La vida és més vella del que pensàvem. Dóna-li una oportunitat i tirarà endavant. Amb uns 10 milions d’anys n’hi hauria prou perquè la vida arranqués i es diversifiqués. El fòssil més antic de la Terra, es troba en un estromatòlit, un pila cònica de sorra fossilitzada que indica la presència de microbis que s'alimentaven dels compostos presents als sediments. Les roques on s'han trobat s'han datat de fa 3.700 milions d'anys, la qual cosa avança 220 milions d'anys l'aparició d'aquests éssers vius. Article de Nuño Domínguez i taula dels temps geològics.
 |
| Representació dels temps geològics. Vikipèdia |
El desglaç de l’Àrtic
desenterra el fòssil més antic de la Terra
L'existència
de microbis fa 3.700 milions d'anys suggereix que l'aparició de vida a
l'univers pot ser més comú del que es pensava
Una de les
preguntes més difícils de respondre és si la vida és un miracle o bé una conseqüència
inevitable de l'univers. En aquesta qüestió Déu és irrellevant, perquè segons
el diccionari un miracle és també una cosa rara, extraordinària i meravellosa.
Per alguns experts això va ser el que va passar quan uns quants compostos bioquímics es van combinar en
algun lloc del planeta jove per generar les primeres formes de vida
autoreplicants. D'altres pensen que aquest procés era gairebé
inevitable, relativament ràpid, i que probablement ha succeït i està succeint a
molts planetes ara mateix.
“Les implicacions són sorprenents”, diu una investigadora
de la NASA
Avui es publica
un descobriment que aporta dades importants sobre el tema. Científics
australians han trobat a Groenlàndia el fòssil més antic de la Terra. Es tracta d'un estromatòlit, un pila cònica de sorra
fossilitzada que indica la presència de microbis que s'alimentaven dels
compostos presents als sediments. Les roques on s'han trobat s'han datat de
fa 3.700 milions d'anys, la qual cosa avança 220 milions
d'anys l'aparició d'aquests éssers vius. Les roques de la formació Isua,
on han aparegut els fòssils, havien estat fins ara cobertes per neu perpètua
que es va fondre fa poc pel desglaç accelerat de l'Àrtic.
“Som davant del
registre biològic visible més antic del planeta”, resumeix Allen Nutman, investigador de la Universitat de Wollongong i primer
autor del descobriment, publicat aquest dimecres a la revista
científica Nature. Fins ara les úniques proves de vida en aquesta època
“es basaven en isòtops d'alguns elements [a les roques], sobretot carboni i
ferro”, detalla Nutman a EL PAÍS. Encara que això aportava “indicis clars” de
la presència de vida, “també es podia deure a altres causes no biològiques”,
destaca.
Per Nutman, la troballa aporta la prova definitiva, ja
que la morfologia i la composició química dels fòssils descarten un origen no
biològic. Això suposa
que fa 3.700 milions d'anys la vida al planeta ja s'havia consolidat. El
treball avala la tesi que els primers éssers vius van aparèixer fins i tot
abans, fa uns 4.000 milions d'anys, un sospir en termes geològics després de la
formació de la Terra, fa 4.500 milions d'anys. La data coincideix amb un
període en què el planeta patia un constant bombardeig d'asteroides que
convertien la seva superfície en una massa informe de lava ardent, l'infern on
van haver de viure els primers terrícoles.
“Si realment
aquestes són les tombes figuratives dels nostres primers ancestres, les
implicacions són sorprenents”, opina Abigail
Allwood, investigadora del laboratori de propulsió a raig de la NASA. Si
aquests microbis van poder viure en aquest entorn i deixar els rastres que
s'han trobat, especifica la científica en un comentari de l'estudi, “la vida no és una cosa tan
improbable i rara. Dóna-li mitja oportunitat i tirarà endavant”.
El coneixement
actual de la vida a l'univers es basa primordialment en quant va trigar la vida
a aparèixer a la Terra després de la seva formació. Si, com indica aquest nou
descobriment, va succeir tan aviat, llavors també hi podia haver hagut vida en altres planetes del
sistema solar com Mart, apunta la investigadora de la NASA.
Iñaki Ruiz-Trillo, investigador de l'Institut de
Biologia Evolutiva de Barcelona (CSIC-UPF), opina que aquesta és “una prova
important que la vida a la Terra no va trigar gaire a aparèixer i que bona part
de la història evolutiva ha estat dominada per formes de vida procariotes, ja que els eucariotes
[el gran grup que inclou animals i humans] no van aparèixer fins gairebé 2.000
milions d'anys més tard”.
Juli Peretó, expert en Biologia Evolutiva de la
Universitat de València, destaca: “El fet que ja hi hagués una vida diversa i
metabòlicament molt activa, per exemple, les dades isotòpiques indiquen que ja
hi havia fixació de CO2 en aquest moment, és fascinant”,
assenyala. “Si ens desprenem del prejudici darwinista que l'evolució és molt
lenta, hi ha qui estima que amb
uns 10 milions d'anys n'hi hauria prou perquè la vida arrenqués i es
diversifiqués”, afegeix.
TAULA DELS TEMPS GEOLÒGICS
La taula dels
temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar
esdeveniments de la història de la Terra.
S'estima que la Terra té
al voltant de 4.570 milions d'anys. La taula dels temps geològics s'ha
organitzat en períodes, normalment anomenats a partir d'esdeveniments geològics
o paleontològics rellevants.
Vikipèdia ens dóna les dades i la nomenclatura proposats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia, i les recomanacions de l'Institut Geològic de Catalunya.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Taula_dels_temps_geol%C3%B2gics
 |
| https://sites.google.com/site/geovye/home |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada