Dèiem ahir que els mariners foceus s’havien
instal·lat en un lloc adient per establir una ciutat, un estuari natural on
conflueixen tres rius, el port. En un altell, que també era un illot, exploraren
el territori i, de seguida, van saltar a l’altra banda del port per bastir la
factoria i els intercanvis. La Neàpolis té una estructura irregular, el traçat
dels carrers no es rectilini, ni la seva distribució és regular. Avui
passejarem virtualment per una ciutat ex
novo, bastida en el turó que domina al port, hereva també del campament
militar, el praesidium, previ.
 |
| http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/emplanol.htm Plànol de la ciutat romana d'Empúries (extret i adaptat de R. MARCET - E. SANMARTÍ, Empúries, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1989.) |
Planta
hipodàmica
Muralles
Forum, centre de representació del poder, religiós,
administratiu i comercial
Habitatges
 |
| http://www.descobrir.cat/ca/img2/2014/04/gal-empuries-07-24810.jpg |
PLANTA
HIPODÀMICA
A vista d’ocell el primer que ens
sorprèn és la geometria ordenada. Una planta rectangular, delimitada pel traçat
de les muralles, la porta sud que obre un carrer directe al centre, una immensa
plaça oberta. Tal com la casa mediterrània, la ciutat romana és un quadrilàter
que gira entorn pati obert.
Es tracta de la planta hipodàmica.
“Hipòdam de Milet, fill d’Eurifont, ciutadà de Milet, que va inventar el traçat
geomètric de les ciutats...” té escrit Aristòtil (Política 2, 8, 1) per deixar constància que projectà la
urbanització d’El Pireu (443 aC), un promontori rocós, amb tres ports naturals.
Allí comprovem el traçat ortoèdric de carrers paral·lels i perpendiculars, amb
l’àgora a tocar del port nord-est.
La ciutat romana està delimitada
per la muralla que l’envolta, un rectangle de 700 per 300 m, 25,2 ha. Un cop
traçada, es projectava un sistema urbà ortogonal, desenvolupat a partir dels
eixos principals, cardo i decumanus
maximus, orientats de nord a sud i de l’est a l’oest. Sis grans cardines travessen longitudinalment la
ciutat i tallen verticalment els decumani,
conformant areae, insulae[1], regulars, 2 per 1
actus[2], 70 per 35 m. Preveia
també la ubicació del forum, marc de
les edificacions cíviques i religioses. Aquí ocupa quatre insulae centrals del sector meridional. S’hi accedia des del cardo
maximus immediatament després d’entrar per la porta sud de la ciutat.
La ciutat romana erigida pels voltants
del 100 aC fou excavada primer per Martín Almagro, 1949-65, que va destapar les
muralles, les domus i el forum; E. Ripoll (1966-1981) demostrà
l’existència del praesidium, 175-250
aC; i les campanyes del 1982 al 1988, excavaren el forum.
[1] Insula també pot referir-se
al bloc d’habitatges que podia ocupar-la, amb tabernae a la planta i habitatges de lloguer als pisos, per
ciutadans modestos.
 |
| de les reformes. Il·lustració: Guia Empúries, 1999 |
Les muralles delimiten el pomaerium, espai consagrat durant el ritus fundacional. El sector
més ben conservat és el del sector sud. S’observa un sòcol de grans blocs
poligonals en pedra calcària, i al seu damunt un segon cos fet de formigó, el
qual estava reblert de terra i pedres (el qual es pot observar clarament en
l’angle sud-est. En aquest tram es conserven dues portes. La situada al
sud-oest sorprèn per la ubicació obliqua en relació a la retícula de carrers.
L’altre accés, extrem sud del cardo
maximus, mena directament al forum,
és de dimensions reduïdes, pas de carro (encara són visibles les roderes). L’estat
actual deixa imaginar l’arc de mig punt que la tancava, una porta senzilla feta
amb carreus ben escairats.
