El Grec 2010 programa aquest any Eurydice, de Sarah Ruhl, 24-27 de juny, l'Odissea, d’Homer (a partir de la traducció de Carles Riba) i Prometeu, d’Èsquil / Heiner Müller, que va inaugurar el festival. Tres clàssics, com l’any passat (Ifigèniia, Èdip, Ilíada), cf.: http://momentulum.blogspot.com/2009/06/grec-09-barcelona-ifigenia-edip-iliada.html
Podeu consultar el programa, i més informació, preus i reserves: http://www.bcn.es/vignette/grec/html/activitat/Teatre/activitat_Teatre_ca.html De la web del festival reproduïm:
Eurydice, del 24 al 27 de Juny, Teatre Lliure (Sala Fabià Puigserver
Sarah Ruhl
El director britànic Bijan Sheibani, director de la jove companyia ATC, la mateixa que va protagonitzar el 2008 el reeixit espectacle The Brothers Size -programat al Grec i guanyador del Premi de la Crítica Teatral de Barcelona al millor muntatge internacional d'aquella temporada- torna al festival. Ho fa amb una renovadora visió d'Orfeu i Eurídice, una obra de la dramaturga americana Sarah Ruhl que sembla una hibridació entre el conegut mite grec i la història d'Alícia al país de les meravelles. Eurídice, enamorada d'Orfeu, rep les cartes amb consells per al casori que li envia, des del món dels difunts, el seu pare mort. En obrir una d'aquestes cartes Eurídice cau per una llarguíssima escala i va parar a l'hades. Com ho farà per tornar?
Hi ha una entrevista amb Bijan Sheinani
Director Bijan Sheibani
Intèrprets Ony Uhiara (Eurídice), Geff Francis (Pare d'Eurídice), Osi Okerafor (Orfeu), Marsha Henry (Pedra gran), Becci Gemmell (Pedra petita), Ben Addis (Pedra cridanera) i Rhys Rusbatch (Home dolent interessant / Senyor de l'inframón)
Escenografia Patrick Burnier
Disseny d'il•luminació Mike Gunning
Música i so Manuel Pinheiro
Coreografia Aline David
Assistent del director Matthew Evans
Fotografia Robert Workman
Fotografia Robert Workman
Una coproducció de l'ATC / Drum Theatre Plymouth i Young Vic
Amb la col•laboració del British Council.
el que fa al Prometeu d’en Müller, el post precedent d’aquest mateix bloc.
Pot ser molt interessant també:
UN RAPSODA AL GREC: LLUÍS SOLER, LA MÀGIA DE LA ORALITAT
l'Odissea (el passat 20 de Juny)
Homer (a partir de la traducció de Carles Riba)
Ulisses, rei d'Ítaca, torna a la seva pàtria un cop acabada la guerra de Troia i, després d'un llarg viatge per la Mediterrània durant el qual viurà un seguit d'aventures mítiques, recupera la seva fidel esposa. Però Penèlope és assetjada per una cort de pretendents dels quals, com a últim episodi del seu llarg viatge, el nostre heroi s'haurà de venjar. L'actor Lluís Soler, amb el suport de la música que ha compost i interpreta en directe Eduard Iniesta, dóna veu a una narració que recupera així el caràcter oral amb què va ser concebuda. El director, Antonio Calvo, aposta per remarcar la gran vàlua de la versió de Carles Riba. I és que el poeta va saber fer d'una traducció un treball artístic on no només s'expliquen les aventures homèriques, sinó que també s'aprofiten al màxim els recursos que ofereix la llengua catalana.
Direcció Antonio Calvo
Dramatúrgia Marc Rosich
Intèrpret Lluís Soler
Composició i interpretació musical Eduard Iniesta
Escenografia Jorge Salcedo
Disseny i tècnic de so Sr. Lobo
Disseny d'il•luminació i tècnic de llums Lluís Martí
Regidoria i producció Anna Madueño
Producció Blanca Arderiu
Direcció de producció Bet Orfila
Fotografia La Fotogràfica
Una coproducció del Théâtre Municipal de Perpignan, El Canal Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona i La perla29.
Amb la col•laboració del Grec 2010 Festival de Barcelona.
Una valoració de la màgia oral de Lluís Soler, més informació i una entrevista que li va fer TV3, podeu veure-ho: “Tornem al Greca mb l’Odissea”, http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/
La Venus de Willendorf, DANSA: del 7 al 18 de Juliol, Teatre Nacional de Catalunya (Sala Petita)
Iago Pericot
L'agressió gratuïta d'un grup de joves a una dona indigent va ser l'excusa periodística que va decidir Iago Pericot, gran renovador i modernitzador de l'escena catalana, a dedicar un espectacle a la violència de tota mena: de gènere, política, racial, psicològica... Per reflexionar sobre el degoteig d'agressivitat que omple els diaris i les televisions, Pericot va triar un personatge imparcial: la Venus prehistòrica que dóna títol al seu espectacle i que s'ho mira tot gairebé indiferent, aliena a les angúnies del present. Al seu voltant, vuit actors i actrius evolucionen al ritme de La Passió segons Sant Mateu, de Johann Sebastian Bach, un episodi musical que, potser perquè també relata fets violents, encaixa a la perfecció amb la proposta de l'espectacle.
Idea original i direcció Iago Pericot
Coreografia Jordi Cortés
Composició de moviment actoral Andrzej Leparski
Espai escènic Iago Pericot i Paco Azorín
Intèrprets Àlex Navarro, Xavier Estrada, David Cuspinera, Oscar Kapoya, Charo Campo, Lola López, Maribel Martínez, Karle Beristain i Sandrine Rouet
Ajudants de direcció Climent Sensada i Josep Escrig
Il•luminació Paco Azorín
Vestuari Iago Pericot
Imatge Iago Pericot
Producció executiva Velvet Events
Una coproducció del Grec 2010 Festival de Barcelona i el Teatre Nacional de Catalunya.
El logo i la foto de Ony Uhiara (Eurídice), i el logo han estat manllevats de la web Grec Festival, la fotografia de Lluís Soler de la web del Teatre Nacional de Catalunya, de Ruano.
