="background-color: yellow;">El primer poblat ibèric d'Ullastret data de la primera meitat del segle VI aC</span><span style="background-color: white;"> i en la segona meitat d'aquest segle es va fortificar amb una <u>muralla reforçada per set grans torres</u>. A la primera meitat del segle IV aC el poblat es va ampliar fins a triplicar gairebé la superfície emmurallada. La seva organització urbana és la pròpia d'un <i><b>oppidum</b></i> -poblat enturonat i fortificat-, amb carrers adaptats a les pendents i les irregularitats del sòl.</span></div>
<div class=" text-justify" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: 1.25em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em; text-align: justify;">
El poblat va experimentar diverses fases de reurbanització de les quals la més ben coneguda és la corresponent al moment d'ampliació de la muralla, que va comportar una important obra de condicionament amb la qual es van habilitar fins a tres terrasses per a implantar nous barris i construir diverses grans cases, pertanyents a famílies aristocràtiques. Tambés es coneixen diverses obres públiques importants com els temples i les <b>cisternes</b>, exponent de la complexa organitació social de la comunitat. El poblat dominava un ampli territori del qual n'explotava els recursos econòmics, especialment l'agricultura i la ramaderia, però també les mines i les pedreres. Comerciaven amb les comunitats indígenes properes i, a través de la veïna colònia grega d'Empúries, amb grecs i feniciopúnics.</div>
<div class=" text-justify" style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: 1.25em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em; text-align: justify;">
<span style="background-color: yellow;">Amb l'arribada dels romans durant la Segona Guerra Púnica</span><span style="background-color: white;">, es va iniciar un procés de transformació en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori, </span><span style="background-color: yellow;">conduint a l'abandonament forçat del lloc a inicis del segle II aC</span><span style="background-color: white;">. En època carolíngia, a la part superior del turó, es va construir un castell del que es conserven restes de la muralla i les torres. Durant els segles XVI i XVII hi va haver una ermita dedicada a Sant Andreu i, posteriorment, una casa de pagès.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: 1.25em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
Uns 500 m al nordest del jaciment de Puig de Sant Andreu es troba <b>el poblat de l'Illa d'en Reixac</b>, coetani i amb el qual van constituir una única comunitat.</div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.8px; line-height: 1.25em; margin-bottom: 1em; margin-top: 1em;">
Puig de Sant Andreu forma part de la <a href="http://www.mac.cat/Rutes/Ruta-dels-Ibers" style="color: #ac9255;" target="_self"><b>Ruta dels Ibers</b></a>.</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt; vertical-align: baseline;">
<span style="color: #444444; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.5pt;"><a href="http://www.mac.cat/Seus/Ullastret/Presentacio">http://www.mac.cat/Seus/Ullastret/Presentacio</a> <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
VÍDEOS</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
1: <a class="g-hovercard yt-uix-sessionlink spf-link " data-sessionlink="itct=CDAQ4TkiEwjcpL_QqdnOAhWJZxYKHQDwB0Qo-B0" data-ytid="UCPsjx3mZCUC8J_9K3jdYG9A" href="https://www.youtube.com/channel/UCPsjx3mZCUC8J_9K3jdYG9A" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; cursor: pointer; display: inline-block; font-family: Roboto, arial, sans-serif; font-size: 13px; height: 22px; margin: 0px; max-width: 315px; outline: 0px; overflow: hidden; padding: 0px; text-overflow: ellipsis; vertical-align: top; white-space: nowrap;">patrimonigencat</a> <span style="color: #333333; font-family: "roboto" , "arial" , sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Publicado el 12 abr. 2016</span></div>
<div class="" id="watch-description-text" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Roboto, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="" id="eow-description" style="background: transparent; border: 0px; padding: 0px;">
De les dades arqueològiques fins al model en 3D. Tots els detalls de com s'ha fet aquesta reconstrucció detallada de la ciutat ibèrica d'Ullastret i el seu entorn.</div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
2: <a class="g-hovercard yt-uix-sessionlink spf-link " data-sessionlink="itct=CDAQ4TkiEwjcpL_QqdnOAhWJZxYKHQDwB0Qo-B0" data-ytid="UCPsjx3mZCUC8J_9K3jdYG9A" href="https://www.youtube.com/channel/UCPsjx3mZCUC8J_9K3jdYG9A" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; cursor: pointer; display: inline-block; font-family: Roboto, arial, sans-serif; font-size: 13px; height: 22px; margin: 0px; max-width: 315px; outline: 0px; overflow: hidden; padding: 0px; text-overflow: ellipsis; vertical-align: top; white-space: nowrap;">patrimonigencat</a> <span style="color: #333333; font-family: "roboto" , "arial" , sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px;">Publicado el 12 abr. 2016</span></div>
<div class="" id="watch-description-text" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #333333; font-family: Roboto, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 17px; margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="" id="eow-description" style="background: transparent; border: 0px; padding: 0px;">
La ciutat més gran del món ibèric, Ullastret, reconstruïda en tots els seus detalls, tant l'emplaçament del Puig de Sant Andreu com l'Illa de'n Reixac.</div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-28605096714049840482016-08-13T03:22:00.000-07:002016-08-13T03:22:39.884-07:00MATRIARCAT, M.A. ROQUE ALONSO 1993<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Sistema social i jurídic en què
es postula el principi segons el qual el poder familiar i estatal es exercit
per les dones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Afirmat pels teòrics de l ‘evolucionisme
del XIX: en les societats on els llaços genealògics segueixen el llinatge
matern (<b>matrilineals</b>), l’autoritat,
el dret i la riquesa, eren a mans de les dones, les quals transmetien aquesta
autoritat, dret i riquesa, a les filles (no pas als fills). Els homes estaven
sotmesos a les dones; un privilegi aconseguit pel descobriment dels mitjans per
a obtenir els productes vegetals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Entre els evolucionistes J.J. <b>Bachofen,</b> 1815 – 1887, postula una
visió radicalment nova: la maternitat és la font de la societat humana en <i>Das Mutterrecht<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/MATRIARCAT%2016%20JA.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><b><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin; mso-themecolor: text1;">[1]</span></b></span><!--[endif]--></span></a></i>,
1861. Una investigació documentada sobre el caràcter religiós i jurídic, un
sistema coherent de dret anterior al patriarcal. A partir d’Herodot remarca el
matriarcat pur i dur de les amazones. En la dinastia lídia destaca el seu caràcter
matrilineal i fa el primer estudi demostratiu de la <b>filiació uterina</b> existent en nombroses societats. Regla per la qual
es decideix que l’individu adquireixi el seu status, i la pertinença al grup de
parentesc, per referència als lligams genealògics que passen per les dones. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Bachofen va connectar el dret
arcaic de la mare amb la veneració cristiana a la Mare de Déu, la imatge kurotrofa
de llarga tradició. Engels, que se’n</span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> fa ressò a <i>Orígens de la família, de la propietat
privada i de l'Estat<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/MATRIARCAT%2016%20JA.docx#_ftn2" name="_ftnref2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><b><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[2]</span></b></span><!--[endif]--></span></a>,
</i>activa els debats ideològics
i feministes de finals del XX. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">La crítica antropològica prefereix
parlar de tendències abans que de realitats històriques pel que fa als trets matriarcals
–matrilinealisme o matrilocalisme. I l’autoritat real és a mans dels homes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_23Di11byKNWu0rZ2SG4bbNSazshmEgh99DiYGbtVVzcYZaeix0PGv65KDStZjp-_lgFGFtA_vrfsI5LgWXOmNz78G8G_1EU6jISGEThLxbx3jNcCgQAbMXH8oVbR3EAnd9iQBPZ2ngWA/s1600/aquil%25C2%25B7les+Pentesilea.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_23Di11byKNWu0rZ2SG4bbNSazshmEgh99DiYGbtVVzcYZaeix0PGv65KDStZjp-_lgFGFtA_vrfsI5LgWXOmNz78G8G_1EU6jISGEThLxbx3jNcCgQAbMXH8oVbR3EAnd9iQBPZ2ngWA/s400/aquil%25C2%25B7les+Pentesilea.jpg" width="312" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">L’escola de Viena (Graebner i
Pare Smidt) estableix <b>kultur kreise</b>,
cicles culturals, dels quals destaquem el matriarcal-agrícola, caracteritzat
(contràriament a l’anterior patriarcal totemista-caçador, per la vida sedentària
i el coneixement del conreu de plantes mitjançant eines lleugeres (aixades). La
dona adquireix el paper dominant perquè cura de la terra o n’acostuma a ser
propietària. Motiva la <b>matrilocalitat</b>:
l’home va a viure a la casa o poble de la mare de la dona. Els fills pertanyen
a la classe tribal de la mare, per la qual cosa també és propi d’aquest cicle
que la tribu es divideixi en dues classes entre les quals hom observa l’<b>exogàmia</b>. La suprema autoritat
masculina a la família l’exerceix més l’oncle matern (<b>avunculat</b>) que el pare, gairebé sempre una mena d’hoste distingit (<b>matrimoni de visita</b>) i l’herència recau
en els fills de la germana. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Característica és la mesura del
temps per la <b>Lluna</b>; la divinitat
suprema acostuma a ser femenina i un sacerdoci es adscrit a les dones i
relacionat amb múltiples ritus fetillers. Acostumen a tenir les dones una <b>Weiberbünde</b>, confraria secreta femenina,
relacionades amb ritus de fertilitat i naixement (cf. Illes Trobriand;
societats africanes Kuta (okindja); tribus moldvanes altaiques). Tanmateix
desenvolupen un <b>culte als morts</b>.
Encara que també sovintegen associacions secretes masculines que empren màscares
per atemorir les dones (Cf. Nova Pomerani i Nova Guinea, Nova Bretanya, Noves
Hèbrides, illes Salomón, Austràlia SW, certes comunitats vedes de Ceilan, indis
iroquesos, sioux, muskokis, pobles i apatxes). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">CARO BAROJA,<i> Els pobles del Nord</i>, 1946, és el primer estudi sistemàtic sobre la
cultura matriarcal dels pobles septentrionals de la Península Ibèrica. Prefereix
parlar de dret matern a matriarcat. Estudia les dades d’Estrabó, amb
característiques econòmiques fonamentals que no inclouen Herodot i altres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Els elements
matriarcals-agrícoles associats a Espanya són d’arrel europea, occidental,
potser neolìtica o del Bronze. Els més importants no són indoeuropeus,
patriarcals. Els celtes, arribats a la península a partir del X aC, no tenen
els trets dels indoeuropeus primitius, sinó que cultural i físicament havien
heretat molts trets dels pobles agrícoles occidentals, malgrat la seva llengua
ària. Varis aspectes consuetudinaris s’han conservat a la Península (esp. muntanyes
de Lleó i Castella Vella), com el <b>ritual
de la “covada”</b>, pel qual l’home substitueix a la dona al llit (<b>matrimoni de visita</b>), com si fos aquest
qui hagués partit (Estrabó, càntabres; també practicat a Còrsega i tibetans) <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Caro Baroja manifesta que
l’aparellament periòdic de les <b>amazones</b>
del Caucas amb els gargareans (Estrabó) podrien tenir com a base l’existència
d’un <b>matrimoni de visita</b> col·lectiu
i periòdic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFQH9QP0Tmdjd4KwR3NxR11K2bdl0Nzw5ulF0-h3VTwmlgALg9WA4G-hpOvL_t7oGwXcp1kLmi-VGrejzqXPL20XinxFqQErF2xmjejiL7V2TtxWIUJxOoFljT9Z6zkCiWu35TBNkK8jnD/s1600/EXEQUIES+aquil%25C2%25B7les+Pentesilea.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="345" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFQH9QP0Tmdjd4KwR3NxR11K2bdl0Nzw5ulF0-h3VTwmlgALg9WA4G-hpOvL_t7oGwXcp1kLmi-VGrejzqXPL20XinxFqQErF2xmjejiL7V2TtxWIUJxOoFljT9Z6zkCiWu35TBNkK8jnD/s400/EXEQUIES+aquil%25C2%25B7les+Pentesilea.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; font-size: 10pt;">Exèquies</span></b><span lang="CA" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; font-size: 10pt;">,<span class="apple-converted-space"> </span><i>Aquil·les I
Pentesilea</i><span class="apple-converted-space"> (540-530 a.C.), British Museum,
Londres</span> <a href="http://www.harteconhache.com/2013/10/amores-renidos-aquiles-y-pentesilea.html">http://www.harteconhache.com/2013/10/amores-renidos-aquiles-y-pentesilea.html</a> <o:p></o:p></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Combat d’<b>AMAZONES</b> CONTRA HOPLITES. Tema popular de l’art grec que a partir
del VaC simbolitza les victòries hel·lenes contra el persa. Representen les
amazones amb pantalons, túnica i capell escita. Els sàrmates, nòmades
emparentats amb els escites, medes i perses, provinents de la Mar d’Aral arribaren
al Caucas, tenien com a característica dones entrenades per a la guerra (armes
en tombes femenines). Empraven l’arc, <i>akinaques</i>
(daga corbada de ferro) i llança.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Encara que el matriarcat sigui un
sistema jurídic d’status, està unit a paràmetres de tipus psicològic –cf: Otto
RANK, <i>El trauma del nacimiento</i>,
1908). Segons Rank molts mites de diverses cultures estan basats en el <b><i>regresus
in uterum</i></b>, retorn a la mare. I la mala mare que expulsa el fill del seu
ventre arrastrant-lo a perills, és també la <b>mare nutrícia</b> que soluciona les necessitats peremptòries del nen;
d’on el simbolisme màgic religiós entre dona i naturalesa. </span><span lang="CA" style="color: #c0504d; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-themecolor: accent2;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Georges Devereux (1982) manifesta
que el problema resideix menys en la realitat històrica del matriarcat, que els
mites grecs pressuposen, que en l’orígen de l’element latent del mite. Accepta
el caràcter sociohistòric, però suggereix que l’existència del sistema
matriarcal arcaic és conseqüència de <u>la mitificació del règim matriarcal al
qual tothom està subjecte en la primera infància</u> (Rec. <i>Freud, La novela familiar de un neurótico</i>)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">En els llocs on sociològicament
la dona té un domini fort hi ha dites, llegendes, contes sobre males mares: <b>mare antropòfaga</b> a la societat
poliàndrica de les Illes Marqueses, relatat per Lindon, 1939). També la <b>vagina dentada</b>, representant la dona primigènia,
símbol mortal de copula i del naixement. Les amazones, que són guerreres,
caçadores i sacerdotesses, no estan subjectes al control sociològic dels homes,
només s’uneixen a estrangers, els quals maten després d’aparellar-se. Les
amazones recorden el mite hispànic, antic, <b>Serrana
de la Vera</b>: dona salvatge, de caràcter baronial i cruel, viu a la muntanya
i caça. Sedueix els homes, i després de copular al cau, els mata. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">També les amazones són males
mares, ja que conserven les nenes però treuen els ulls als nens o els mutilen. Però
pot tenir una reflexió contrària: en una societat separada sexualment i amb
forts elements matriarcals, només són acceptats en la societat masculina aquells
barons sense dificultats físiques, mentre que les dones en el seu territori
conserven els cecs i els tolits.
Cosa que donaria nova lectura sobre els herois de civilització lligats a l’art
poètic i a la forja dels metalls. Cecs, coixos o amb algun defecte físic serien
característiques menys resultat d’una mutilació iniciàtica i més la potenciació
de facultats artístiques i tècniques promogudes per mares dominants. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Maria Àngels ROQUE ALONSO, <i>Dicc Temàtico de Antropologia</i>, dir:
Aguirre Baztán, Ángel (ub), 2a ed, Ed Boixareu Universitària, 1993<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 9.5pt;">.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 19.2pt;">
<span class="citation"><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">BACHOFEN, Johann Jakob.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></span><span class="citation"><i><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">El
matriarcat: Una investigació sobre la ginecocràcia en el món antic segons la
seva naturalesa religiosa i jurídica</span></i></span><span class="citation"><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">.
Segona edició. Madrid: Akal, 1992.</span></span><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788476001707"><span style="color: #0b0080; mso-bidi-font-family: Arial;">ISBN 9788476001707</span></a></span><span class="citation"><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">Sobre
el matriarcat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 19.2pt;">
<span class="citation"><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">ENGELS, Friedrich.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></span><span class="citation"><i><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">L'origen de
la família, la propietat privada i l'estat</span></i></span><span class="citation"><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">. Madrid: Fundació d'Estudis Socialistes Federick Engels, 2006.</span></span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"> </span></span><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8496276171"><span style="color: #0b0080; mso-bidi-font-family: Arial;">ISBN 84-96276-17-1</span></a></span><span class="citation"><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 19.2pt;">
<span class="citation"><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">CARO BAROJA, Julio, <i>Los
Pueblos del Norte</i>, Ed. Txeroa, San Sebastián, 1977<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 19.2pt;">
<span class="citation"><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;">RANK, Otto, El trauma del Nacimiento, Ed. Paidós Ibérica,
Barcelona, 1985</span></span><span lang="CA" style="color: #252525; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/MATRIARCAT%2016%20JA.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> </span><span lang="FR">Literalment “dret
matern”.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Carmeta/Documents/000%20arxius%202016%20bibliotecaa/MATRIARCAT%2016%20JA.docx#_ftnref2" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> Una altra font d’Engels és Lewis H. MORGAN, <i>Ancient Society </i>(1877): teoria unilineal dels tres períodes ètnics
del desenvolupament de la humanitat ( salvatgisme, barbàrie, civilització), com
a conseqüència de l'evolució. Les innovacions tècniques van permetre als humans
arribar a la civilització. </span></div>
</div>
<div id="ftn3">
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
</div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-28875530347314268912016-02-05T03:35:00.000-08:002016-02-05T03:35:03.197-08:00Diccionari grec-català. D’Homer al segle II dC<br />
<span style="font-size: large;">Recollim la notícia esplèndida de l'arribada del <span class="titolgran"><b><i><span style="background: rgb(251, 251, 251); color: #6c1b02; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; line-height: 115%; text-decoration: none;"><a href="http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=1514">Diccionari grec-català. D’Homer al
segle II dC</a> </span></i></b></span>i un comentari magnífic del professor Llovet, que ens resumeix els avatars de la llengua grega per la Mediterrània</span><br />
<div style="background: rgb(251, 251, 251); line-height: 15pt;">
<span style="color: #333333; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 10.5pt;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2ffy8kA-mrMiI7MFxEANo1H4QGSRWAvoV0i1DOW3tT4rAoqI6j3sxHuTSUmxE1vEUPY07Jb5iCh1hL-6lQG64sgSI9yqapIfECcxmmvE-5PAtizq1AePuzpC_wGrnPd-DHCP2WGIRMPDD/s1600/grec+diccionari+catal%25C3%25A0+JPG-GREC-2.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2ffy8kA-mrMiI7MFxEANo1H4QGSRWAvoV0i1DOW3tT4rAoqI6j3sxHuTSUmxE1vEUPY07Jb5iCh1hL-6lQG64sgSI9yqapIfECcxmmvE-5PAtizq1AePuzpC_wGrnPd-DHCP2WGIRMPDD/s400/grec+diccionari+catal%25C3%25A0+JPG-GREC-2.gif" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">http://grupenciclopedia.cat/wp-content/uploads/2015/06/JPG-GREC-2.gif </td></tr>
</tbody></table>
<div style="background: rgb(251, 251, 251); line-height: 15pt;">
<span style="color: #333333; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 10.5pt;">El<span class="apple-converted-space"> </span><em>Diccionari
grec-català. D’Homer al segle II dC</em>, dirigit per Joan Alberich i
Francesc J. Cuartero i publicat per Enciclopèdia Catalana i la Fundació
Institut Cambó, és una eina de referència indispensable per a hel·lenistes,
estudiants i persones interessades en el món clàssic. La presentació de l’obra,
que té més de noranta-dues mil entrades, es va fer el 30 de setembre a la Sala
Pere i Joan Coromines de l’IEC. En l’acte van intervenir M. Teresa Cabré,
presidenta de la Secció Filològica de l’IEC; Ester Franquesa; directora general
de Política Lingüística; Núria Bort, d’Enciclopèdia Catalana; Francesc
Guardans, de l’Institut Cambó; Montserrat Jufresa, presidenta de la Societat
Catalana d’Estudis Clàssics, i Francesc J. Cuartero.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: rgb(251, 251, 251); line-height: 15pt;">
<span style="color: #333333; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 10.5pt;">Un
dels aspectes que més es va destacar en el decurs de la presentació és que el<span class="apple-converted-space"> </span><em>Diccionari
grec-català</em><span class="apple-converted-space"> </span>cobreix
un buit que hi havia en lexicografia catalana. En paraules de M. Teresa Cabré,
«aquest diccionari permetrà que tots els estudiosos del grec, que els
traductors, que els estudiants de grec de batxillerat, puguin disposar d’una
eina que els permeti no haver de passar per altres llegües per trobar les
paraules en català». Per a la presidenta de la Secció Filològica, la publicació
d’aquest diccionari és una gran notícia perquè «el català és una llengua de
cultura que ha de tenir les mateixes eines referencials que tenen totes les
llengües de cultura».<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: rgb(251, 251, 251); line-height: 15pt;">
<span style="color: #333333; font-family: "Trebuchet MS","sans-serif"; font-size: 10.5pt;">El<span class="apple-converted-space"> </span><em>Diccionari
grec-català. D’Homer al segle II dC</em><span class="apple-converted-space"> </span>recull, amb un ric repertori de
correspondències catalanes, el lèxic grec de més de deu segles, està il·lustrat
amb exemples i citacions dels autors clàssics i comprèn un nombre molt ampli de
noms propis, l’etimologia dels mots grecs, les variants i irregularitats
fonètiques i morfològiques, etc. Inclou, a més, un ampli apèndix gramatical i
un repertori de mapes del món grec a l’antiguitat (topònims transcrits al
català).<br /><o:p></o:p></span></div>
<span style="background-color: #fbfbfb; color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10.5pt; line-height: 15pt;"> </span><a href="http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=1514" style="background-color: #fbfbfb; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10.5pt; line-height: 15pt;">http://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=1514</a><br />
<div style="background: rgb(251, 251, 251); line-height: 15pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6VnAEi0UWrcHzLgrwIqIpcnlIV6m0y0hbRsBajgXJ38lcpk7PVo3Igl8vApZK_fFctVRvQJDTPiPzwEMbImsJtz-lXYmjgsfAdNzQ0C1Loj92peRGVA3uAbHKhxxbldgQNfQqGFi5dvMb/s1600/acr%25C3%25B2polis+gravat+abans+del+setge+veneci%25C3%25A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6VnAEi0UWrcHzLgrwIqIpcnlIV6m0y0hbRsBajgXJ38lcpk7PVo3Igl8vApZK_fFctVRvQJDTPiPzwEMbImsJtz-lXYmjgsfAdNzQ0C1Loj92peRGVA3uAbHKhxxbldgQNfQqGFi5dvMb/s400/acr%25C3%25B2polis+gravat+abans+del+setge+veneci%25C3%25A0.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 36.0pt; margin-bottom: 10.5pt; mso-outline-level: 1; text-align: center; vertical-align: baseline;">
<b><i><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 31.5pt;">El gran diccionari grec-català<o:p></o:p></span></i></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 20.25pt; margin-bottom: 3.0pt; mso-outline-level: 2; text-align: center; vertical-align: baseline;">
<b><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 15.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La Fundació Bernat Metge i Enciclopèdia Catalana han portat a les
llibreries una feinada inestimable<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 21.05pt; margin-bottom: 26.25pt; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="font-size: 13pt;"><b style="background-color: transparent; color: #585858;"><span lang="CA" style="border: 1pt none windowtext; color: #a4a4a4; font-size: 8.5pt; line-height: 115%; padding: 0cm; text-transform: uppercase;"><a href="http://cat.elpais.com/autor/jordi_llovet/a/"><span style="color: #111111; text-decoration: none; text-underline: none;">JORDI LLOVET</span></a></span></b><span lang="CA" style="background-color: transparent; color: #a4a4a4; font-size: 13pt; line-height: 115%;"> </span><span style="background-color: white;"><span lang="CA" style="color: #a4a4a4; font-size: 13pt; line-height: 115%;"> </span><span lang="CA" style="font-size: 13pt; line-height: 115%;">EL PAÍS, QUADERN</span><span lang="CA" style="color: #a4a4a4; font-size: 13pt; line-height: 115%;">,</span></span><span lang="CA" style="background-color: transparent; color: #a4a4a4; font-size: 13pt; line-height: 115%;"> </span><b style="background-color: transparent; color: #585858;"><span lang="CA" style="border: 1pt none windowtext; color: #111111; font-size: 9pt; line-height: 115%; padding: 0cm;">Barcelona </span></b><span lang="CA" style="background-color: transparent; color: #a4a4a4; font-size: 8.5pt; line-height: 115%;"><span style="border: none windowtext 1.0pt; color: #a4a4a4; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm; text-decoration: none; text-underline: none;"><a href="http://cat.elpais.com/tag/fecha/20160203" title="Veure totes les notícies d'aquesta data">3 FEB 2016 - 18:17 CET</a></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 21.05pt; margin-bottom: 26.25pt; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="color: #585858; font-family: "inherit","serif"; font-size: 13.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Després que
Bizanci hagués estat grega i macedònia, Constantí va batejar amb el seu nom
aquest important enclavament que domina el Pont Euxí, l’any 336: es va
convertir en la seu de l’Imperi romà d’Orient (llavors hi degueren parlar tant
llatí, llengua oficial, com grec), fins que, passats uns quants avatars,
Constantinoble va convertir-se, després de la mort de Teodosi I (395) i després
de la caiguda de l’Imperi d’Occident, en la veritable supervivent de Roma,
morta oficialment l’any 476, segons Mommsen. Dos segles més tard, sota el
regnat d’Heracli I, la ciutat, ja alliberada de l’administració romana, es va
convertir en la capital d’un imperi en què va decretar-se l’ús de la llengua
grega com a llengua oficial. Amb tots els daltabaixos que la història presenta,
amb escasses solucions de continuïtat, l’Imperi bizantí va esdevenir, més que
el garant de la supervivència de determinades estructures administratives
romanes, la capital d’un món de parla grega: així, a l’edat mitjana Bizanci va
conservar un llegat —literari, filosòfic i historiogràfic— que a Grècia es va
perdre gairebé del tot: el que no es va perdre a la Grècia continental ja
s’havia perdut, al temps hel·lenístic, arran de la destrucció de la biblioteca
d’Alexandria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 21.05pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="color: #585858; font-family: "inherit","serif"; font-size: 13.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Tot allò que els ordes monàstics medievals d’Occident van conservar a
cel·les i <i><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">scriptorium</span></i> —en especial, textos llatins—, va
conservar-ho Bizanci del patrimoni intel·lectual de Grècia: no en feien gaire
cas, ni ho estudiaven en excés, ni ho traduïen al llatí, perquè Bizanci estava
tan dominada per la religió cristianogrega d’Orient com Europa va estar-ho per
la religió de Roma; però hi parlaven grec, i així va ser fins que Constantinoble
va ser presa, havent passat segles de conteses, per l’Imperi otomà el 1453: és
ciutat turca des de llavors, i l’anomenem Istanbul. És cert que Aretes,
arquebisbe de Cesarea, va fer que es conservessin obres de Plató, Euclides,
Pausànies o Filòstrat; però ningú no les va divulgar més enllà de l’Imperi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 21.05pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="color: #585858; font-family: "inherit","serif"; font-size: 13.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Occident no hauria <i><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">revisitat</span></i> mai
més la llengua grega, possiblement, si no hagués estat per l’embranzida que va
agafar la filologia clàssica tan bon punt els humanistes del segle XIV, i abans
i tot, van descobrir que, abans de les grandeses de Roma, al continent hi havia
hagut les de Grècia, veritable pare putatiu de la nostra cultura —el de debò,
de sang, continua sent l’Imperi romà i la romanització: que ho preguntin als
estudiants de Lleis—; però allò que va dominar els estudis clàssics a l’edat
mitjana i al primer Renaixement van ser els autors llatins, llengua de
l’Església, i, doncs, llengua viva (encara que els fidels no l’entenguessin,
però ja feia el fet) fins al Concili Vaticà II, origen d’una gran devastació
litúrgica. Petrarca plorava quan trobava, en un o altre monestir, en una o
altra cort, un còdex en grec, llengua que no va arribar a saber prou. Però a
partir de la figura de Lorenzo Valla (1407-1457), que ja sabia grec, el llegat
antic en aquesta llengua va prosperar: una filologia molt seriosa (avui només
practicada en unes quantes universitats) va restaurar i editar els grans textos
grecs de l’antigor: Valla va traduir Tucídides; Filelf, Xenofont; Leonardo
Bruni, Demòstenes, Plató i Aristòtil. Al final del segle XV, Marsilio Ficino va
oferir la gran edició bilingüe de Plató —de qui l’edat mitjana quasi només
havia conegut el<i><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Timeu</span></i>—, estampada per Aldo Manucio,
el que tenia la marca tipogràfica de l’àncora i el dofí. És cert que en aquesta
resurrecció del grec hi van tenir a veure uns quants savis, ja de Bizanci, com
Crisoloras i després el cardenal Bessarió, ja d’uns quants llocs de l’antiga
Magna Grècia en què el grec s’havia conservat, com a Campània i a Sicília.
Direu: quanta història farratgera! Sí; però no gratuïta.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: rgb(251, 251, 251); line-height: 15pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 21.05pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="color: #585858; font-family: "inherit","serif"; font-size: 13.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El que hem assenyalat són exactament les peripècies gràcies a les quals a
Europa tots els nens que feien el batxillerat sabessin grec i llatí fins ben
entrat el segle XX, i, en canvi, no sabessin ni hebreu ni àrab. Com que aquest
coneixement també pot acabar-se del tot si els plans d’estudi d’Occident
continuen al ritme actual, hem de saludar amb entusiasme que la Fundació Bernat
Metge i Enciclopèdia Catalana —que amb els seus diccionaris ens ha agermanat
fins i tot amb la Xina i el Japó!— hagin portat a les llibreries el fruit d’una
feinada tan ímprobe com inestimable: <i><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Diccionari grec-català. D’Homer
al segle II</span></i> —doncs, deu segles de llengua grega arcaica,
clàssica i hel·lenística, amb totes les seves variants dialectals. Com que el <i><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">Diccionari</span></i> porta una magnífica “Morfologia grega”
annexa, mapes i tot el que es vulgui, perquè està molt ben fet i més ben
concebut, gairebé animaríem els lectors a aprendre, per fi, la llengua que es
parlava tot pujant l’Acròpolis amb una petita pausa als replans dels Propileus.
Ànim, lectors: sempre s’hi és a temps.<o:p></o:p></span></div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-61855250708743708022014-04-11T04:36:00.002-07:002014-04-11T04:40:56.131-07:00<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Celebrem per
partida doble l’aparició d’aquesta reedició <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Resum
de literatura grega</i>, que el mestre RIBA publicà el 1927, i que corresponen
a les lliçons que va impartir a l’Escola Superior de Bibliotecàries (1916-24) –i
que contribueix al centenari de la tasca de la Mancomunitat. Primerament perquè
es recupera una prosa precisa i sintètica, que, a més, ens ofereix als
estudiants de batxillerat una eina conceptual fonamental i breu per introduir-nos
en la genèsica literatura grega. I en segon lloc perquè l’editor, l’hel·lenista
Eusebi Ayensa, ens ha procurat una antologia de textos traduïts al català,
instantànies saboroses que il·lustren exemplarment les aportacions capitals del
grec a la construcció de la consciència i l’esperit. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZODBgdZp1l9KrJp15J2rw9St8uMrRwgQOGe2vHl31K4mguRrjY82sOH8zUeT_a1I27JeGOKWSJNL-Jel6MzXiCzyC4cDaqx0QroBWreGy2WvFHM-9PvP7RCyn3w-7Gvn3N24SmXLSUw0f/s1600/RESUM+DE+LITERATURA+GREGA+RIBA+CALL%C3%8DGRAF+2014.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZODBgdZp1l9KrJp15J2rw9St8uMrRwgQOGe2vHl31K4mguRrjY82sOH8zUeT_a1I27JeGOKWSJNL-Jel6MzXiCzyC4cDaqx0QroBWreGy2WvFHM-9PvP7RCyn3w-7Gvn3N24SmXLSUw0f/s1600/RESUM+DE+LITERATURA+GREGA+RIBA+CALL%C3%8DGRAF+2014.jpg" height="400" width="266" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">ISBN: 978-84-940494-8-4<br />
<br style="mso-special-character: line-break;" />
<!--[endif]--></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Com a mostra
copiem de l’editorial Cal·lígraf, </span><a href="http://edicionscalligraf.com/libro/25"><span style="color: blue; font-family: Calibri;">http://edicionscalligraf.com/libro/25</span></a><span style="font-family: Calibri;">
(on es pot trobar les primeres pàgines de l’edició en PDF), sobre Homer, tres
pàgines de les vuit que té capítol segon: <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="Pa13" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">La tradició grega feia d’Homer un aede, cec i
errant, autor dels dos grans poemes èpics que han arribat sencers fins a
nosaltres, la <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Ilíada </span>i l’<span style="mso-bidi-font-style: italic;">Odissea</span>. Per als grecs, Homer ja era
com un semidéu, i la seva història, purament mítica. La data en què suposaven
que havia viscut, oscil·la entre els segles dotzè i setè; diverses ciutats, la
majoria de dialecte jònic, es disputaven la glòria d’ésser la seva pàtria:
entre elles, Esmirna i Quios.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="Pa0" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 28pt;">
<b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">La <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Ilíada
</span>i L’<span style="mso-bidi-font-style: italic;">Odissea</span></span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="Pa10" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">En llur forma actual, i en les edicions
corrents, cadascun d’aquests poemes consta de vint-i-quatre cants, llibres, o
rapsòdies, amb un conjunt de dotze a quinze mil versos.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="Pa14" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 28pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">La <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Ilíada
</span>(o poema d’Ílion) té per tema la ira d’Aquil·les i les seves
conseqüències. Desposseït d’una captiva per Agamèmnon, cabdill de l’exèrcit
aliat grec que bloqueja Troia per rescatar Hèlena, Aquil·les es retira a la
seva tenda. La seva absència ocasiona desas<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="Pa14" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">tres terribles als grecs; Aquil·les, però, no
consent a reprendre les armes fins que, occit el seu amic Pàtrocle per Hèctor,
cabdill dels troians, sent deler de revenja. Hèctor mor travessat per la llança
d’Aquil·les, i el poema es clou amb els funerals d’Hèctor i de Pàtrocle (#1). <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="Pa14" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 28pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">La <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Odissea
</span>(o poema d’Odisseu, forma grega del nom d’Ulisses) canta les aventures
d’aquest heroi, que després de presa Troia anà deu anys errívol per mar.
Arribat per fi a la seva pàtria d’Ítaca, es dóna a conèixer al seu fill i a
dos lleials servidors, i occeix la turba de prínceps que, en absència d’ell,
pretenien la seva fidel esposa Penèlope i li feien estrall dels seus béns
(#2-3). <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="Pa0" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-indent: 28pt;">
<b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Caràcters de la poesia homèrica </span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="Pa10" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Entre les balades guerreres a què hem
al·ludit i Homer hem de suposar un llarg cultiu de l’èpica com a art. Tot en
la poesia d’Homer hi fa creure: la flexibilitat del vers hexàmetre, la manera
com el seu ritme crea les formes del llenguatge, l’absolut convencionalisme
d’aquest, el seu volgut arcaisme; per altra banda, l’ús de procediments
estilístics evidentment tradicionals, com els epítets que acompanyen els noms,
les fórmules que apareixen sistemàticament, les imatges pomposes, etc. L’estil
és simple, directe i ràpid en l’expressió; però els episodis es despleguen en
una lentitud incansable. És, sobretot, noble: la sostinguda grandesa de la <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Ilíada </span>no ha estat superada ni per
Shakespeare; cap forma d’èpica popular no s’hi pot comparar ni de lluny.<b>38
39 </b><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">En l’acció intervenen constantment els déus;
però no en una funció providencial, sinó com a parts personalment interessades.
Ells i els herois vénen a constituir, almenys en la <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Ilíada</span>, una humanitat superior no en qualitat, sinó en força:
sovint la passió els acosta talment que els déus no es desassemblen dels
herois sinó perquè no poden morir. Així, no cal cercar en els poemes homèrics,
a diferència de totes les altres epopeies, cap motivació religiosa, patriòtica
o personal. Tot l’interès està en l’acció i en el sentiment humà en si; els
poemes homèrics són plens d’eterna veritat humana, dins una atmosfera de
poderosa fantasia que en fa tot un món, alhora real i redimit de la nostra
realitat. Però Homer s’esborra i deixa cantar la Musa: ell és només el primer
espectador del gran drama, persuadit que la fortuna i la ruïna dels homes
antics han estat ordenades «perquè hi hagués un cant per als homes a néixer».<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
En aquestes vuit pàgines Riba ens emmarca el poeta cec en els següents epígrafs: Poesía prehomèrica, L'èpica jónica, i La qüestió d'Homer, Els poemes cíclics, Hesíode, Himnes Homèrics, El Margites i la Batracomiomàquia. Breu i bo, doblement bo.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbQGSy018tKo4_RTrUWbNwhepC17tN0LfqQMbM68MQ5jqQbnDcXkmOtvbOfTOG3pCqgfmMdJ66CNkiOZJ472vaTpSuftiQtbKZQAZox98NVTEONfwI76A6FKmLybRypXh7VOLgisR1s_W3/s1600/FlDemodocus+flaxmann.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbQGSy018tKo4_RTrUWbNwhepC17tN0LfqQMbM68MQ5jqQbnDcXkmOtvbOfTOG3pCqgfmMdJ66CNkiOZJ472vaTpSuftiQtbKZQAZox98NVTEONfwI76A6FKmLybRypXh7VOLgisR1s_W3/s1600/FlDemodocus+flaxmann.jpg" height="182" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Demòdoc a la cort dels Feacis, Flaxman (Od. ix)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.6pt; margin: 0cm 0cm 10pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; mso-outline-level: 3;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 9pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Eusebi Ayensa, Figueres,
1967<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 9pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Eusebi Ayensa és
llicenciat en filologia clàssica, doctor en filologia romànica i acadèmic
corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha estat
director de l'Institut Cervantes d'Atenes i Frankfurt. Actualment es dedica a
la docència i a la investigació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 9pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En relació a la
llengua i literatura gregues, ha traduït al català una antologia de balades
populars, Kavafis, Seferis, Ritsos i Prevelakis. Ha editat en quatre volums l'<i>Epistolari
grec (1881-1936) </i>d'Antoni Rubió i Lluch, autèntic introductor de la
literatura neogrega a casa nostra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 9pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L'any 2011 guanyà
el 28è premi d'assaig Josep Vallverdú amb el llibre <i>D'una nova llum: Carles
Riba i la literatura grega moderna</i> (Lleida, 2012). Estudiós també de la
presència almogàver a la Mediterània oriental, ha publicat <i>Els catalans a
Grècia: castells i torres a la terra dels déus </i>(Barcelona, 2013). <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><a href="http://edicionscalligraf.com/"><span style="color: blue;">http://edicionscalligraf.com</span></a> <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-90777300384518245972014-04-11T02:41:00.001-07:002014-04-11T02:41:25.454-07:00TARRACO: HISTÒRIES DE TOCADOR FINS EL 28 DE SETEMBRE 2014<h2>
Històries de Tocador. Cosmètica i bellesa a l'antiguitat</h2>
<div class="data">
Del 10 d'abril fins al 28 de setembre de 2014</div>
<span class="descripcio"><strong>“Històries de Tocador”</strong><br />
<strong>Del 10 d’abril al 28 de setembre</strong><br />
Des de l’antiguitat, homes i dones han tractat de millorar el seu aspecte personal fent servir tots els recursos que la natura els proporcionava. L’ús de cosmètics i d’olis perfumats, de tints o mascaretes, de postissos i perruques, ve de temps llunyans. Ara, aquests secrets es desvetllen a l’exposició “<strong>Històries de tocador.</strong> <strong>Cosmètica i bellesa a l’antiguitat”</strong>, produïda pel Museu d'Arqueologia de Catalunya.<br />
<strong>Històries de tocador </strong>vol mostrar com la cura de l’aspecte personal és quelcom comú a totes les èpoques i convidar al visitant a establir lligams amb l’antiguitat mitjançat els petits gestos quotidians relacionats amb la bellesa, en els quals tots ens reconeixem.<br />
A la magnífica col·lecció del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que inclou peces com el <strong>mosaic de les Tres Gràcies</strong>, la <strong>Venus d’Empúries</strong> o l’excepcional <strong>retrat</strong> <strong>en bronze</strong> <strong>d’una dama flàvia </strong>procedent d’Empúries –exemple dels pentinats de l’època–, s’afegeix una selecció de peces d’altres museus i col·leccions com els de l’<strong>Institut Ametller d’Art Hispànic de Barcelona</strong>, el <strong>Museu del Perfum d’Andorra</strong>, el <strong>Museu de la Perruqueria Raffel Pages</strong>, el <strong>Museu de Badalona</strong> o el <strong>Museu Nacional d’Art de Catalunya</strong>.<br />
Per la presentació a Tarragona, a més, s’han incorporat algunes peces de les col·leccions del MNAT, que complementen i dialoguen amb les peces que composen l’exposició.</span><br />
<a href="http://www.mnat.cat/?page=exposicion-detall&tipus=actuals&idExp=79">http://www.mnat.cat/?page=exposicion-detall&tipus=actuals&idExp=79</a><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwlxWlS2I_l86Xn_K39JjHFoCdE089WNV707dngvmDtFD6iM1MZYuNOZUBgkvtl9qegqRZTihvScTydiEaIBqmB6yKiXy8cHDlU-Exl3OycMhjw-j8wCdTJawrsGSkd_2gn6HoeECMPrrt/s1600/Mosaic_de_les_Tres_Gr%C3%A0cies+VKI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwlxWlS2I_l86Xn_K39JjHFoCdE089WNV707dngvmDtFD6iM1MZYuNOZUBgkvtl9qegqRZTihvScTydiEaIBqmB6yKiXy8cHDlU-Exl3OycMhjw-j8wCdTJawrsGSkd_2gn6HoeECMPrrt/s1600/Mosaic_de_les_Tres_Gr%C3%A0cies+VKI.jpg" height="400" width="383" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">MOSAIC DE LES TRES GRÀCIES, vikipèdia</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
UN ARTICLE INTERESSANT DE CARINA FILELLA SOBRE L'EXPOSICIÓ, El Punt, suplement de Cultura, 11.IV. 14, (remarques meues): <br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-font-kerning: 18.0pt;">El culte al cos ve de lluny<o:p></o:p></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 3; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Una exposició al Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona mostra com grecs i romans tenien cura del seu cos i
quins eren els seus secrets de bellesa<o:p></o:p></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Els romans prenien <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">un
bany complet cada nou dies</span>. Després <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">s'aplicaven olis</span> per evitar el ressecament i les
clivelles de la pell perquè, com que <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">no coneixien el sabó sòlid</span>, es rentaven a fons amb <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">una esponja amarada amb
substàncies abrasives</span>, com són l'arrel de la sabonera o la sosa. Homes i
dones també <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">es depilaven</span>
i es posaven olis perfumats i ungüents, dissimulaven la calvície amb perruques
o postissos, <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">es tenyien
els cabells</span> i les dones es posaven <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">màscares facials fetes amb farina</span>. Tenir cura del
cos no és cosa exclusiva de les societats modernes. “Des de l'antiguitat, homes
i dones han tractat de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">millorar el seu
aspecte personal </b>fent servir tots els recursos que la natura els
proporcionava”, apunta <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Teresa Carreras</b>,
la comissària de l'exposició <i>Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a
l'antiguitat</i>, que fins al 28 de setembre es pot veure al Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona (MNAT). La mostra ha estat produïda pel Museu
d'Arqueologia de Catalunya, on s'ha exposat durant un any i mig i s'ha
convertit “en una de les exposicions més vistes a Barcelona”, segons Carreras.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En la seva presentació a Tarragona, l'exposició s'ha enriquit amb material
de les col·leccions del MNAT. Es mostren més de 200 peces, sobretot de les
èpoques grega i romana. Destaquen peces com ara <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">el mosaic de les <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tres
Gràcies</b>, la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Venus d'Empúries</b> o
un excepcional retrat en bronze d'una <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">dama
flàvia</b></span>, procedent també d'Empúries, exemple dels pentinats de
l'època. També s'exposen peces d'altres museus i col·leccions privades com les
de l'Institut Ametller d'Art Hispànic de Barcelona, el Museu del Perfum
d'Andorra, el Museu de la Perruqueria Raffel Pagés, el Museu de Badalona i el
Museu Nacional d'Art de Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Els quatre àmbits de l'exposició permeten descobrir el concepte de la
bellesa a l'antiguitat i les tècniques cosmètiques que feien servir. Han passat
molts segles però no estem tan lluny: “No hem canviat gaire; els nostres cànons
de bellesa són similars als de l'època clàssica”, destaca la comissària.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El primer apartat es dedica a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">cura
del cos</b>. Aquí s'hi exposen diversos estris que grecs i romans utilitzaven a
l'hora de netejar-se o cuidar el cos. Utensilis per posar-hi olis perfumats,
llànties per il·luminar, netejadors d'orelles, navalles per a l'afaitat o
pinces per a la depilació. I a més elevat estrat social, millors possibilitats de
tenir un cos ben cuidat: eren coneguts <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">els banys de Popea</span>, l'esposa de Neró, que podia
permetre's banys de bellesa amb <u>la llet de 500 ases</u>. Tot i que les elits
romanes tenien banys a casa, freqüentaven els públics, “que eren un espai
important de relació social i de plaer”.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El segon espai es dedica als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ungüents
i perfums</b>, que utilitzaven homes i dones, tot i que eren uns articles de
luxe a l'antiguitat. Aquí s'hi pot veure un petit envàs de vidre egipci, dels
segles XIV i XII aC, perfumaris d'alabastre i de vidre i un comptagotes del
segle IV. I també s'hi poden descobrir alguns secrets de bellesa, com ara que
les dones gregues es posaven màscares facials fetes amb farina, que es deixaven
durant tota la nit i <u>que al matí es netejaven amb llet</u>. Per treure les
arrugues també hi havia diverses fórmules, com ara una que aconsellava barrejar
trementina, mel i espelta.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El recorregut per l'exposició continua a l'àmbit dedicat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">al cabell</b>. “La <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">calvície</b> era mal vista i es considerava un defecte”, per això
s'intentava dissimular pentinant els cabells cap endavant o bé amb <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">postissos i perruques</b>, que eren força
habituals (<span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">Messalina, la
tercera dona de l'emperador Claudi, va ser famosa per haver tingut més de 700
perruques rosses</span>). També es tenyien; i diverses estàtues gregues i
romanes mostren quins eren els pentinats habituals, amb recollits elaborats. I
abans, com ara, les perruqueries “eren un lloc de xafardeig”, segons Carreras.
Una de les peces significatives és el cap femení conegut com a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dama Flàvia</b>, del darrer quart del segle
I dC, que segueix fidelment el vistós pentinat que va posar de moda Flàvia
Júlia, la filla de Titus, a la Roma imperial. A la presentació a Tarragona
aquesta peça es mostra enfrontada al conegut retrat –procedent de Tàrraco– de la<i>
</i><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dama Desconeguda</b>, representada
també amb un elaborat pentinat.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El darrer apartat és el dedicat als <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">últims
retocs</b>, amb material antic relacionat amb el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">maquillatge i la joieria</b>. A Grècia i a Roma era costum pintar-se
amb maquillatge molt viu i contrastant els colors. Els llavis i les galtes es
pintaven de color vermell (amb pols de cinabri o amb raïms negres assecats).
Com a curiositat, s'hi exposa una figura escultòrica femenina dels segles VI-II
aC, amb una <u>anella d'or al nas</u>: “A l'antiguitat també es <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">tatuaven</b> i es posaven <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">pírcings</b>”, apuntava la comissària.
També s'hi poden veure diverses agulles de cap, pintes, miralls i joies d'or.
En el punt final del recorregut per la sala d'exposicions temporals del MNAT es
projecta un audiovisual sobre la història de la perfumeria i es convida els
visitants a fer un <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">tast d'olors</b>
(vegeu la peça annexa). “El tema de la cura del cos, que a la nostra societat
té molta importància, ha estat també important per a totes les societats
antigues”, matisava la conservadora del museu, Pilar Sada. <o:p></o:p></span></div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-70809095640137336062012-12-22T04:04:00.000-08:002012-12-23T02:11:54.716-08:00HISTÒRIES DE TOCADOR, MUSEU ARQUEOLÒGIC, BARCELONA, FINS JUNY 13<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJWBm4AM8ApgLNoKiQVm9KC8g4nUeVQZ0RBfONGNkHUnDip3-dBV_pctERtvNGpkRT0mOsSX176BPAn6WjEF1FOjHCBhncXnOrE1hE6Egr51GJLB8VeLCTMn2bnsW3nRwYd0nqvyDlNDXa/s1600/La-dama-Flavia_imagelarge+mac.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="310" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJWBm4AM8ApgLNoKiQVm9KC8g4nUeVQZ0RBfONGNkHUnDip3-dBV_pctERtvNGpkRT0mOsSX176BPAn6WjEF1FOjHCBhncXnOrE1hE6Egr51GJLB8VeLCTMn2bnsW3nRwYd0nqvyDlNDXa/s320/La-dama-Flavia_imagelarge+mac.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">DAMA FLÀVIA, (http://www.mac.cat)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<b><span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Cosmètica
i bellesa a l'antiguitat<o:p></o:p></span></b></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Oli de
rosa per a l’aigua del bany o<span class="apple-converted-space"> </span><i>Metopion,</i>un
dels millors perfums d’Egipte? La millor mascareta per embellir el rostre? Calb
o amb postís? Khöl per ressaltar o protegir els ulls?<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;">L’exposició<span class="apple-converted-space"> </span><b>Històries de tocador. Cosmètica i
bellesa a l’antiguitat</b><span class="apple-converted-space"> </span>ens
desvetllarà els principals secrets de bellesa a l’antiguitat i ens parlarà dels
petits gestos quotidians que homes i dones feien servir per millorar la seva
imatge personal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"><a href="http://www.mac.cat/esl/Seus/Barcelona/Exposicions/Histories-de-Tocador">http://www.mac.cat/esl/Seus/Barcelona/Exposicions/Histories-de-Tocador</a>
<o:p></o:p></span><br />
<br />
MOLT INTERESSANT:<b><i> ODISSEES: LA DAMA FLÀVIA</i></b>, TV3 (33)<br />
<span lang="CA" style="background: #FFF9EE; color: #222222; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 8.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">Cosmètica, perruqueria,
vestimenta i menjar, a les termes, a l’amfiteatre, a casa. (29'18)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="398" id="EVP4390152IE" width="640"><param name='movie' value='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf'></param>
<param name='scale' value='noscale'></param>
<param name='align' value='tl'></param>
<param name='swliveconnect' value='true'></param>
<param name='menu' value='true'></param>
<param name='allowFullScreen' value='true'></param>
<param name='allowScriptAccess' value='always'></param>
<param name='wmode' value='transparent'></param>
<param name='FlashVars' value='hasinsereix=true&instancename=playerEVP_0_4390152&minimal=false&relacionats_canals=true&mesi=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&videoid=4390152&autostart=false&votacions=true&expandir=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&relacionats=true&hassinopsi=true&subtitols=true&hascomparteix=true&refreshlock=true&haspodcast=true&controlbar=true&hasenvia=true&backgroundColor=#ffffff&opcions=true&hasrss=true&comentaris=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></param>
<embed width='640' height='398' type='application/x-shockwave-flash' src='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf' id='EVP4390152' scale='noscale' name='EVP4390152' salign='tl' swliveconnect='true' menu='true' allowfullscreen='true' allowscriptaccess='always' wmode='transparent' FlashVars='hasinsereix=true&instancename=playerEVP_0_4390152&minimal=false&relacionats_canals=true&mesi=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&videoid=4390152&autostart=false&votacions=true&expandir=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&relacionats=true&hassinopsi=true&subtitols=true&hascomparteix=true&refreshlock=true&haspodcast=true&controlbar=true&hasenvia=true&backgroundColor=#ffffff&opcions=true&hasrss=true&comentaris=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></embed></object></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
http://www.tv3.cat/videos/4390152/La-dama-Flavia<br />
<br />
I UN ARTICLE DE JOSÉ OLIVA, <i>La Vanguardia:</i><br />
<i><br /></i>
<br />
<h1 style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; mso-line-height-alt: 5.75pt; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-weight: normal;"><span style="font-size: large;">La arqueología constata una preocupación por la
belleza ya en la antigüedad<o:p></o:p></span></span></h1>
<div>
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-weight: normal;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<h2 style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-weight: normal;"><span style="font-size: large;">La exposición 'Historias
de tocador' muestra cuidar el aspecto y la higiene personal no es una cuestión
exclusivamente contemporánea</span><span style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></h2>
<div class="p2" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; vertical-align: baseline;">
<strong style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; outline: 0px;"><span style="border: 1pt none windowtext; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 6pt; padding: 0cm;"><a href="http://www.lavanguardia.com/cultura/index.html" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; outline: 0px;" title="Cultura">Cultura</a></span></strong><span class="apple-converted-space"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 6pt;"> </span></span><span style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; outline: 0px;"><span style="border: 1pt none windowtext; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 6pt; padding: 0cm;">|</span></span><span class="apple-converted-space"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 6pt;"> </span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 6pt;">20/12/2012 - 12:08h<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 5.75pt; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Barcelona. (EFE/Jose Oliva).- </span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">El<span class="apple-converted-space"> </span><strong style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; outline: 0px;"><span style="border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;">Museo de Arqueología de
Catalunya</span></strong><span class="apple-converted-space"> </span>constata
en la exposición<span class="apple-converted-space"> </span><em style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; outline: 0px;"><b><span style="border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;">Historias de tocador</span></b></em> que
la preocupación humana por el aspecto, la belleza y la higiene personal no es
una cuestión exclusivamente contemporánea, sino que ya estaba presente en la
antigüedad.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">La comisaria de la muestra, Teresa Carreras, ha explicado hoy en
la presentación que "desde la antigüedad, hombres y mujeres han tratado de
mejorar su aspecto personal, utilizando todos los recursos que la naturaleza
les proporcionaba, y, de hecho, el uso de cosméticos y de aceites perfumados,
de tintes o mascarillas, de postizos y pelucas, viene de tiempos lejanos".<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<em style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; outline: 0px;"><span style="border: 1pt none windowtext; font-family: Arial, sans-serif; padding: 0cm;">Historias de tocador</span></em><span style="font-family: Arial, sans-serif;">, que se podrá ver en
Barcelona hasta el próximo 17 de junio, pretende mostrar cómo el cuidado del
aspecto personal es algo común en todas las épocas.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">La exposición se estructura, ha explicado Carreras, en cuatro
ámbitos: El cuidado del cuerpo, Ungüentos y perfumes, El cabello y Últimos
retoques (maquillaje y joyería).<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">El espacio museográfico, diseñado por el escenógrafo Ignasi
Cristià, muestra un juego de transparencias que devuelve al espectador el ideal
de belleza del pasado confrontado con el ideal de belleza contemporáneo, y en
ese juego descubre que nuestros cánones son similares a los de época clásica.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Cada cultura tiene su ideal de belleza y por esa razón para los
griegos, la estética y la ética estaban relacionadas y la belleza estaba
simbolizada por una figura seductora, la diosa </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Afrodita, mientras que en Roma la
belleza dejó de ser una cualidad ideal, casi sobrenatural, para convertirse en
una cualidad menor, a veces menospreciada.</span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Sin embargo, no por ello los romanos descuidaban su aseo personal:
tomaban un baño completo cada nueve días (nundinae), comenzaban la mañana con
la limpieza de la cara, los brazos y las piernas, se lavaban los dientes con el
dentrificium (polvos a base de nitrum, sosa y bicarbonato) y finalizaban la
limpieza general con una depilación, para la que utilizaban pinzas (volsellae).<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">La exposición inicia su recorrido con el cuidado del cuerpo en un
espacio central que insinúa unas termas romanas, en cuyo centro se sitúa el
mosaico romano de las Tres Gracias, hallado en Barcelona y que representa a las
tres divinidades que formaban parte del séquito de Afrodita, la diosa del Amor.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Presidiendo la exposición como eje vertebrador de dispone la testa
femenina conocida como Dama Flavia (siglo I), que presenta el vistoso peinado
que puso de moda Flavia Julia, hija de Tito en la Roma imperial.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Al lado se puede ver un peinado actual realizado con una peluca
por el equipo creativo del peluquero Raffel Pages, que ha prestado algunas
piezas de sus más de 7.000 que tiene en el Museo de la Peluquería.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">No menos sorprendente, subraya la comisaria, es la escultura
púnica con un 'piercing' del siglo IV-III aC y un doble ungüentario que
conserva en su interior restos del cosmético que contenía y de la espátula que
se utilizaba para extraerlo.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">El producto, analizado en la Universidad Autónoma de Barcelona,
está formado por una mezcla de productos minerales -la base típica de
cosméticos como el<span class="apple-converted-space"> </span><em style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; outline: 0px;"><span style="border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;">köhl</span></em>, todavía
utilizado hoy para maquillar los ojos-, y de elementos orgánicos como extractos
de plantas, pigmentos y grasas animales.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Con el objetivo de establecer vínculos con la actualidad, a lo
largo del recorrido expositivo se exhiben piezas modernas como un tocador
modernista, una escena de baño de principios del siglo XX, el popular rótulo de
las barberías de finales del siglo XIX o una colección de frascos de perfume diseñados
por el maestro vidriero René Jules Lalique.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Carreras subraya que en<span class="apple-converted-space"> </span><em style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; outline: 0px;"><span style="border: 1pt none windowtext; padding: 0cm;">Historias de tocador</span></em><span class="apple-converted-space"> </span>se muestran también detalles curiosos
como el hecho de que los antiguos no conocían el jabón sólido, que depilarse
era un hábito para hombres y mujeres, y que teñirse el cabello era muy
habitual.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; outline: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">El visitante puede asimismo tomar nota de algunas recetas de
mascarillas que utilizaban las damas griegas para embellecer la cara o eliminar
la caspa.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">I DOS ENLLAÇOS PER SABER-NE MÉS:</span><br />
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"><a href="http://arquehistoria.com/los-cabellos-peinados-de-las-romanas-6832">http://arquehistoria.com/los-cabellos-peinados-de-las-romanas-6832</a> </span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"><a href="http://arquehistoria.com/maquillarse-en-tiempos-de-roma-8114">http://arquehistoria.com/maquillarse-en-tiempos-de-roma-8114</a></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">
<o:p></o:p></span></b></div>
</div>
<span style="outline: 0px;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-756840154412963082012-12-07T00:09:00.001-08:002012-12-07T00:11:40.154-08:00SOLÓ D'ATENES EN UN ARTICLE D'IGNACIO SOTELO<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 1;">
<i><span lang="CA" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Σόλων</span></i><span lang="CA" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">, (ca. 638 aC i 558
aC) legislador i poeta grec, en època de profunda stasis, deroga la
norma que condemnava els impagaments dels deutors a l’esclavatge, i cerca un
equilibri social i polític basat en la isonomia. Una reforma de la constitució
que va trencar amb el monopoli hereditari del poder, classificant la elegibilitat
dels càrrecs polítics i judicials en quatre classes en base a la riquesa. Va
emprar els versos per expressar també la fonamentació i l’elogi de la Eunomia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 1;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 1;">
<span lang="CA" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Ignacio Sotelo en aquest article remarca els guanys que
aporta Soló per manifestar que els paral·lelismes amb la època actual, l’endeutament
dels estats porten també a un nou esclavisme: </span><i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Todos saben que Grecia –y probablemente no solo
Grecia- nunca podrá pagar sus deudas, pero no se les librará de estar atados a
la cadena de tener que pagarlas.</span></i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 1;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 1;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Imprescindible<span style="letter-spacing: -.6pt; mso-bidi-font-style: italic; mso-font-kerning: 18.0pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuKj72us3nR3NeWZIsyrEdxtVD8US53ALZCMyBMl71T7qmS2zWceOEHq6bH-1RUY3sboAqdQZ5kmFu6iR6k23LlUQnVUsN0zkV7QDYhX_l94wBrrLmhmOAAXt3-EwBKnHLX21Wt5dHLlH5/s1600/Solon+museu+nacional+N%C3%A0pols+Vikipedia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuKj72us3nR3NeWZIsyrEdxtVD8US53ALZCMyBMl71T7qmS2zWceOEHq6bH-1RUY3sboAqdQZ5kmFu6iR6k23LlUQnVUsN0zkV7QDYhX_l94wBrrLmhmOAAXt3-EwBKnHLX21Wt5dHLlH5/s320/Solon+museu+nacional+N%C3%A0pols+Vikipedia.jpg" width="191" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><span lang="CA" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Palatino Linotype', serif; font-size: 7.5pt;">Σόλων</span></i><span lang="CA" style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"><span style="text-align: start;">, (ca. 638 aC i 558 aC) legislador i poeta grec</span>, Museu
Nacional de Nàpols , Vikipèdia</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 1;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 23.6pt; margin-bottom: 5.75pt; mso-outline-level: 1; text-align: center;">
<i><span style="font-family: Georgia, serif; font-size: 18.5pt; letter-spacing: -0.6pt;">Solón y la condonación de la
deuda<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .6pt; mso-line-height-alt: 10.95pt; mso-outline-level: 2; text-align: center;">
<span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Faltan políticos en
las clases dominantes que reconozcan el derecho a disponer de una vivienda<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-line-height-alt: 10.35pt;">
<span lang="CA"><a href="http://internacional.elpais.com/autor/ignacio_sotelo/a/" title="Ver todas las noticias de Ignacio Sotelo"><b><span lang="ES" style="color: black; font-family: "Tahoma","sans-serif"; font-size: 6.5pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; text-transform: uppercase;">IGNACIO SOTELO</span></b></a></span><b><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 6.5pt; text-transform: uppercase;"> </span></b><u><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 6.5pt;">3 DIC 2012</span></u><span style="color: #757575; font-family: "Tahoma","sans-serif"; font-size: 6.5pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; margin-bottom: 8.65pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; margin-bottom: 8.65pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Cuando a los europeos todavía se les educaba en el
conocimiento de nuestras raíces grecolatinas, a nadie hubiera extrañado que se
hurgara en la Antigüedad para dar cuenta del presente. Hoy probablemente habrá
que recomendar el libro de Carlos García Gual que ha dedicado a los siete
sabios de Grecia [1] para una certera y breve información sobre el ateniense <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">Solón (640-560)</span>, cuyas
reformas abrieron el paso a la democracia ateniense.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; margin-bottom: 8.65pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: yellow; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Arial, sans-serif;">Ocurrieron
también en un momento de profunda crisis social y económica</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">, debida al paso de
una economía exclusivamente agraria a una en la que el comerciante, y en menor
medida algunos artesanos, lograron acumular grandes riquezas, sirviendo de
prestamistas a campesinos que para subsistir no les quedaba otro remedio que
endeudarse.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; margin-bottom: 8.65pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: yellow; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Arial, sans-serif;">Solón deroga
la norma de que los que no pudieran pagar la deuda fueran vendidos como
esclavos</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">;
tampoco permite que se les detenga en las fincas, pagando con su trabajo.
Libera a las tierras de las hipotecas, por ser instrumento imprescindible de
subsistencia, así como a los arrendatarios de la obligación de pagar cinco
sextas partes de la cosecha, un precio altísimo que les obligaba a endeudarse.
Con el mismo objetivo de achicar la distancia entre los más pobres y los más
ricos reforma las leyes sobre la herencia y limita la cantidad de tierra que
una persona puede poseer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; margin-bottom: 8.65pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Restaurar la unidad del Estado supone someter a todos
los ciudadanos a unas mismas leyes, (<span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">isonomía</span>) sin privilegios para los ricos, pero sin ultrajarlos
tampoco por serlo. Gobiernan siempre unos pocos —Solón se distancia, tanto de
la democracia directa asamblearia, como del igualitarismo social— pero siempre
que se reconozca que el triunfo de un partido no es el de la comunidad toda, ni
el Estado se identifique con el partido ganador, ni el bien común con las
ventajas de los que lo sostienen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Solón
se enfrentó a los demócratas radicales que pedían todo el poder para el pueblo
y una distribución igualitaria de la tierra, pero no por ello estaba menos
convencido de que, si sus reformas no se llevasen a cabo, sería inevitable la
revuelta social (<span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">stasis</span>),
que engendra siempre la dictadura populista (<span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">tiranía</span>). Solón insiste en que “como mejor sigue
el pueblo a sus jefes es cuando no va, ni demasiado suelto, ni se siente
forzado”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: yellow; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Arial, sans-serif;">Tan solo unos pocos deben y de
hecho pueden gobernar, sin embargo a todos corresponde elegir a los
gobernantes, y sobre todo pedirles cuenta cuando abandonen el cargo</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">. Mientras que los
delitos de sangre los juzgaba el Areópago, los demás delitos, incluida la
acusación pública por el comportamiento que hubieran tenido en el ejercicio de
un cargo, quedaban en manos de la Heliea, un tribunal que Solón instaura en el
que todos, incluso los de extracción más baja, podían ser miembros. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: yellow; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Arial, sans-serif;">Las reformas de Solón, además de
erigir un equilibrio social y político que pretende realizar la equidad,
suponen un cambio revolucionario en la valoración de la persona, que solo lo es
plenamente si se le atribuye una base económica intocable</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">. Tuvieron que pasar
26 siglos para que en Europa, al suprimir la prisión por deudas, se diera otro
paso decisivo en la misma dirección.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">En una
situación de profunda crisis económica y social en la que el capitalismo
productivo se transforma en uno financiero, que ha traído consigo la misma concentración
de la riqueza que desemboca en una desigualdad ya abismal y en un endeudamiento
masivo de una buena parte de la población, faltan en las clases dominantes
políticos como Solón que reconozcan el derecho a disponer de una vivienda
inembargable que ponga fin a los desahucios. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">La solución
no es tan fácil al estar las deudas concatenadas entre bancos establecidos en
muy diferentes países, y no poder ninguno tomar la iniciativa, sin que
reaccionen los otros perjudicados. La conmutación de las deudas choca con un
muro infranqueable del sistema financiero que, justamente, es el dominante. <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">Todos saben que Grecia –y probablemente
no solo Grecia- nunca podrá pagar sus deudas, pero no se les librará de estar
atados a la cadena de tener que pagarlas</span>. A dónde iríamos a parar si los
deudores salieran indemnes de los compromisos adquiridos y el dinero de todos,
en vez de emplearse para rescatar a los bancos endeudados, se dedicara a salvar
a los deudores más pobres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq9Fq6ExjWlA5dofQlk4al5xu7cHrXaW7kkfvt_URkUtKjM7UFCtD-xTeJzKiL0Z4YWR4h_h3uFiGmmN1it0B8nAfndWzAB8GjldtVpYEe7c2d_xxieXGmJhNShUadviYCw54He5454AmR/s1600/7+SABIS+DE+GR%C3%80CIA+CGG.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq9Fq6ExjWlA5dofQlk4al5xu7cHrXaW7kkfvt_URkUtKjM7UFCtD-xTeJzKiL0Z4YWR4h_h3uFiGmmN1it0B8nAfndWzAB8GjldtVpYEe7c2d_xxieXGmJhNShUadviYCw54He5454AmR/s320/7+SABIS+DE+GR%C3%80CIA+CGG.jpg" width="214" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">[1]</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">CARLOS GARCÍA GUAL: <b><i>Los Siete Sabios (y tres más)</i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">248 págs. Cod. 3468290 I.S.B.N.:
978-84-206-6179-7</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Las figuras de los
Siete Sabios de la Grecia arcaica –Tales, Solón, Bías, Quilón, Pítaco, Cleobulo
y Periandro– desempeñaron un papel memorable durante la época de consolidación
de las ciudades helénicas y de sus instituciones a comienzos del siglo VI a. C.
Imbuidos de una proverbial sensatez y de una aguda inteligencia al servicio de
la comunidad cívica, esos personajes históricos constituyen el paradigma de un
saber que mereció el aplauso del oráculo délfico y que obtuvo una popularidad secular.
LOS SIETE SABIOS (Y TRES MÁS) recoge las anécdotas y las sentencias que les
fueron atribuidas, glosando sus máximas y rastreando el sentido de su actuación
ejemplar en su contexto social. CARLOS GARCÍA GUAL reflexiona sobre el sentido
histórico de su sabiduría y analiza las diferencias entre sus personalidades
–anticipo de las de los filósofos– y los héroes y los santos de otros pueblos</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><a href="http://www.alianzaeditorial.es/minisites/MundoClasico/Catalogo_clasicos.pdf">http://www.alianzaeditorial.es/minisites/MundoClasico/Catalogo_clasicos.pdf</a>
</span></div>
<br />BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-53520670743955464962012-12-06T22:48:00.000-08:002012-12-06T22:53:47.560-08:00NOVA REFORMA EDUCATIVA A ESPANYA<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipRYOeYOaIHlV0zyqQdioC1HUf3-kIb2_Qg3zCCrGmjRep0CpTIjSssjdqy9dFUndcWeDK9tbur2S_A-8VhWuQfWv6vSJzXN3q6kauJTIZ3WLbOc7R9zexG5flwyhPfYG1LSZ87FaL6qsJ/s1600/roto+educaci%C3%B3+1347459091_470594_1347459164_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipRYOeYOaIHlV0zyqQdioC1HUf3-kIb2_Qg3zCCrGmjRep0CpTIjSssjdqy9dFUndcWeDK9tbur2S_A-8VhWuQfWv6vSJzXN3q6kauJTIZ3WLbOc7R9zexG5flwyhPfYG1LSZ87FaL6qsJ/s320/roto+educaci%C3%B3+1347459091_470594_1347459164_noticia_normal.jpg" width="281" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">EL ROTO, SETEMBRE 12, EL PAÍS en alusió a l'emisió de "corrides" per TVE </td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 1;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; letter-spacing: -0.6pt;">Un article sense desperdici
de <b>Josep Ramoneda</b> al País valora la
darrera reforma educativa a España de “Una, catòlica i elitista”, pilar
ideològic del PP. Posa el dit a la <i>llaga</i> quan assenyala el fracàs de l’ensenyament
en la incapacitat política de generar una legislació educativa estable i preveu
la seva caducitat en arribar la propera alternança política. <o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 23.6pt; margin-bottom: 5.75pt; mso-outline-level: 1; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 23.6pt; margin-bottom: 5.75pt; mso-outline-level: 1; text-align: center;">
<b><i><span style="font-family: Georgia, serif; font-size: 14pt; letter-spacing: -0.6pt;">Una,
católica y elitista<o:p></o:p></span></i></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .6pt; mso-line-height-alt: 10.95pt; mso-outline-level: 2; text-align: center;">
<span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Esta derecha no
cree en los valores democráticos y liberales de una sociedad abierta<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 10.35pt;">
<b><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 6.5pt; text-transform: uppercase;"><a href="http://politica.elpais.com/autor/josep_ramoneda/a/" title="Ver todas las noticias de Josep Ramoneda"><span style="color: black;">JOSEP
RAMONEDA</span></a> </span></b><b><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 6.5pt;"><a href="http://politica.elpais.com/tag/fecha/20121205" title="Ver todas las noticias de esta fecha"><span style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; font-weight: normal;">5 DIC 2012 - 19:26 CET</span></a></span></b><span style="color: #757575; font-family: "Tahoma","sans-serif"; font-size: 6.5pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><a href="http://politica.elpais.com/politica/2012/12/05/actualidad/1354731999_866618.html#bloque_comentarios" title="Ver comentarios"><b><span style="color: #ce6030; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">20</span></b></a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.5pt; margin-bottom: 8.65pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 11.5pt; margin-bottom: 8.65pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="background-color: yellow; font-family: Arial, sans-serif;">Una,
católica y elitista. Esta es la escuela que nos propone José Ignacio Wert</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">,
el ariete ideológico del Gobierno. Y hemos de suponer que se corresponde con la
idea de España que tiene el PP. Aznar inculcó al PP una idea que le ha dado
muchos éxitos: la lucha ideológica es fundamental en política. Sin duda el
Gobierno de Aznar fue el más ideológico de la historia de la democracia
española. Se fue Aznar y tomó las riendas Mariano Rajoy. Un cambio abismal de
carácter. A Rajoy le gusta ir de hombre tranquilo, sin prisas y sin perfil
demasiado preciso. La suma de sus políticas no deja dudas sobre sus
intenciones. Pero la disposición de su espíritu hace que no sea peleón. Sin
embargo, no tiene dudas de que su misión es consolidar la restauración
aznarista. Aznar lo hacía desde el liderazgo, Rajoy lo hace desde las
bambalinas, su territorio preferido. La misión está en manos de dos ministros
con rasgos singulares: el narcisismo incontenible de José Ignacio Wert y la
ambición educada del conservador Alberto Ruiz Gallardón. Al primero le puede el
ego, el segundo tiene más oficio y destreza, pero para muchos, que no sabían
que bajo su imagen cordial y abierta habita un espíritu muy de derechas, ha
sido una sorpresa. Gallardón está ahora apagadito porque lidiar con los jueces
no es baladí. Pero volverá a ser noticia pronto.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 11.5pt; margin-bottom: 8.65pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Ahora es el momento Wert. <span style="background: yellow; mso-highlight: yellow;">Uno de los disparates de la política española es
que haya sido imposible generar una legislación educativa estable</span>.
Evidentemente, la educación es un lugar estratégico desde el punto de vista
ideológico. Nada de lo que se decide sobre ella es inocente. La prioridad en la
distribución del gasto en las distintas fases escolares, por ejemplo, es toda
una declaración de principios. La misión de Wert es clara: cargarse el legado
secularizador y los mecanismos compensatorios de desigualdades y afirmar la
unidad lingüística nacional, a costa de las lenguas propias de algunas
comunidades autónomas. A ello se ha empleado el ministro con más entusiasmo que
acierto, porque sus modos torpes provocan bloqueos en los procedimientos y la
ley no acaba de llegar. Pero la misión viene ordenada desde arriba. Y Wert la
llevará a cabo. La Iglesia se cobra su pieza soñada: la asignatura de Educación
para la Ciudadanía. Con lo cual queda claro que tenemos una derecha que no cree
en los valores democráticos y liberales propios de una sociedad abierta y sigue
dando a la Iglesia vara sobre los niños. La meritocracia se convierte en el
horizonte ideológico de la escuela, es decir, formar niños para la
competitividad —y no para la cooperación— haciéndoles creer que sus hazañas son
méritos propios, como si ellos fueran responsables del espermatozoide
afortunado que les llevó al mundo. Y se liquidan las clases complementarias y
los instrumentos que permitían ayudar a los que tenían más dificultades. El
fracaso escolar importa poco. Al Gobierno solo le interesa la jerarquización
social ya desde la escuela. Por supuesto, la escuela privada es el gran amigo a
proteger. En fin, Wert liquida las políticas lingüísticas de las comunidades
autónomas, cargándose un amplio consenso de muchos años, que en el caso catalán
había evitado la división del país en dos comunidades lingüísticas. Quizás
romper Cataluña en dos sea la fantasía del PP para las batallas que se
avecinan. Todo esto en medio del barullo de un ministro que hace mucho ruido
pero se atasca en el proceso ejecutivo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 11.5pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">¿Cómo
acabará Wert? Cuando haya culminado la tarea que se le ha encargado
probablemente se le enviará a casa a la primera remodelación. Alcanzados los
objetivos, ya se podrá dar paso a una persona de un perfil más comedido. Pero
detrás de los excesos de Wert está Mariano Rajoy y está el PP. Es una opción
ideológica de fondo al servicio de una idea de la sociedad y de España. Con una
derecha que sigue privilegiando a la Iglesia católica, como si la revolución
liberal no hubiese existido, que ve la escuela como instrumento de preparación
para la competitividad, y que ata en corto la diversidad cultural del país, hay
poco que pactar. Ni siquiera deja espacio para la colaboración con los
nacionalismos conservadores periféricos, correligionarios en muchas cuestiones
de dinero y valores. Más allá de las maneras del ministro, una vez más se
pierde la oportunidad de una ley de educación consensuada para unas cuantas
décadas, que dé estabilidad al sistema educativo. <span style="background-color: yellow;">La contrareforma Wert ni está pensada para el futuro ni
tiene otro objetivo que ratificar las querencias ideológicas de la derecha
española</span>. Nacerá con fecha de caducidad: la próxima alternancia.</span><span style="font-size: xx-small;"><o:p></o:p></span></span></div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-32760333520953443512012-07-15T10:03:00.000-07:002012-07-15T10:03:52.399-07:00QUÈ DEFINEIX L’HOME? L’ESPAI I EL TEMPS<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA">La revista <b><i>Archeonea</i></b>,
el <b>butlletí de l’Institut Català d’Arqueologia
Clàssica</b> de Juny 2012 (nº17)</span><span lang="CA"> </span><span lang="ES-TRAD"><a href="http://www.icac.net/">http://www.icac.net/</a></span></span><span lang="CA"><span style="font-size: large;">, ens presenta una saborosa entrevista a <b>Montserrat Jufresa </b>i<b> Montserrat Reig</b>, editores del llibre <i>Ta zôia. L'espai a Grècia II: els animals i
l’espai</i>, on apleguen els resultats del col·loqui internacional (3 i 4 de
desembre de 2009), organitzat pel grup de recerca “L’espai tal com el veien i
el pensaven els grecs”. L’obra </span><span style="color: windowtext;"><span style="font-size: large;">explora les
relacions que els animals tenen en el món grec amb la configuració espacial i
que ens pot fer pensar en la relació que nosaltres mateixos tenim amb els animals. </span><o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="color: windowtext;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="color: windowtext;"><span style="font-size: large;"><span id="goog_54031448"></span><span id="goog_54031449"></span></span></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhscMCumlsF9CyYH8q5PUOpGduevpkPlAeqWQpweACexRAUuD-Sa9D8cj0DgrQJsdNdKnNbdt784jLzko5YfzIQXiClQCXIu3CSN6vo696FzWUY6GBWCT20a9BTpfCslBy_krafTs2kztyP/s1600/ta+zoia+animals+i+espai+II.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhscMCumlsF9CyYH8q5PUOpGduevpkPlAeqWQpweACexRAUuD-Sa9D8cj0DgrQJsdNdKnNbdt784jLzko5YfzIQXiClQCXIu3CSN6vo696FzWUY6GBWCT20a9BTpfCslBy_krafTs2kztyP/s320/ta+zoia+animals+i+espai+II.jpg" width="218" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Rapte d'Europa</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">ENTREVISTA MONTSERRAT
JUFRESA I MONTSERRAT REIG, per Carme Badia i Puig <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">“La separació entre homes i animals en la cultura grega
és menys definida que en el cristianisme”<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><a href="http://stel.ub.edu/filologiagrega/ca/montserrat-jufresa-munoz-old" target="_blank">Montserrat Jufresa</a>, catedràtica de Filologia grega de la
Universitat de Barcelona (UB), i <a href="http://stel.ub.edu/filologiagrega/en/organization-and-staff/montserrat-reig" target="_blank">Montserrat Reig</a>, professora de Filologia grega (UB), són
les editores de <a href="http://www.icac.net/index.php?option=com_content&view=article&id=489%3Ata-zoia-lespai-a-grecia-ii-els-animals-i-lespai&catid=21%3Adocumenta&Itemid=18&lang=ca" target="_blank">Ta zôia. L'espai a Grècia II: els animals i l’espai</a> (Documenta,
20), que <a href="http://www.icac.net/index.php?option=com_content&view=article&id=597%3Apresentacio-del-segon-volum-sobre-la-concepcio-de-lespai-a-grecia&catid=3%3Asegon-destacat-noticies&Itemid=4&lang=ca" target="_blank">es va presentar el 12 de juny</a>. El llibre explora les
relacions entre els animals i la configuració de l'espai en el món grec a
partir de les aportacions dels participants en el col·loqui internacional que
va tenir lloc els dies 3 i 4 de desembre de 2009.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quina importància
té l’espai a Grècia?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Buscàvem un tema
cultural interdisciplinari, un camp de treball comú entre historiadors de
l’antiguitat, filòlegs, filòsofs i arquitectes. L’espai, però, tan important és
a Grècia com en qualsevol altra cultura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per què?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Què defineix
l’home? L’espai i el temps. El temps per ser explicat es revesteix de metàfores
espaials, com els camins que fa el sol, el lloc on van els morts (l’espai
inferior o les llunyanes illes dels benaurats), el llindar que es travessa en
morir segons l’èpica antiga... Cada cultura construeix el seu espai, se
l’ordena, l’entén de la seva manera! L’espai de la ciutat grega no està
concebut com l’espai de la ciutat egípcia, per exemple.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quin paper hi
tenen els animals?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Són uns altres
éssers vius que comparteixen l’espai amb nosaltres, i estan carregats de
connotacions utilitàries i simbòliques. En la faula, per exemple, el
comportament dels animals es compara amb el dels homes, tal com explica Carlos
García Gual en el seu article.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Es fa un ús moral
dels animals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Sí, perquè poden
encarnar virtuts morals. A Grècia la separació entre persones i animals no és
tan clara com en la cultura del cristianisme, en què els animals no tenen
ànima. En el món grec sí que en tenen. Hi ha la idea de la transmigració de les
ànimes, és a dir, que els homes es poden reencarnar en animals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Això escurça la distància
entre homes i animals!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Sí, i els animals
fins i tot poden ser epifanies divines! El famós rapte d’Europa què és, si no?
I fixa’t que dóna nom a un lloc. La idea és que un déu pot mostrar-se
epifànicament com un toro que va de Fenícia a Creta amb una noia, Europa, que
acabarà donant nom a un continent i, per tant, el començarà a ordenar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Els animals també
surten en fundacions de ciutats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Sí, intervenen en
mites de fundació de ciutats. Hi ha oracles que diuen, per exemple: “Quan vegis
un boc que suca la barba al mar...”. Els animals són sobretot indicadors de
l’espai, marcadors del camí. Els rius també porten noms d’animals. Per això
quan un oracle diu “un dia un senglar destruirà la ciutat” vol dir que hi haurà
una riuada, perquè el riu es diu Senglar. Els animals també són protagonistes,
per exemple, en processons entre llocs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Els animals ens
humanitzen?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Jean-Pierre
Vernant, a qui vam dedicar el <a href="http://www.icac.net/index.php?option=com_content&view=article&id=361%3Atopos-chora-lespai-a-grecia-i-prespectives-interdisciplinaries&catid=21%3Adocumenta&Itemid=18&lang=ca" target="_blank">primer volum sobre l’espai a Grècia</a>, diu que l’home grec es
defineix per la seva situació social i en contraposició al déu i a l’animal.
Els animals són els altres éssers que participen del món i amb els quals
compartim un origen remot i per això la relació és més d’igualtat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Llavors ja hi
havia un pensament “darwinista”?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El que podem dir
és que hi ha textos grecs en què es compara l’home amb el simis, que es
consideren “imitadors” dels homes!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Caram.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El pont entre
homes i animals el trobem arreu. Un altre cas: Orfeu, inventor de la música i
la poesia, aprèn dels ocells, que també sembla que tinguin un llenguatge. De
fet la connexió i la convivència amb els animals l’hem tingut fins fa quatre
dies, i encara perviu allò de “vet aquí una vegada, quan les bèsties encara parlaven...”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Els animals se
sacrifiquen, però.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I es presten
voluntàriament a ser sacrificats en festes com les bufonies! Però no es fan
matances d’animals així com així. Molt sovint cal tot un ritual per vessar sang
d’un animal. Els pitagòrics, per exemple, no mengen carn. Els bous només es
maten en festes molt concretes. Altres animals se sacrifiquen més habitualment,
com ara pollastres, porcells, coloms, ovelles...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">També són
presents en astronomia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">És normal que els
animals també hi tinguin un lloc, tot i que no tan important com en el món
babilònic. El cel és la projecció de la terra, és el seu fill, i per tant té la
mateixa mida, és la mateixa cosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Les jornades
encara donaran un tercer llibre, <a href="http://www.icac.net/images/stories/pdf/grecia10.pdf" target="_blank">“Cel
i terra: anomenar l’espai a Grècia”</a>, fruit del tercer i últim col·loqui, el
2010. Fent balanç de tot, què diríeu?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Que ha estat una
fita important. Per coneixe’ns entre l’ICAC i l’IEC creant un grup de recerca,
i per donar-nos a conèixer a altres grups de l’estranger, com el de François
Lissarrague (França), Dieter Mertens (Itàlia), Elton Baker (Gran Bretanya),
etc. Això ha fet que també nosaltres estiguem més al dia, que se’ns conegui més
a fora i estiguem en condicions de mantenir vincles amb els investigadors que
hem conegut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Carme Badia i
Puig (text i fotos), Juny 2012<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEr8lXSDXFpKYhVh6F3cG_UhT6pNLSGJu-spzkU3jyQdsZZWNh83geWBoOO964otb0XhRUc4ViIBDC4XCz13ZPa-1oabUzwlDf6Esox9NsbPraeBEVnQdyKx3nM5mt9NAnIltWz7pbxTnd/s1600/M+JUFRESA+M+REIG+GREC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEr8lXSDXFpKYhVh6F3cG_UhT6pNLSGJu-spzkU3jyQdsZZWNh83geWBoOO964otb0XhRUc4ViIBDC4XCz13ZPa-1oabUzwlDf6Esox9NsbPraeBEVnQdyKx3nM5mt9NAnIltWz7pbxTnd/s320/M+JUFRESA+M+REIG+GREC.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">M. REIG I M. JUFRESA, foto: C Badia, <i>Archeonea</i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="ES-TRAD"><span style="font-size: large;">Ta
zôia. L’espai a Grècia II: els animals i l'espai<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-size: large;">Montserrat JUFRESA i Montserrat REIG
(ed.)</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">2011, Tarragona: Institut Català
d’Arqueologia Clàssica</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">Documenta, 20</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">139 pàgines</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">Textos en italià, castellà, anglès i
francès, i resums en anglès</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">Coedició de l’Institut d’Estudis Catalans
(Societat Catalana d’Estudis Clàssics) i l’ICAC</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">ISBN de l’Institut d’Estudis Catalans:
978-84-9965-088-3</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">ISBN de l’ICAC: 978-84-939033-3-6</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">PVP: 27 €</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Els treballs
recollits en aquest volum, el segon d’una sèrie de tres, aborden la concepció i
organització de l’espai a la Grècia antiga des d’una perspectiva
multidisciplinària. El llibre explora les relacions que els animals tenen en el
món grec amb la configuració espacial: llur intervenció en els relats i rituals
que defineixen l’espai de la ciutat i del territori, el protagonisme que tenen
en els topoi de les faules, l’ús que en fan les monedes i els topònims, el
debat sobre el significat dels animals en l’espai de la dansa a la comèdia,
llur lloc en l’espai iconogràfic dels vasos, els animals com a frontera
metafòrica entre la cultura grega i la resta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’obra aplega els
resultats del col·loqui internacional que tingué lloc els dies 3 i 4 de
desembre de 2009, organitzat pel grup de recerca “L’espai tal com el veien i el
pensaven els grecs”, format per membres de la Societat Catalana d’Estudis
Clàssics i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Conté aportacions de
Giovanni Manetti, Carlos García Gual, Xavier Riu, Julien Averty, Montserrat Reig,
Pedro Azara, Arnaud Zucker, François Quantin, Francisca Chaves, Margarita
Moreno i Lydia Trakatelli.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><a href="http://butlletins.icac.net/archeonea-catala">http://butlletins.icac.net/archeonea-catala</a> </span></div>
<br />BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-32883375508684771362012-07-11T22:31:00.000-07:002012-07-11T22:31:54.527-07:00ELS GUANYS DEL GREC: BELLESA, LLIBERTAT, VERITAT, DIÀLEG<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCmF7w3Ksj1c1d-W7OHepi8024Y_gbcUUxnDovZ09KrJCJxCok4xiONfKG1t3NGnpZpaWG_h_2taXywe7iqqpgfKqCItxzZzHCdazEcRzYK1TMtXlJIm8UFYJ4Sul27nc1_p4TzgMpqUWQ/s1600/belvedere+apollo+arteobservatori.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCmF7w3Ksj1c1d-W7OHepi8024Y_gbcUUxnDovZ09KrJCJxCok4xiONfKG1t3NGnpZpaWG_h_2taXywe7iqqpgfKqCItxzZzHCdazEcRzYK1TMtXlJIm8UFYJ4Sul27nc1_p4TzgMpqUWQ/s320/belvedere+apollo+arteobservatori.jpg" width="212" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">http://arte.observatorio.info/2008/06/apolo-de-belvedere-leocares-h-350-ac/ </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA">Ahir parlàvem de l’actitud humanística cap al món que inaugura el grec i
avui ampliem aquesta disposició d’ànim amb un article de l’hel·lenista Carlos
García Gual, publicat al suplement d’El País, Babèlia, 7 vii 2012: “Nuestra
deuda con Atenas” és una bona síntesi de l’aportació grega a la nostra manera
de mirar i ser. Als tres paradigmes de <b>Bellesa</b>,<b> Llibertat</b>, i<b> Veritat</b> -que el mestre Josep Alsina i Clota va repetir en l’obra
de divulgació <i>Comprendre la Grècia
Clàssica</i>, Teide, Barcelona 1983 (1)- García Gual hi afegeix el <b>Diàleg</b>, mare de la tragèdia i la
comèdia, però també de l’àgora i de la democràcia -</span><i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Amamos
la belleza sin ostentación y buscamos el saber tenazmente </span></i>(Pèricles). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">Els
grecs van inventar gairebé tots els camins del saber, com ho proven tants
termes grecs en ús per parlar del món. Podrirem definir, continua García Gual,
allò grec amb dos mots: <i>logos</i> i <i>polis</i>, de manera que la definició que
assaja Aristòtil d’home, <i>zoon politikón</i>,
es traduiria com “animal de ciutat que té logos”. Paraula o raó que navega per
les aigües de l’espill del <i>mythos</i>,
que encara avui ens sedueix i recreem. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><i><span lang="CA">Philanthropia</span></i><span lang="CA">, concepte estoic, la fraternitat
de tots els homes, testimonia l’embranzida d’Alexandre el Gran que no
aconseguirà l’imperi universal sinó l’eixamplament de la cultura cap a la seva
universalització:</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span><i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">la distinción usual
entre “griegos” y “bárbaros” no debía fundarse en la raza ni en el país de
origen, sino en la educación y la cultura (paideia). Solo ésta marcaba la diferencia entre unos y otros.
Los estoicos, entonces, sostenían la fraternidad de todos los seres humanos,
miembros de una sola comunidad, que compartía el logos. En latín, paideia se
tradujo acertadamente como “humanitas”.</span></i><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> </span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;">En conclusió, <i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Frente al moderno y fáustico “homo faber”, entregado con furor
a la tecnología y la mecánica, el griego era contemplativo y dialogante,
entusiasta de la belleza del cuerpo y del alma, experto en viajes odiseicos</span></i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">. </span><span lang="CA">Punt de partida de l’aventura de
l’humanisme, </span><i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">El amor por la Grecia
antigua y el estudio histórico del mundo clásico marcaron el humanismo europeo
desde el Renacimiento hasta el siglo XX</span></i><span style="font-family: Arial, sans-serif;">. </span></span><span lang="CA"><span style="font-size: large;">De manera que García Gual ens ha
introduït en un bell i transparent quadre sinòptic de la història d’Europa. </span><span style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">NOTA: 1: Podem definir:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Bellesa:<i> No hi ha res més de més bell que allò que hom
estima</i> (Safo)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Llibertat: <span style="color: windowtext;">Resolució contra necessitats i contingències per no
ser d’un altre qui pot ser d’ell mateix – <i>Alterius
non sit, qui suus esse potest</i>; afornisme medieval.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Veritat: <i>Tots els homes tendeixen per natura al saber</i>
(Aristòtil)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLaPDiqufVGCESwGbQouyM785Qj81HhY-aZSU9-mJ1WPkWYbE5hGpx7SbuC7dAy3dsrhg_WRwnKwdViHdOUf-rf7XevtFCVGVjNeJzAvE5bnHTcwdUg2VHeTfgWNvoMwBqbnrliEpA7WVV/s1600/g%25C3%25A0lata+ferit+100+aC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="301" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLaPDiqufVGCESwGbQouyM785Qj81HhY-aZSU9-mJ1WPkWYbE5hGpx7SbuC7dAy3dsrhg_WRwnKwdViHdOUf-rf7XevtFCVGVjNeJzAvE5bnHTcwdUg2VHeTfgWNvoMwBqbnrliEpA7WVV/s320/g%25C3%25A0lata+ferit+100+aC.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f0/NAMA_Galate.jpg">http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f0/NAMA_Galate.jpg</a>
</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 1; text-align: center;">
<i><span style="font-family: Georgia, serif; font-size: 20pt; letter-spacing: -0.65pt;">Nuestra
deuda con Atenas<o:p></o:p></span></i></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="mso-outline-level: 2; text-align: center;">
<span style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Charlatanes
y discutidores, los griegos inventaron casi todos los caminos del saber<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">Inauguraron una actitud ante el mundo: tenían un
inaudito afán de conocer y conocerse, entusiasmo por la libertad, anhelo de
belleza cotidiana y una animosa confianza en el diálogo. En las orillas del
mar, “sonrisa innumerable de las olas” y camino de infinitas aventuras,
inventaron leyes, exploraron el cosmos y teorizaron con entusiasmo. Para
retratar el carácter ateniense, Pericles dijo, según cuenta Tucídides: “Amamos
la belleza sin ostentación y buscamos el saber tenazmente”. Admirable lema para
una ciudad y una cultura. Y solo a un griego como Aristóteles se le pudo
ocurrir como algo evidente que “por naturaleza, todos los hombres anhelan el
saber”. A otros pueblos los definen otros afanes: aman la piedad religiosa, el
dinero, las guerras de conquista, el fútbol o la gastronomía. Solo en Grecia
“filosofar” no fue un raro oficio profesional, solo allí fue la política una
tarea común de la democracia. En Atenas, la educación comenzaba por saber
poesía (Homero, sobre todo) y acudir al teatro de Dioniso. Otras ciudades
anteponían el atletismo, la gimnasia y las hazañas bélicas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">Los dioses griegos, hechos a imagen y semejanza de los
seres humanos, incluso demasiado humanos, pero más hermosos, frívolos y
felices, no acongojaban la vida de sus creyentes; fiestas colectivas y
certámenes deportivos eran frecuentes y populares. Frente al despotismo de
otros pueblos, como los persas, los griegos —cuenta Heródoto— se sentían
orgullosos de obedecer solo a sus propias leyes; frente al hieratismo de los
sabios egipcios, creían en la vivacidad y la belleza de lo efímero con
entusiasmo juvenil. El arte en otros países es rígido, solemne y atemporal; el
de los griegos expresa el amor a lo humano embellecido y trágico, como hacen a
su modo sus poetas y sus pensadores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">La inquietud intelectual, la exploración del mundo y
de uno mismo, la pregunta por la naturaleza y la condición humana son rasgos
históricos del helénico estar en el mundo. Sabiendo que “todo fluye”
(Heráclito) y “no todo lo enseñaron desde el principio los dioses; con el
tiempo, avanzando en su busca, los hombres encuentran lo mejor” (Jenófanes), y
“el ser humano es la medida de todas las cosas” (Protágoras), y “la medida es
lo mejor” (uno de los siete sabios), y “la vida irreflexiva no es digna de
vivirse” (Sócrates).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">Los griegos inventaron o rediseñaron casi todos los
caminos del saber: los más clásicos géneros literarios (poesía épica y lírica,
la tragedia y la comedia), la historia, la filosofía y la medicina, las
matemáticas, la astronomía, la política y la retórica, la ética y la astronomía
y la geografía, los juegos atléticos, la escultura y las artes plásticas,
etcétera. Pero más allá de los datos concretos, de todo el inmenso y prolífico
legado que anima las raíces de nuestra cultura, lo más admirable es esa
apertura o inquietud del espíritu. Lo que el léxico recuerda en tantísimos
vocablos de abolengo heleno:</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> <i>kosmos,
physis, philosophía, téchne, nomos, demokratía, politiké, poíesis, mythos,
logos, historía, arché, théatron</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">, etcétera. (Es
decir, universo y orden, naturaleza, filosofía, arte y técnica, ley,
democracia, ciudadanía, poesía, mito, palabra y razón, historia, principio,
teatro, etcétera). Si nos pidieran definir lo griego en dos palabras,
elegiríamos </span><i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">logos</span></i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">y</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> <i>polis</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">,
con el visto bueno de Aristóteles, que definió el ser humano (</span><i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">ánthropos</span></i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">) como un animal de
ciudad (</span><i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">zoon politikón</span></i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">)
que tiene</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> <i>logos.
(Logos</i> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">es intraducible por su amplio campo semántico:
significa “palabra, razón, relato, razonamiento, cálculo” y su sentido se
precisa en el contexto). Dios es fundamentalmente</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> <i>logos</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">,
dirá el evangelio de Juan. Como animal lógico y político, el hombre necesita el
diálogo y el ágora y el teatro. Exageraba Borges cuando dijo: “Los griegos
inventaron el diálogo”, pero ciertamente lo practicaron más que ningún pueblo.
Eran charlatanes y discutidores sin tasa. Platón escribió toda su filosofía en
diálogos dirigidos por Sócrates, inolvidable conversador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">Frente al logos estaba, como sabemos, el</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> <i>mythos</i> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">(relato
antiguo y memorable). En la competencia de ambos, una historia bastante
conocida, se impuso el primero, que explicaba el mundo de modo más objetivo y,
como diría alguno, más rentable. Porque con él se podía razonar sobre todo:
“Justificar las apariencias” o “salvar los fenómenos” (según Anaxágoras) y
demostrar que existe “una armonía oculta mejor que la visible” (Heráclito). La
lógica y los silogismos justificaban la realidad mucho mejor que los
fantásticos mitos. Aun así, el mito subsistió en la imaginación y la
literatura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">Y debemos dar gracias (y no solo a los dioses) por los
encantos de su espléndida mitología. Aunque ya no sintamos devoción por los
dioses griegos ni hagamos poemas a sus héroes, pensemos qué pobre sería nuestro
imaginario y nuestro arte sin sus figuras seductoras, sin sus nombres y gestas.
Sin Odiseo ni Hércules, sin Orfeo ni Edipo, sin la bella Helena; sin Dioniso,
sin Afrodita, sin Prometeo, y otros fantasmas familiares. No hay en la cultura
universal ningún otro repertorio fabuloso comparable en fantasía dramática ni
en prestigio literario.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">No voy a insistir en los prestigios míticos, pero sí
quiero apuntar que se prestan a múltiples reciclajes y recreaciones (que fueron
materia constante del teatro clásico). A menudo de hondo trasfondo humanista.
Un ejemplo: Prometeo les robó el fuego a los dioses para dárselo a los humanos
(que sin él habrían muerto pronto de hambre y frío). Según Esquilo, inventó
todas las artes y técnicas: de la navegación a la medicina, incluyendo la
escritura, los números (“el saber más alto”) y la mántica. Por ello, Zeus lo
castigó y tuvo que sufrir tormento en el Cáucaso, redentor rebelde y
revolucionario. Había irritado a los dioses su “amor a los humanos”, su
titánico</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> <i>trópos
philánthropos.</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">La</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> <i>philanthropía,</i> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">otra
clara palabra griega, está relacionada en un viejo texto hipocrático con </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> <i>philotechnía</i> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">(amor
a la</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> <i>téchne</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">,
otra palabra de difícil traducción, es tanto “técnica” como “arte, oficio”).
Ambas cosas deben ir unidas, en la intención del viejo Titán y en la del
anónimo escritor. La filantropía es un hermoso concepto que se desarrolló sobre
todo en el helenismo, cuando algunos griegos posalejandrinos hicieron notar que
la distinción usual entre “griegos” y “bárbaros” no debía fundarse en la raza
ni en el país de origen, sino en la educación y la cultura (</span><i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">paideia</span></i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">). Solo esta marcaba
la diferencia entre unos y otros. Los estoicos, entonces, sostenían la
fraternidad de todos los seres humanos, miembros de una sola comunidad, que
compartía el</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> <i>logos</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">.
En latín,</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> <i>paideia</i> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">se
tradujo acertadamente como “</span><i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">humanitas</span></i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">”.
(Se nos va quedando lejos la idea griega de educación, cuando la reducimos a un
aprendizaje de “destrezas” y manejo de diversas tecnologías orientadas a lo más
rentable, algo que no entraba en la idea antigua de la educación, la que heredó
y desarrolló a su sombra el humanismo europeo).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">En las estatuas de los jóvenes y en las de los dioses
se aprecia el sentido helénico de la belleza, idealizada en la época clásica y
más realista y apasionada luego. Un ideal de belleza que ha perdurado siglos.
Pero la seducción de sus imágenes no solo se halla en los grandes monumentos y
no solo anima los textos más clásicos, sino que animaba el encanto de sus artes
menores. Una copa o una urna griega reflejan el mismo afán por lo bello. No solo
nos fascinan los templos de esbeltas columnas o los vastos teatros, sino
también las pequeñas esculturas o las escenas de la humilde cerámica, que
atestiguan una vivaz y original artesanía de gracia inimitable. Incluso en sus
logros más sencillos se percibe la “noble sencillez y serena nobleza”, según la
famosa frase de Winckelmann.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">Platón escribió que el impulso natural del filosofar
estaba en la admiración. Dice Heródoto que la historia se escribe para salvar
del olvido “hechos y cosas admirables”. Admirarse del mundo motivó su incesante
ardor creativo y su busca de explicaciones en los ámbitos más diversos de la
poesía y la cultura. Frente al moderno y fáustico</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> <i>homo
faber,</i> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">entregado con furor a la tecnología y la mecánica, el
griego era contemplativo y dialogante, entusiasta de la belleza del cuerpo y
del alma, experto en viajes odiseicos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">El amor por la Grecia antigua y el estudio histórico
del mundo clásico marcaron el humanismo europeo desde el Renacimiento hasta el
siglo XX. La imagen idealizada de Grecia revivió en el estudio filológico de
los textos y la arqueología de sus ruinas. El filohelenismo tuvo larga vigencia
en la Europa ilustrada y la romántica. Keats dijo: “Los griegos somos
nosotros”. Son los europeos —alemanes, ingleses, franceses, italianos— quienes
han recobrado a fondo la cultura clásica en Grecia, quienes han estudiado tan a
fondo a Homero y a Platón. La nostalgia de lo helénico fue un síntoma europeo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">En su artículo</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;"> <i>¿Por
qué Grecia?</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9pt;">, evocando el libro de J. de Romilly, Vargas Llosa
recordaba cuánto guarda Europa de su luminosa cultura. Tal vez, sí, nos estemos
alejando, a zancadas, de ella. Cierto es que la economía no suele ser compasiva
con la cultura. Cierto que los griegos de hoy no son los hijos de Pericles.
Pero aun así, pensar en una Europa que deje excluidos a los griegos, parece —no
solo en un plano simbólico— un gesto notablemente bárbaro, muy en contra de
nuestra tradición humanista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt;">
<b><span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 8pt; text-transform: uppercase;">CARLOS GARCÍA GUAL </span></b><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 8pt;">7
JUL 2012 EL PAÍS <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; margin-bottom: 6.0pt;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Il·lustracions: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">1 Apol·lo de Belvedere. Leocares.
ca. 350 a.C. Còpia romana. Marbre,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">2,24 altura. Museus Vaticans. Winckelmann i els
neoclàssics la consideren cànon de l’escultura clàssica. Representa el déu en
el moment posterior de dispara la fletxa amb el seu arc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">2 Guerrer
Gal. Marbre de Paros. ca. 100 a.C. Delos. El guerrer, ferit a la cuixa, cau a
terra recolzant-se amb el genoll dret i es defensa amb el seu braç esquerre.
Escola de Pèrgam.</span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">REC: </span><span lang="ES-TRAD">Home de Vitrubi de Leonardo da Vinci (s. XV) i canon de Policlet
(s. V aC) <a href="http://momentulum.blogspot.com.es/2012/03/vaga-general-29-iii-2012-contra-la.html">http://momentulum.blogspot.com.es/2012/03/vaga-general-29-iii-2012-contra-la.html</a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-33298629249803117642012-07-08T23:56:00.000-07:002012-07-08T23:56:33.681-07:00EL GREC I MUÑOZ MOLINA<br />
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">Antonio
Muñoz Molina</span></b><span lang="CA"> escriu a la seva pàgina setmanal del
suplement literari del <i>País </i>16 VI
2012, un magnífic elogi d’un hel·lenista, <b>Pedro
Olalla</b>, i de la seva obra <b><i>Historia Menor de Grecia</i></b>, que acaba
de publicar la prestigiosa editorial Acantilado. A més de verificar el
contingut d’aquesta història singular -</span><i>Cada breve capítulo
es como una polaroid en
la que la imaginación literaria se combina con el conocimiento histórico más
serio para ofrecer un episodio de los orígenes o de la larga cadena de
transmisiones y resonancias de la actitud humanista hacia el mundo, que es el
legado específico de los griegos </i>i <i>la médula de lo que Pedro Olalla quiere
contar es el devenir de la noción ilustrada del individuo autónomo y la
sociedad libre gobernada por la ley</i>- “Arqueología del ahora mismo” <span lang="CA">és una evocació saborosa de les classes de grec de l’institut:
</span><i>Y
aunque uno andaba trastornado por sus efervescencias hormonales y por su hosca
y confusa rebeldía algunas cosas se le quedaron para siempre de aquellas clases
de Griego</i>.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKPD-dkeC1NuPPXyGYZveIU5iO6SnJrikzhfLv048oLKf5Z3uiiD_31ABdLNLBCikT1tSRy63KqZRFZqaDRaiPql_PNRRyhps_Mp3QxgWneF5GvmsHs12ZDrjiOXeI2qHsI5CRu-6u9o4H/s1600/QUIR%25C3%2593+Eug%25C3%25A8ne_Ferdinand_Victor_Delacroix+Vikipedia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKPD-dkeC1NuPPXyGYZveIU5iO6SnJrikzhfLv048oLKf5Z3uiiD_31ABdLNLBCikT1tSRy63KqZRFZqaDRaiPql_PNRRyhps_Mp3QxgWneF5GvmsHs12ZDrjiOXeI2qHsI5CRu-6u9o4H/s320/QUIR%25C3%2593+Eug%25C3%25A8ne_Ferdinand_Victor_Delacroix+Vikipedia.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 8pt;">DELACROIX (1798-1863) </span><span lang="CA" style="background-color: #f9f9f9; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 8pt;">Palais Bourbon, Malerei in der Kuppel der Poesie, Szene: Erziehung des
Achill</span>, Vikipèdia<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 22.05pt; margin-bottom: 5.35pt; mso-outline-level: 1; text-align: center;">
<i><span style="font-family: Georgia, serif; font-size: 17pt; letter-spacing: -0.55pt;">Arqueología del ahora mismo<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 10.75pt; margin-bottom: 8.05pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">Que todo suceda tan rápido será un signo de estos tiempos angustiados. Afilada por la expectación de lo inminente y lo casi siempre temible la conciencia no tiene más remedio que mantenerse más alerta que nunca. El sábado por la noche, en una cena familiar en la que se discuten las últimas noticias alarmantes, escucho por primera vez el nombre de un helenista español que vive en Atenas y que escribe desde allí un blog sobre Grecia. El domingo, en la feria del Retiro, un librero me pregunta si conozco a Pedro Olalla y cuando le digo que no me regala </span><span lang="CA" style="background-color: white;"><a href="http://www.pedroolalla.com/index.php/ellados-elasson-istoria" target="_blank"><i><span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt; text-decoration: none;">Historia menor de Grecia,</span></i></a></span><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"> </span><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">diciéndome que no puedo dejar de leerlo: entonces caigo en la cuenta de que su autor es el mismo del que oí hablar por primera vez la noche del sábado. Como el libro es de Acantilado incita en seguida a que las manos lo abran y entra por los ojos. En el taxi de vuelta a casa ya lo voy hojeando mientras la radio salta del fútbol a las noticias sobre el rescate financiero de España. Esa noche me quedo leyendo hasta que se me cierran los ojos. Solo he interrumpido la lectura para</span><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"> </span><span lang="CA" style="background-color: white;"><a href="http://www.pedroolalla.com/" target="_blank"><span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">buscar por Internet el rastro de Pedro Olalla</span></a></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"><span style="background-color: white;">, que resulta ser un hombre joven y enjuto que habla y escribe con la misma solvencia sobre la Grecia clásica y la Grecia de ahora, </span><span style="background-color: white;">sobre el fundamento griego de casi todas las cosas mejores que tenemos y sabemos</span><span style="background-color: white;"> y sobre el desastre de una Europa subordinada a los grandes poderes económicos, deshabitada de ciudadanía, estragada por clases políticas incapaces y corruptas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 10.75pt; margin-bottom: 8.05pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt; line-height: 10.75pt;">Soy más proclive a pensar en la tradición de los griegos porque hace solo unos días he estado en el lugar donde la descubrí. He visitado el instituto donde hace cuarenta años oí hablar por primera vez de Homero, de Sócrates, de Pericles, de la idea de la democracia y del pensamiento racional, del individuo como ciudadano, del héroe trágico que ejerce su libertad y ha de hacer frente a las consecuencias de sus actos. Ante un grupo de adolescentes bastante burdos y con frecuencia desganados, un profesor entonces mucho más joven de lo que nos parecía a nosotros explicaba los enigmas de la lengua griega y hablaba apasionadamente de dioses y héroes, de la guerra de Troya y la ceguera de Edipo y la condena injusta de Sócrates. Aquel profesor, don Francisco Navarro, habría merecido que le hiciéramos más caso. Y aunque uno andaba trastornado por sus efervescencias hormonales y por su hosca y confusa rebeldía algunas cosas se le quedaron para siempre de aquellas clases de Griego: el gra</span><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt; line-height: 10.75pt;">n arquetipo narrativo del viaje de Ulises, por ejemplo; la
idea de la resistencia frente a la tiranía, representada heroicamente por las
ciudades griegas que se unen contra la invasión de los persas; la noción del
individuo que somete a duda los dogmas acatados por todos y que en nombre de su
soberanía personal está dispuesto a morir. Si teníamos la capacidad de imaginar
un sistema político en el que se pudiera respirar más anchurosamente que en aquel
país eclesiástico y cuartelario en el que habíamos nacido era gracias a que
unos griegos de veintitantos siglos atrás habían inventado la palabra y la idea
de la democracia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; line-height: 10.75pt; margin-bottom: 8.05pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">Mucho más habría podido aprender si hubiera prestado
atención, pero una palabra que le escuché por primera vez a mi profesor de
Griego la he tenido siempre presente:</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"> <i>hubris.</i> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">La</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"> <i>hubris</i> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">era
la desmesura en la ambición o el exceso de confianza en las propias fuerzas que
ciega a los soberbios y los empuja al desastre. En todo empeño humano hay un
límite, una medida que la embriaguez del poderío o del éxito anima a traspasar.
