diumenge, 16 d’octubre de 2016

ΕΜΠΟΡΕIΟΝ EMPORIAE II, LA CIUTAT ROMANA

Dèiem ahir que els mariners foceus s’havien instal·lat en un lloc adient per establir una ciutat, un estuari natural on conflueixen tres rius, el port. En un altell, que també era un illot, exploraren el territori i, de seguida, van saltar a l’altra banda del port per bastir la factoria i els intercanvis. La Neàpolis té una estructura irregular, el traçat dels carrers no es rectilini, ni la seva distribució és regular. Avui passejarem virtualment per una ciutat ex novo, bastida en el turó que domina al port, hereva també del campament militar, el praesidium, previ.

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/emplanol.htm Plànol de la ciutat romana d'Empúries (extret i adaptat de R. MARCET - E. SANMARTÍ, Empúries, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1989.)

Planta hipodàmica
Muralles
Forum, centre de representació del poder, religiós, administratiu i comercial
Habitatges

http://www.descobrir.cat/ca/img2/2014/04/gal-empuries-07-24810.jpg 

PLANTA HIPODÀMICA

A vista d’ocell el primer que ens sorprèn és la geometria ordenada. Una planta rectangular, delimitada pel traçat de les muralles, la porta sud que obre un carrer directe al centre, una immensa plaça oberta. Tal com la casa mediterrània, la ciutat romana és un quadrilàter que gira entorn pati obert.

Es tracta de la planta hipodàmica. “Hipòdam de Milet, fill d’Eurifont, ciutadà de Milet, que va inventar el traçat geomètric de les ciutats...” té escrit Aristòtil (Política 2, 8, 1) per deixar constància que projectà la urbanització d’El Pireu (443 aC), un promontori rocós, amb tres ports naturals. Allí comprovem el traçat ortoèdric de carrers paral·lels i perpendiculars, amb l’àgora a tocar del port nord-est.

La ciutat romana està delimitada per la muralla que l’envolta, un rectangle de 700 per 300 m, 25,2 ha. Un cop traçada, es projectava un sistema urbà ortogonal, desenvolupat a partir dels eixos principals, cardo i decumanus maximus, orientats de nord a sud i de l’est a l’oest. Sis grans cardines travessen longitudinalment la ciutat i tallen verticalment els decumani, conformant areae, insulae[1], regulars, 2 per 1 actus[2], 70 per 35 m. Preveia també la ubicació del forum, marc de les edificacions cíviques i religioses. Aquí ocupa quatre insulae centrals del sector meridional. S’hi accedia des del cardo maximus immediatament després d’entrar per la porta sud de la ciutat.

La ciutat romana erigida pels voltants del 100 aC fou excavada primer per Martín Almagro, 1949-65, que va destapar les muralles, les domus i el forum; E. Ripoll (1966-1981) demostrà l’existència del praesidium, 175-250 aC; i les campanyes del 1982 al 1988, excavaren el forum.



[1] Insula també pot referir-se al bloc d’habitatges que podia ocupar-la, amb tabernae a la planta i habitatges de lloguer als pisos, per ciutadans modestos.
[2] Actus, 120 peus romans; peu romà, 29,6 cm

de les reformes. Il·lustració: Guia Empúries, 1999


 MURALLES

Les muralles delimiten el pomaerium, espai consagrat durant el ritus fundacional. El sector més ben conservat és el del sector sud. S’observa un sòcol de grans blocs poligonals en pedra calcària, i al seu damunt un segon cos fet de formigó, el qual estava reblert de terra i pedres (el qual es pot observar clarament en l’angle sud-est. En aquest tram es conserven dues portes. La situada al sud-oest sorprèn per la ubicació obliqua en relació a la retícula de carrers. L’altre accés, extrem sud del cardo maximus, mena directament al forum, és de dimensions reduïdes, pas de carro (encara són visibles les roderes). L’estat actual deixa imaginar l’arc de mig punt que la tancava, una porta senzilla feta amb carreus ben escairats.

Entrem a ciutat pel cardo maximus i anem cap al forum. Ens imaginem, a banda i banda, tabernae obertes a la via pública per mostrar les diferents activitats artesanals i comercials, potser precedides d’un modest porticat. 
Reconstrucció volumètrica forum d'August: E. Saiz, Guia 2013

FORUM, CENTRE DE REPRESENTACIÓ DEL PODER, RELIGIÓS, ADMINISTRATIU I COMERCIAL

Ja em entrat al forum, i trobem un espai obert i porticat, amb l’àrea religiosa al fons. Monumental escenografia amb un gran temple en posició axial bastit sobre un podi: tetràstil, pròstil (amb un porticat frontal de quatre columnes entorn de la pronaos) i pseudoperípter (pilastres adossades entorn de la cella), d’ordre corinti. Al seu davant una plataforma més ampla amb les escales d’accés. I, enfront, un altar. La grandesa del temple s’accentuava amb un porticat que delimitava el temenos, una doble columnata sostinguda sobre una galeria inferior, el criptopòrtic.

