dijous, 10 de juliol de 2008

P. GRIMAL: DICCIONARI DE MITOLOGIA GREGA I ROMANA


Llegim a Quadern, el suplement de cultura catalana dels dijous a El País, Jordi Llovet, un mestre saborós que convé escoltar, pel seu verb clar i català i el seu criteri sòlid d’humanista. Avui ens dóna la nova de la traducció del diccionari de Pierre Grimal, 1951, un diccionari de referència. Joaquim Gestí, Montserrat Franquesa i Andreu Martí en són els traductors d’aquest “magnífic diccionari” “amb un preu assequible”.

Dues qüestions més planteja l’article de Jordi Llovet. La primera es refereix a la traducció dels noms grecs i llatins. S’ha emprat un criteri paradoxal, en tant que es transcriuen el noms segons la normativa avalada per Antoni Seva o per Joan Alberic i Montserrat Ros. Tanmateix es recorre a la tradició pròpia “que es parla” i de les nostres traduccions històriques, “veritable galimaties, comptat i debatut”. Per això, amb encert diu Llovet: “...hem de concloure que aquest diccionari hauria hagut de presentar, si res més no les variants tipogràfiques d’uns quants noms, o seguir al peu de la lletra la llei de la transliteració. En qualsevol cas, aquest detall no espatlla la qualitat de l’obra, ni tan sols la validesa de la traducció.”

La segona qüestió és relativa a les fonts, correctes i exhaustives tan a l’original com en la traducció castellana. Pierre Grimal “no ha volgut de cap de les maneres que aquesta traducció portés ... les referències literàries que ja existien vessades al català”.

És d’agrair, també, que Jordi Llovet reclami “una idea i prou”: un diccionari de mitologia d’Occident on tinguin cabuda també els mites post-romans de la literatura i la història, tal com Pierre Brunel ho va fer en el seu magnífic Dictionnaire des mythes littéraires, Éd. Du Rocher, 1988. Si més no, la traducció d’aquest, “un bon complement”.

Tenim en català, a més de traduccions de la Biblioteca d’Apol·lodor o de les Metamorfosis d’Ovidi, dues col·leccions de textos:

LA MITOLOGIA CLÀSSICA EN ELS TEXTOS LITERARIS, J.A. Clua i Serena, ed. Irina, 1995
LA MITOLOGIA CLÀSSICA. LITERATURA, ART, MÚSICA, J. Sariol, S.Cucurella i C. Monca, ed Barcanova, 1994

Il·lustració de la edició castellana: Posidó, Hermes, Atena, Apol·lo

LA LLOBA CAPITLONA NO ÉS ETRUSCA


La famosa Lloba Capitolina en bronze deixa de ser etrusca. Adriano La Regina publicà a La Repubblica un article on dóna compte de les proves de carboni 14 fetes per la Universitat de Salento. Segons les anàlisis practicades el febrer de 2007, la lloba fundacional de Roma fou modelada en l’època medieval i no en el VaC.. Ja Ana Maria Carruba, restauradora de l’obra, manifestà que l’estàtua era més moderna del que es deia. (EFE, El País, 10/07/2008)