dimarts, 3 de juliol de 2012

PATRIMONI CULTURAL



 Al lector de diaris se li posen els pèls de punta en llegir notícies de conflictes, de fets en què la humanitat perd el nom i l’oremus: “Els islamistes radicals destrossen part d’una mesquita del segle XV” -Con picos, fusiles a la espalda, vestidos con chalecos en los que se podía leer “policía islámica” y al grito de “Alá es grande”, los islamistas radicales arrancaron y rompieron hoy la histórica puerta de madera de la mezquita de Sidi Yahia, del Siglo XV, en Tombuctú, la ciudad santa del norte de Mali. Por tercer día consecutivo, continuaron así la demolición de monumentos religiosos que, a ojos del islam rigorista que practican, son haram (pecado). El País.

Llavors pensa amb els déus fugits i en la soledat apel·la al sentiment: Salvem lo riu! La indignació deixa pas a la reflexió i potser busca la concòrdia, sinó salvar el judici i les bones intencions: El Patrimoni cultural és l'herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i transmet a generacions futures.

Repassa la Vikipèdia, La "Convenció per a la protecció del Patrimoni Cultural i Natural del Món", adoptada per la Conferència General de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO, 16 XI 1972). I topa amb la definició:

S'entén per "patrimoni cultural immaterial" els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques -juntament amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents- que les comunitats, els grups i en alguns casos, els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural.
Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història, infonent un sentiment d'identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana. ("Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial", Unesco, 17 X 2003)

I poca cosa més impotent que esgarrifar-se.


Els Budes de Bamian (Bamyan o Bamiyan) eren unes estàtues monumentals de Buda a la localitat de Bamian (Afganistan) que van ser destruïdes pels talibans l'1 de març del 2001. Esculpides en una muntanya hi havia tres estàtues de budes de dimensions colossals, un d’elles feia 53 m d'alt i era l’estàtua d'un Buda dret, feta durant el segle V en el període Kushan i representen una mostra de l'art greco-budista. Havien estat considerades per l'Unesco com Patrimoni de la humanitat. Els cossos principals van ser esculpits directament en la roca sorrenca, però els detalls van ser fets amb un motlle de fang barrejat amb palla i banyat a l'estuc, que posteriorment van ser pintat. Són a una altitud de 2.800 m sobre el nivell del mar. Bamian és la ciutat més gran de la regió d'Hazarajat. Tot i la seva importància, actualment, Bamian no disposa d'infraestructura d'electricitat, aigua potable o gas. Està situada a uns 240 km al nord-oest de Kabul. Es troba a l'antiga ruta de la seda. Hi viu el grup ètnic dels hazares. Molt abans de la islamització del territori havia estat seu d'un important monestir budista (Bamian deriva de la paraula sànscrita varmayana, "acolorida"). http://ca.wikipedia.org/wiki/Budes_de_Bamian