Tanmateix el temenos obert es reformà deixant el recinte tancat, només amb dos petits accessos d’una banda i l’altra de l’altar. Possiblement  és una reforma que remarca la consolidació del nou municipi en el tercer quart del segle I aC. El sector sud obert es pavimenta amb lloses de pedra sorrenca i s’envolta d’un ambulacrum porticat d’ordre jònic. Afecta també a les tabernae que ara ja no donen a la plaça sinó que s’accedeix des del carrer. Unes portes als seus tres principals accessos deixen l’espai al marge de la funció comercial i es concentra en el marc representatiu. Ara s’inclou una basílica en el sud-est del forum, una nau allargada amb una sala diferenciada al fons, accessible a través d’un vestíbul. Era el tribunal de justícia, presidit simbòlicament per la imatge de l’emperador (aedes Augusti), i també lloc de reunió dels decuriones, membres del consell municipal.

Una reforma que remarca el culte imperial, com es comprova amb els dos petits templets a cada costat del temple republicà. El de l’oest potser dedicat al culte oficial de Roma i August, com ho demostra la doble compartimentació de la cella.

Aquesta reforma va afectar també les àrees més immediates. Més amunt em parlat de les tabernae que donaven al forum. Ara, un macellum, situat al nord del forum, amb una doble alineació de locals al llarg d’un petit carreró al costat de les cisternes públiques de l’àrea republicana.

Durant el segle I les noves edificacions que es basteixen al forum no alteren aquesta configuració. Són petits templets poc monumentals que tanquen definitivament el límit septentrional. Hom coneix per una inscripció del culte a la deessa Tutela.

A l’època Flàvia es soterra el criptopòrtic, comença una degradació progressiva. Cau el porticat augustal del forum, i no es repara.


FORVM, Foto: http://www.visitlescala.com/_images/activity/91/3899_tab/forum-roma-concerts-a-empuries.jpg 

HABITATGES

La configuració dels habitatges s’adapta a les illes, però encara és poc conegut. Només coneixem la domus 1 i el conjunt 2A i 2B. També parcialment s’ha excavat l’insula 27 amb habitatges modestos en dimensions i disposició arquitectònica (tot i que també pugui haver paviments i parets decorades).

Pel que fa a les domus, grans habitatges esplèndids de la oligarquia local, s’estructuren en principi com la casa itàlica d’atri. Reflecteixen l’evolució històrica. Amb les reformes s’expandeixen, envaeixen altres cases i els mateixos límits de l’insula. Aleshores es doten de nous conjunts de sales i àmbits de representació (tablinium), zones enjardinades i porticades, el peristil hel·lenístic. Fins i tot el conjunt 2A-2B es dota d’un petit balneum, unes termes. Cosa que ens pot fer pensar que esdevindrà en la darrera fase una autèntica vil·la suburbana.

El creixement en extensió d’aquestes domus és, doncs, el resultat de diverses etapes constructives que se succeeixen des de la segona meitat del segle I aC fins al començament del segle II. A partir d’aquest moment, però, el procés de crisi que afecta la ciutat, i que s’intensificarà al llarg d’aquell segle, determinarà un ràpid abandonament d’aquestes luxoses mansions i esdevindrà un dels símptomes més eloqüents de la nova situació a la qual Empúries havia d’adaptar-se. Empúiries, Guía del Museu d’Arqueologia, VVAA, Ed. El Mèdol, 1999

Pel que fa a la domus 1, va ser edificada sobre dos terrasses a tocar de la muralla oriental (II aC), fins i tot a sobre. Tanmateix les estructures més visibles són de la darrera fase de la casa, temps d’August. La fase republicana correspon al sector central, articulat entorn de l’atri hexàstil al qual s’accedeix mitjançant les fauces. Les estàncies es distribueixen d’acord amb un eix de simetria est-oest. Al fons trobem el tablinium, una mica elevat respecte de l’atri i flanquejat per dues cubicula idèntics. Observem paviments en opus signinum, datats a meitat del I aC. La casa fou ampliada en el s I dC pel cantó nord amb noves dependències, un peristil sobre un criptopòrtic i nous jardins en els costats sud i oest. Dependències decorades amb mosaics de motius negres sobre fons blanc i amb pintures murals molt deteriorades.

Foto: Guia 2013
EMPORIAE CRONO
IX-VIII
1ª ocupació humana, Sant Martí d’E. datada a l'edat del bronze final, cabanes disperses, sense organització urbanística, Petita comunitat relativament estable que explota els recursos de l’entorn
VII-VI
Ferro: Arribada d’indoeuropeus, cultura dels Camps d’Urnes
Cf: Fonollera: cabanes rectangulars de brancatge, fang
pre 650
Necròpolis d’incineració: urnes de terrissa amb aixovar
Can Bech de baix, Agullana; Parrallí (turó de les Corts, Empúries)
ca.650
Després d’un abandonament temporal de Sant Martí, reocupament: àmbits rectangulars alineats, parets amb entramat vegetal i fang, assentades sobre un sòcol de pedres i argila. Forats de pal per al sosteniment de l’estructura. Paviments i llar, formades per diverses capes d’argila endurida.
Bronze: per abillament (fíbules, sivelles, agulles, cadenetes, botons, braçalets). El ferro és molt limitat.

