divendres, 11 d’abril de 2014


Celebrem per partida doble l’aparició d’aquesta reedició  del Resum de literatura grega, que el mestre RIBA publicà el 1927, i que corresponen a les lliçons que va impartir a l’Escola Superior de Bibliotecàries (1916-24) –i que contribueix al centenari de la tasca de la Mancomunitat. Primerament perquè es recupera una prosa precisa i sintètica, que, a més, ens ofereix als estudiants de batxillerat una eina conceptual fonamental i breu per introduir-nos en la genèsica literatura grega. I en segon lloc perquè l’editor, l’hel·lenista Eusebi Ayensa, ens ha procurat una antologia de textos traduïts al català, instantànies saboroses que il·lustren exemplarment les aportacions capitals del grec a la construcció de la consciència i l’esperit.

 
ISBN: 978-84-940494-8-4

 
Com a mostra copiem de l’editorial Cal·lígraf, http://edicionscalligraf.com/libro/25 (on es pot trobar les primeres pàgines de l’edició en PDF), sobre Homer, tres pàgines de les vuit que té capítol segon:

La tradició grega feia d’Homer un aede, cec i errant, autor dels dos grans poemes èpics que han arribat sen­cers fins a nosaltres, la Ilíada i l’Odissea. Per als grecs, Homer ja era com un semidéu, i la seva història, pu­rament mítica. La data en què suposaven que havia viscut, oscil·la entre els segles dotzè i setè; diverses ciu­tats, la majoria de dialecte jònic, es disputaven la glò­ria d’ésser la seva pàtria: entre elles, Esmirna i Quios.

La Ilíada i L’Odissea

En llur forma actual, i en les edicions corrents, cadas­cun d’aquests poemes consta de vint-i-quatre cants, llibres, o rapsòdies, amb un conjunt de dotze a quin­ze mil versos.

La Ilíada (o poema d’Ílion) té per tema la ira d’Aquil·les i les seves conseqüències. Desposseït d’una captiva per Agamèmnon, cabdill de l’exèrcit aliat grec que bloqueja Troia per rescatar Hèlena, Aquil·les es re­tira a la seva tenda. La seva absència ocasiona desas­

tres terribles als grecs; Aquil·les, però, no consent a reprendre les armes fins que, occit el seu amic Pàtrocle per Hèctor, cabdill dels troians, sent deler de revenja. Hèctor mor travessat per la llança d’Aquil·les, i el poe­ma es clou amb els funerals d’Hèctor i de Pàtrocle (#1).

La Odissea (o poema d’Odisseu, forma grega del nom d’Ulisses) canta les aventures d’aquest heroi, que després de presa Troia anà deu anys errívol per mar. Arribat per fi a la seva pàtria d’Ítaca, es dóna a conèi­xer al seu fill i a dos lleials servidors, i occeix la turba de prínceps que, en absència d’ell, pretenien la seva fidel esposa Penèlope i li feien estrall dels seus béns (#2-3).

Caràcters de la poesia homèrica

Entre les balades guerreres a què hem al·ludit i Ho­mer hem de suposar un llarg cultiu de l’èpica com a art. Tot en la poesia d’Homer hi fa creure: la flexibi­litat del vers hexàmetre, la manera com el seu ritme crea les formes del llenguatge, l’absolut convenciona­lisme d’aquest, el seu volgut arcaisme; per altra banda, l’ús de procediments estilístics evidentment tradici­onals, com els epítets que acompanyen els noms, les fórmules que apareixen sistemàticament, les imatges pomposes, etc. L’estil és simple, directe i ràpid en l’ex­pressió; però els episodis es despleguen en una len­titud incansable. És, sobretot, noble: la sostinguda grandesa de la Ilíada no ha estat superada ni per Sha­kespeare; cap forma d’èpica popular no s’hi pot com­parar ni de lluny.38 39

En l’acció intervenen constantment els déus; però no en una funció providencial, sinó com a parts personalment interessades. Ells i els herois vénen a constituir, almenys en la Ilíada, una humanitat superi­or no en qualitat, sinó en força: sovint la passió els acos­ta talment que els déus no es desassemblen dels herois sinó perquè no poden morir. Així, no cal cercar en els poemes homèrics, a diferència de totes les altres epo­peies, cap motivació religiosa, patriòtica o personal. Tot l’interès està en l’acció i en el sentiment humà en si; els poemes homèrics són plens d’eterna veritat humana, dins una atmosfera de poderosa fantasia que en fa tot un món, alhora real i redimit de la nostra realitat. Pe­rò Homer s’esborra i deixa cantar la Musa: ell és només el primer espectador del gran drama, persuadit que la fortuna i la ruïna dels homes antics han estat ordena­des «perquè hi hagués un cant per als homes a néixer».
 
 
En aquestes vuit pàgines Riba ens emmarca el poeta cec en els següents epígrafs: Poesía prehomèrica, L'èpica jónica, i La qüestió d'Homer, Els poemes cíclics, Hesíode, Himnes Homèrics, El Margites i la Batracomiomàquia. Breu i bo, doblement bo.
 
Demòdoc a la cort dels Feacis, Flaxman (Od. ix)
 
 
Eusebi Ayensa, Figueres, 1967

Eusebi Ayensa és llicenciat en filologia clàssica, doctor en filologia romànica i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha estat director de l'Institut Cervantes d'Atenes i Frankfurt. Actualment es dedica a la docència i a la investigació.

En relació a la llengua i literatura gregues, ha traduït al català una antologia de balades populars, Kavafis, Seferis, Ritsos i Prevelakis. Ha editat en quatre volums l'Epistolari grec (1881-1936) d'Antoni Rubió i Lluch, autèntic introductor de la literatura neogrega a casa nostra.

L'any 2011 guanyà el 28è premi d'assaig Josep Vallverdú amb el llibre D'una nova llum: Carles Riba i la literatura grega moderna (Lleida, 2012). Estudiós també de la presència almogàver a la Mediterània oriental, ha publicat Els catalans a Grècia: castells i torres a la terra dels déus (Barcelona, 2013).