La colònia Favència Júlia Augusta
Paterna Barcino, amb tot i tenir el centre en el primitiu nucli hábitat del
Mons Taber, es convertí, durant l’època romana, en una ciutat força més gran,
la relativa magnificència de la qual és demostrada per les restes existents.
Sembla que aquest nucli urbà es va
reduir durant el segle IV, potser a causa d’alguna destrucció violenta.
Aleshores foren construïdes les sòlides i monumentals muralles que, en gran
part, encara existeixen. Sota els fonaments s’han trobat les restes
d’edificacions anteriors, a través de les quals s’aixecaren les fortificacions.
L’extraordinària muralla barcelonina,
construïda amb carreus de grans dimensions, tenia 9 metres d’alçada per 3,56 de
gruix. Tenia un perímetre de 1270 metres i estava reforçada amb un seguit de
torres, la majoria quadrades, i algunes de rodones o poligonals.
Aquestes muralles, extraordinàriament
fortes i boniques, guarnides amb plint emmotllurat i cornisa, constituïren la
defensa de la ciutat fins al segle XIII. Aleshores fou aixecat el nou cercle de
les muralles de Jaume I, i va se autoritzat de construir cases adossades a les
antigues muralles i d’obrir-hi finestres.
En aquest moment comença el lent
enrunament de les muralles romanes. No obstant això, i encara que visualment
desapareguessin, se salvaren en gran part perquè servien de mitgeres de les
cases situades a tots dos costats.
A l’època neoclàssica (1837), Mestres
i Bernadet les van estudiar. En el segon quart del segle XX han estat
restaurades en alguns sectors i actualment són un dels elements més
representatius de la ciutat. (A. Cirici: Barcelona
Pam a Pam, Teide 1992 (1ª: 1971), p.16)
Aquesta extensa cita del crític d’art Alexandre Cirici
Pellicer (1914-1983) ens descriu la vida del monument més gran de la ciutat,
catalogat ja el 1931 com a “Bien Cultural de Interés Nacional”. Recentment ha
tornat a ser notícia perquè la reforma i ampliació del centre cívic del Pati
Llimona ha tret a la llum 17 metres de muralla amb una de les 76 torres de la
“ciutat coronada” així com les restes de la porta de Mar i d’uns banys públics
fora murs (J A Montañés, El País 14 III 2012). I cal afegir que en els pròxims anys s’afegiran uns altres 50 metres més
després de les intervencions urbanístiques del carrer Sots-tinent Navarro i al
carrer Lledó (J A Montañés, El País 29 III 2012), seguint els plans de visualització de la muralla recollida al
Pla General Metropolità de 1976 i en el PERI de Ciutat Vella dels 80.
DESCRIPCIÓ DE LA
MURALLA, Alberto
Balil Illana (1928-1989), Colonia Ivlia Avgvsta Paterna
Faventia Barcino, Madrid 1964, p.94
“... sólo se
advierten claramente las murallas bajo imperiales. Su perímetro era de unos
1.200 metros. Estaba provisto de unas setenta torres, incluyendo las de
flanqueo de las puertas. Los lienzos o cortinas de la muralla tenían una
longitud de 6 a 8 m. la anchura o frente de las torres era de 5,30 a 6 m. y la
altura de las cortinas 9,19 m. Todo ello construido de hormigón, con revestimientos
de opus quadratum en el frente y de sillarejo en los paramentos interiores.
Las torres tenían un cuerpo de dos pisos, de tres en las torres de flanqueo de
algunas puertas, construido con hormigón revestido de sillarejo. Ambos pisos
estaban provistos de ventanas para el asentamiento de ballistae, seis en el
piso alto y cuatro en el piso bajo, atravesado por el camino de ronda. No es
posible precisar si estas torres estaban cubiertas con una azotea almenada o,
como parece más probable, con un tejado.
Ya se ha indicado el perímetro de la muralla. Las
torres son generalmente de planta cuadrada excepto algunas torres de flanqueo
de puertas, de planta semicircular, o angulares, de planta circular o
poligonal. En algunos casos, como en la torre N. de la “puerta de la Plaza
Nueva”, se observan plantas anómalas debidas, como en este caso, a englobarse
construcciones precedentes (fig. 17; 19 poligonal: torre angular, Casa Pía
Almoyna, planta octogonal).
La única puerta conservada en la actualidad es la
citada de la “plaza Nueva”, pero se conserva documentación, de distintos tipos
referentes a las restantes. Todas ellas debieron ser, a juzgar por su reducida
anchura, puertas sencillas de un solo arco. Restos de la muralla…
REC:
Ciutat coronada:
o
Les muralles de Bàrcino (s IV) envolten
l’espai de la ciutat, ordenada segons el model hipodàmic, amb la forma
rectangular típica, però amb els quatre angles retallats, aixamfranats per adaptar-se
a la topografia del Mons Tàber.
o
76 torres (Web Ajuntament de Barcelona),
situades cada 6-8 metres amb base rectangular o de base cilíndrica.
o
4 portes triforades, és a dir, amb tres
obertures: una de central, més ampla, per al trànsit rodat, i dues de laterals,
més petites, per als vianants. Corresponen als dos eixos, cardo (carrer del Call i de la Llibreteria), i decumanus (del Bisbe i de la Ciutat). (Porta de Mar, al Pati
Llimona, amb el Pòrtic del s.I –dibuix de Puiggarí 1862, i de Hernández
Sanhauja)
o
Castellum marítim
o
Termes portuàries
Imatges:
1 i 3: A. Cirici: Barcelona Pam a Pam, Teide 1992 (1ª: 1971), p.16 i 17)
2: Laura Quesada, El País 14 III 2012
enllaços:
http://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A0rcino http://ca.wikipedia.org/wiki/Muralla_romana_de_Barcelona http://momentulum.blogspot.com.es/2012/05/barcino.html