En un dels àmbits forn domèstic circular d’argila.

Ceràmica feta a mà de fabricació local (seguint la cultura mailaciana). Necròpolis: puntes de fletxa, punyals i espases.


Primeres importacions: fragments d’àmfores fenícies de S/SE peninsular i àmfores i vasos etruscs
Agricultura: blat i ordi, inici de la vinya. Cabres, ovelles, vaques, porc. Cacera i pesca.
ca 600
Objectes grecs

600
FUNDACIÓ DE MASSALIA[1]

540 aC
Focea[2] en mans perses

536
Batalla d’Alàlia. Massalia guanya importància

575
Palaiàpolis: reestructuració urbanística, cambres rectangulars, murs de tovots, sòcol de pedres amb argila. Llar circular, solera d’argila i fragments ceràmics.
Activitat artesanal: metal·lúrgia del bronze. Ceràmica de tradició jònica. Torn.
Procés de transformació indígena: cultura ibèrica. Indigetes.
550
Factoria comercial, neàpolis
Augment importacions àmfores etrusques i més productes massaliotes i grecs.
Necròpoli del Portixol (SE Neàpolis), predomina la inhumació.
450
Encunyació de moneda

Ca -300, sistema dracma
ca. 375
Ampliació muralles: cap al S.; Torre talaia a l’W, punt més alt del turó amb torre des de ca 400 aC

218 aC
Desembarquen els romans, Gneu Corneli Escipió
Anníbal el cartaginès
195 aC
Marc Porci Cató Censorí,
BELLVM SE IPSVM ALET
Gran revolta indígena[3]
ca. 150
Reforma sector S. Barri extramurs d’indigets, bones relacions però necròpolis separades.
ca. 150
Praesidium, La ciutat romana
d'unes 20 Ha, de planta regular, emmurallada i amb un gran fòrum central

Cèsar hi fundà una colònia (no es mantingué)
ca. 25  
Municipium Emporiae (fl: II aC- IdC)

Durant l'imperi Romà Empúries continuà essent una ciutat destacada, però perdé paper davant la importància de Tarraco i d'altres ciutats, i el seu perímetre urbà es reduí considerablement.

 III dC
Alamans i francs
Despoblament. La vida urbana, de fet no continuà, bé que habitada en un petit nucli i que hi existís una comunitat cristiana: basílica paleocristiana, (excavada).
CRISI ca 300-350
IV dC
Basílica paleocristiana


Seu episcopal visigòtica

VIII
Carlemany, Marca Hispànica. Sant Martí capital del comptat

XI
Carolingis: Castelló d’Empúries, capital del comptat



[1] La colònia grega excavada més occidental de la Mediterrània occidental. Fundació emmarcada en les grans onades colonitzadores gregues entre els segles VIII i VI aC, emigració de petits grups de ciutadans que, sempre navegant prop de les costes mediterrànies, busquen noves terres on poder-se instal·lar i noves ciutats amb les quals poder comerciar. Els motius són sobretot econòmics (recerca de nous mercats), però també demogràfics (excés de població a les ciutats originàries).
[2] FOCEA: el més septentrional dels assentaments jonis de l’Àsia Menor. Fundat per emigrants de la Fòcide (Grècia Central), sota guiatge atenès. Amb dos ports que els donaren fama: Herodot afirma que van ser els primers en navegar a l’oest llunyà, on van visitar Tarteso. V: Migracions.

PRAEFURNIUM, http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm 

1907
Excavacions: Josep Puig i Cadafalch

1909
Descoberta de lʼescultura dʼAsclepi i el cap de la deessa Afrodita
1939
Martín Almagro inicia la descoberta ciutat romana (1949-1965)i de les necròpolis (1950-1951)
1966-81
E. Ripoll, sondejos en el forum i l’aparcament
1982-88
Seqüència històrica i topogràfica de la muralla grega, V-II aC
Publicacions de les excavacions
1992
La flama olímpica. Remodelació del museu.

1993
Es constituí l'organisme autònom Conjunt Monumental d'Empúries. Visites guiades per "ciutadans romans" i noves activitats didàctiques.

1994
L'any 1994 es creà una escola taller.

1995
El conjunt monumental d'Empúries de queda incorporat al Museu d'Arqueologia de Catalunya.

2000
Excavacions a l'Illa 30, es troben els banys públics

2006
Projecte d'estudi i conservació de l'Asclepi d'Empúries. Nova datació, ca 100 aC. Nova identificació: Serapis?.
Hom estudia la possibilitat de reintegrar-li els braços i de traslladar-lo a Empúries.
2006
Es presenta públicament un bust de Bacus en marbre de Carrara, trobat  fa un any al jardí de l’ínsula 30). Datat I i II dC, formava part d'un Hermes.
També es van trobar 350 monedes, un anell d'or i figuretes de bronze.

REC: