divendres, 20 de juny de 2008

LUTATIA LUPATA, ESTELA FUNERÀRIA, II dC. MNAR de Mèrida


R. Fraguas escriu a El guitarrero que viaja hasta los romanos (El País, 21.06.08) la interpretació que Marcelino López Nieto, expert en la guitarra i col·leccionista (va construir la guitarra de Raimon emprada en el famós concert a la Facultat de Medicina de Madrid, 514 B), fa de l’estela funerària de Lupatia Lupata: l’instrument que una jove toca és la guitarra de quatre ordres i set cordes, malgrat que fins al Renaixement no se n’ha documenta cap. "Tiene el dedo anular derecho iniciando un trémolo, imposible en los instrumentos de cuerdas dobles como los laúdes", dice. "Ello significa que la cuerda prima era única, hecho que señala el nacimiento de la guitarra", explica. "Con el otro dedo pulgar golpea el bordón de los graves".

La hipòtesi ja fou contemplada per l’historiador britànic Summerfield i l’acadèmic i historiador de la Música Antonio Gallego comenta: "Es una hipótesis válida siempre y cuando se tenga en cuenta que la organología viene de muy lejos y que, aquí, la iconografía sustituye al instrumento mismo que el tiempo ha consumido". Gallego puntualitza que alguns instruments que figuraren en estàtues romanes foren reconstruïdes des del XVIII.

Es tracta d’una l’estela funerària que exhibeix el MNAR de Mèrida . Representa la xiqueta Lutatia Lupata, de 16 años, amb la inscripció Dis Manibus Sacrum i Hic sita est sit tibi terra leuis. Datada en el siglo II dC, tallada en marbre d’Estremoz , fou trobada en un columbari prop de Mérida.
Il·lustració de Jerez Linde, arqueòleg i dibuixant.