ROMA: ESPAI I TEMPS

GEOGRAFIA DE LA PENÍNSULA ITÀLICA

Itàlia estava determinada per la muntanya i el mar. Poques de les seves parts disten de la costa més de 110 km. Al Nord les seves fronteres estan protegides per la barrera dels Alps. La gran plana septentrional, que s'estén dels Alps als Apenins va ser considerada durant molt temps com a part integrant de la Gàl·lia (Gàl·lia Cisalpina) i no es va incorporar al sistema administratiu d'Itàlia fins a finals de la República. Des d'allà s'estenen els Apenins cap al Sud al llarg de tota la península, arribant en alguns punts els 3000 m (l'altura de l'Olimp a Grècia). Estan més a prop de la costa oriental que de l'occidental i en l'Est tot just deixen espai per terres cultivables fins a arribar als pantans de Pulla [llatí: Apulia]. Tampoc ofereix la costa oriental bons ancoratges. Per això va ser més gran el desenvolupament econòmic de la zona situada a l'oest de la cadena central. Al sud dels turons irregulars d'Etrúria, flanquejada pel Tíber i l'Arno, la regió muntanyosa central s'aproxima a la costa occidental als turons volscs [volscii], que deixen al nord i al sud espai per a les dues planes del Laci i la Campània. Des de molt aviat, els habitants de les muntanyes van tractar d'introduir-se en aquestes fèrtils planes, enriquides per les cendres volcàniques. Tot i l'extensió de la costa italiana i, abstracció feta dels primers colons que van arribar per mar (grecs al sud, etruscos atrets per les mines al nord), una gran part de la població primitiva es va didicar molt temps a activitats agrícoles i continentals, amb preferència a les marítimes. Això va ser degut, en part, al fet que els grecs havien ocupat els millors ports (com Tàrent i els de la badia de Nàpols) i, en part, també, al que els ports eren escassos i els rius amb prou feines navegables quan es remuntava cap al nord, per la costa oest. Els romans i llatins van ser essencialment camperols i agricultors, però un cop realitzada la unificació d'Itàlia sota el cabdillatge de Roma -un procés facilitat no poc pels enginyers de camins romans- tant Roma, com les altres potències de la mar Mediterrània, es van adonar plenament de la importància que tenia aquesta situació en el centre de la seva conca.

HH SCULLARD y AAM van der HEYDEN, Panorama del Mundo Clásico, Ed. Guadarrama, Madrid 1967

http://www.lahistoriaconmapas.com/cronologia/siglo-vii/la-peninsula-italica-en-la-edad-media/  

La geografia de la Península Itàlica juga un gran paper en el sorgiment i desenvolupament de l'Estat romà. Itàlia es troba pràcticament aïllada de la resta d'Europa; per aquest motiu, durant molt temps la seva civilització es trobi endarrerida. La seva pròpia configuració geogràfica condiciona el que, de vegades, sorgeixin formes polítiques peculiars: així, els pobles invasors del Nord d'Europa porten formes polítiques noves.

La base econòmica aportada per la geografia és feble, però el Tíber posa en contacte la zona interior amb la costa occidental, augmentant de forma eficaç les possibilitats de desenvolupament.

Sorgeixen tres nuclis independents: Etrúria, que mantindrà contactes amb Grècia, Magna Grècia i Sud d'Itàlia; Roma, assentada en el Laci, i Campània, que gaudeix de les terres més fèrtils. 

D'aquestes tres forces serà Roma la que aconsegueixi la unitat, ja que afegeix a les seves altres característiques, avantatges d'ordre estratègic i militar. A la zona Sud, per la seva banda, es desenvolupen formes polítiques diferents: no es forma un gran estat indígena, sinó federacions. Les ciutats gregues formen petits nuclis, molt desenvolupats i autònoms, amb una base econòmica forta, a causa de l'activitat comercial.

NARCISO SANTOS YANGUAS, Textos para la Historia Antigua de Roma, ed. Cátedra, Madid 1994^5a, pp.19-20

	CRONOLOGIA DE ROMA
	MONARQUIA
753	Fundació de Roma
509	Enderrocament de la monarquia
	REPÚBLICA
272	Roma ha conquerit tota península itàlica
264-202	Guerres púniques
218	Desembarcament dels romans a Empúries
146	Àfrica província romana
143	Submissió d’Hispània
51	Conquesta de la Gàl·lia
	IMPERI 28 aC-192 dC      ALT IMPERI                              CRISI DEL SEGLE, 192-284 284-476              BAIX IMPERI
28 aC- 14 dC	AUGUST
94-192	Antonins. Màxima expansió de l’imperi: màxima expansió TRAJÀ, 98-117 Hadrià (117-138)
	Segle II: pau interna i prosperitat. Cultura grecoromana compartida i política conciliadora
212-217	Caracalla: Constitutio antoniana: els lliures de l’Imperi esdevenen ciutadans
313	Constantí proclama llibertat de culte, Edicte de Milà
395	Teodosi reparteix l’imperi entre els dos fills: IMPERI D’ OCCIDENT
476	Cau l’imperi d’occident en mans dels bàrbars
1453	L’imperi en mans turques
1789	Revolució Francesa
1861	Unificació d’Itàlia
1914-1918	I GUERRA MUNDIAL
1940-45	II GUERRA MUNDIAL

http://imagenes-de-mapas.blogspot.com.es/2013/01/mapa-de-eratostenes-220-ac.html