El soberbio es el único responsable de su propia perdición, pero las
consecuencias de su insensatez arrastran también a los inocentes y a los
débiles. No es un mal dictamen para comprender estos tiempos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 10.75pt; margin-bottom: 8.05pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"><span style="background-color: white;">El aula de instituto en la que yo aprendía estas cosas
a los quince y dieciséis años podría formar parte de la trama del libro de
Pedro Olalla. Por su título y su portada parece que trata en exclusiva de la
Grecia clásica, pero va mucho más allá, y llega mucho más cerca de nosotros. </span><span style="background-color: white;">Cada breve capítulo es como una</span></span><span style="background-color: white;"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"> <i>polaroid</i> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">en la que la imaginación
literaria se combina con el conocimiento histórico más serio para ofrecer un
episodio de los orígenes o de la larga cadena de transmisiones y resonancias de
la actitud humanista hacia el mundo, que es el legado específico de los griegos</span></span><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">.
En las costas de Jonia, en torno al año 750 antes de Cristo, un poeta decide
que además de los hechos de guerra y las proezas de los héroes contará sus
debilidades humanas, su capacidad de ternura o de sufrimiento; en Atenas, el
año 431, todavía en los principios de la guerra del Peloponeso, Pericles
pronuncia un discurso fúnebre en el que celebra la libertad personal y el
respeto a las leyes de todos como rasgos de la ciudadanía; en Alejandría, dos
siglos después, un poeta llamado Dioscórides copia sobre un papiro unos versos
celebrando la belleza y la sensualidad de su amante Doris; el año 10 de nuestra
era Pítilo, ciudadano de Antigonia, dedica en un templo la inscripción en
piedra en la que conmemora la liberación de sus esclavos. Todo sucedió hace
mucho tiempo y ayer mismo: Eratóstenes calcula con precisión asombrosa el
diámetro de la Tierra; se funda la biblioteca de Alejandría y al cabo de unos
siglos ya está incendiada y no quedan ni ruinas de ella; la filósofa Hipatia es
martirizada por una chusma de cristianos fanáticos; Petrarca recibe unos
códices recién llegados de Bizancio que contienen la</span><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"> <i>Ilíada</i> </span><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">y
la</span><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"> <i>Odisea</i> </span><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">y
apenas puede descifrar unas palabras, porque no sabe griego; solo en su torre,
en 1571, Montaigne decide que irá tomando apuntes de sus lecturas de los
maestros griegos y latinos, y nutriéndose de ellos funda la conciencia moderna.
En 1955, en la isla de Ischia, un arqueólogo descifra en los fragmentos recién
excavados de una copa de barro la que bien podría ser la inscripción más
antigua en griego…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 10.75pt; margin-bottom: 8.05pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">Pedro Olalla dice que aspira a ser rigurosamente
histórico en cuanto al contenido y rigurosamente literario en cuanto a la
forma. En ese propósito se parece al inmenso Gibbon, que en los miles de
páginas de su</span><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"> <i>Historia de
la decadencia y caída del Imperio Romano</i> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"><span style="background-color: white;">junta
la potencia narrativa de varias docenas de novelas. Y también me recuerda las
melancólicas evocaciones de la historia antigua de Cavafis, y esas viñetas
históricas insuperables en las que Borges mezcla la eru</span><span style="background-color: white;">dición de Gibbon con las
visiones fantásticas de Marcel Schwob. La trama abarca milenios y sus
ramificaciones son casi ilimitadas, pero la médula de lo que Pedro Olalla quiere contar es el
devenir de la noción ilustrada del individuo autónomo y la sociedad libre
gobernada por la ley</span><span style="background-color: white;">. En cada ser humano y en cada momento de la
historia se está debatiendo siempre la primacía de la racionalidad o de la
barbarie oscurantista, la de la libertad o la sumisión. El ahora mismo es un
capítulo en esa</span></span><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"> <i>Historia
menor</i> </span><span style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">que Pedro Olalla podría seguir escribiendo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 10.75pt; margin-bottom: 8.05pt;">
<b><i><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">Historia menor de Grecia. Una
mirada humanista sobre la agitada historia de los griegos.</span></i></b><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">Pedro Olalla. Prólogo de Nikos Moschonas.
Acantilado. Barcelona, 2012. 384 páginas. 24 euros.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"> </span><span lang="CA"><a href="http://pedroolalla.com/" target="_blank"><span lang="ES" style="color: #de2a70; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 7.5pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">pedroolalla.com</span></a></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;">.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-line-height-alt: 10.75pt;">
<span lang="CA"><a href="http://www.xn--antoniomuozmolina-nxb.es/" target="_blank"><span lang="ES" style="color: #de2a70; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 7.5pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">antoniomuñozmolina.es/</span></a></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 7.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<br />BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-62574556770418051922012-07-03T00:25:00.000-07:002012-07-03T00:25:36.261-07:00PATRIMONI CULTURAL<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGtebG6IIvzr4V2Vs8M3RchRa4NqGssZhMocCFJU6Dk9JqV28_dVdO4ySPplwFYUOQAAVNKW00AFN6Rp06nJV1d5MR40_ljgM2FZAQe0atRSihnCwgvY-HXQo7IjzifFFRaQS2o59Lzpbi/s1600/727px-Taller_Buddha_of_Bamiyan_before_and_after_destruction.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGtebG6IIvzr4V2Vs8M3RchRa4NqGssZhMocCFJU6Dk9JqV28_dVdO4ySPplwFYUOQAAVNKW00AFN6Rp06nJV1d5MR40_ljgM2FZAQe0atRSihnCwgvY-HXQo7IjzifFFRaQS2o59Lzpbi/s320/727px-Taller_Buddha_of_Bamiyan_before_and_after_destruction.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span lang="CA">Al lector de diaris
se li posen els pèls de punta en llegir notícies de conflictes, de fets en què
la humanitat perd el nom i l’<i>oremus</i>:
“Els islamistes radicals destrossen part d’una mesquita del segle XV” -</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Con picos, fusiles a
la espalda, vestidos con chalecos en los que se podía leer “policía islámica” y
al grito de “Alá es grande”, los islamistas radicales arrancaron y rompieron
hoy la histórica puerta de madera de la mezquita de Sidi Yahia, del Siglo XV,
en Tombuctú, la ciudad santa del norte de Mali. Por tercer día consecutivo,
continuaron así la demolición de monumentos religiosos que, a ojos del islam
rigorista que practican, son haram (pecado). <u>El País</u>.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Llavors pensa amb els déus fugits i en la
soledat apel·la al sentiment: <i>Salvem lo
riu!</i> La indignació deixa pas a la reflexió i potser busca la concòrdia,
sinó salvar el judici i les bones intencions: </span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">El <b>Patrimoni cultural</b> és
l'herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i
transmet a generacions futures.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Repassa la Vikipèdia, La <i>"Convenció
per a la protecció del Patrimoni Cultural i Natural del Món", </i>adoptada
per la Conferència General de l'Organització de les Nacions Unides per a
l'Educació, la Ciència i la Cultura </span><span lang="CA">(<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/UNESCO" title="UNESCO"><span style="color: windowtext;">UNESCO</span></a>, 16 XI <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1972" title="1972"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">1972</span></a>). I topa amb la
definició: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">S'entén per "patrimoni cultural immaterial" els usos,
representacions, expressions, coneixements i tècniques -juntament amb els
instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents- que
les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Comunitat" title="Comunitat"><span style="color: #0b0080;">comunitats</span></a>, els grups i en alguns casos, els <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Individu" title="Individu"><span style="color: #0b0080;">individus</span></a> reconeguin com a part integrant
del seu patrimoni cultural.</span></i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"> <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en
generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu
entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història, infonent un
sentiment d'identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte
de la diversitat cultural i la creativitat humana.</span> </span></i><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">(</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt;">"Convenció
per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial", Unesco, 17 X 2003)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I poca cosa més
impotent que esgarrifar-se.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt;">
<span lang="CA"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Patrimoni_cultural">http://ca.wikipedia.org/wiki/Patrimoni_cultural</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt;">
<span lang="CA"> </span><span style="background-color: white; line-height: 18pt;">FOTOS: </span><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Buddhas_of_Bamiyan" style="background-color: white; line-height: 18pt;">http://en.wikipedia.org/wiki/Buddhas_of_Bamiyan</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis8TCuh1SJDLmy2NLyeMyp7ZFUtvLWBRkEWkahx3NU5Xaixo21y_vJdDNXnVTfOm3eASBR5YyebTGWp0H6rzKx1Qmo9F-EOrQ0Tgbk4mR9U9CWBKy9NBqLacqBK9niUsGEp4UUoyuDC6QX/s1600/Destruction_of_Buddhas_March_21_2001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis8TCuh1SJDLmy2NLyeMyp7ZFUtvLWBRkEWkahx3NU5Xaixo21y_vJdDNXnVTfOm3eASBR5YyebTGWp0H6rzKx1Qmo9F-EOrQ0Tgbk4mR9U9CWBKy9NBqLacqBK9niUsGEp4UUoyuDC6QX/s320/Destruction_of_Buddhas_March_21_2001.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">Els <b>Budes de Bamian</b> (<b>Bamyan</b> o <b>Bamiyan</b>)
eren unes estàtues monumentals de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Siddharta_Gautama" title="Siddharta Gautama"><span style="color: #0b0080;">Buda</span></a> a la localitat de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Bamian" title="Bamian"><span style="color: #0b0080;">Bamian</span></a> (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Afganistan" title="Afganistan"><span style="color: #0b0080;">Afganistan</span></a>) que van ser destruïdes pels <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Talibans" title="Talibans"><span style="color: #0b0080;">talibans</span></a> l'1 de març del 2001. Esculpides
en una muntanya hi havia tres estàtues de budes de dimensions colossals, un
d’elles feia 53 m d'alt i era l’estàtua d'un Buda dret, feta durant el segle V
en el període <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Kushan" title="Kushan"><span style="color: #0b0080;">Kushan</span></a> i representen una mostra de l'art
greco-budista. Havien estat considerades per l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Unesco" title="Unesco"><span style="color: #0b0080;">Unesco</span></a> com <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Patrimoni_de_la_humanitat" title="Patrimoni de la humanitat"><span style="color: #0b0080;">Patrimoni de la
humanitat</span></a>. Els cossos principals van ser esculpits directament en la
roca sorrenca, però els detalls van ser fets amb un motlle de fang barrejat amb
palla i banyat a l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Estuc" title="Estuc"><span style="color: #0b0080;">estuc</span></a>, que posteriorment van ser pintat. Són a
una altitud de 2.800 m sobre el nivell del mar. Bamian és la ciutat més gran de
la regió d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Hazarajat" title="Hazarajat"><span style="color: #0b0080;">Hazarajat</span></a>. Tot i la seva importància,
actualment, Bamian no disposa d'infraestructura d'electricitat, aigua potable o
gas. Està situada a uns 240 km al nord-oest de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Kabul" title="Kabul"><span style="color: #0b0080;">Kabul</span></a>.
Es troba a l'antiga <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ruta_de_la_seda" title="Ruta de la seda"><span style="color: #0b0080;">ruta de la seda</span></a>.
Hi viu el grup ètnic dels <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Hazares" title="Hazares"><span style="color: #0b0080;">hazares</span></a>. Molt abans de la
islamització del territori havia estat seu d'un important monestir <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Budisme" title="Budisme"><span style="color: #0b0080;">budista</span></a> (Bamian deriva de la paraula <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A0nscrit" title="Sànscrit"><span style="color: #0b0080;">sànscrita</span></a> <i>varmayana</i>,
"acolorida").</span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt;"> </span><span lang="CA"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Budes_de_Bamian">http://ca.wikipedia.org/wiki/Budes_de_Bamian</a> </span><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></div>BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-62521192968924020232012-05-20T10:38:00.000-07:002012-05-20T10:42:23.753-07:00BÀRCINO: MURALLA DEL SEGLE IV<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT94o-04jiy82hDDbpQKwYNZONOS3ZNaRaLdfXbe_XLjGaK9b43zX5LwmotJH-_5COI5Qqag1Ix2azfsCoACqghqDjlWio7iApkOD8ZBE0dKjMKLWyi8ubnZn9vrYkp8gaE-CtHACAs34r/s1600/b%C3%A0rcino+muralla1+cirici.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="155" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT94o-04jiy82hDDbpQKwYNZONOS3ZNaRaLdfXbe_XLjGaK9b43zX5LwmotJH-_5COI5Qqag1Ix2azfsCoACqghqDjlWio7iApkOD8ZBE0dKjMKLWyi8ubnZn9vrYkp8gaE-CtHACAs34r/s320/b%C3%A0rcino+muralla1+cirici.png" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="color: windowtext; font-size: 12pt;">La colònia Favència Júlia Augusta
Paterna Barcino, amb tot i tenir el centre en el primitiu nucli hábitat del
Mons Taber, es convertí, durant l’època romana, en una ciutat força més gran,
la relativa magnificència de la qual és demostrada per les restes existents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="color: windowtext; font-size: 12pt;">Sembla que aquest nucli urbà es va
reduir durant el segle IV, potser a causa d’alguna destrucció violenta.
Aleshores foren construïdes les sòlides i monumentals muralles que, en gran
part, encara existeixen. Sota els fonaments s’han trobat les restes
d’edificacions anteriors, a través de les quals s’aixecaren les fortificacions.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="color: windowtext; font-size: 12pt;">L’extraordinària muralla barcelonina,
construïda amb carreus de grans dimensions, tenia 9 metres d’alçada per 3,56 de
gruix. Tenia un perímetre de 1270 metres i estava reforçada amb un seguit de
torres, la majoria quadrades, i algunes de rodones o poligonals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="color: windowtext; font-size: 12pt;">Aquestes muralles, extraordinàriament
fortes i boniques, guarnides amb plint emmotllurat i cornisa, constituïren la
defensa de la ciutat fins al segle XIII. Aleshores fou aixecat el nou cercle de
les muralles de Jaume I, i va se autoritzat de construir cases adossades a les
antigues muralles i d’obrir-hi finestres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="color: windowtext; font-size: 12pt;">En aquest moment comença el lent
enrunament de les muralles romanes. No obstant això, i encara que visualment
desapareguessin, se salvaren en gran part perquè servien de mitgeres de les
cases situades a tots dos costats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="CA" style="color: windowtext; font-size: 12pt;">A l’època neoclàssica (1837), Mestres
i Bernadet les van estudiar. En el segon quart del segle XX han estat
restaurades en alguns sectors i actualment són un dels elements més
representatius de la ciutat. (A. Cirici: <i>Barcelona
Pam a Pam</i>, Teide 1992 (1ª: 1971), p.16)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
<span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;">Aquesta extensa cita del crític d’art Alexandre Cirici
Pellicer (1914-1983) ens descriu la vida del monument més gran de la ciutat,
catalogat ja el 1931 com a “Bien Cultural de Interés Nacional”. Recentment ha
tornat a ser notícia perquè la reforma i ampliació del centre cívic del Pati
Llimona ha tret a la llum 17 metres de muralla amb una de les 76 torres de la
“ciutat coronada” així com les restes de la porta de Mar i d’uns banys públics
fora murs (</span><span style="color: windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;">J A Montañés,</span><span style="color: windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;"> El País</span><span lang="CA"><a href="http://ccaa.elpais.com/tag/fecha/20120314" title="Ver todas las noticias de esta fecha"></a></span><span style="color: windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;"> 14 III 2012)</span><span lang="CA">. </span><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;">I cal afegir que en els pròxims anys s’afegiran uns altres 50 metres més
després de les intervencions urbanístiques del carrer Sots-tinent Navarro i al
carrer Lledó (</span><span style="color: windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;">J A Montañés,</span><span style="color: windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;"> El País</span><span lang="CA"><a href="http://ccaa.elpais.com/tag/fecha/20120314" title="Ver todas las noticias de esta fecha"></a></span><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="color: windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;">29 </span><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;">III 2012), seguint els plans de visualització de la muralla recollida al
Pla General Metropolità de 1976 i en el PERI de Ciutat Vella dels 80</span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif;">.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDXJJEIRkGqFCv0D6i6Rt36P3y7MmlAEoRmGok1w6lD8YqAPavwqDG3tDyH0M4T49A6VsaSvVSmOQ9EwZ8IvTu8rxx9aQE-Ke4BHjPvsbE2Xt64-AaxiiBa3qW_N8tGwJPKWv4orqrYFL_/s1600/barcino+planta+Quesadapais+12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDXJJEIRkGqFCv0D6i6Rt36P3y7MmlAEoRmGok1w6lD8YqAPavwqDG3tDyH0M4T49A6VsaSvVSmOQ9EwZ8IvTu8rxx9aQE-Ke4BHjPvsbE2Xt64-AaxiiBa3qW_N8tGwJPKWv4orqrYFL_/s320/barcino+planta+Quesadapais+12.jpg" width="237" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA">DESCRIPCIÓ DE LA
MURALLA, </span><span style="font-size: 12pt;">Alberto
Balil Illana <span style="color: windowtext;">(1928-1989)</span></span><span lang="CA">, <i>Colonia Ivlia Avgvsta Paterna
Faventia Barcino</i>, Madrid 1964, p.94</span><span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Cambria, serif;">“... sólo se
advierten claramente las murallas bajo imperiales. Su perímetro era de unos
1.200 metros. Estaba provisto de unas setenta torres, incluyendo las de
flanqueo de las puertas. Los lienzos o cortinas de la muralla tenían una
longitud de 6 a 8 m. la anchura o frente de las torres era de 5,30 a 6 m. y la
altura de las cortinas 9,19 m. Todo ello construido de hormigón, con revestimientos
de opus quadratum en el frente y de sillarejo en los paramentos i</span>nteriores.
Las torres tenían un cuerpo de dos pisos, de tres en las torres de flanqueo de
algunas puertas, construido con hormigón revestido de sillarejo. Ambos pisos
estaban provistos de ventanas para el asentamiento de ballistae, seis en el
piso alto y cuatro en el piso bajo, atravesado por el camino de ronda. No es
posible precisar si estas torres estaban cubiertas con una azotea almenada o,
como parece más probable, con un tejado. </div>
<div style="text-align: justify;">
Ya se ha indicado el perímetro de la muralla. Las
torres son generalmente de planta cuadrada excepto algunas torres de flanqueo
de puertas, de planta semicircular, o angulares, de planta circular o
poligonal. En algunos casos, como en la torre N. de la “puerta de la Plaza
Nueva”, se observan plantas anómalas debidas, como en este caso, a englobarse
construcciones precedentes (fig. 17; 19 poligonal: torre angular, Casa Pía
Almoyna, planta octogonal).</div>
<div style="text-align: justify;">
La única puerta conservada en la actualidad es la
citada de la “plaza Nueva”, pero se conserva documentación, de distintos tipos
referentes a las restantes. Todas ellas debieron ser, a juzgar por su reducida
anchura, puertas sencillas de un solo arco. Restos de la muralla… </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil9M3PoZJqTKIU9hgEz2rzSLc325jS44ghvToe-QTZDvbFPbHuvCVM99nCTAMcMmuCWcN1rfasyS3sngyrA-tsTdSEIHRgahnzl07j9fD3vI2RYs2qFYNqWQIfpDlo0CISW0AAiZoZDutP/s1600/b%C3%A0rcino+murall2+CIRICI.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="145" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil9M3PoZJqTKIU9hgEz2rzSLc325jS44ghvToe-QTZDvbFPbHuvCVM99nCTAMcMmuCWcN1rfasyS3sngyrA-tsTdSEIHRgahnzl07j9fD3vI2RYs2qFYNqWQIfpDlo0CISW0AAiZoZDutP/s320/b%C3%A0rcino+murall2+CIRICI.png" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
REC:</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;">Ciutat coronada:</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif;"> </span></div>
<br />
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New';">o<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif;">Les muralles de Bàrcino (s IV) envolten
l’espai de la ciutat, ordenada segons el model hipodàmic, amb la forma
rectangular típica, però amb els quatre angles retallats, aixamfranats per adaptar-se
a la topografia del Mons Tàber. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New';">o<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif;">76 torres (Web Ajuntament de Barcelona),
situades cada 6-8 metres amb base rectangular o de base cilíndrica. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New';">o<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif;">4 portes triforades, és a dir, amb tres
obertures: una de central, més ampla, per al trànsit rodat, i dues de laterals,
més petites, per als vianants. Corresponen als dos eixos, <i>cardo</i> (carrer del Call i de la Llibreteria), i <i>decumanus</i> (del Bisbe i de la Ciutat). (Porta de Mar, al Pati
Llimona, amb el Pòrtic del s.I –dibuix de Puiggarí 1862, i de Hernández
Sanhauja)<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New';">o<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif;">Castellum marítim<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New';">o<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif;">Termes portuàries<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<br />
Imatges:<br />
1 i 3: <span style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify; text-indent: 47px;">A. Cirici: </span><i style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify; text-indent: 47px;">Barcelona Pam a Pam</i><span style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify; text-indent: 47px;">, Teide 1992 (1ª: 1971), p.16 i 17)</span><br />
<span style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify; text-indent: 47px;">2: Laura Quesada, <u>El País</u> 14 III 2012</span><br />
<span style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify; text-indent: 47px;"><br /></span><br />
<span style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify; text-indent: 47px;">enllaços: </span><span lang="ES" style="background-color: white; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;"><a href="http://sortidesambgracia.blogspot.com.es/2012/03/la-porta-de-mar.html" style="background-color: white;"></a></span><br />
<span style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify; text-indent: 47px;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify; text-indent: 47px;"><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Cirici_i_Pellicer"><span lang="ES">http://ca.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Cirici_i_Pellicer</span></a></span><span lang="CA" style="color: windowtext; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span><span style="color: windowtext; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></div>
<span style="background-color: white; font-size: 16px; text-align: justify; text-indent: 47px;">
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A0rcino">http://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A0rcino</a>
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Muralla_romana_de_Barcelona">http://ca.wikipedia.org/wiki/Muralla_romana_de_Barcelona</a>
<a href="http://momentulum.blogspot.com.es/2012/05/barcino.html">http://momentulum.blogspot.com.es/2012/05/barcino.html</a></span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="CA" style="color: windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="color: windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3882689797439657851.post-78099177447193532102012-05-19T02:03:00.001-07:002012-05-19T02:51:20.413-07:0022 MAIG 2012 VAGA GENERAL A L'ENSENYAMENT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8n4VsLe8MIple0WJm1NIOEtBeJVNLvGCXb6oxmrhiPvwtlwC-Xx_URSrAUjtBZ7IOVSK5ON7kKOVfUZlVTtFW-4L67SEqAh0dl5nvVCYnANwqRPoSgBQ4B3whQNHH-J5wds7iNDrwKEfY/s1600/cartell_vaga_22_05+12.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8n4VsLe8MIple0WJm1NIOEtBeJVNLvGCXb6oxmrhiPvwtlwC-Xx_URSrAUjtBZ7IOVSK5ON7kKOVfUZlVTtFW-4L67SEqAh0dl5nvVCYnANwqRPoSgBQ4B3whQNHH-J5wds7iNDrwKEfY/s320/cartell_vaga_22_05+12.png" width="226" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">ATUREM LES RETALLADES<br />
DEFENSEM ELS NOSTRES LLOCS DE TREBALL<br />
DEFENSEM L'ENSENYAMENT PÚBLIC I LA SEVA QUALITAT<br />
DIA 22 VAGA A TOTS ELS ENSENYAMENTS I MANIFESTACIONS</span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Raons per la mobilització:
dues cartes al director, singulars, aparegudes a EL PAÍS i la crida de </span><span lang="CA" style="color: #777777; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><a href="http://sindicat.info/article.php?sid=20120508093353">http://sindicat.info/article.php?sid=20120508093353</a>. </span><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #777777; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #777777;">
<b><span style="color: windowtext;">Legitimidad
y legalidad<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white;">
<span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">Federico Goded Rambaud,</span> Galapagar,
Madrid <span style="text-decoration: none;">17 MAY 2012 - 00:04 CET</span></span><span style="color: rgba(0, 0, 0, 0);"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #777777; line-height: 9.15pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #777777;">
<span style="color: windowtext;">Todos los viernes el Consejo de Ministros está
destruyendo el Estado de bienestar, cambiando el modelo de Estado, las bases
del consenso social que ha permitido una convivencia política, laboral
civilizada y democrática. Se quiebran derechos se quitan prestaciones, se
castiga a los desfavorecidos, los pensionistas, los parados, se anulan los
derechos de los trabajadores, se baja la remuneración de los asalariados. Se
intenta silenciar la voz de la oposición parlamentaria, la voz del ciudadano,
su presencia en la calle, criminalizar la actividad de las organizaciones
sociales y sindicales y se pretende acabar con la independencia de los medios
de comunicación públicos. Se privatizan la enseñanza, la sanidad pública, las
empresas del Estado rentables.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #777777;">
<span style="color: windowtext;"><span style="font-size: small;">¿Cómo es posible que se cambien tantas cosas y se
modifique tan profundamente un modelo de Estado sin debatirlo, justificarlo y
consensuarlo?, sin que los ciudadanos conozcamos los números, los porqués y las
alternativas a estos cambios. ¿No es hora que los partidos con presencia
parlamentaria y los sindicatos busquen formas más firmes y decididas de parar
estos cambios quizá legales, pero ilegítimos?¿no es hora que los ciudadanos
exijamos explicaciones reales y responsabilidades a nuestros representantes
causantes de esta situación?— </span><b>Federico Goded Rambaud. </b>EL PAÍS, Cartas al Director<span style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAl6r5yfuLKdcEiFhwlWRBeQFcRMCIp_5_-SNP4jNWbIZZE04LIyBsBYNXLJ82enBcqNIQ4pIkbuMYMcPY6yp8Y-x7S3DuNq5d7ujzyI5onB6zk49l44oBlanhmL1FEQHwliEAptE9svov/s1600/jules%2520ferry.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAl6r5yfuLKdcEiFhwlWRBeQFcRMCIp_5_-SNP4jNWbIZZE04LIyBsBYNXLJ82enBcqNIQ4pIkbuMYMcPY6yp8Y-x7S3DuNq5d7ujzyI5onB6zk49l44oBlanhmL1FEQHwliEAptE9svov/s320/jules%2520ferry.jpg" width="301" /></a><br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; mso-outline-level: 1;">
<b><span style="color: windowtext; font-size: 24pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La
lección de François Hollande<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="text-decoration: none;">Dolores Soler-Espiauba.</span> Bruselas,
Bélgica<span style="text-decoration: none;">17 MAY 2012 - 00:04 CET</span><span style="color: rgba(0, 0, 0, 0);"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="color: windowtext; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Qué lección nos ha dado a los españoles François
Hollande, qué ejemplo, en sus dos primeros actos públicos después de su
consagración como presidente de la República Francesa. El primero, ante el
monumento a Jules Ferry, inspirador de la obligatoriedad de la escuela pública,
gratuita y laica para todos los niños. Rodeado de profesores y de escolares de
diferentes colores y etnias, o sea, de niños franceses, ha exaltado la
importancia de la formación profesional de los docentes, mejores condiciones de
trabajo para los mismos, y la preferencia que piensa otorgar a la enseñanza en
las zonas desfavorecidas de todo el país.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="color: windowtext; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Inmediatamente después no se ha desplazado a la
Bolsa, ni al banco nacional, ni a los misteriosos escondrijos de los mercados y
agencias calificadoras, sino al monumento a Marie Curie: triple homenaje a la
integración de una inmigrante polaca, a una mujer investigadora, y a la ciencia
francesa, cuyo desarrollo ha prometido fomentar, rodeado en esta segunda visita
de un nutrido grupo de investigadores de varias generaciones y orígenes. O sea,
de científicos franceses.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span style="color: windowtext; font-size: 12pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Envidia de la mala, sí, es la que siento. No ha
suprimido de un plumazo el Ministerio de Ciencia, ni ha anunciado que
desaparecerán en breve cientos de puestos de docentes, ni ha suprimido becas ni
aumentado el coste de las matrículas, ni ha dejado de convocar oposiciones para
funcionarios de organismos dedicados a la investigación. Francia también está
en crisis, pero el primer mensaje de su nuevo presidente es un mensaje de
confianza, de esperanza y de apertura de espíritu. Inmediatamente después, con
una nueva visión de los problemas económicos europeos, lo esperaba el avión que
lo llevaría a Alemania.— <b>Dolores Soler-Espiauba.</b><o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVnfPl6XrCEmkDUoAOfI6ep-BdERj05_BdAQHIuyT2hVV14AwhtPZurzsFaoHzhvXoMaaw4hhvnys-G6NYrlJKNNItkQKstRipgdChIP6WvJpL1FWeFsThJ6AicjnZMo1HU4pbZGqCHALo/s1600/jules+ferry+4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVnfPl6XrCEmkDUoAOfI6ep-BdERj05_BdAQHIuyT2hVV14AwhtPZurzsFaoHzhvXoMaaw4hhvnys-G6NYrlJKNNItkQKstRipgdChIP6WvJpL1FWeFsThJ6AicjnZMo1HU4pbZGqCHALo/s320/jules+ferry+4.jpg" width="213" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">La
consellera ja ha anunciat que aplicarà les mesures plantejades pel Ministre.
Aquestes noves retallades comporten l'atac més dur a l'ensenyament públic en
molts anys, ja que implicaran una depreciació important de les condicions en
què es desenvolupa l'aprenentatge de l'alumnat i de les condicions de treball
del professorat en general i, si més no, més precarietat i atur per al
professorat interí i substitut, tot plegat esdevé un atac sense precedents a la
qualitat educativa.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white;">
<br /></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">La consellera, malgrat el seu discurs contrari pel caràcter
intervencionista de les mesures, realitza un brindis al sol anunciant que les
recorrerà al Tribunal Constitucional, però alhora, es dedica a justificar-les i
té molta presa per començar-les a aplicar.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">La consellera substituirà algunes de les retallades educatives que
ja havia aprovat el Govern de la Generalitat per les noves del ministre que
tenen un abast molt més extens i aconseguiran un estalvi més gran i, per tant,
contribuiran en una mesura molt més gran a pagar els beneficis del deute
públic.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Així, la consellera aplaça un curs l'aplicació de la reducció de
les hores lectives de la tasca coordinadora i tutora de pràctiques d'FP, la
reducció de les dues hores dels desdoblaments d'ESO i de la reducció de
plantilles a les ZER i les substitueix per les retallades del ministeri, per
tant, el nou quadre de retallades a afegir a les que ja veníem patint des del
2010 quedaria així:<o:p></o:p></span></div>
<ul type="disc">
<li class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Increment de la jornada
lectiva del professorat com a mínim a 25 hores a primària i 20 a
secundària<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Increment de les ràtios
amb caràcter general, segons la següent distribució:<br />
P3 i 1r de primària fins a 27 alumnes; 1er d'ESO fins a 35 alumnes; al
batxillerat fins a 40 alumnes; a l'FP 35 alumnes. Aquestes ràtios poden
venir modulades per dos factors: el principi d'inclusió escolar i les
característiques socioeconòmiques del centre.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">No es nomenarà personal
extern al centre per cobrir les substitucions fins transcorreguts deu dies
lectius des de l'inici de la baixa. Aquesta mesura pretenen aplicar-la ja
aquest mateix curs.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">A més es mantenen les 28
hores de permanència al centre en secundària i les retallades al primer
estadi així com els nous crèdits per accedir a cada estadi.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Sembla que ambdós governs pensen en continuar retallant i que no
tenen intenció d'aturar-se, ara ja es parla de la possibilitat de retallar-nos
l'antiguitat. I no s'aturaran. Les retallades a l'ensenyament públic
continuaran si nosaltres el professorat i la comunitat educativa no ens
mobilitzem per frenar-les.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">I ens hem de mobilitzar de forma continuada i sostinguda. Hem
vingut realitzant concentracions, manifestacions, tancaments i inclús una vaga
general, però sembla que aquest clam de la comunitat educativa de l'ensenyament
públic encara no ha estat suficient per frenar aquestes polítiques
antieducatives. Per això, hem de continuar, hem d'aconseguir conscienciar i
sumar més companys i companyes a la mobilització.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Ara toca fer un altre pas endavant i conjuntament amb el
professorat de la resta de l'ensenyament d'altres sectors i etapes educatives
dir prou i participar activament en la vaga i les manifestacions del dia 22 de
maig.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">El dia 22 de maig no només és la continuïtat d'un procés de
mobilitzacions de dos anys contra les retallades, sinó que ha d'obrir un procés
de confrontació directe amb els dos governs que continuï fins a frenar les
retallades i posar les bases per recuperar el que, per dir-ho gràficament, ens
estan robant com a ensenyament públic i com a professorat.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Els sindicats sotasignants fem una crida al professorat a
participar activament en les assemblees de centre i zona que es convocaran
aquests dies, a debatre i prendre decisions com a col·lectiu i a participar
activament i massivament a:<o:p></o:p></span></div>
<ul type="disc">
<li class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Dia 10 de maig: jornada
de lluita amb xerrades als centres, localitats, concentracions en centres,
zones, tancaments... assemblees de zona.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Dia 22 de maig: VAGA i
manifestacions.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">En altres mobilitzacions que anirem proposant o que surtin de les
assemblees fins a final de curs.<o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC·SPS, FETE-UGT, CGT </span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><o:p></o:p></span><a href="http://sindicat.info/article.php?sid=20120508093353" style="background-color: white; font-family: Arial, sans-serif;">http://sindicat.info/article.php?sid=20120508093353</a> </div>
<div style="background: white;">
<br /></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"><b>Imatges</b>: 1. Cartell de la Vaga 22 V 12</span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">2: <span style="background-color: transparent; font-size: 12pt; line-height: 135%; text-align: center;">Jules Ferry par Camille Cordier
4ème F</span><span style="background-color: transparent; font-size: 6.5pt; line-height: 135%; text-align: center;"> </span><span lang="CA" style="background-color: transparent; line-height: 135%; text-align: center;"><a href="http://www.ac-nice.fr/college-ferry/cdi/">http://www.ac-nice.fr/college-ferry/cdi/</a></span></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;">3. Monument a Jules Ferry a les Tulleries, al qual fa referència Dolores Soler-Espiauba i davant del qual Hollande realitzà els primers gestos com a president de la República Francesa. Manllevada de: </span><a href="http://www.flickr.com/photos/wallyg/1459083662/sizes/o/in/photostream/" style="background-color: transparent;">http://www.flickr.com/photos/wallyg/1459083662/sizes/o/in/photostream/</a> </div>
<div style="background: white;">
<br /></div>
<div style="background: white;">
</div>
<span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span dtx-highlight-backgroundcolor="lime" id="dtx-highlighting-item">Jules </span><span dtx-highlight-backgroundcolor="yellow" id="dtx-highlighting-item">Ferry</span></b> (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - <span dtx-highlight-backgroundcolor="magenta" id="dtx-highlighting-item">Par</span>ís, 1893), apodat <b>"el Tonkinès"</b>, va ser un polític francès de dretes, centralista i nacionalista, al segle XIX. Va ser alcalde de <span dtx-highlight-backgroundcolor="magenta" id="dtx-highlighting-item">Par</span>ís (1870-1871); diputat a l'Assamblea Nacional (1871-1889); President del Consell, és a dir el cap de govern a la seva època (en general, a la tercera i quarta repúbliques franceses), de 1880 a 1881 i de 1883 a 1885; Ministre d'Afers Extrangers (1883-1885) i President del Senat (1893). Tenia formació universitària en dret.</span><br />
<span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Destaca sobretot per la seva activa promoció del colonialisme francès i per la seva reforma escolar, a la qual va suprimir tota mena d'identitat religiosa ("laïcisme francès"), de les cultures "regionals" (diferents de la francesa) i a les quals va imposar com a única llengua el francès,<span dtx-highlight-backgroundcolor="magenta" id="dtx-highlighting-item"> par</span>lat aleshores per un 10% dels ciutadans de França, i imposant humiliacions i càstigs als que pronunciessin un mot de <i>patois</i> (llengua diferent del francès). Va ser el principal promotor de la <i>vergonha</i> a<span dtx-highlight-backgroundcolor="magenta" id="dtx-highlighting-item"> par</span>tir del darrer quart del segle XIX. Per a poder estendre aquests valors francesos i uniformitzar tot el territori sota el seu poder, va introduir l'ensenyament primari públic gratuït, el model del qual és encara vigent a la França del segle XXI.</span><br />
<span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Va ser un acèrrim adversari de la Comuna de<span dtx-highlight-backgroundcolor="magenta" id="dtx-highlighting-item"> Par</span>ís de 1871, de la qual va haver de fugir. Educat al catolicisme i casat amb una protestant, es va fer francmaçó a l'edat de 43 anys. Amb objectius econòmics i de domini polític i de mercat, va promoure el colonialisme a la Xina i països del sud-est asiàtic, va obtenir el protectorat de Tunísia i es va llançar a la conquesta del Congo. A Europa va considerar necessari recuperar els territoris de l'Alsàcia i de Lorena. El 1885 va pronunciar el que Charles André Julien ha considerat el "primer manifest imperialista portat a la Tribuna". </span><span style="background-color: white;"><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: blue;">http://ca.wikipedia.org/wiki/Jules_Ferry</span> </span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">
</span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 135%; margin-bottom: 8.05pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 5.35pt; text-align: center;">
<span lang="CA">
</span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 6.5pt; line-height: 135%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white;">
<span style="color: #777777; font-family: Arial, sans-serif;">
<o:p></o:p></span></div>
BOUESIAhttp://www.blogger.com/profile/00346926580171603074noreply@blogger.com0