Joseph KOSUTH: One and three hammers, 1965, gelatina
de plata, martell i panell amb text.
La idea és l’important. No dona valor a les habilitats físiques ni tècniques, ni als aspectes estètics o materials.
En l'art conceptual la idea o el concepte és la part més important del treball. Quan un artista utilitza una forma conceptual d'art, significa que tot el plantejament i les decisions estan fetes per endavant; l'execució és un assumpte superficial. La idea es converteix en una màquina que fa l'art. (Sol LeWitt, 1928-2007)
Hom podria
objectar que sempre hi ha una idea darrere de l’obra d’art -fins i tot les més
decoratives en tenen una al darrere. Ara bé, a partir del XIX les estètiques,
com l’impressionisme, van centrar-se en allò expressiu o formal. L’art del XX
es va caracteritzar per ser molt experimental pel que fa a la forma. Així, en l’expressionisme
abstracte tot és forma i re de contingut. De manera que els artistes dels seixanta
decideixen superar l’obra com a objecte. I, per tant, se centra en el concepte
o la idea pel que fa a l’aspecte fonamental de l’obra de l’artista. O sigui que
importa la planificació més que el resultat final. Cosa que va causar emocions per
les possibilitats de transmetre una idea social o política.
Ja Duchamp en Fountain
(1917) va mostrar que l’obra ja no era un objecte de contemplació, sinó un
motiu de pura especulació intel·lectual. Per als conceptualistes, doncs, l’obra
no cal que sigui bella, sinó que transmeti la seva idea. De tal manera que és
un art que requereix més atenció i també participació activa de l’espectador.
Para transmitir una idea los
artistas se pueden valer de muchas cosas, desde las técnicas tradicionales, hasta
otras como el texto, la fotografía, el video o la performance. A
veces ni eso. A veces la obra es un telegrama, un manual de instrucciones, una
conversación o una lata de mierda.
Miguel Calvo Santos, 2015:
https://historia-arte.com/movimientos/arte-conceptual
Als anys 60 s'obre un nou paradigma artístic que es projecta en una
dimensió política, ètica i social. El conceptualisme, en la pluralitat de
disciplines, s'arrela en la tradició antiart que va del dadaisme
al situacionisme internacional, en el vessant utòpic de dissolució de
l'art en la vida i l'eliminació de l'estètica com una esfera cultural separada
del que és quotidià. Un art que abandona l'objecte en favor de la idea, que
canvia el fetitxisme de l'obra per una valoració del procés de treball, que
s'arrela en nous conceptes com la desmaterialització de l'obra
d'art i que tindrà en compte altres disciplines com la sociologia,
l'antropologia i la semiòtica, així com les noves tecnologies i la intervenció
dels media en els processos de recepció. Diversos corrents de
pensament internacional van tenir efecte sobre aquesta generació nascuda en la
postguerra i influïda per la ideologia i revolució que van conduir al Maig
del 68. https://ca.wikipedia.org/wiki/Art_conceptual
.jpg)
Yoko Ono, Painting to Hammer a Nail in / Cross Version,
2005, photo by Till Niermann - Treball propi (Vikipèdia)
Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball. VIKIPÈDIA
https://historia-arte.com/movimientos/arte-conceptual
https://ca.wikipedia.org/wiki/Art_conceptual
