dissabte, 1 d’octubre de 2016

GRÈCIA, GEOGRAFIA I CRONOLOGIA

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Mapa_Grecia_Antigua.svg#/media/File:Mapa_Grecia_Antigua.svg

La muntanya i el mar són els dos factors naturals que més profundament han condicionat l'evolució de l'home a Grècia. Enfonsaments i falles, van tallar parcialment les principals cadenes muntanyoses, orientades primitivament de nord a sud, donant per resultat un embull inextricable de muntanyes i planes, feses[1] sovint per braços de mar. A conseqüència d'això, tan sols un 20% de la superfície del territori és pla, i d'ella únicament és cultivable una part encara menor. Les comunicacions entre els enclavaments de terreny resultants són en general dificultoses. Per això els pobles i ciutats van tendir a desenvolupar una vida de semiaïllament en cantons semiautàrquics que comprenen una zona de planes cultivables, i sovint una part muntanyosa (per a les pastures d'estiu) i un accés al mar. Francament, les comunicacions oferien, amb freqüència, major comoditat per mar que per terra, ja que les comunitats gregues vivien amb excessiva independència per crear una xarxa acceptable de carreteres.

En no poques zones amb prou feines es va superar l'estadi de vida pobletana, el qual es va perllongar fins al s. IV aC. A les regions on es van concentrar en ciutats grups més amplis de població, l'assentament se situava en general sobre una altura de fàcil defensa, que dominava un enclavament de terra fèrtil ben proveïda d'aigua. La ciutadella o acròpolis, era la polis pròpiament dita i les cases situades sota constituïen l’ asty (agrupació urbana): el creixement d'Atenes o Corint il·lustra perfectament el procés. Pedra per a construir de bona qualitat, l'havia en abundància, comprenent els recursos minerals de Grècia rics filons de marbre, excel·lent argila i esporàdiques mines, de coure (a Eubea), plata (en Lauró del Àtica) i or (illa de Tasos i a la muntanya Pangeos de Tràcia).

El mar mai es quedava lluny. Al Peloponnès es troba sempre a menys de 50 km., i cap lloc de Grècia central dista de la costa més de 65; cal tenir present que la costa grega, molt retallada (4200 km), té 800 km més que la italiana, per a una superfície territorial un terç inferior. A l'estiu, la mar mitiga el clima de l'interior: els vents alisis escombren l'Egeu, i a la tarda s'aixequen brises de la mar, seguides, a la caiguda de la nit, de vents terrals que contribueixen a mantenir la circulació d'aire. Tot i que la navegació s'interrompia pràcticament els mesos d'hivern, i en certes regions era perillosa encara a l'estiu, la presència de muntanyes, però, la facilitava molt; i a més les moltes illes per tot el mar Egeu (cims emergents d'un altiplà submergit); així el continent proporcionava nombrosos punts de referència visibles des de molt lluny. Però la contribució de la mar a la vida econòmica no quedava en donar les vies de comunicació necessàries per al desenvolupament del comerç amb ultramar: produïa també aliments, especialment tonyina. D'aquesta manera, si les muntanyes formaven al Nord un baluard contra els invasors i canalitzaven l'activitat del país cap al Sud, la mar servia de vehicle per a l'expansió per tota la conca del Mediterrani.

HH SCULLARD y AAM van der HEYDEN, Panorama del Mundo Clásico, Ed. Guadarrama, Madrid 1967

https://goo.gl/images/SJLgqz 
CRONOLOGIA

GRÈCIA



GUERRA DE TROIA (Eratòstenes)
1180


ÈP. ARCAICA



Colonitzacions
800
Olimpíada I
776


Poemes Homèrics


700
Fundació d’Emporion
ca. 600


ÈP CLÀSSICA



Guerres mèdiques
499-479
Pèricles governa Atenes
443-429
Guerres del Peloponès
431-404
Segle IV



ÈP. HEL.LENÍSTICA



Alexandre el Gran
335-323
Diàdocs (desmembrament de l’Imperi d’Alexandre)

les dinasties i les fronteres dels regnes dels diàdocs van arribar a una situació d'estabilitat. Els ptolemeus governaven a Egipte, Síria i diversos territoris a la costa sud de l'Àsia Menor, els selèucides als vastos territoris asiàtics, i els antigònides a Macedònia i Grècia.
ca 275


Grècia, província romana
146




Egipte, últim regne hel·lenístic, cau en mans de Roma
30


Fundació de Constantinoble, Κωνσταντινούπολις
330
Mor Teodosi I: l’Imperi Romà dividit en Orient i Occident
395
El llatí és oficialment substituït pel grec
ca. 620
IMPERI D’ ORIENT o BIZANTÍ





L’Imperi d’Orient en mans dels turcs otomans
1453




REVOLUCIÓ FRANCESA
1789




Independència de Grècia
1830


I GUERRA MUNDIAL
1914-18
II GURRA MUNDIAL
1940-45




[1] Fendre: DCVB 2. per castellanisme, trobam usat fendre amb el significat de ‘enfonsar-se, penetrar’: Sos braços se nuen amb llurs braços | i un bosc d'enceses armes va a fendre's en son pit, Atlàntida iii. Conjug.: segons el model prendre. Conjug.: segons el model prendre.