Entrem a ciutat pel cardo
maximus i anem cap al forum. Ens
imaginem, a banda i banda, tabernae
obertes a la via pública per mostrar les diferents activitats artesanals i
comercials, potser precedides d’un modest porticat.
 |
| Reconstrucció volumètrica forum d'August: E. Saiz, Guia 2013 |
FORUM, CENTRE DE
REPRESENTACIÓ DEL PODER, RELIGIÓS, ADMINISTRATIU I COMERCIAL
Ja em entrat al forum,
i trobem un espai obert i porticat, amb l’àrea religiosa al fons.
Monumental escenografia amb un gran temple en posició axial bastit sobre un
podi: tetràstil, pròstil (amb un porticat frontal de quatre columnes entorn de
la pronaos) i pseudoperípter
(pilastres adossades entorn de la cella),
d’ordre corinti. Al seu davant una plataforma més ampla amb les escales d’accés.
I, enfront, un altar. La grandesa del temple s’accentuava amb un porticat que
delimitava el temenos, una doble columnata
sostinguda sobre una galeria inferior, el criptopòrtic.
Tanmateix el temenos
obert es reformà deixant el recinte tancat, només amb dos petits accessos d’una
banda i l’altra de l’altar. Possiblement
és una reforma que remarca la consolidació del nou municipi en el tercer
quart del segle I aC. El sector sud obert es pavimenta amb lloses de pedra
sorrenca i s’envolta d’un ambulacrum
porticat d’ordre jònic. Afecta també a les tabernae que ara ja no donen a la
plaça sinó que s’accedeix des del carrer. Unes portes als seus tres principals
accessos deixen l’espai al marge de la funció comercial i es concentra en el
marc representatiu. Ara s’inclou una basílica en el sud-est del forum, una nau allargada amb una sala
diferenciada al fons, accessible a través d’un vestíbul. Era el tribunal de
justícia, presidit simbòlicament per la imatge de l’emperador (aedes Augusti), i també lloc de reunió
dels decuriones, membres del consell
municipal.
Una reforma que remarca el culte imperial, com es
comprova amb els dos petits templets a cada costat del temple republicà. El de
l’oest potser dedicat al culte oficial de Roma i August, com ho demostra la
doble compartimentació de la cella.
Aquesta reforma va afectar també les àrees més
immediates. Més amunt em parlat de les tabernae
que donaven al forum. Ara, un macellum, situat al nord del forum, amb una doble alineació de locals
al llarg d’un petit carreró al costat de les cisternes públiques de l’àrea
republicana.
Durant el segle I les noves edificacions que es basteixen
al forum no alteren aquesta configuració. Són petits templets poc monumentals
que tanquen definitivament el límit septentrional. Hom coneix per una
inscripció del culte a la deessa Tutela.
A l’època Flàvia es soterra el criptopòrtic, comença una
degradació progressiva. Cau el porticat augustal del forum, i no es repara.
 |
| FORVM, Foto: http://www.visitlescala.com/_images/activity/91/3899_tab/forum-roma-concerts-a-empuries.jpg |
HABITATGES
La configuració
dels habitatges s’adapta a les illes, però encara és poc conegut. Només
coneixem la domus 1 i el conjunt 2A i
2B. També parcialment s’ha excavat l’insula
27 amb habitatges modestos en dimensions i disposició arquitectònica (tot i que
també pugui haver paviments i parets decorades).
Pel que fa a les
domus, grans habitatges esplèndids de
la oligarquia local, s’estructuren en principi com la casa itàlica d’atri.
Reflecteixen l’evolució històrica. Amb les reformes s’expandeixen, envaeixen
altres cases i els mateixos límits de l’insula.
Aleshores es doten de nous conjunts de sales i àmbits de representació (tablinium), zones enjardinades i
porticades, el peristil hel·lenístic. Fins i tot el conjunt 2A-2B es dota d’un
petit balneum, unes termes. Cosa que
ens pot fer pensar que esdevindrà en la darrera fase una autèntica vil·la
suburbana.
