dimarts, 23 de juny de 2009

GREC 09, Barcelona: IFIGÈNIA, ÈDIP, ILÍADA


Els festivals d’estiu sempre programen obres sobre el món antic. El Grec és el festival més prestigiós de casa nostra. Aquest any presenta en teatre les següent propostes sobre tema grec:

Ifigènia, 9 VII al 12 VII
Edipo, una trilogía, del 23 VII al 27 VII
Ilíada, 29 VII al 9 VIII

Més informació a canal cultura:
http://w3.bcn.es/V54/Home/V54XMLHomeLinkPl/0,4152,124044670,00.html
Grec 09: http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4022,695276287_697057402_01,00.html

Edipo, una trilogía
de Sòfocles, amb dramatúrgia de Daniel Loayza i traducció d’Eduardo Mendoza

La identitat és el gran problema, i en aquesta tragèdia pot tenir, precisament, conseqüències desastroses. Saber qui som, què fem aquí i fins on podem arribar ens ajudarà a ser-hi. Si més no, a no molestar. A l'escenari privilegiat del Teatre Grec s'hi presenta una historia que no per representada milers de vegades al llarg i l'ample de la Mediterrània deixa de ser actual. Aquest nou Èdip és la versió que el dramaturg Daniel Loayza ha fet de la refosa dels textos Èdip Rei, Èdip a Colonos i Antígona del poeta tràgic Sòfocles, en aquest cas traduïda per l'escriptor Eduardo Mendoza. Una història que continua essent moderna, ja que és la projecció d'una gran cruïlla de camins totalment contradictoris. En aquest sentit, la història de l'antic rei de Tebes -diuen els que en saben- és el llindar a partir del qual s'obre la modernitat d’Occident. (Grec 09)

ÈDIP REI
Èdip és fill del rei de Tebas Laios i de la reina Iocasta. Però Laios no volia el seu fill perquè un oracle l’advertí que, si tenia un fill, aquest el mataria i a la mare. Quan va néixer el nadó, el rei va manar fer-lo matar. Va ordenar a uns criats que se l’emportessin al bosc. Però allí, compadits per la tendresa del nen, el van deixar penjat d’un arbre mitjançant una corretja.
En això un pastor del rei de Corint va sentir els ploricons, i s’hi va atansar. En veure el nen, el va portar i lliurar al seu rei Pòlibos. La reina Peribea el va cuidar i criar amb afecte. Li van posar de nom Èdip, perquè tenia els peus inflats.
I el nen es va fer jove, gran i bell, al palau. Però, un dia que havia festa grossa, un jove el va insultar dient-li que no era fill dels seus pares. Preocupat per la qüestió, ho va comentar amb els seus pares. Els reis van dir que eren paraules de borratxos. Però Èdip va decidir anar a Delfos, una ciutat llunyana famosa pels oracles, a fer la pregunta. A Delfos la resposta el va deixar més amoïnat. Li van pronosticar que mataria el pare i es casaria amb la mare.
De retorn cap a casa, a una cruïlla, topà amb un carruatge comandat per un senyor insolent que li va ordenar que s’apartés o el passaria pel damunt. Èdip va treure l’espasa i en la baralla va matar el senyor, mentre fugien els escortes corrent.
En el seu viatge topà amb l’Esfinx, un horrible monstre amb cap de dona, ales i urpes de lleó. L’Esfinx tenia atemorida aquella terra de Tebes. Formulava una pregunta a qui passés per allí i si no la hi contestaven, se’l menjava. La pregunta era: que és allò que quan és petit camina en quatre potes, quan és més gran, en dues potes, i quan és vell, camina amb tres potes? Èdip va respondre: l’home, i el monstre va desaparèixer.
La notícia va arribà a la ciutat de Tebes. El poble s’alegrà moltíssim i la reina, Iocasta, com estava viuda de Laios, es va casar amb ell. Van tenir dues filles i dos fills.
Però la felicitat de la ciutat durà molt poc. Una terrible pesta va fer que es fessin malbé els fruïts, els ramats es morien, els fills dels vilatans naixen morts. Èdip va envià un cunyat seu a Delfos a consultar a l’oracle el remei. L’oracle digué que calia descobrir l’assassí del rei Laios. Llavors Èdip inicia una investigació que el porta a descobrir la terrible veritat, ajudat primer per l’endeví Tirèsias, i després pels testimonis, els soldats de l’escorta. La veritat és que havia mort ell el seu pare Laios i que s’havia casat amb sa mare Iocasta, i que els seus fills eren els seus germans. Una veritat terrible. La seva mare i esposa es va penjar. Èdip es va arrencar els ulls i es va exiliar. Guiat per la seva filla Antígona va rodar pel món fins arribar a Colonos, un santuari proper a la ciutat d’Atenes, on va morir. El terrible destí d’Èdip va continuar amb l’enfrontament dels seus fills pel tron de Tebas: van morir tots dos per l’espasa de l’altre
. JC
FOTO: ROS RIBAS, ÈDIP, M.PALENZUELA, Grec 09