La revista Archeonea,
el butlletí de l’Institut Català d’Arqueologia
Clàssica de Juny 2012 (nº17) http://www.icac.net/, ens presenta una saborosa entrevista a Montserrat Jufresa i Montserrat Reig, editores del llibre Ta zôia. L'espai a Grècia II: els animals i
l’espai, on apleguen els resultats del col·loqui internacional (3 i 4 de
desembre de 2009), organitzat pel grup de recerca “L’espai tal com el veien i
el pensaven els grecs”. L’obra explora les
relacions que els animals tenen en el món grec amb la configuració espacial i
que ens pot fer pensar en la relació que nosaltres mateixos tenim amb els animals.
 |
| Rapte d'Europa |
ENTREVISTA MONTSERRAT
JUFRESA I MONTSERRAT REIG, per Carme Badia i Puig
“La separació entre homes i animals en la cultura grega
és menys definida que en el cristianisme”
Montserrat Jufresa, catedràtica de Filologia grega de la
Universitat de Barcelona (UB), i Montserrat Reig, professora de Filologia grega (UB), són
les editores de Ta zôia. L'espai a Grècia II: els animals i l’espai (Documenta,
20), que es va presentar el 12 de juny. El llibre explora les
relacions entre els animals i la configuració de l'espai en el món grec a
partir de les aportacions dels participants en el col·loqui internacional que
va tenir lloc els dies 3 i 4 de desembre de 2009.
Quina importància
té l’espai a Grècia?
Buscàvem un tema
cultural interdisciplinari, un camp de treball comú entre historiadors de
l’antiguitat, filòlegs, filòsofs i arquitectes. L’espai, però, tan important és
a Grècia com en qualsevol altra cultura.
Per què?
Què defineix
l’home? L’espai i el temps. El temps per ser explicat es revesteix de metàfores
espaials, com els camins que fa el sol, el lloc on van els morts (l’espai
inferior o les llunyanes illes dels benaurats), el llindar que es travessa en
morir segons l’èpica antiga... Cada cultura construeix el seu espai, se
l’ordena, l’entén de la seva manera! L’espai de la ciutat grega no està
concebut com l’espai de la ciutat egípcia, per exemple.
Quin paper hi
tenen els animals?
Són uns altres
éssers vius que comparteixen l’espai amb nosaltres, i estan carregats de
connotacions utilitàries i simbòliques. En la faula, per exemple, el
comportament dels animals es compara amb el dels homes, tal com explica Carlos
García Gual en el seu article.
Es fa un ús moral
dels animals.
Sí, perquè poden
encarnar virtuts morals. A Grècia la separació entre persones i animals no és
tan clara com en la cultura del cristianisme, en què els animals no tenen
ànima. En el món grec sí que en tenen. Hi ha la idea de la transmigració de les
ànimes, és a dir, que els homes es poden reencarnar en animals.
Això escurça la distància
entre homes i animals!
Sí, i els animals
fins i tot poden ser epifanies divines! El famós rapte d’Europa què és, si no?
I fixa’t que dóna nom a un lloc. La idea és que un déu pot mostrar-se
epifànicament com un toro que va de Fenícia a Creta amb una noia, Europa, que
acabarà donant nom a un continent i, per tant, el començarà a ordenar.
Els animals també
surten en fundacions de ciutats.
Sí, intervenen en
mites de fundació de ciutats. Hi ha oracles que diuen, per exemple: “Quan vegis
un boc que suca la barba al mar...”. Els animals són sobretot indicadors de
l’espai, marcadors del camí. Els rius també porten noms d’animals. Per això
quan un oracle diu “un dia un senglar destruirà la ciutat” vol dir que hi haurà
una riuada, perquè el riu es diu Senglar. Els animals també són protagonistes,
per exemple, en processons entre llocs.
Els animals ens
humanitzen?
Jean-Pierre
Vernant, a qui vam dedicar el primer volum sobre l’espai a Grècia, diu que l’home grec es
defineix per la seva situació social i en contraposició al déu i a l’animal.
Els animals són els altres éssers que participen del món i amb els quals
compartim un origen remot i per això la relació és més d’igualtat.
Llavors ja hi
havia un pensament “darwinista”?
El que podem dir
és que hi ha textos grecs en què es compara l’home amb el simis, que es
consideren “imitadors” dels homes!
Caram.
El pont entre
homes i animals el trobem arreu. Un altre cas: Orfeu, inventor de la música i
la poesia, aprèn dels ocells, que també sembla que tinguin un llenguatge. De
fet la connexió i la convivència amb els animals l’hem tingut fins fa quatre
dies, i encara perviu allò de “vet aquí una vegada, quan les bèsties encara parlaven...”
Els animals se
sacrifiquen, però.
I es presten
voluntàriament a ser sacrificats en festes com les bufonies! Però no es fan
matances d’animals així com així. Molt sovint cal tot un ritual per vessar sang
d’un animal. Els pitagòrics, per exemple, no mengen carn. Els bous només es
maten en festes molt concretes. Altres animals se sacrifiquen més habitualment,
com ara pollastres, porcells, coloms, ovelles...
També són
presents en astronomia.
És normal que els
animals també hi tinguin un lloc, tot i que no tan important com en el món
babilònic. El cel és la projecció de la terra, és el seu fill, i per tant té la
mateixa mida, és la mateixa cosa.
Les jornades
encara donaran un tercer llibre, “Cel
i terra: anomenar l’espai a Grècia”, fruit del tercer i últim col·loqui, el
2010. Fent balanç de tot, què diríeu?
Que ha estat una
fita important. Per coneixe’ns entre l’ICAC i l’IEC creant un grup de recerca,
i per donar-nos a conèixer a altres grups de l’estranger, com el de François
Lissarrague (França), Dieter Mertens (Itàlia), Elton Baker (Gran Bretanya),
etc. Això ha fet que també nosaltres estiguem més al dia, que se’ns conegui més
a fora i estiguem en condicions de mantenir vincles amb els investigadors que
hem conegut.
Carme Badia i
Puig (text i fotos), Juny 2012
 |
| M. REIG I M. JUFRESA, foto: C Badia, Archeonea |
Ta
zôia. L’espai a Grècia II: els animals i l'espai
Montserrat JUFRESA i Montserrat REIG
(ed.)
2011, Tarragona: Institut Català
d’Arqueologia Clàssica
Documenta, 20
139 pàgines
Textos en italià, castellà, anglès i
francès, i resums en anglès
Coedició de l’Institut d’Estudis Catalans
(Societat Catalana d’Estudis Clàssics) i l’ICAC
ISBN de l’Institut d’Estudis Catalans:
978-84-9965-088-3
ISBN de l’ICAC: 978-84-939033-3-6
PVP: 27 €
Els treballs
recollits en aquest volum, el segon d’una sèrie de tres, aborden la concepció i
organització de l’espai a la Grècia antiga des d’una perspectiva
multidisciplinària. El llibre explora les relacions que els animals tenen en el
món grec amb la configuració espacial: llur intervenció en els relats i rituals
que defineixen l’espai de la ciutat i del territori, el protagonisme que tenen
en els topoi de les faules, l’ús que en fan les monedes i els topònims, el
debat sobre el significat dels animals en l’espai de la dansa a la comèdia,
llur lloc en l’espai iconogràfic dels vasos, els animals com a frontera
metafòrica entre la cultura grega i la resta.
L’obra aplega els
resultats del col·loqui internacional que tingué lloc els dies 3 i 4 de
desembre de 2009, organitzat pel grup de recerca “L’espai tal com el veien i el
pensaven els grecs”, format per membres de la Societat Catalana d’Estudis
Clàssics i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Conté aportacions de
Giovanni Manetti, Carlos García Gual, Xavier Riu, Julien Averty, Montserrat Reig,
Pedro Azara, Arnaud Zucker, François Quantin, Francisca Chaves, Margarita
Moreno i Lydia Trakatelli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada