Celebrem per
partida doble l’aparició d’aquesta reedició del Resum
de literatura grega, que el mestre RIBA publicà el 1927, i que corresponen
a les lliçons que va impartir a l’Escola Superior de Bibliotecàries (1916-24) –i
que contribueix al centenari de la tasca de la Mancomunitat. Primerament perquè
es recupera una prosa precisa i sintètica, que, a més, ens ofereix als
estudiants de batxillerat una eina conceptual fonamental i breu per introduir-nos
en la genèsica literatura grega. I en segon lloc perquè l’editor, l’hel·lenista
Eusebi Ayensa, ens ha procurat una antologia de textos traduïts al català,
instantànies saboroses que il·lustren exemplarment les aportacions capitals del
grec a la construcció de la consciència i l’esperit.
ISBN: 978-84-940494-8-4
Com a mostra
copiem de l’editorial Cal·lígraf, http://edicionscalligraf.com/libro/25
(on es pot trobar les primeres pàgines de l’edició en PDF), sobre Homer, tres
pàgines de les vuit que té capítol segon:
La tradició grega feia d’Homer un aede, cec i
errant, autor dels dos grans poemes èpics que han arribat sencers fins a
nosaltres, la Ilíada i l’Odissea. Per als grecs, Homer ja era
com un semidéu, i la seva història, purament mítica. La data en què suposaven
que havia viscut, oscil·la entre els segles dotzè i setè; diverses ciutats, la
majoria de dialecte jònic, es disputaven la glòria d’ésser la seva pàtria:
entre elles, Esmirna i Quios.
La Ilíada
i L’Odissea
En llur forma actual, i en les edicions
corrents, cadascun d’aquests poemes consta de vint-i-quatre cants, llibres, o
rapsòdies, amb un conjunt de dotze a quinze mil versos.
La Ilíada
(o poema d’Ílion) té per tema la ira d’Aquil·les i les seves
conseqüències. Desposseït d’una captiva per Agamèmnon, cabdill de l’exèrcit
aliat grec que bloqueja Troia per rescatar Hèlena, Aquil·les es retira a la
seva tenda. La seva absència ocasiona desas
tres terribles als grecs; Aquil·les, però, no
consent a reprendre les armes fins que, occit el seu amic Pàtrocle per Hèctor,
cabdill dels troians, sent deler de revenja. Hèctor mor travessat per la llança
d’Aquil·les, i el poema es clou amb els funerals d’Hèctor i de Pàtrocle (#1).
La Odissea
(o poema d’Odisseu, forma grega del nom d’Ulisses) canta les aventures
d’aquest heroi, que després de presa Troia anà deu anys errívol per mar.
Arribat per fi a la seva pàtria d’Ítaca, es dóna a conèixer al seu fill i a
dos lleials servidors, i occeix la turba de prínceps que, en absència d’ell,
pretenien la seva fidel esposa Penèlope i li feien estrall dels seus béns
(#2-3).
Caràcters de la poesia homèrica
Entre les balades guerreres a què hem
al·ludit i Homer hem de suposar un llarg cultiu de l’èpica com a art. Tot en
la poesia d’Homer hi fa creure: la flexibilitat del vers hexàmetre, la manera
com el seu ritme crea les formes del llenguatge, l’absolut convencionalisme
d’aquest, el seu volgut arcaisme; per altra banda, l’ús de procediments
estilístics evidentment tradicionals, com els epítets que acompanyen els noms,
les fórmules que apareixen sistemàticament, les imatges pomposes, etc. L’estil
és simple, directe i ràpid en l’expressió; però els episodis es despleguen en
una lentitud incansable. És, sobretot, noble: la sostinguda grandesa de la Ilíada no ha estat superada ni per
Shakespeare; cap forma d’èpica popular no s’hi pot comparar ni de lluny.38
39
En l’acció intervenen constantment els déus;
però no en una funció providencial, sinó com a parts personalment interessades.
Ells i els herois vénen a constituir, almenys en la Ilíada, una humanitat superior no en qualitat, sinó en força:
sovint la passió els acosta talment que els déus no es desassemblen dels
herois sinó perquè no poden morir. Així, no cal cercar en els poemes homèrics,
a diferència de totes les altres epopeies, cap motivació religiosa, patriòtica
o personal. Tot l’interès està en l’acció i en el sentiment humà en si; els
poemes homèrics són plens d’eterna veritat humana, dins una atmosfera de
poderosa fantasia que en fa tot un món, alhora real i redimit de la nostra
realitat. Però Homer s’esborra i deixa cantar la Musa: ell és només el primer
espectador del gran drama, persuadit que la fortuna i la ruïna dels homes
antics han estat ordenades «perquè hi hagués un cant per als homes a néixer».
En aquestes vuit pàgines Riba ens emmarca el poeta cec en els següents epígrafs: Poesía prehomèrica, L'èpica jónica, i La qüestió d'Homer, Els poemes cíclics, Hesíode, Himnes Homèrics, El Margites i la Batracomiomàquia. Breu i bo, doblement bo.
Demòdoc a la cort dels Feacis, Flaxman (Od. ix)
Eusebi Ayensa, Figueres,
1967
Eusebi Ayensa és
llicenciat en filologia clàssica, doctor en filologia romànica i acadèmic
corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha estat
director de l'Institut Cervantes d'Atenes i Frankfurt. Actualment es dedica a
la docència i a la investigació.
En relació a la
llengua i literatura gregues, ha traduït al català una antologia de balades
populars, Kavafis, Seferis, Ritsos i Prevelakis. Ha editat en quatre volums l'Epistolari
grec (1881-1936) d'Antoni Rubió i Lluch, autèntic introductor de la
literatura neogrega a casa nostra.
L'any 2011 guanyà
el 28è premi d'assaig Josep Vallverdú amb el llibre D'una nova llum: Carles
Riba i la literatura grega moderna (Lleida, 2012). Estudiós també de la
presència almogàver a la Mediterània oriental, ha publicat Els catalans a
Grècia: castells i torres a la terra dels déus (Barcelona, 2013).
