divendres, 2 de setembre de 2016

LA VIDA ÉS MÉS VELLA DEL QUE PENSÀVEM. EL FÒSIL MÉS ANTIC TÉ 3700 ANYS

La vida és més vella del que pensàvem. Dóna-li una oportunitat i tirarà endavant. Amb uns 10 milions d’anys n’hi hauria prou perquè la vida arranqués i es diversifiqués. El fòssil més antic de la Terra, es troba en un estromatòlit, un pila cònica de sorra fossilitzada que indica la presència de microbis que s'alimentaven dels compostos presents als sediments. Les roques on s'han trobat s'han datat de fa 3.700 milions d'anys, la qual cosa avança 220 milions d'anys l'aparició d'aquests éssers vius. Article de Nuño Domínguez i taula dels temps geològics.

Representació dels temps geològics. Vikipèdia

El desglaç de l’Àrtic desenterra el fòssil més antic de la Terra

L'existència de microbis fa 3.700 milions d'anys suggereix que l'aparició de vida a l'univers pot ser més comú del que es pensava


NUÑO DOMÍNGUEZ  EL PAÍS 1 SET 2016

Una de les preguntes més difícils de respondre és si la vida és un miracle o bé una conseqüència inevitable de l'univers. En aquesta qüestió Déu és irrellevant, perquè segons el diccionari un miracle és també una cosa rara, extraordinària i meravellosa. Per alguns experts això va ser el que va passar quan uns quants compostos bioquímics es van combinar en algun lloc del planeta jove per generar les primeres formes de vida autoreplicants. D'altres pensen que aquest procés era gairebé inevitable, relativament ràpid, i que probablement ha succeït i està succeint a molts planetes ara mateix.

“Les implicacions són sorprenents”, diu una investigadora de la NASA

Avui es publica un descobriment que aporta dades importants sobre el tema. Científics australians han trobat a Groenlàndia el fòssil més antic de la Terra. Es tracta d'un estromatòlit, un pila cònica de sorra fossilitzada que indica la presència de microbis que s'alimentaven dels compostos presents als sediments. Les roques on s'han trobat s'han datat de fa 3.700 milions d'anys, la qual cosa avança 220 milions d'anys l'aparició d'aquests éssers vius. Les roques de la formació Isua, on han aparegut els fòssils, havien estat fins ara cobertes per neu perpètua que es va fondre fa poc pel desglaç accelerat de l'Àrtic.

“Som davant del registre biològic visible més antic del planeta”, resumeix Allen Nutman, investigador de la Universitat de Wollongong i primer autor del descobriment, publicat aquest dimecres a la revista científica Nature. Fins ara les úniques proves de vida en aquesta època “es basaven en isòtops d'alguns elements [a les roques], sobretot carboni i ferro”, detalla Nutman a EL PAÍS. Encara que això aportava “indicis clars” de la presència de vida, “també es podia deure a altres causes no biològiques”, destaca.
Per Nutman, la troballa aporta la prova definitiva, ja que la morfologia i la composició química dels fòssils descarten un origen no biològic. Això suposa que fa 3.700 milions d'anys la vida al planeta ja s'havia consolidat. El treball avala la tesi que els primers éssers vius van aparèixer fins i tot abans, fa uns 4.000 milions d'anys, un sospir en termes geològics després de la formació de la Terra, fa 4.500 milions d'anys. La data coincideix amb un període en què el planeta patia un constant bombardeig d'asteroides que convertien la seva superfície en una massa informe de lava ardent, l'infern on van haver de viure els primers terrícoles.

“Si realment aquestes són les tombes figuratives dels nostres primers ancestres, les implicacions són sorprenents”, opina Abigail Allwood, investigadora del laboratori de propulsió a raig de la NASA. Si aquests microbis van poder viure en aquest entorn i deixar els rastres que s'han trobat, especifica la científica en un comentari de l'estudi, “la vida no és una cosa tan improbable i rara. Dóna-li mitja oportunitat i tirarà endavant”.

El coneixement actual de la vida a l'univers es basa primordialment en quant va trigar la vida a aparèixer a la Terra després de la seva formació. Si, com indica aquest nou descobriment, va succeir tan aviat, llavors també hi podia haver hagut vida en altres planetes del sistema solar com Mart, apunta la investigadora de la NASA.

Iñaki Ruiz-Trillo, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (CSIC-UPF), opina que aquesta és “una prova important que la vida a la Terra no va trigar gaire a aparèixer i que bona part de la història evolutiva ha estat dominada per formes de vida procariotes, ja que els eucariotes [el gran grup que inclou animals i humans] no van aparèixer fins gairebé 2.000 milions d'anys més tard”.

Juli Peretó, expert en Biologia Evolutiva de la Universitat de València, destaca: “El fet que ja hi hagués una vida diversa i metabòlicament molt activa, per exemple, les dades isotòpiques indiquen que ja hi havia fixació de CO2 en aquest moment, és fascinant”, assenyala. “Si ens desprenem del prejudici darwinista que l'evolució és molt lenta, hi ha qui estima que amb uns 10 milions d'anys n'hi hauria prou perquè la vida arrenqués i es diversifiqués”, afegeix.

TAULA DELS TEMPS GEOLÒGICS
La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.

S'estima que la Terra té al voltant de 4.570 milions d'anys. La taula dels temps geològics s'ha organitzat en períodes, normalment anomenats a partir d'esdeveniments geològics o paleontològics rellevants.
Vikipèdia ens dóna les dades i la nomenclatura proposats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia, i les recomanacions de l'Institut Geològic de Catalunya. 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Taula_dels_temps_geol%C3%B2gics  


https://sites.google.com/site/geovye/home