ATUREM LES RETALLADES
DEFENSEM ELS NOSTRES LLOCS DE TREBALL
DEFENSEM L'ENSENYAMENT PÚBLIC I LA SEVA QUALITAT
DIA 22 VAGA A TOTS ELS ENSENYAMENTS I MANIFESTACIONS
DEFENSEM ELS NOSTRES LLOCS DE TREBALL
DEFENSEM L'ENSENYAMENT PÚBLIC I LA SEVA QUALITAT
DIA 22 VAGA A TOTS ELS ENSENYAMENTS I MANIFESTACIONS
Raons per la mobilització:
dues cartes al director, singulars, aparegudes a EL PAÍS i la crida de http://sindicat.info/article.php?sid=20120508093353.
Legitimidad
y legalidad
Federico Goded Rambaud, Galapagar,
Madrid 17 MAY 2012 - 00:04 CET
Todos los viernes el Consejo de Ministros está
destruyendo el Estado de bienestar, cambiando el modelo de Estado, las bases
del consenso social que ha permitido una convivencia política, laboral
civilizada y democrática. Se quiebran derechos se quitan prestaciones, se
castiga a los desfavorecidos, los pensionistas, los parados, se anulan los
derechos de los trabajadores, se baja la remuneración de los asalariados. Se
intenta silenciar la voz de la oposición parlamentaria, la voz del ciudadano,
su presencia en la calle, criminalizar la actividad de las organizaciones
sociales y sindicales y se pretende acabar con la independencia de los medios
de comunicación públicos. Se privatizan la enseñanza, la sanidad pública, las
empresas del Estado rentables.
¿Cómo es posible que se cambien tantas cosas y se
modifique tan profundamente un modelo de Estado sin debatirlo, justificarlo y
consensuarlo?, sin que los ciudadanos conozcamos los números, los porqués y las
alternativas a estos cambios. ¿No es hora que los partidos con presencia
parlamentaria y los sindicatos busquen formas más firmes y decididas de parar
estos cambios quizá legales, pero ilegítimos?¿no es hora que los ciudadanos
exijamos explicaciones reales y responsabilidades a nuestros representantes
causantes de esta situación?— Federico Goded Rambaud. EL PAÍS, Cartas al Director
La
lección de François Hollande
Dolores Soler-Espiauba. Bruselas,
Bélgica17 MAY 2012 - 00:04 CET
Qué lección nos ha dado a los españoles François
Hollande, qué ejemplo, en sus dos primeros actos públicos después de su
consagración como presidente de la República Francesa. El primero, ante el
monumento a Jules Ferry, inspirador de la obligatoriedad de la escuela pública,
gratuita y laica para todos los niños. Rodeado de profesores y de escolares de
diferentes colores y etnias, o sea, de niños franceses, ha exaltado la
importancia de la formación profesional de los docentes, mejores condiciones de
trabajo para los mismos, y la preferencia que piensa otorgar a la enseñanza en
las zonas desfavorecidas de todo el país.
Inmediatamente después no se ha desplazado a la
Bolsa, ni al banco nacional, ni a los misteriosos escondrijos de los mercados y
agencias calificadoras, sino al monumento a Marie Curie: triple homenaje a la
integración de una inmigrante polaca, a una mujer investigadora, y a la ciencia
francesa, cuyo desarrollo ha prometido fomentar, rodeado en esta segunda visita
de un nutrido grupo de investigadores de varias generaciones y orígenes. O sea,
de científicos franceses.
Envidia de la mala, sí, es la que siento. No ha
suprimido de un plumazo el Ministerio de Ciencia, ni ha anunciado que
desaparecerán en breve cientos de puestos de docentes, ni ha suprimido becas ni
aumentado el coste de las matrículas, ni ha dejado de convocar oposiciones para
funcionarios de organismos dedicados a la investigación. Francia también está
en crisis, pero el primer mensaje de su nuevo presidente es un mensaje de
confianza, de esperanza y de apertura de espíritu. Inmediatamente después, con
una nueva visión de los problemas económicos europeos, lo esperaba el avión que
lo llevaría a Alemania.— Dolores Soler-Espiauba.
La
consellera ja ha anunciat que aplicarà les mesures plantejades pel Ministre.
Aquestes noves retallades comporten l'atac més dur a l'ensenyament públic en
molts anys, ja que implicaran una depreciació important de les condicions en
què es desenvolupa l'aprenentatge de l'alumnat i de les condicions de treball
del professorat en general i, si més no, més precarietat i atur per al
professorat interí i substitut, tot plegat esdevé un atac sense precedents a la
qualitat educativa.
La consellera, malgrat el seu discurs contrari pel caràcter
intervencionista de les mesures, realitza un brindis al sol anunciant que les
recorrerà al Tribunal Constitucional, però alhora, es dedica a justificar-les i
té molta presa per començar-les a aplicar.
La consellera substituirà algunes de les retallades educatives que
ja havia aprovat el Govern de la Generalitat per les noves del ministre que
tenen un abast molt més extens i aconseguiran un estalvi més gran i, per tant,
contribuiran en una mesura molt més gran a pagar els beneficis del deute
públic.