El creixement en extensió
d’aquestes domus és, doncs, el resultat de diverses etapes constructives que se
succeeixen des de la segona meitat del segle I aC fins al començament del segle
II. A partir d’aquest moment, però, el procés de crisi que afecta la ciutat, i
que s’intensificarà al llarg d’aquell segle, determinarà un ràpid abandonament
d’aquestes luxoses mansions i esdevindrà un dels símptomes més eloqüents de la
nova situació a la qual Empúries havia d’adaptar-se. Empúiries, Guía del Museu
d’Arqueologia, VVAA, Ed. El Mèdol, 19991ª
Pel que fa a la
domus 1, va ser edificada sobre dos terrasses a tocar de la
muralla oriental (II aC), fins i tot a sobre. Tanmateix les estructures més
visibles són de la darrera fase de la casa, temps d’August. La fase republicana
correspon al sector central, articulat entorn de l’atri hexàstil al qual
s’accedeix mitjançant les fauces. Les estàncies es distribueixen d’acord
amb un eix de simetria est-oest. Al fons trobem el tablinium, una mica elevat respecte de l’atri i flanquejat per dues
cubicula idèntics. Observem paviments en opus signinum, datats a meitat del I aC. La casa fou ampliada en el s I dC pel
cantó nord amb noves dependències, un peristil sobre un criptopòrtic i nous
jardins en els costats sud i oest. Dependències decorades amb mosaics de motius
negres sobre fons blanc i amb pintures murals molt deteriorades.
 |
| Foto: Guia 2013 |
|
EMPORIAE
CRONO
|
||
|
IX-VIII
|
1ª ocupació humana, Sant Martí d’E. datada a l'edat del
bronze final, cabanes disperses, sense organització urbanística, Petita
comunitat relativament estable que explota els recursos de l’entorn
|
|
|
VII-VI
|
Ferro:
Arribada d’indoeuropeus, cultura dels Camps d’Urnes
|
Cf: Fonollera: cabanes rectangulars de
brancatge, fang
|
|
pre 650
|
Necròpolis
d’incineració: urnes de terrissa amb aixovar
|
Can Bech de baix,
Agullana; Parrallí (turó de les
Corts, Empúries)
|
|
ca.650
|
Després
d’un abandonament temporal de Sant Martí, reocupament: àmbits rectangulars
alineats, parets amb entramat vegetal i fang, assentades sobre un sòcol de
pedres i argila. Forats de pal per al sosteniment de l’estructura. Paviments
i llar, formades per diverses capes d’argila endurida.
Bronze:
per abillament (fíbules, sivelles, agulles, cadenetes, botons, braçalets). El
ferro és molt limitat.
|
En un dels àmbits forn
domèstic circular d’argila.
Ceràmica feta a mà de
fabricació local (seguint la cultura mailaciana). Necròpolis: puntes de
fletxa, punyals i espases.
|
|
|
Primeres
importacions: fragments d’àmfores fenícies de S/SE peninsular i àmfores i
vasos etruscs
|
Agricultura: blat i
ordi, inici de la vinya. Cabres, ovelles, vaques, porc. Cacera i pesca.
|
|
ca 600
|
Objectes
grecs
|
|
|
600
|
|
|
|
540 aC
|
|
|
|
536
|
Batalla
d’Alàlia. Massalia guanya importància
|
|
|
575
|
Palaiàpolis: reestructuració
urbanística, cambres rectangulars, murs de tovots, sòcol de pedres amb
argila. Llar circular, solera d’argila i fragments ceràmics.
Activitat
artesanal: metal·lúrgia del bronze. Ceràmica de tradició jònica. Torn.
|
Procés de
transformació indígena: cultura
ibèrica. Indigetes.
|
|
550
|
Factoria comercial, neàpolis
|
Augment importacions
àmfores etrusques i més productes massaliotes i grecs.
Necròpoli del Portixol (SE Neàpolis), predomina la
inhumació.
|
|
450
|
Encunyació
de moneda
|
Ca -300, sistema
dracma
|
|
ca. 375
|
Ampliació
muralles: cap al S.; Torre talaia a l’W, punt més alt del turó amb torre des
de ca 400 aC
|
|
|
218 aC
|
Desembarquen els romans, Gneu
Corneli Escipió
|
Anníbal el cartaginès
|
|
195 aC
|
Marc Porci Cató Censorí,
BELLVM SE
IPSVM ALET
|
|
|
ca. 150
|
Reforma
sector S. Barri extramurs d’indigets, bones relacions però necròpolis
separades.
|
|
|
ca. 150
|
Praesidium,
La ciutat romana
|
d'unes 20 Ha, de
planta regular, emmurallada i amb un gran fòrum central
|
|
|
Cèsar hi
fundà una colònia (no es mantingué)
|
|
|
ca.
25
|
Municipium Emporiae (fl: II aC-
IdC)
|
|
|
|
Durant
l'imperi Romà Empúries continuà essent una ciutat destacada, però perdé paper
davant la importància de Tarraco i d'altres ciutats, i el seu perímetre urbà
es reduí considerablement.
|
|
|
III dC
|
Alamans i
francs
Despoblament. La vida urbana, de fet no
continuà, bé que habitada en un petit nucli i que hi existís una comunitat
cristiana: basílica paleocristiana, (excavada).
|
CRISI ca 300-350
|
|
IV dC
|
Basílica
paleocristiana
|
|
|
|
Seu
episcopal visigòtica
|
|
|
VIII
|
Carlemany,
Marca Hispànica. Sant Martí capital del comptat
|
|
|
XI
|
Carolingis:
Castelló d’Empúries, capital del comptat
|
|
[1] La colònia grega excavada més occidental de la Mediterrània
occidental. Fundació emmarcada en les grans onades colonitzadores gregues entre
els segles VIII i VI aC, emigració de petits grups de ciutadans que, sempre
navegant prop de les costes mediterrànies, busquen noves terres on poder-se
instal·lar i noves ciutats amb les quals poder comerciar. Els motius són
sobretot econòmics (recerca de nous mercats), però també demogràfics (excés de
població a les ciutats originàries).
[2] FOCEA: el més septentrional dels assentaments jonis de l’Àsia
Menor. Fundat per emigrants de la Fòcide (Grècia Central), sota guiatge atenès.
Amb dos ports que els donaren fama: Herodot afirma que van ser els primers en
navegar a l’oest llunyà, on van visitar Tarteso. V: Migracions.
 |
| PRAEFURNIUM, http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm |
|
1907
|
Excavacions: Josep Puig i Cadafalch
|
|
|
1909
|
Descoberta de lʼescultura dʼAsclepi i el cap de la
deessa Afrodita
|
|
|
1939
|
Martín Almagro inicia la descoberta ciutat romana
(1949-1965)i de les necròpolis (1950-1951)
|
|
|
1966-81
|
E. Ripoll, sondejos en el forum i l’aparcament
|
|
|
1982-88
|
Seqüència històrica i topogràfica de la muralla grega,
V-II aC
|
Publicacions
de les excavacions
|
|
1992
|
La flama olímpica. Remodelació del museu.
|
|
|
1993
|
Es constituí l'organisme autònom Conjunt
Monumental d'Empúries. Visites guiades per "ciutadans romans" i
noves activitats didàctiques.
|
|
|
1994
|
L'any 1994 es creà una escola taller.
|
|
|
1995
|
El conjunt monumental d'Empúries de queda
incorporat al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
|
|
|
2000
|
Excavacions
a l'Illa 30, es troben els banys públics
|
|
|
2006
|
Projecte
d'estudi i conservació de l'Asclepi d'Empúries. Nova datació, ca 100 aC. Nova
identificació: Serapis?.
|
Hom estudia
la possibilitat de reintegrar-li els braços i de traslladar-lo a Empúries.
|
|
2006
|
Es
presenta públicament un bust de Bacus en marbre de Carrara, trobat fa un any al jardí de l’ínsula 30). Datat I i II dC,
formava part d'un Hermes.
|
També es van trobar 350
monedes, un anell d'or i figuretes de bronze.
|
REC:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada