divendres, 11 d’abril de 2014

TARRACO: HISTÒRIES DE TOCADOR FINS EL 28 DE SETEMBRE 2014

Històries de Tocador. Cosmètica i bellesa a l'antiguitat

Del 10 d'abril fins al 28 de setembre de 2014
“Històries de Tocador”
Del 10 d’abril al 28 de setembre
Des de l’antiguitat, homes i dones han tractat de millorar el seu aspecte personal fent servir tots els recursos que la natura els proporcionava. L’ús de cosmètics i d’olis perfumats, de tints o mascaretes, de postissos i perruques, ve de temps llunyans. Ara, aquests secrets es desvetllen a l’exposició “Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat”, produïda pel Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Històries de tocador vol mostrar com la cura de l’aspecte personal és quelcom comú a totes les èpoques i convidar al visitant a establir lligams amb l’antiguitat mitjançat els petits gestos quotidians relacionats amb la bellesa, en els quals tots ens reconeixem.
A la magnífica col·lecció del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que inclou peces com el mosaic de les Tres Gràcies, la Venus d’Empúries o l’excepcional retrat en bronze d’una dama flàvia procedent d’Empúries –exemple dels pentinats de l’època–, s’afegeix una selecció de peces d’altres museus i col·leccions com els de l’Institut Ametller d’Art Hispànic de Barcelona, el Museu del Perfum d’Andorra, el Museu de la Perruqueria Raffel Pages, el Museu de Badalona o el Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Per la presentació a Tarragona, a més, s’han incorporat algunes peces de les col·leccions del MNAT, que complementen i dialoguen amb les peces que composen l’exposició.

http://www.mnat.cat/?page=exposicion-detall&tipus=actuals&idExp=79

MOSAIC DE LES TRES GRÀCIES, vikipèdia


UN ARTICLE INTERESSANT DE CARINA FILELLA SOBRE L'EXPOSICIÓ, El Punt, suplement de Cultura, 11.IV. 14, (remarques meues):

El culte al cos ve de lluny
Una exposició al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona mostra com grecs i romans tenien cura del seu cos i quins eren els seus secrets de bellesa
Els romans prenien un bany complet cada nou dies. Després s'aplicaven olis per evitar el ressecament i les clivelles de la pell perquè, com que no coneixien el sabó sòlid, es rentaven a fons amb una esponja amarada amb substàncies abrasives, com són l'arrel de la sabonera o la sosa. Homes i dones també es depilaven i es posaven olis perfumats i ungüents, dissimulaven la calvície amb perruques o postissos, es tenyien els cabells i les dones es posaven màscares facials fetes amb farina. Tenir cura del cos no és cosa exclusiva de les societats modernes. “Des de l'antiguitat, homes i dones han tractat de millorar el seu aspecte personal fent servir tots els recursos que la natura els proporcionava”, apunta Teresa Carreras, la comissària de l'exposició Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l'antiguitat, que fins al 28 de setembre es pot veure al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). La mostra ha estat produïda pel Museu d'Arqueologia de Catalunya, on s'ha exposat durant un any i mig i s'ha convertit “en una de les exposicions més vistes a Barcelona”, segons Carreras.
En la seva presentació a Tarragona, l'exposició s'ha enriquit amb material de les col·leccions del MNAT. Es mostren més de 200 peces, sobretot de les èpoques grega i romana. Destaquen peces com ara el mosaic de les Tres Gràcies, la Venus d'Empúries o un excepcional retrat en bronze d'una dama flàvia, procedent també d'Empúries, exemple dels pentinats de l'època. També s'exposen peces d'altres museus i col·leccions privades com les de l'Institut Ametller d'Art Hispànic de Barcelona, el Museu del Perfum d'Andorra, el Museu de la Perruqueria Raffel Pagés, el Museu de Badalona i el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Els quatre àmbits de l'exposició permeten descobrir el concepte de la bellesa a l'antiguitat i les tècniques cosmètiques que feien servir. Han passat molts segles però no estem tan lluny: “No hem canviat gaire; els nostres cànons de bellesa són similars als de l'època clàssica”, destaca la comissària.
El primer apartat es dedica a la cura del cos. Aquí s'hi exposen diversos estris que grecs i romans utilitzaven a l'hora de netejar-se o cuidar el cos. Utensilis per posar-hi olis perfumats, llànties per il·luminar, netejadors d'orelles, navalles per a l'afaitat o pinces per a la depilació. I a més elevat estrat social, millors possibilitats de tenir un cos ben cuidat: eren coneguts els banys de Popea, l'esposa de Neró, que podia permetre's banys de bellesa amb la llet de 500 ases. Tot i que les elits romanes tenien banys a casa, freqüentaven els públics, “que eren un espai important de relació social i de plaer”.
El segon espai es dedica als ungüents i perfums, que utilitzaven homes i dones, tot i que eren uns articles de luxe a l'antiguitat. Aquí s'hi pot veure un petit envàs de vidre egipci, dels segles XIV i XII aC, perfumaris d'alabastre i de vidre i un comptagotes del segle IV. I també s'hi poden descobrir alguns secrets de bellesa, com ara que les dones gregues es posaven màscares facials fetes amb farina, que es deixaven durant tota la nit i que al matí es netejaven amb llet. Per treure les arrugues també hi havia diverses fórmules, com ara una que aconsellava barrejar trementina, mel i espelta.
El recorregut per l'exposició continua a l'àmbit dedicat al cabell. “La calvície era mal vista i es considerava un defecte”, per això s'intentava dissimular pentinant els cabells cap endavant o bé amb postissos i perruques, que eren força habituals (Messalina, la tercera dona de l'emperador Claudi, va ser famosa per haver tingut més de 700 perruques rosses). També es tenyien; i diverses estàtues gregues i romanes mostren quins eren els pentinats habituals, amb recollits elaborats. I abans, com ara, les perruqueries “eren un lloc de xafardeig”, segons Carreras. Una de les peces significatives és el cap femení conegut com a Dama Flàvia, del darrer quart del segle I dC, que segueix fidelment el vistós pentinat que va posar de moda Flàvia Júlia, la filla de Titus, a la Roma imperial. A la presentació a Tarragona aquesta peça es mostra enfrontada al conegut retrat –procedent de Tàrraco– de la Dama Desconeguda, representada també amb un elaborat pentinat.
El darrer apartat és el dedicat als últims retocs, amb material antic relacionat amb el maquillatge i la joieria. A Grècia i a Roma era costum pintar-se amb maquillatge molt viu i contrastant els colors. Els llavis i les galtes es pintaven de color vermell (amb pols de cinabri o amb raïms negres assecats). Com a curiositat, s'hi exposa una figura escultòrica femenina dels segles VI-II aC, amb una anella d'or al nas: “A l'antiguitat també es tatuaven i es posaven pírcings”, apuntava la comissària. També s'hi poden veure diverses agulles de cap, pintes, miralls i joies d'or. En el punt final del recorregut per la sala d'exposicions temporals del MNAT es projecta un audiovisual sobre la història de la perfumeria i es convida els visitants a fer un tast d'olors (vegeu la peça annexa). “El tema de la cura del cos, que a la nostra societat té molta importància, ha estat també important per a totes les societats antigues”, matisava la conservadora del museu, Pilar Sada.