Així, la consellera aplaça un curs l'aplicació de la reducció de
les hores lectives de la tasca coordinadora i tutora de pràctiques d'FP, la
reducció de les dues hores dels desdoblaments d'ESO i de la reducció de
plantilles a les ZER i les substitueix per les retallades del ministeri, per
tant, el nou quadre de retallades a afegir a les que ja veníem patint des del
2010 quedaria així:
- Increment de la jornada
lectiva del professorat com a mínim a 25 hores a primària i 20 a
secundària
- Increment de les ràtios
amb caràcter general, segons la següent distribució:
P3 i 1r de primària fins a 27 alumnes; 1er d'ESO fins a 35 alumnes; al batxillerat fins a 40 alumnes; a l'FP 35 alumnes. Aquestes ràtios poden venir modulades per dos factors: el principi d'inclusió escolar i les característiques socioeconòmiques del centre. - No es nomenarà personal
extern al centre per cobrir les substitucions fins transcorreguts deu dies
lectius des de l'inici de la baixa. Aquesta mesura pretenen aplicar-la ja
aquest mateix curs.
- A més es mantenen les 28
hores de permanència al centre en secundària i les retallades al primer
estadi així com els nous crèdits per accedir a cada estadi.
Sembla que ambdós governs pensen en continuar retallant i que no
tenen intenció d'aturar-se, ara ja es parla de la possibilitat de retallar-nos
l'antiguitat. I no s'aturaran. Les retallades a l'ensenyament públic
continuaran si nosaltres el professorat i la comunitat educativa no ens
mobilitzem per frenar-les.
I ens hem de mobilitzar de forma continuada i sostinguda. Hem
vingut realitzant concentracions, manifestacions, tancaments i inclús una vaga
general, però sembla que aquest clam de la comunitat educativa de l'ensenyament
públic encara no ha estat suficient per frenar aquestes polítiques
antieducatives. Per això, hem de continuar, hem d'aconseguir conscienciar i
sumar més companys i companyes a la mobilització.
Ara toca fer un altre pas endavant i conjuntament amb el
professorat de la resta de l'ensenyament d'altres sectors i etapes educatives
dir prou i participar activament en la vaga i les manifestacions del dia 22 de
maig.
El dia 22 de maig no només és la continuïtat d'un procés de
mobilitzacions de dos anys contra les retallades, sinó que ha d'obrir un procés
de confrontació directe amb els dos governs que continuï fins a frenar les
retallades i posar les bases per recuperar el que, per dir-ho gràficament, ens
estan robant com a ensenyament públic i com a professorat.
Els sindicats sotasignants fem una crida al professorat a
participar activament en les assemblees de centre i zona que es convocaran
aquests dies, a debatre i prendre decisions com a col·lectiu i a participar
activament i massivament a:
- Dia 10 de maig: jornada
de lluita amb xerrades als centres, localitats, concentracions en centres,
zones, tancaments... assemblees de zona.
- Dia 22 de maig: VAGA i
manifestacions.
En altres mobilitzacions que anirem proposant o que surtin de les
assemblees fins a final de curs.
USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC·SPS, FETE-UGT, CGT
Imatges: 1. Cartell de la Vaga 22 V 12
2: Jules Ferry par Camille Cordier
4ème F http://www.ac-nice.fr/college-ferry/cdi/
3. Monument a Jules Ferry a les Tulleries, al qual fa referència Dolores Soler-Espiauba i davant del qual Hollande realitzà els primers gestos com a president de la República Francesa. Manllevada de: http://www.flickr.com/photos/wallyg/1459083662/sizes/o/in/photostream/
Destaca sobretot per la seva activa promoció del colonialisme francès i per la seva reforma escolar, a la qual va suprimir tota mena d'identitat religiosa ("laïcisme francès"), de les cultures "regionals" (diferents de la francesa) i a les quals va imposar com a única llengua el francès, parlat aleshores per un 10% dels ciutadans de França, i imposant humiliacions i càstigs als que pronunciessin un mot de patois (llengua diferent del francès). Va ser el principal promotor de la vergonha a partir del darrer quart del segle XIX. Per a poder estendre aquests valors francesos i uniformitzar tot el territori sota el seu poder, va introduir l'ensenyament primari públic gratuït, el model del qual és encara vigent a la França del segle XXI.
Va ser un acèrrim adversari de la Comuna de París de 1871, de la qual va haver de fugir. Educat al catolicisme i casat amb una protestant, es va fer francmaçó a l'edat de 43 anys. Amb objectius econòmics i de domini polític i de mercat, va promoure el colonialisme a la Xina i països del sud-est asiàtic, va obtenir el protectorat de Tunísia i es va llançar a la conquesta del Congo. A Europa va considerar necessari recuperar els territoris de l'Alsàcia i de Lorena. El 1885 va pronunciar el que Charles André Julien ha considerat el "primer manifest imperialista portat a la Tribuna". http://ca.wikipedia.org/wiki/Jules_Ferry
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada